Seguidores
viernes, 21 de marzo de 2014
jueves, 20 de marzo de 2014
miércoles, 19 de marzo de 2014
jueves, 6 de marzo de 2014
martes, 4 de marzo de 2014
griFOLL, FINS LES BOTES
Tot de dits han fet l’ empremta d’una mà
dessobre aquest paper la dansa, capitombi ara,
campis traus queda a tres tripes per lligar la botifarra,
ja arribem, sempre arribem quan ells ja en tornen, sempre en tornen,
d’ on mai, mai d’ on, trencalossos tigrats s’ han fet amb l’ esquelet
una ca-banyeta d’ ossets mal nodrits entre els pèls a la llengua
i els pèls forasters, gola avall, dolmens amunt. Episodi a carn viva,
viva la carn, visqui la teia. Arremanguem-nos els tendrums, l’ eritro-
encèfal, deixem-nos de verins i enverinem-nos fins les botes. Ànecs.
dessobre aquest paper la dansa, capitombi ara,
campis traus queda a tres tripes per lligar la botifarra,
ja arribem, sempre arribem quan ells ja en tornen, sempre en tornen,
d’ on mai, mai d’ on, trencalossos tigrats s’ han fet amb l’ esquelet
una ca-banyeta d’ ossets mal nodrits entre els pèls a la llengua
i els pèls forasters, gola avall, dolmens amunt. Episodi a carn viva,
viva la carn, visqui la teia. Arremanguem-nos els tendrums, l’ eritro-
encèfal, deixem-nos de verins i enverinem-nos fins les botes. Ànecs.
griFOLL
4.3.14
casserrespoblepoema
viernes, 28 de febrero de 2014
griFOLL - no fa riure -
“Cada uno que
cante lo que quiera”
Andrés Calamaro
NO FA RIURE
L’ alegria t’ espia,
vés amb compte,
si la rius, ve i es
fa lapa.
A més a més, s’
encomana.
Però, eis, que
som al segle vint-i-u,
la psiquiatria ens en vacuna.
I què és la
psiquiatria? Doncs
la psiquiatria es
una ciència exacte
com la metafísica
policial, l’ hermetisme social,
les matemàtiques
penals o la petrolifília gringosa.
(Fia-te’ n) -ho diu al prospecte. I que la pau
-S.A. cia en
tu.
griFOLL
28.02.14
casserrespoblepoema
jueves, 27 de febrero de 2014
martes, 25 de febrero de 2014
Dolors Juarez: Rosada –o restabliment de l’ordre-
Surts, com si nasquessis de tu adormint-te a mig fer.
Com una Babel feta a llepades, t’enlaires. Ets humit
i ets humil, però rasques la nit i en treus la rosada.
És cert. La portes a dins, encallada a la tràquea,
entravessada; i et fa fred i et fa pes i et fa nosa.
Puix no en sabràs la magnitud fins a empassar-la,
seràs el silenci primer, el d’abans de l’amor,
el d’abans de la mort, el de quan no se’l sabia.
I hi haurà nits fosques abaltint-se dins teu
car a les nits els hi agrades així, humit i humil,
silenciós més que el silenci i sempre a mig fer.
Clos, en la solitud més implacable que et passi pel cap,
com un ocell carronyaire a punt de picotejar-te la boca
i l’estomac i la boca de l’estomac, tindràs mal.
Trauràs el cap d’entre els llençols esponjosos d’on et guardes
com si visquessis als núvols i veuràs el món:
pagesos com seguen i espigoladores corbes,
el sol picant de ple contra les nuques, i sabràs d’on ve el mal.
Naixeràs de tu sense adormir-te mai més
mes restaràs encara a mig fer
-car hi ha coses que no tenen remei-
i escopiràs tot el dolor pels segles dels segles i seràs,
a la fi, paraula, allò que es compromet i s’atorga,
i, als camps, s’estendrà, de nou, la rosada.
Dolors Juarez
25 de febrer del 2014
Berga
Com una Babel feta a llepades, t’enlaires. Ets humit
i ets humil, però rasques la nit i en treus la rosada.
És cert. La portes a dins, encallada a la tràquea,
entravessada; i et fa fred i et fa pes i et fa nosa.
