A vegades volo. Dins un paper, amb els llapis. A vegades
despentino pinzells i raspalls amb pintures espesses, inventades. A vegades
blego ferros i cremo cordills o m’ omplo de fang i dic lluna . A vegades
xisclo allò que vull sentir ser dit, com una música que alleuja. A vegades
no tinc temps i m’ ho fan els rellotges. A vegades
creen una ansiosa manera d’ existir anguniosa els rellotges. A vegades
sóc el nen que torna de dins seu només a jugar, només a ser nen. A vegades
corro pels boscos i m’ enfilo als arbres i descobreixo rius dins coves. A vegades
esquitxo i segons on sigui, veig tots els colors i, a partir d’ aquí ,
ja no puc parar de fer dibuixos i lletres i coses. Sempre.
griFOLL
28.03.12
casserrespoblepoema
Twittear