Seguidores

viernes, 11 de julio de 2014

griFOLL -APRENENT a MIRAR -36 fotografies en blanc i negre. Sèrie primera. Juliol del 2014.


Sèrie primera de 36 fotografies en blanc i negre. Juliol del 2014. Casserres poble poema.
( Ah! gràcies al Cartier-“Bressón” per fer passar el “camión”- lo del “clar” és la clariana que han deixat al bosc ...i l’ auto-color). El Xo más és x ma xermaneta...ella ja m’ entén. I el valent (c)rapaç  de tot, pel Mestre Xexi, gràcies per volar. Totes les altres fotografies són per a Tu, com tot el que t’ envolta. I el copyright, de l’ inventor de l’ ull i de la llum, i no sé qui va primer perquè no competeixen, al contrari, fan l’ amor i ens el regalen fotograma a fotograma, instant a instant. Màgia, miracle i ningú se n’ empana...
No tanqueu els ulls, que TOT diu; sinó tornarà a tenir raó el John Lennon amb allò de que “no heu entès res.”  I, al meu sentir, la tenia més que moltíssim sovint, així doncs, com no, tot això està dedicat ( com ho fa la Patti Smith al seu “Babel”) al futur, que no existeix fotografia que no sigui passat.
I només volia escriure el títol! ...era “aprenent a mirar i a callar”, aniré per parts... com l’ esbudellaire, que diuen.
( També gràcies al Pollock pels jocs de quitrà, que sempre enquitrana sobre quitrà,que  hi ha de tot, totes les formes, mapes, arterioles, jocs, rostres, dites, símbols, mites, imatges, simbols, senyals, formes. La Patti  -som íntims, ella no ho sap- en faria un anàlisi dels seus).
Resumint, vaig a menjar-me un donut. No és el yin-yang: el símbol total és una rosquilla! Continuaré informant ( us acompanyo el sentiment, i sinó, és amunt a mà vola, per això els indius de la cabanya de l’ arbre, els més savis...des d’ allà es veu l’ univers. Sols cal no haver crescut, com els ulls. També hi ha ulls a dins, que entren per una orella i no surten per l’ altre, o et toquen la fibra del tacte, o fan olor d’ encens, “perquè aquí ningú fuma”, o et fan fer l’ amor, ni que no vulguis, amb aquesta cosa tan meravellosament estranya ( comparat?) que és la vida, des del punt de vista del que l’ hi posa, clar, i no com la clariana, hi ha color, ve al darrera. La vida, que et va al darrera! I dius que l’ empaites? Doncs atura’t! Frena! Gira’t! Mira!
I aquest és el títol.  






































domingo, 6 de julio de 2014

HOMENATGE A XIN XAN, -el cul-.



Gros o petit, el cul s’oculta
o es clava endins, llargut tubèrcul,
que el cul fa món i el mono cul,
i amb la mà al cul es fa la màcula.

El cul amb vi, plaers vincula
i el cul veí, els vehicula,
que en femení, el cul és cula, 
i fe de cul, és pura fècula.

Amb l’art al cul es fa cultura,
si és pa de cul, parlem de culpa,
si és pa amb te, anem de culte
i fins a Roma el cul és bàcul.

Dolors Miquel

domingo, 1 de junio de 2014

ANNA AGUILAR-AMAT


Benaventurances
Dius que l’amor és com un got:
es trenca si l’agafes
massa fort o massa fluix.
         Ronny Someck, Trosset de vidre
Benaventurats aquells que no han trencat cap got,
que no van prémer poc ni tampoc massa
la copa amb què brindaven.
O aquells que van deixar-lo caure
sobre una superfície
tova de factures o de bolquers
o baralles de cartes.
Els que adquiriren duralex,
metacrilat o porexpan.
O l’eucarístic copó massís dins l’or.
Aquell que penjà a la paret una copa de vi pintada
per Dalí. Els qui desaren la vaixella dins la
vitrina amb els anells.
O aquell que en ser ell mateix el recipient
va deixar d’existir, a mans d’un altre.
Benaventurats els no poetes.
Visquin les fonts; els tolls com aquest
poema.

miércoles, 28 de mayo de 2014

FESTA MAJOR PUIG-REIG!!!!!!!! 5,6,7,8,9 i +!!!!!!!!!!!!!


KONVENTZERO-OPINIÓ- griFOLL

http://konventzero.blogspot.com.es/2014/05/no-poesia.html?showComment=1401294892253



Josep Grifoll

OPINIÓ

POETA VIRTUAL




  JOSEP GRIFOLL és un artista que tantes reiterades vegades hem preuat. Reclòs a les seves muntanyes, exerceix el seu punt d'aportació virtual d’una manera extremista. Gairebé talibán. Un exemple és el darrer vídeo rebut. Poesia evolucionada. Autoretrat visual. Fosc, intimista i transparent.
(amb el cor a la mà) 


lunes, 26 de mayo de 2014

"DEIXA-HO CÓRRER, MALA BÈSTIA" POEMES DE JORDI POPE AL FESTIVAL LITTERARUM DE MÓRA D'EBRE.

