Massa contenta
i massa trista.
Tan poc trista
i tan amunt.
Tan amunt
i amb tanta terra.
Tanta terra
i, si ve el cel
de l’ala negra,
tanta fam
de ser tan fosca
i de ser fosca
a dintre d’ell.
Tant d’estel
des la mansarda
i tan de mal
que no existeix.
Tan poc mal
i amb massa lletra.
Tan de text
sense cap lletra.
Tanta lletra
i tan ofec
que dins d’un llac
i amb el festeig
de les libèl•lules
s’hi ofega més,
s’hi fa més fondo
i al final
s’hi fa bonic.
Blanca llum
19-7-2010
Montpeller