Puix no en sabràs la magnitud fins a empassar-la,
seràs el silenci primer, el d’abans de l’amor,
el d’abans de la mort, el de quan no se’l sabia.
I hi haurà nits fosques abaltint-se dins teu
car a les nits els hi agrades així, humit i humil,
silenciós més que el silenci i sempre a mig fer.
Clos, en la solitud més implacable que et passi pel cap,
com un ocell carronyaire a punt de picotejar-te la boca
i l’estomac i la boca de l’estomac, tindràs mal.
Trauràs el cap d’entre els llençols esponjosos d’on et guardes
com si visquessis als núvols i veuràs el món:
pagesos com seguen i espigoladores corbes,
el sol picant de ple contra les nuques, i sabràs d’on ve el mal.
Naixeràs de tu sense adormir-te mai més
mes restaràs encara a mig fer
-car hi ha coses que no tenen remei-
i escopiràs tot el dolor pels segles dels segles i seràs,
a la fi, paraula, allò que es compromet i s’atorga,
i, als camps, s’estendrà, de nou, la rosada.
Dolors Juarez
25 de febrer del 2014
Berga
lunes, 24 de febrero de 2014
LEGNER LIBUGSNI a La Bàscula-Metrònom Bar!!!!! dia 6 de març!!!!!!
Legner Libugsni presenta “las criaturas lucen bien en sus estantes” imatges, sons i cançons per a la paranoia i l’avorriment.
Un conjunt de temes de diferents treballs compresos entre 2011/14 barrejant cançó de cantautor, rock, grunge, punk.
06
MAR
2014
Cicle Hivernacle: Legner Libugsni
Legner Libugsni presenta “las criaturas lucen bien en sus estantes” imatges, sons i cançons per a la paranoia i l’avorriment.
Un conjunt de temes de diferents treballs compresos entre 2011/14 barrejant cançó de cantautor, rock, grunge, punk.
Un conjunt de temes de diferents treballs compresos entre 2011/14 barrejant cançó de cantautor, rock, grunge, punk.
sábado, 22 de febrero de 2014
viernes, 21 de febrero de 2014
martes, 18 de febrero de 2014
lunes, 17 de febrero de 2014
Homenatge al poeta JOAN VERGÉS. Dilluns 24 de febrer
Dilluns 24 de febrer es farà un acte d'homenatge al poeta Joan Vergés. Nascut el 21 de març de 1928, Joan Vergés es va donar a conèixer durant la seva època d'estudiant de Medicina.
Joan Vergés ha estat guardonat amb el premi Joan Salvat-Papasseit (1965) amb El gos, el Carles Riba (1968) amb La vida nova i el premi Ribas i Carreras dels Recull de Blanes (1986) amb Com un bosc silenciós .
Molts dels seus poemes han estat musicats per diversos músics i cantautors com Toti Soler, Maria del Mar Bonet, Isidor Marí i Joan Manuel Serrat i també per músics clàssics com Lluís Folch.
En l'acte han confirmat la participació Toti Soler, Isidor Marí, Víctor Obiols, Cèlia Sànchez Mústich i diversos familiars del poeta.
Dilluns 24 de febrer a les 19h a la Sala Cotxeres del Palau Robert (Passeig de Gràcia 107)
domingo, 16 de febrero de 2014
sábado, 15 de febrero de 2014
viernes, 14 de febrero de 2014
ÀNIMA (griFOLL)
Els dits
comproven el sepulcre de la llengua,
la sortida del
sol esperat inunda la gola, hi fa foc.
Ja no parlem amb
paraules, hem arribat a la Vida.
griFOLL
14.02.14
casserrespoblepoema
Can t’ Implora ( + lilith-lithium) - griFOLL-
T’ imagines que
sortís silenci de la font?
Per veure’ns-hi cal l’ ombra...és el soroll?
El soroll és l’
ombra, demano, i bec.
