Al cap i a la fi, enamorar-se... (D´OLORS)

Avall,
al carrer de la florista que pica l’ullet a aquell vell
[diuen que és un pintor que festeja una jove
que ven rams de flors] allí la parella s’hi enamorà
fent ploure pètals de flor que ell comprava a la floristeria
de la noia que ara li pica l’ullet al vell [de la florista diuen que
s’ha embolicat amb un senyor casat]
sembla que li va regalar un ram de margarites taronges [la flor que li agrada
a la noia que té la floristeria a aquest carrer] que va comprar
perquè a la dependenta li agradaven més [a la dependenta diuen que aquell
home vell que era pintor li va regalar un ram de flors]
i se sap que la cosa els va anar prou bé
que ella treballa en la venda de flors [just sent la noia que ara pica l’ullet]
i que ell pinta quadres però que no se sap si els ven [exactament
sent el vell que mira a la florista com li pica l’ullet].



[Al cap i a la fi...]
...que ella vengués flors i ell fos vell
o que ell fos pintor i comprés flors
o que ella vengués flors i s’emboliques amb un senyor casat
o que ell regalés un ram de flors i ella el vengués
o que ella fos florista i ell pintor
o que ella piqués l’ullet a un vell que s’embolicava amb la florista
ve a ser exactament el mateix.


D’olors20abril2008**************