Seguidores
lunes, 27 de octubre de 2014
sábado, 25 de octubre de 2014
domingo, 19 de octubre de 2014
viernes, 17 de octubre de 2014
De Grifoll als textos íntims dels Carlins ( Tocats de lletra)
Volia donar infinitament les gràcies al Jordi Estrada, per aquests regals!!!! Gràcies, amic!
Josep
Josep
domingo, 12 de octubre de 2014
domingo, 5 de octubre de 2014
sábado, 4 de octubre de 2014
griFOLL roba, témpera escolar, gouache, acrílic, cola blanca, cartrons, pèl de pell de palmera, ceres i fotocòpies sobre tela 80 x 60 - 2 teles
roba, fotocòpies, gouache, acrílic, cola blanca i cartrons sobre tela 80 x 60
roba, témpera escolar, gouache, acrílic, cola blanca,
cartrons, pèl de pell de palmera, ceres i fotocòpies sobre tela 80 x 60
jueves, 2 de octubre de 2014
martes, 30 de septiembre de 2014
LLUVIA DE TI - poema de griFOLL - 14
quiero tocar los cristales
de fresa de trapo en la lluvia de ti
la luz de tus pómulos de
flor natural / saber cuánta distancia hay entre el trigo
y nuestro pan de cada día /
medir cuánta
soledad muerde donde
brillaron los besos de ayer por la noche más larga en la Tierra
donde nací antes de herirte
para curarte la herida / donde te herí al tercer día
cuando resucité sin saber resucitar/cuando
resucité sin saber quién era/ y que era para ti
para ti que me hiciste me
viste me fuiste y me diste la mano y yo ( imbécil )me puse a llorar
como un niño estropeado y
tembloroso hasta que me caí por lo borde
del mapamundi
entero para morirme mil
veces y llegar a la conclusión única que me puede concluir
la luz de tus pómulos de
flor natural resbalando en la lluvia de ti
griFOLL
30.09.14
Casserrespoblepoema
lunes, 29 de septiembre de 2014
Tocats de Lletra, un dels festivals literaris més rellevants del país...
Manresa (ACN).- Amb la tardor arriba a Manresa una nova edició del 'Tocats de Lletra', un dels festivals literaris més rellevants del país. En aquesta ocasió, el cicle busca aconseguir un format més proper amb la incorporació de nous espais emblemàtics que permeten un públic més reduït, com la sala Gòtica de la Seu, el Carrer del Balç o, fins i tot, un forn de pa. Sota l'eix conceptual 'Íntims', el cicle organitzarà prop d'una quarantena d'actes amb la participació de mig centenar d'escriptors. La directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs, ha valorat el programa "absolutament transversal" del festival. Un dels actes més destacats serà el recital del cantautor i poeta Luis Eduardo Aute.
Posem fil a l’agulla a la vuitena edició del programa Tocats de Lletra.
Un programa que amb el lideratge de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Manresa
i el Gremi de Llibreters de Catalunya compta amb la complicitat imprescindible d’un bon
grapat de col·laboradors, habituals i necessaris, sense els quals tot això no seria pas
possible.
Per tant comencem fent un càlid i merescut agraïment a tots ells.
Enguany el pal de paller del certamen, el fil conductor que dóna sentit i serveix d’eix
argumental al cicle és la intimitat. Íntims és la paraula clau, i a l’entorn del concepte ens
despullarem tots plegats fins arribar a aquelles parts més amagades del nostre ésser,
aquelles que no mostrem si no volem, aquelles que ens fan ser com som més enllà de
ser allò que semblem ser. Intimitat és essència, intimitat és personalitat, intimitat pot ser
amor i pot ser odi, intimitat és allò que amaguem, intimitat és allò que compartim quan
volem i amb qui volem, intimitat és introspecció, intimitat és companyonia i calidesa.
Íntims ens farà viatjar mitjançant la poesia, la música, les imatges o la paraula més enllà
del què veiem fins arribar al moll de l’os de les coses, de les persones, de les actituds.
Aquestes setmanes de tardor posen el color adequat per fer aquest viatge. Els tons de
tardor ens embolcallen amb la subtilesa pròpia de la intimitat. Deixem-nos portar una
vegada més per la màgia de les paraules, pel poder de la literatura, per la força de la
poesia.
