recordo sota els peus una felera inabastable de racons de boscos de replans d’ amagatalls de remolins de vida refilant per les cantonades del bell centre de la lluna on tot brillava com un raig de mel begut a contrallum i el glop de llum que se’ t va quedar enganxat a la gola rere aquell joc de murs que anava creixent entre nosaltres fins que ens va tapiar i que llavors ja no et vaig veure més en la vida recordo que es tractava de fer allò que no era recomanable fer coses com ara reunir-se mil bojos a giragonsar enmig d’ un camp de trepadella fins desmaiar-nos damunt l’ herba suada recordo un concert a la font que anava a donar a la riera i és trist i bo recordar que hom recorda encara que sota unes branques traïdores la canalla del poble el va despertar una matinada amb un tronc perquè n’ estaven segurs que era un monstre i van fugir espantats perquè l’ era recordo que vam ser els primers en no guardar la roba i robar-li nedant fets de pluja les nanses desfetes del vent a la dansa més folla i que des de les roques de la Madrona es veia l’ univers com s'eixamplava i des dels Primers Pins com explotava recordo que vivia al bosc del Lladó i que pels arbres hi alçàvem cabanyes indestructibles fins que els adults ens les van destruir
grifoll
20.01.11
casserrespoblepoema