Seguidores
lunes, 14 de julio de 2014
domingo, 13 de julio de 2014
ESCUDELLA (poema eròtic en prosa capítol únic) - griFOLL
la línea rasa,
el fil espès recargolant-se fins les galtes d’ algues que entre feixos
màgics de primavera proclamaven nits de cau calent amb escudella púbica (...) t’envernissava
de baba la llengua de dits ofegats a observar-te com observaves -de febres en
amunt- la llepada sencera de rius abordant-te amb piranyes-peluix d’ escata
molsosa que et feia cova tova d’ un
remolí de versos a l’ entrecuix embassat de buidar bosses tibades d’ aigua calenta sense
bossa ni nansa dins el meu joc de culleres de l’ ànsia ja foradades quan t’
habitava l’ espasme i, Tu, dutxxxa a ras, arran, ran dels meus sis mil sis
cents nassos, m’ embriagaves amb sopa carxofera; escudellar-nos xup a porus,
fer samfaines, festes enganxoses d’ aiguardents sota les calces desaparegudes /
quan descalços caminaven per les grutes més profundes de la combustió a
empalmar-nos curtcircuits d’ orgasmes fosforescents (de tant regal-i-mar-nos) fins
que se’ns giressin els ulls i poguéssim
xumar-nos l’ enzim de nervi esmolat que
ens cavalcava com un combat de bassals desficiant a trots de natja, natja per
natja, ara pels boscos, després cap al cel, enllà sota el sol, ressaltant per les
escales, per les cales, enllà... / que, quan tot ho mullàvem, fins i tot mullàvem
l’ aigua,
la línia rasa,
fil de saliva dibuixant a salts d’ esquitx dessobre el magenta inflamat la
flor folla dels gemecs en esberlar-se com ous de cirerer damunt els nostres ventres,
sota les quaranta set axil·les, al cony embetumat de marbres líquids a favor de
la vida agredolçament aspre de tintures ancestrals a les fines herbes, a les soles
de la punta dels pèls arrissats de l’ amor, i fins als melics inundats de pessigolles, al gland
ple de sang, arterialític perdut, passejador frissat, llimac sense frac
(...) N’ ensumàvem els olis del coit,
les sals minerals / la gota escumosa brillant a la punta del nas del forat
prenyat de mantega de lliri obert sense folrar, llibre de tots els llibres exprimits
en un poema que va dir el teu paladar a la geniva del meu... / secretament, i vaig
aprendre a cantar a dins teu, immers, bategant, despentinant
la línia rasa, xup, fins que va bullir, xup. I ens vam evaporar per sempre
més.
griFOLL
13. 07. 2014-07-14
casserrespoblepoema
viernes, 11 de julio de 2014
griFOLL -APRENENT a MIRAR -36 fotografies en blanc i negre. Sèrie primera. Juliol del 2014.
Sèrie primera de 36 fotografies en blanc i negre. Juliol del 2014.
Casserres poble poema.
( Ah! gràcies al Cartier-“Bressón” per fer passar el “camión”- lo del “clar”
és la clariana que han deixat al bosc ...i l’ auto-color). El Xo más és x ma
xermaneta...ella ja m’ entén. I el valent (c)rapaç de tot, pel Mestre Xexi, gràcies per volar.
Totes les altres fotografies són per a Tu, com tot el que t’ envolta. I el
copyright, de l’ inventor de l’ ull i de la llum, i no sé qui va primer perquè
no competeixen, al contrari, fan l’ amor i ens el regalen fotograma a fotograma,
instant a instant. Màgia, miracle i ningú se n’ empana...
No tanqueu els ulls, que TOT diu; sinó tornarà a tenir raó el John Lennon
amb allò de que “no heu entès res.” I,
al meu sentir, la tenia més que moltíssim sovint, així doncs, com no, tot això
està dedicat ( com ho fa la Patti Smith al seu “Babel”) al futur, que no
existeix fotografia que no sigui passat.
I només volia escriure el títol! ...era “aprenent a mirar i a callar”, aniré
per parts... com l’ esbudellaire, que diuen.
( També gràcies al Pollock pels jocs de quitrà, que sempre enquitrana sobre
quitrà,que hi ha de tot, totes les
formes, mapes, arterioles, jocs, rostres, dites, símbols, mites, imatges,
simbols, senyals, formes. La Patti -som
íntims, ella no ho sap- en faria un anàlisi dels seus).
Resumint, vaig a menjar-me un donut. No és el yin-yang: el símbol total és
una rosquilla! Continuaré informant ( us acompanyo el sentiment, i sinó, és
amunt a mà vola, per això els indius de la cabanya de l’ arbre, els més
savis...des d’ allà es veu l’ univers. Sols cal no haver crescut, com els ulls.
També hi ha ulls a dins, que entren per una orella i no surten per l’ altre, o
et toquen la fibra del tacte, o fan olor d’ encens, “perquè aquí ningú fuma”, o
et fan fer l’ amor, ni que no vulguis, amb aquesta cosa tan meravellosament
estranya ( comparat?) que és la vida, des del punt de vista del que l’ hi posa,
clar, i no com la clariana, hi ha color, ve al darrera. La vida, que et va al
darrera! I dius que l’ empaites? Doncs atura’t! Frena! Gira’t! Mira!
I aquest és el títol.
.jpg)
jueves, 10 de julio de 2014
lunes, 7 de julio de 2014
domingo, 6 de julio de 2014
HOMENATGE A XIN XAN, -el cul-.
Gros o petit, el cul s’oculta
o es clava endins, llargut tubèrcul,
que el cul fa món i el mono cul,
i amb la mà al cul es fa la màcula.
El cul amb vi, plaers vincula
i el cul veí, els vehicula,
que en femení, el cul és cula,
i fe de cul, és pura fècula.
Amb l’art al cul es fa cultura,
si és pa de cul, parlem de culpa,
si és pa amb te, anem de culte
i fins a Roma el cul és bàcul.
Dolors Miquel
lunes, 30 de junio de 2014
jueves, 26 de junio de 2014
LEGNER LIBUGSNI / MONTSE GRIFOLL KONVENT.0 / FREQÜÈNCIA 2014. Dia 30.17:00. Cal Rosal
30 DE JUNIO 17:00 CAL ROSAL
LEGNER LIBUGSNI / MONTSE GRIFOLL
KONVENT.0 / FREQÜÈNCIA 2014
lunes, 23 de junio de 2014
miércoles, 18 de junio de 2014
sábado, 14 de junio de 2014
sábado, 7 de junio de 2014
jueves, 5 de junio de 2014
domingo, 1 de junio de 2014
ANNA AGUILAR-AMAT
Benaventurances
Benaventurats aquells que no han trencat cap got,Dius que l’amor és com un got:
es trenca si l’agafes
massa fort o massa fluix.
Ronny Someck, Trosset de vidre
que no van prémer poc ni tampoc massa
la copa amb què brindaven.
O aquells que van deixar-lo caure
sobre una superfície
tova de factures o de bolquers
o baralles de cartes.
Els que adquiriren duralex,
metacrilat o porexpan.
O l’eucarístic copó massís dins l’or.
Aquell que penjà a la paret una copa de vi pintada
per Dalí. Els qui desaren la vaixella dins la
vitrina amb els anells.
O aquell que en ser ell mateix el recipient
va deixar d’existir, a mans d’un altre.
Benaventurats els no poetes.
Visquin les fonts; els tolls com aquest
poema.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)