...Els qui van ser expulsats de les acadèmies per bojos per publicar odes obscenes
en les finestres del crani...
Allen Ginsberg
CARTA AL XÈRIF
no sóc un test de transparència no em mesuris amb les teves mides no em comparis amb els teus esquemes no m’ absolguis dels pecats que a tu et condemnen els teus insults no m’insulten són teus no em diguis el nom de les coses tu que dius que les saps totes fes-me fems i et faré la pudor no sóc un test de personalitat ni cap cosa de l’ altre món sóc
d’ aquí d’ abans de les reixes de quan n’ hi havia per a tothom sense camins ni corones d’or o de flors quan m’ assenyales sóc la teva de creu quan m’ inculques les normes de la insensibilitat aquestes sí que te les saps però a mi no m’ entren em surten pels porus sucs de colors
l’ anestèsia que em pretens no et deixa dormir estàs ferit de la guerra teva jo no em presento estàs sagnant les mentides amb gust de maduixa s’ estellen en punt al puny dels teus dies
t’ alcen monuments als campanars i als gratainferns i al capdamunt de les bombes i al pit de la bala xèrif tu que manes no sóc teu sols puc ser el teu esclau però teu és impossible no em sap greu xèrif no hi penso massa en tu sóc l’ indi xèrif i això és el que faig l’ indi xèrif tu no sé que fas ni per què necessites la xapa els galons el títol la teva pipa i la meva sols tenen d’ igual que fan fum quan a tu se’ t fa tard a mi se’ m fa d’ hora de què tens por? a mi les serps no em fan res incompetència de verins en dius ni dins els tubs d’ assaig deixes d’ actuar cerques la prova les dades exactes de ningú així que te l’ inventes mister inventor professional acadèmic nuclear senyor plutònic sant talismà de la felicitat comprimida en comprimits de receptes queet claven al cap sota terra o et deixen cec d’ un cop de garrot a l’ instant xèrif no em sap greu tu fes la teva feina si et va jo ara em penso aixecar i et dono tota la meva esquena per disparar xèrif no et pots queixar
d’ aquí d’ abans de les reixes de quan n’ hi havia per a tothom sense camins ni corones d’or o de flors quan m’ assenyales sóc la teva de creu quan m’ inculques les normes de la insensibilitat aquestes sí que te les saps però a mi no m’ entren em surten pels porus sucs de colors
l’ anestèsia que em pretens no et deixa dormir estàs ferit de la guerra teva jo no em presento estàs sagnant les mentides amb gust de maduixa s’ estellen en punt al puny dels teus dies
t’ alcen monuments als campanars i als gratainferns i al capdamunt de les bombes i al pit de la bala xèrif tu que manes no sóc teu sols puc ser el teu esclau però teu és impossible no em sap greu xèrif no hi penso massa en tu sóc l’ indi xèrif i això és el que faig l’ indi xèrif tu no sé que fas ni per què necessites la xapa els galons el títol la teva pipa i la meva sols tenen d’ igual que fan fum quan a tu se’ t fa tard a mi se’ m fa d’ hora de què tens por? a mi les serps no em fan res incompetència de verins en dius ni dins els tubs d’ assaig deixes d’ actuar cerques la prova les dades exactes de ningú així que te l’ inventes mister inventor professional acadèmic nuclear senyor plutònic sant talismà de la felicitat comprimida en comprimits de receptes queet claven al cap sota terra o et deixen cec d’ un cop de garrot a l’ instant xèrif no em sap greu tu fes la teva feina si et va jo ara em penso aixecar i et dono tota la meva esquena per disparar xèrif no et pots queixar
griFOLL
29.11.10
casserrespoblepoema