EL PROPER DIVENDRES 30 DE MAIG PRESENTACIÓ DEL "DEIXA-HO CÓRRER, MALA BÈSTIA" POEMES DE JORDI POPE AL FESTIVAL LITTERARUM DE MÓRA D'EBRE.
A partir de les 16:00h a L'AUDITORI DE L'ESCOLA DE MÚSICA I DANSA


martes, 20 de mayo de 2014

AVISO A LOS CIVILIZADOS Leopoldo María Panero

AVISO A LOS CIVILIZADOS 
Leopoldo María Panero

Por: Carla Badillo Coronado



Aviso a los civilizados es otro lúcido canto que Leopoldo María Panero (Madrid, 1948- Tenerife, 2014) eleva entre la locura y la palabra. Los once capítulos que lo componen son trozos de un espejo roto en el que nos reflejamos todos, y es a la vez un ‘manual’ de estudios y análisis de la concepción psiquiátrica como poder, bajo un enfoque que se debate entre la filosofía y la poesía.

“La psiquiatría –dice Panero- está ahí para evitar el viaje a los infiernos, no como debiera para guiarme a través de ellos”, refiriéndose a ella como un instrumento de opresión  para una minoría de individuos, considerados desviados por la única razón de creer en sus fantasmas, en sus ideas irracionales, en sus delirios.

Paradójicamente, acabé de leer este libro en uno de los patios del Psquiátrico San Lázaro, donde se expuso una serie de glosolalias (textos de lenguas inventadas) escritas por el francés Antonin Artaud, que resultaron ser un gran complemento para entender la tesis de Panero, en la cual la locura, lejos de carecer de sentido, tiene la función de dar sentido a lo que no tiene. Así como el arte, pues como lo advierte Ricardo Cristóbal en el prólogo: ¿Qué autor no cree en sus fantasías? ¿Qué persona no manifiesta algo distinto de lo que quería decir, expresando de forma distorsionada una parte de lo que bulle en su cabeza, o un deseo inconsciente?



En Aviso a los civilizados Panero evidencia el miedo colectivo a descubrir el mundo instintivo, que hace desplazar en “otro” individuo lo que en sí mismo perturba. Lo que la sociedad forcluye (Lacan) es la animalidad, nunca perdida, y que vuelve cíclicamente. El loco y el primitivo son lo mismo. Pero en las tribus no existen psiquiatras, que para el autor no son más que detectives, puesto que su interrogatorio utiliza las mismas técnicas que el policial (Foucault). El psiquiatra piensa, infaliblemente, que su víctima miente. Pero la verdad, como en la tragedia griega, es el fin de la obra. No hay una realidad única, hay una realidad polivalente. El principio de relatividad cultural.


Yo no sé qué pueda ser la locura, repite Panero –indirectamente- en estos ensayos poéticos. Tal vez una defensa para seguir soñando. O quizá el derecho a la fantasía. Pues la locura, como dice Blake, conduce a la sabiduría. En definitiva, este libro nos avisa -a civilizados y no- que lo más probable es que el ‘homo normalis’, como lo llamaba Wilhem Reich, sea el verdadero loco.

jueves, 8 de mayo de 2014

CRISTALL DE SER, de Blanca Llum

 (la Blanca Llum, ja fa, amb lu grillu)

Cristall de ser

Ets cristal·lina, em dius.
I ho dius amb mal.
No és el cristall,
que no t’agrada.
És l’hora baixa:
la por transparenta
i la marca a l’amor
que és la marca a la carn
que és la marca de lluny
de quan fugies venint,
de quan se’t feia baldera.

Sóc cristal·lina, em dius.
I ho sóc que no sóc.
No és ni bonic
ni fa basarda.
És la nit clara:
el gris que s’escampa
i les ombres creixent
que són ombres d’ocell,
que són ombres pregunta,
«si t’era coltell, la paradoxa,
i si t’era gasela, el camp obert...?»

Ets cristal·lina, em dius.
I ho saps d’antic.
No és un infern,
qui fa cantar-nos.
És la topada:
la culpa desfeta
i un llibre entremig
que és un llibre cor clus
que és un llibre cos nus,
que és un llibre cap dins
i que per això fa respecte.

Sóc cristal·lina, em dius.
Digue’m on és, doncs,
voler trencar-s’hi,
el trau gelós,
gosar tornar,
i l’atenallar-nos.
Digue’m on anem, doncs,
amb la pedra de tall,
amb la pedra cristall,
amb l’estrella amagada
i amb l’estella tan nostre.


Blanca Llum, Abril 2014

KONVENT CAL ROSAL DISSABTE 10 DE MAIG 2014 PAU RIBA, LEGNER LIBUGSNI I LA PRIMAVERA POÈTICA -Poesia, Música, Pintura i Gastronomia- Des del migdia fins a mitja nit.