Gaudim-ne, un any més, tots plegats.
viernes, 26 de septiembre de 2014
miércoles, 24 de septiembre de 2014
martes, 23 de septiembre de 2014
sábado, 20 de septiembre de 2014
YO ELIJO LA POESÍA - poema de griFOLL
YO
ELIJO LA POESÍA
yo elijo la poesía que se fuga de las bibliotecas
y se va a pintar paredes / yo elijo la poesía que sangra
sangre y no kétchup cuando la pinchan / la poesía del
niño que llora
con más razón que todos los sonetos que le va a recitar
tanto adulto
encuadernado de atar / yo elijo la poesía que entra
y sale de las cárceles y de los hospitales / la que
habita en los corazoncitos
que andan perdidos por los aeropuertos / la del quiosco
y la de la panadería / la marginada / la inútil / la
desapercibida
yo elijo la que silba / la que pasa / la que no pretende
ser poesía
que se mea en la acera y te ladra que «guau » / la poesía
que fuma
y no lleva bragas ni se perfuma / la poesía con forma de
corazón
que se graba en los bancos del parque y se pinta en las
puertas del váter
yo elijo la poesía de los amantes y la poesía de los
odiadores
la que está en guerra / que para la paz no descansa jamás
/ yo elijo
la poesía del instante / la frágil/ la enferma / la poesía
del naufrago
y la de la sirena que se salta los semáforos en infrarrojo/
la que se pilla
en las esquinas porque no cabe en una marca y carece de
instrucciones
yo elijo la poesía que no sale de una sola voz / que no
es poseída
por tan solo una persona / la que a todos es común
yo elijo la poesía sin ombligo ni final ni diseños
la que quiere abrazarnos aunque no la dejemos / yo elijo la
poesía con brazos
con pulso con cicatrices / despeinada / viva / que sabe
reír y jugar
que gime que tose que tiembla / la que se pierde al bailar
y sigue danzando sin modales ni acentos ni modo de
acertar
yo elijo la poesía que algunas veces hasta es capaz de colarse en un libro
para hacerte saber que está en todas partes con tus
derechos de lector
con nuestros deberes de amor siempre por resolver
entonces yo elijo a “la que vuela” a la que salta a la “rayuela”
y hace la “vertical”/ ya para acompañar con o sin tapas /
mas yo
elijo la que va directa a la yugular / es mi elección:
colaborar
formar parte / participar / compartir / nos lo dijeron de
pequeños
pero nunca nos hablaron de ningún poema / de ninguna poesía…
puede que no lo supieran / puede que también estuvieran
cansados
de hablar
griFOLL
20.09.14
casserrespoblepoema
jueves, 18 de septiembre de 2014
ABSURDS MONÒLEGS D’ ART SENSE LLEBRE MORTA - griFOLL 14
títol: si t' agrada no el veus, i si no t' agrada, tampoc.
L’ art prehistòric era religió, aliment, necessitat, després van passar
moltes coses, es van dictaminar estètiques, imposar gustos, pervertir
artesanies, es va anar oblidant el contingut per a quedar-se amb la imatge, amb
la closca, vam deixar de mirar a dins, se’ l van fer seu les burgesies, el van
emmarcar, li van posar preu, etiquetes...
Fa res va cridar l’ expressionisme, tot seguia igual de desarrelat però vam
tornar a la necessitat, a tractar amb sentiments, emocions, però això no ha
alterat res, només era el primer indici de que ens havíem oblidat de l’
esperit.
I no només ha passat amb l’ art, o sí, jo crec que oblidar l’ art és
oblidar l’ ésser humà. Tampoc han funcionat les religions ni l’ heroïna ni s’
aguanta massa la psiquiatra...no tenim confessionaris, la “comunicació” corre
tant que no diu res.
A vegades penso que l’ art que va venint serà més anònim, que tractarà molt
més les emocions que totes les estètiques i tots els conceptes que no ens hem
pogut intercanviar visualment, auditivament, és igual, pels sentits. Les drogues,
sí, inventar noves emocions, noves sensacions, els esports que ens fan produir
a nosaltres mateixos aquesta droga buscada, esports que acabin amb “ing”, déus,
inventarem déus i déus ateus i tot perquè funcioni alguna cosa, màquines que
ens canviaran l’ estat d’’ ànim per sentir que som alguna cosa, o que som
tinguts en compte. I tot això ja està passant, potser encara no es diu art,
perquè què collons vol dir art a aquestes alçades tan profundes?
Vaja, que em sembla que és bo i dolent, però sospito que una miqueta més
bo...tornem a tractar amb nosaltres mateixos, som en aquell punt “caòtic” just
quan el Pollock s’ emprenya i comença a llençar la pintura, som com un arc molt
tensat a punt de disparar... podem fer una gran obra, la punteria ja l’ hem
apresa, ara ha de ser tornar a confiar en nosaltres...i tenim experiència! sabem
exactament el que no hem de fer!
