De fa mil anys tenim la lluita
a l’entrecor i a la parpella.
En feia mil que amb el garrot
dèiem el mot que esbatussàvem.
Eren mil anys de tramuntana.
Mil, de mirar els ulls de la tempesta.
Van ser mil anys els anys d’espera
i no eren àngels voleiant.
Hi havia mil anys menjant de pedra
i en van ser mil, els d’envelar-se.
Foren mil anys de fora els anys.
De fa mil anys tenim la lluita
allà amb el far guiant el far.
De fa mil anys fem un forat
tot de forats i amb una espurna.
De fa mil anys freguem el cop
de fulla morta endins la fulla.
Hi havia mil anys clavant la llengua
arran d’un tall fent una esquerda.
Hi havia mil anys sense la sal
que ara hi ha al cos i que ens com serva.
Eren mil anys de tibar lluita
i ara la lluita és en un dit
que damunt l’os de la columna
hi va inscrivint la nostra guerra
i ara la lluita és en la lluita
i aquells mil anys no tenen pare.
Blanca llum
4 de juny del 2010