Al Josep Grifoll
I per què no m’expliques el teu secret?
Arronses les espatlles,
obres els ulls
i dones una profunda calada al ducados.
Em contestes amb un silenci.
Et pregunto per la màgia.
Omples el got d’aigua amb gas,
l’alces
entre el tu i el jo sense badar boca.
Et busco entre les bombolles.
Vine, no tinguis por,
no temis la ingravidesa dels mots.
Més enllà de la ribera
no trobaràs
més portes tancades
just al llindar del maimés.
L’entrada és lliure.
Entra, s’està bé aquí dins.
Vens, sí o sí?
I jo, perquè una nit, al peu de l’aeri,
clavats
els nervis als ulls,
vaig retrobar-te en forma de missatge
juganer, gràcil,
sincer,
pels anys beguts,
perquè tu m’ho demanes,
perquè et tinc confiança i me’n fas tenir,
m’hi llanço de cap.
Josep, vinc a entintar-me amb les teves paraules.
Març de 2009