griFOLL
18.09.14
sábado, 13 de septiembre de 2014
QUIROMANCIA - poema de griFOLL
Envejecer, pero
envejecer de verdad, bien,
que duela el
cuerpo, pero que duela por haberse
gastado el
alma viviendo y no por genética o ley,
porque
envejecer es ir llenándose de vida,
porque envejecemos
desde que nacemos
y de cada instante
nos llevamos lo imperecedero,
porque
envejecer es no haberse rendido,
envejecer es
sumar juventudes, infancias,
deseos
cumplidos y sueños de atar; hablo de envejecer
hasta los
huesos, de intensidad, de contarse por besos
y no de
almanaques para adentro, de envejecer sin parar,
sin querer
ser mayor ni adulterar, sin rima; aquí la única que rima
es la muerte y
justamente envejecer es no estar de acuerdo
en su forma
de echarnos la suerte. Envejecer,
envejecer porque
es la única forma de vida
que existe, lo
otro es permanecer, envejecer es vivir
siendo lo que
se es, es no anclarse y seguir. Envejecer de verdad
es dejarse de
futuros y de pasados sin utilidad y sentarse
en el
presente a reírse del mundo, a romperse de espejos,
a dejarse de ombligos;
envejecer es haberse
salido de
todos los líos donde nos metimos alguna vez
para
disfrutarlos luego con otras consecuencias,
poder
repetir, variar, ir a más… Envejecer en este mundo
de
alargadores de tiempo que hacen culto a la prisa,
a las
posesiones, a las posiciones, a las mentiras ¡Fuera!
Envejecer es quitarse
de encima esos pesos,
esos dogmas, esos
roles, su culto al deseo interminable
ahora que por
fin ya se ha confirmado, por poner un ejemplo científico,
que se sabe
más de sexo por haberlo practicado que no por usar chasis
más guapos o nuevos:
el resultado es que también se mueven como maniquíes…
A envejecer pues,
si cada cicatriz es una aventura, si cada
sensación
es una
recompensa: placer acumulado o dolor vencido… A envejecer
sin guardar
la ropa, sin tener que dar la razón al cliente ni al jefe,
a envejecer inadvertidamente,
sí, para poder pintar en las paredes corazones
sin levantar
sospechas, envejecer así, como las orugas, dejando lo capullo,
como los Cristos
al tercer día: por sorpresa…porque luego, para luego
ir al centro
y salir con carteles a avisarlos a todos
(que se jodan) gritando:
«envejezco» ,
«soy libre», «ya puedo ser »; y tirarles las sobras,
ir quedándose
con lo bueno, irlas tirando, como quien da de comer
a las palomas
y no oye más que esa danza de plumas
y picos y
cosquillas en las palmas agrietadas de unas manos que lo han
tocado casi casi
todo, las más vivas de todas. “Esas son manos para
practicar la quiromancia,
las demás son fascículos teóricos” pensará la bruja.
griFOLL
13.09.14
lunes, 8 de septiembre de 2014
8 FRASES , griFOLL
El contrast depèn de la velocitat: una zebra corrent és gris.
...
Un dibuix deixa de ser dibuix quan para de ser dibuixat.
...
La bellesa és arreu, cap estat d’ ànim pot distreure la bellesa.
...
La duna es feta per tots els grans de sorra que no volen ser-la.
...
S’ estima en totes direccions, cruelment, o no s’ estima.
...
Per què les respostes les posem davant de les preguntes?
...
Ens passem la vida corrent, empaitant-la.
Ara se sap lo què: era la pròpia esquena.
griFOLL
8.9.14
M’ AGRADES TU - griFOLL-
.png)
M’ AGRADES TU
A mi m’ agrades tu, que t’
equivoques del tot, que ets fràgil, que se’ t menja la por i continues.
Que continues perquè creus en
tu, malgrat ser l’ única persona que hi cregui.
A mi m’ agrades tu, que
busques i no saps el què, que trobes i si no t’ acaba de fer, continues.
Que continues perquè t’
estimes, malgrat ser l’ única persona que t’ estima.
A mi m’ agrades tu, que plores
i rius per a ningú, que parles amb un arbre i ell et contesta.
Que l’ escoltes i continues
perquè vols parlar amb tots els arbres i totes les coses.
A mi m’ agrades tu, que fas
olor de tu, que te la fots i te la foten i sagnes i continues suant-la.
Que continues perquè sents que
a dins hi ha un neguit meravellós que t’ encurioseix.
A mi m’ agrades tu, que
xiscles, crides, t’ arrossegues, t’ esgarrapes i lluites i continues.
Que lluites perquè no vols
ferir res ni a ningú, i que per això continues, tu i la curiositat.
griFOLL
8.09.14
domingo, 7 de septiembre de 2014
AMADME, LLUVIA
Hablad, luz.
Decid, luna.
¿De qué existencia está podrida ésta existencia
que vive de hambre de muerte?
Quemadme, sol.
Heridme, alfileres de constelaciones
mi espera. ¿Por qué el sueño sin alma
del sueño, el camino de la duda, del remordimiento,
del sin camino?
¿Para qué?
¿Para qué sirve el puto dolor?
…Amadme, lluvia.
Amadme pluvialmente, fluvialmente,
que no tenemos azar, agua de aguas, nos
amarran destinos verticales sin auxilio...
Llorad por mí,
conmigo, sin figura…
griFOLL
07.09.14
Suscribirse a:
Entradas (Atom)