no marxaré sense haver après abans
la sintaxi de les pedres.
tampoc ho faré sense haver estat del tot
l’amant de les tenebres.
de les que vinguin de terra endins!
em cal el rou, el cascall, la soleiada.
vull saber què hi ha
a l’altra banda del saber.
em penso quedar
fins que germini el dolor,
fins que grani la pena,
fins que floreixi la mort.
després, potser esbuco la cabana. li calo foc.
després, potser me’n vaig d’aquest moment.
blanCalluM
1
3
8