lunes, 30 de junio de 2014
jueves, 26 de junio de 2014
LEGNER LIBUGSNI / MONTSE GRIFOLL KONVENT.0 / FREQÜÈNCIA 2014. Dia 30.17:00. Cal Rosal
30 DE JUNIO 17:00 CAL ROSAL
LEGNER LIBUGSNI / MONTSE GRIFOLL
KONVENT.0 / FREQÜÈNCIA 2014
lunes, 23 de junio de 2014
miércoles, 18 de junio de 2014
sábado, 14 de junio de 2014
sábado, 7 de junio de 2014
jueves, 5 de junio de 2014
domingo, 1 de junio de 2014
ANNA AGUILAR-AMAT
Benaventurances
Benaventurats aquells que no han trencat cap got,Dius que l’amor és com un got:
es trenca si l’agafes
massa fort o massa fluix.
Ronny Someck, Trosset de vidre
que no van prémer poc ni tampoc massa
la copa amb què brindaven.
O aquells que van deixar-lo caure
sobre una superfície
tova de factures o de bolquers
o baralles de cartes.
Els que adquiriren duralex,
metacrilat o porexpan.
O l’eucarístic copó massís dins l’or.
Aquell que penjà a la paret una copa de vi pintada
per Dalí. Els qui desaren la vaixella dins la
vitrina amb els anells.
O aquell que en ser ell mateix el recipient
va deixar d’existir, a mans d’un altre.
Benaventurats els no poetes.
Visquin les fonts; els tolls com aquest
poema.
miércoles, 28 de mayo de 2014
KONVENTZERO-OPINIÓ- griFOLL
http://konventzero.blogspot.com.es/2014/05/no-poesia.html?showComment=1401294892253
Josep Grifoll
OPINIÓ
POETA VIRTUAL
— JOSEP GRIFOLL és un artista que tantes reiterades vegades hem preuat. Reclòs a les seves muntanyes, exerceix el seu punt d'aportació virtual d’una manera extremista. Gairebé talibán. Un exemple és el darrer vídeo rebut. Poesia evolucionada. Autoretrat visual. Fosc, intimista i transparent.
(amb el cor a la mà)
— JOSEP GRIFOLL és un artista que tantes reiterades vegades hem preuat. Reclòs a les seves muntanyes, exerceix el seu punt d'aportació virtual d’una manera extremista. Gairebé talibán. Un exemple és el darrer vídeo rebut. Poesia evolucionada. Autoretrat visual. Fosc, intimista i transparent.
(amb el cor a la mà) lunes, 26 de mayo de 2014
"DEIXA-HO CÓRRER, MALA BÈSTIA" POEMES DE JORDI POPE AL FESTIVAL LITTERARUM DE MÓRA D'EBRE.
EL PROPER DIVENDRES 30 DE MAIG PRESENTACIÓ DEL "DEIXA-HO CÓRRER, MALA BÈSTIA" POEMES DE JORDI POPE AL FESTIVAL LITTERARUM DE MÓRA D'EBRE.
A partir de les 16:00h a L'AUDITORI DE L'ESCOLA DE MÚSICA I DANSA
A partir de les 16:00h a L'AUDITORI DE L'ESCOLA DE MÚSICA I DANSA
sábado, 24 de mayo de 2014
martes, 20 de mayo de 2014
AVISO A LOS CIVILIZADOS Leopoldo María Panero
AVISO A LOS CIVILIZADOS
Leopoldo María Panero
Por: Carla Badillo Coronado
Aviso a los civilizados es otro lúcido canto que Leopoldo
María Panero (Madrid, 1948- Tenerife, 2014) eleva entre la locura y la palabra. Los once
capítulos que lo componen son trozos de un espejo roto en el que nos reflejamos
todos, y es a la vez un ‘manual’ de estudios y análisis de la concepción
psiquiátrica como poder, bajo un enfoque que se debate entre la filosofía y la
poesía.
“La psiquiatría –dice Panero- está ahí para evitar el viaje
a los infiernos, no como debiera para guiarme a través de ellos”, refiriéndose
a ella como un instrumento de opresión
para una minoría de individuos, considerados desviados por la única
razón de creer en sus fantasmas, en sus ideas irracionales, en sus delirios.
Paradójicamente, acabé de leer este libro en uno de los
patios del Psquiátrico San Lázaro, donde se expuso una serie de glosolalias
(textos de lenguas inventadas) escritas por el francés Antonin Artaud, que
resultaron ser un gran complemento para entender la tesis de Panero, en la cual
la locura, lejos de carecer de sentido, tiene la función de dar sentido a lo
que no tiene. Así como el arte, pues como lo advierte Ricardo Cristóbal en el
prólogo: ¿Qué autor no cree en sus fantasías? ¿Qué persona no manifiesta algo
distinto de lo que quería decir, expresando de forma distorsionada una parte de
lo que bulle en su cabeza, o un deseo inconsciente?
