T´ESTIMO
primer era jo, de petit, que m´amagava de la gent,
i ara sou tants i tant escampats per aquí, a cel obert, temps enllà, cap per dalt
que se m´escapeu dels dits...i hòstia! la vida és tant curta
i tant plena de gent màgica que no m´ho atrapare mai,
amb totes i amb tots faría l´amor
i jugaríem hores a destrossar els marges que ens hem imposat;
amb tots i amb totes us batego aquí dins, no passa dia,
i penso en que deveu estar fent en aquest instant...en si sou feliços o teniu un mal dia...
i m´agradaría tant poder-vos abraçar ni que fos un instant cada instant.
és meravellós:
tot arriba, tot passa, tot ha passat, tot és.
J. Grifoll
mitjans d´abril del 2009,
Manresa.