KONVENT CAL ROSAL DISSABTE 10 DE MAIG 2014 PAU RIBA, LEGNER LIBUGSNI I LA PRIMAVERA POÈTICA -Poesia, Música, Pintura i Gastronomia- Des del migdia fins a mitja nit. POESIA De 12:00 a 19:00 h La primera edició de la primavera poètica al konvent, tindrà la presència de les reconegudes poeteses i artistes IVETTE NADAL i MIREIA CALAFELL, oferint-nos la part més amable dels recitals i també amb d´altres recitadors més parateatrals o musicals com el conjunt POLINÈSIA, format per GERARD VILARDAGA i PRIMO GABBIANO. L´experimentació vocal i la transgressió ens arrivarà amb JOSEP GRIFOLL i ROGER PELÀEZ, ELENA SIXTO, CÈLIA NOLLA I GUIM VALLS. MÚSICA 19:00 h Legner Libugsni (Madrid) Personatge cantautor de rock, grunge, punk i gairebé astral, però sempre des d’una intimitat més de cullereta i plat fondo. Tot i que actualment resideix a Casserres, prové de Madrid i els seus temes viuen entre la filantropia i les estrofes més profundes. Presentarà “Las criatures lucen bien en sus estantes” cançons per a la paranoia i el pensament. http://legnerlibugsni.blogspot.com.es/

casserres poblepoema 7.5.14

lunes, 5 de mayo de 2014

BRANQUES D’ AMOR

“Tractem d’ obtenir alguna cosa
que ja ens ha trobat”
Jim Morrison

BRANQUES D’ AMOR


La fa(una), la fan dos
i la fem tots dessobre l’ escriptori fent el blues
de les bestioles.  Vindràs a estranyar-te dels nostres costums?
vindràs a mirar com plou o et mullaràs?
Que ens suen els ulls ens suen els ulls.
Tu tens la sensació d’ haver de complir una missió?
Sí, tan poderosa com el silenci que vas sentir un dia
abans de néixer.  Soledat, abelles
i cirurgians em recorden la Sylvia Plath,
dues cigarretes molles i un forat entre les celles.
Vestit de pa, negat de llimbs, lligat de punys,
l’ animal silenciós que és la paraula...
De nit arribarà una ampolla a la platja
amb el tall del teu sexe a punt de parir
la primera pedra, un cranc desfrenat,
una medusa, trescentestrentaimés sardines...
Has fet les paus amb la Mort, Vida? Fumàvem.
I ens vam amagar dins el fum.
Falta amor. Falta amor. Falta amor. Falta amor. Falta amor. Falta amor.
S’ ha fet de dia a mig planeta.
S’ ha fet fosc a tot el món.
Hem caigut a la trampa.
I on és tot això que havia de ser?
I on és tot això que no ha estat?
La mentida està sempre servida.
La veritat està sempre malalta.
Quina és la pregunta de la pregunta que engendra la primera pregunta?
Emergeix rere totes les coses que et miren:
tens branques d’ amor a les mans.


griFOLL
50514

Capopo village

domingo, 4 de mayo de 2014

griFOLL la pintura rodona en llibertat


boscos lisèrgics




el llibre de les pintures de sang griFOLL 14












dos apunts:
-el tall era xic i me’ l vaig fer SENSE VOLER, no sóc cap marilynmanson’ s d’ aquestus jo J ...
- vaig “aprofitar” la sang per pintar, ja que és el pigment natural que aguanta més el temps ( gràcies a aquesta s’ han conservat obres prehistòriques que d’ altra manera s’ haguessin esborrat )... En teoria, la segona pintura que aguanta més el pas dels anys és la pintura a l’ oli, però, i una de les grans avantatges que ha tingut sempre l’ oli, és que triga molt a assecar-se...no coagula. Maneras de pintar que cantava el d’ allonses...
- diria més coses, rollu futur, adn, cèl·lules, vi, esperit...però xerraria dies...


griFOLL
no anèmic
4-5-14

Capopo village

griFOLL fotografies fosforescents



Aquesta fotografia la vaig fer fa bufff...em vaig estar trencant el cocu perquè volia ver fotos que “ brillasen en la oscuridad”... però clar, com ja sabeu, remenar productes que fan llum i productes que no es poden velar, va portar algun problemillu, doncs ( encara que finalment ho vaig aconseguir) el material amb el qual es treballa avui ( ahir, perdó) amb fotografia és hipersensible a la llum, de manera que vaig optar per provar processos  antics, de quan per fer una foto, necessitaven, no un flaix, no, llum del sol directe i hores... ( m’ explico fatal)...Resumint, que això és una goma bicromatada fosforescent...amb el nom ja em direu!

griFOLL
4-5-14

casserrespoblepoema

nou detingut