Beure era la
resposta i escriure-la un error.
griFOLL
14.02.14
casserrespoblepoema
miércoles, 12 de febrero de 2014
griFOLL, EXPOSICIÓ DELS FETS
Anàvem a començar
això d’ escriure el què et balla pels peus, la dansa que pica talons contra
terres i sostres i desastres i companyia. Primer de res, les gràcies de no
ser-hi, el segon lloc ha quedat desert. L’ oasi, doncs, vindria a tot Sol, i l’
Eva i la Damm hi beurien. Què ens ve a dir tot això? Set! i per dos(?) no esmorzis. És vell, lleu no,
ni amb llet, cafecs!, va di el nen, i se’ n va fer, un bon dia ho va ser, però
que Tot quedi entre nosalTres dos. I de què ens morirem? De riure, això es veu,
també es fuma, però no plorarem, és massa impossible estar jugant al parc- xiste
que jutgem, profetitllem, regalem amb religions per Inter brut, secturem en
blau, verd i colors que et tiqueten i enemiguen i t’ enaigüen la fes-te. Tu’ t
sapràs tres, pren, agafa, fes. I escura-ho bé, aspirant a tot t’ empassaràs la
vespa i el qui la porta no t’ obre sinó te la troba a l’ hora i neta, eixuta i
gris com tot el person alt i amb la d’ espai que hi ha. Els nervis et foradaran
l’ esTUmac! Però ja et prendràs una imperdible amb Grappa-d’ hora de la bona,
passa-gas, nas de pas, coca de pa sucat amb oli en pols, massa gran, massa
massa, a corre lluita que la guanyes la no saps pas què però seràs el primer i?
te la fotràs abans que ningú i prou. I d’ aquí n’ hem deduït l’ estat
permanganat exacte dels esquemes estel·lars dels universos interiors de
cadascú, però aquí ja no ens hi fiquem. Alguna pregunta?
griFOLL
12.2.14
casserrespoblepoema
lunes, 10 de febrero de 2014
griFOLL, l' "ERROR"
Nosaltres, que
hem respirat dins ventres
color de vi
negre, increïbles, que enCAR-a-
nem ebris. No era
prou bella la (g)ruta dels
rius, teníem més
set, més pecat que originals:
l’ infern
possessiu : més i més, mes de què?
Mil, milers, tot,
infinit. Volíem ser déus, nom
d’ or, pedra
filosofal. Així que van venir les arts
a arruïnar-les, i
vam alçar palaus perquè
s’ havia d’
ensorrar desert, colgar l’ oasi; -no
ens el
prenguessin... Nosaltres, que érem
d’ estrofes amb
gel i llimona, de llum sen-
cera, de menta
oberts, nòmades d’ esperit
fins als peus,
sense fàbriques ni farmàcies
ni culpes ni
jutges ni Lamotrigina ni Freud,
sense
arcàngels...Nosaltres, parits a crits,
que udolàvem, que
no ens reuníem, ens trobàvem
i tocàvem, i rèiem,
i buscàvem, i el fred ens dava
potes fermes, i
la gana ulls d’ àliga...l’ olfacte
s’ allisava com
una serpent, saltava i
s’ empassava la
poma sencera; fèiem pintures
de pau a les
coves, dansàvem amb l’ ànsia
perduda dels
morts sense creus ni no creus,
sense yangs ni
gin tònics. Amb fangs diferents,
pols de sol i
carbons...Nosaltres, trobats
no per sort ni
per això, descoberts per l’ Amor
i tornats, a la
festa infinita que no va per aquí,
que no(n) n’
ava...Era un altre camí.
griFOLL
10.2.14
casserrespoblepoema
griFOLL. FET.
Liles, com els
morts de l’ horitzó,
les flors de l’
ombra obliden els noms i
vestides de temps
ens visiten de vidres
trencats i
miralls com postals que dis-
sequen. No hi
som! I ens tapem els ulls.
griFOLL
10.2.14
casserrespoblepoema
jueves, 6 de febrero de 2014
miércoles, 5 de febrero de 2014
lunes, 3 de febrero de 2014
sábado, 1 de febrero de 2014
griFOLL MANIA
Res-
pira, no passa res,
tens un atac d’
alegria, no-
més hem vingut a
ajudar-te,
som de l’ altra
policia,
et pots baixar
els pantalons
o ho fem
nosaltRes?
griFOLL
01.02.14
casserrespoblepoema
Suscribirse a:
Entradas (Atom)