Camina conmigo
quiero ser testigo
ver lo que sabes hacer
(Bunbury)
T´estimo com una manera de ser,
com el dia que et treuen les rodetes de la primera bicicleta,
com un sol suat baixant a refrescar-se al mar
decidit a pondre´s per sempre més
amb tú sota els llençols de la vida. Sent-la.
T´estimo com la bala cerca el blanc
com un enrenou de primaveres
fent saltar taquicàrdies
a l´organització mundial de la salut.
Tu fas que sigui. Siguem , si et plau,
l´arrel profunda d´aquest poema
la llengua que em tens a la boca
amb totes les gallines avergonyint-se de la seva pell.
T´estimo;
no estar sempre junts hauría d´ésser pecat
i a la lluna hi canta una cançó
i ens agrada la xocolata desfeta,
per això, ara que és ara el més preciós episodi de la història,
demanar-te si vols que anem un matí
a fer un café, una xocolata d´aquestes que s´agafen amb guants
i es desdibuixa en l´aire l´alè en cada glop
l´un de l´altre, l´altre de l´un
fins buidar-nos, cadascú al seu ritme,
l´un per l´altre, l´altre per l´un.
Mai cap jo havía estimat així.
J. Grifoll
Casserres, desembre del 2008