En Aviso a los civilizados Panero evidencia el miedo
colectivo a descubrir el mundo instintivo, que hace desplazar en “otro”
individuo lo que en sí mismo perturba. Lo que la sociedad forcluye (Lacan) es
la animalidad, nunca perdida, y que vuelve cíclicamente. El loco y el primitivo
son lo mismo. Pero en las tribus no existen psiquiatras, que para el autor no
son más que detectives, puesto que su interrogatorio utiliza las mismas técnicas
que el policial (Foucault). El psiquiatra piensa, infaliblemente, que su
víctima miente. Pero la verdad, como en la tragedia griega, es el fin de la
obra. No hay una realidad única, hay una realidad polivalente. El principio de
relatividad cultural.
Yo no sé qué pueda ser la locura, repite Panero
–indirectamente- en estos ensayos poéticos. Tal vez una defensa para seguir
soñando. O quizá el derecho a la fantasía. Pues la locura, como dice Blake,
conduce a la sabiduría. En definitiva, este libro nos avisa -a civilizados y
no- que lo más probable es que el ‘homo normalis’, como lo llamaba Wilhem
Reich, sea el verdadero loco.
sábado, 17 de mayo de 2014
domingo, 11 de mayo de 2014
viernes, 9 de mayo de 2014
jueves, 8 de mayo de 2014
CRISTALL DE SER, de Blanca Llum
Ets cristal·lina, em dius.
I ho dius amb mal.
No és el cristall,
que no t’agrada.
És l’hora baixa:
la por transparenta
i la marca a l’amor
que és la marca a la carn
que és la marca de lluny
de quan fugies venint,
de quan se’t feia baldera.
Sóc cristal·lina, em dius.
I ho sóc que no sóc.
No és ni bonic
ni fa basarda.
És la nit clara:
el gris que s’escampa
i les ombres creixent
que són ombres d’ocell,
que són ombres pregunta,
«si t’era coltell, la paradoxa,
i si t’era gasela, el camp obert...?»
Ets cristal·lina, em dius.
I ho saps d’antic.
No és un infern,
qui fa cantar-nos.
És la topada:
la culpa desfeta
i un llibre entremig
que és un llibre cor clus
que és un llibre cos nus,
que és un llibre cap dins
i que per això fa respecte.
Sóc cristal·lina, em dius.
Digue’m on és, doncs,
voler trencar-s’hi,
el trau gelós,
gosar tornar,
i l’atenallar-nos.
Digue’m on anem, doncs,
amb la pedra de tall,
amb la pedra cristall,
amb l’estrella amagada
i amb l’estella tan nostre.
Blanca Llum, Abril 2014
KONVENT CAL ROSAL DISSABTE 10 DE MAIG 2014 PAU RIBA, LEGNER LIBUGSNI I LA PRIMAVERA POÈTICA -Poesia, Música, Pintura i Gastronomia- Des del migdia fins a mitja nit.
KONVENT CAL ROSAL
DISSABTE 10 DE MAIG 2014
PAU RIBA, LEGNER LIBUGSNI I LA PRIMAVERA POÈTICA -Poesia, Música, Pintura i Gastronomia-
Des del migdia fins a mitja nit.
POESIA
De 12:00 a 19:00 h
La primera edició de la primavera poètica al konvent, tindrà la presència de les reconegudes poeteses i artistes IVETTE NADAL i MIREIA CALAFELL, oferint-nos la part més amable dels recitals i també amb d´altres recitadors més parateatrals o musicals com el conjunt POLINÈSIA, format per GERARD VILARDAGA i PRIMO GABBIANO. L´experimentació vocal i la transgressió ens arrivarà amb JOSEP GRIFOLL i ROGER PELÀEZ, ELENA SIXTO, CÈLIA NOLLA I GUIM VALLS.
MÚSICA
19:00 h
Legner Libugsni (Madrid)
Personatge cantautor de rock, grunge, punk i gairebé astral, però sempre des d’una intimitat més de cullereta i plat fondo.
Tot i que actualment resideix a Casserres, prové de Madrid i els seus temes viuen entre la filantropia i les estrofes més profundes. Presentarà “Las criatures lucen bien en sus estantes” cançons per a la paranoia i el pensament.
http://legnerlibugsni.blogspot.com.es/
Suscribirse a:
Entradas (Atom)


















.jpg)










