griFOLL, intervenció en verd

griFOLL, EXPOSICIÓ DELS FETS

Anàvem a començar això d’ escriure el què et balla pels peus, la dansa que pica talons contra terres i sostres i desastres i companyia. Primer de res, les gràcies de no ser-hi, el segon lloc ha quedat desert. L’ oasi, doncs, vindria a tot Sol, i l’ Eva i la Damm hi beurien. Què ens ve a dir tot això? Set!  i per dos(?) no esmorzis. És vell, lleu no, ni amb llet, cafecs!, va di el nen, i se’ n va fer, un bon dia ho va ser, però que Tot quedi entre nosalTres dos. I de què ens morirem? De riure, això es veu, també es fuma, però no plorarem, és massa impossible estar jugant al parc- xiste que jutgem, profetitllem, regalem amb religions per Inter brut, secturem en blau, verd i colors que et tiqueten i enemiguen i t’ enaigüen la fes-te. Tu’ t sapràs tres, pren, agafa, fes. I escura-ho bé, aspirant a tot t’ empassaràs la vespa i el qui la porta no t’ obre sinó te la troba a l’ hora i neta, eixuta i gris com tot el person alt i amb la d’ espai que hi ha. Els nervis et foradaran l’ esTUmac! Però ja et prendràs una imperdible amb Grappa-d’ hora de la bona, passa-gas, nas de pas, coca de pa sucat amb oli en pols, massa gran, massa massa, a corre lluita que la guanyes la no saps pas què però seràs el primer i? te la fotràs abans que ningú i prou. I d’ aquí n’ hem deduït l’ estat permanganat exacte dels esquemes estel·lars dels universos interiors de cadascú, però aquí ja no ens hi fiquem. Alguna pregunta?

griFOLL

12.2.14

casserrespoblepoema

griFOLL, l' "ERROR"

Nosaltres, que hem respirat dins ventres

color de vi negre, increïbles, que enCAR-a-

nem ebris. No era prou bella la (g)ruta dels

rius, teníem més set, més pecat que originals:

l’ infern possessiu : més i més, mes de què?

Mil, milers, tot, infinit. Volíem ser déus, nom

d’ or, pedra filosofal.  Així que van venir les arts

a arruïnar-les, i vam alçar palaus perquè

s’ havia d’ ensorrar desert, colgar l’ oasi; -no

ens el prenguessin... Nosaltres, que érem

d’ estrofes amb gel i llimona, de llum sen-

cera, de menta oberts, nòmades d’ esperit

fins als peus, sense fàbriques ni farmàcies

ni culpes ni jutges ni Lamotrigina ni Freud,

sense arcàngels...Nosaltres, parits a crits,

que udolàvem, que no ens reuníem, ens trobàvem

i tocàvem, i rèiem, i buscàvem, i el fred ens dava

potes fermes, i la gana ulls d’ àliga...l’ olfacte

s’ allisava com una serpent, saltava i

s’ empassava la poma sencera; fèiem pintures

de pau a les coves, dansàvem amb l’ ànsia

perduda dels morts sense creus ni no creus,

sense yangs ni gin tònics. Amb fangs diferents,

pols de sol i carbons...Nosaltres, trobats

no per sort ni per això, descoberts per l’ Amor

i tornats, a la festa infinita que no va per aquí,

que no(n) n’ ava...Era un altre camí.

griFOLL

10.2.14

casserrespoblepoema

griFOLL. FET.

Liles, com els morts de l’ horitzó,

les flors de l’ ombra obliden els noms i

vestides de temps ens visiten de vidres

trencats i miralls com postals que dis-

sequen. No hi som! I ens tapem els ulls.

griFOLL

10.2.14

casserrespoblepoema

muy señores mios...CALÇOTADA al Konvent! 15 de febrer

EXPO CORTÁZAR 2014 - 50 an. RAYUELA . cal griFOLL vídeos.

reTRATs ( 2) griFOLL

"regrifollades pels puestus"

Picassi...griLLs al MOMA

griFOLL MANIA

Res-

pira, no passa res,

tens un atac d’ alegria, no-

més hem vingut a ajudar-te,

som de l’ altra policia,

et pots baixar els pantalons

o ho fem nosaltRes?

griFOLL

01.02.14

casserrespoblepoema

CARPE, DÈIEM

de l’ hora sense

l’ instant d’ ara l’ era

l’ érem sense tanta pressa

que l’ instant sens va fer etern

fins que vam marxar cadascú

per la banda de l’ altre

i ens vam trencar és clar que

això no ho vam saber fins mai

com per a posar-hi remei o tornar

a ensopegar carregats d’ arguments

per a combatre tots els turments

que suposaria saber els esdeveniments

futurs sense comparar amb el passat

que tres quartes parts són mentida

i mai ve de pas cap passat sinó és de moda

posat i s’ hi posa la cosa que ens passi pel cap

o pel cor un “qui ho sap?” que la troca

l’ emboliquem amb un “per sempre més”

i llavors ja surten les lletres

...

ens quedem a la segona sessió?

griFOLL

28.01.14

casserrespoblepoema

griFOLL res més

“el silencio es luz”

Alejandra Pizarnik

RES MÉS

Res més serà dèbil, les paraules re-

tornaran a les coses, i les coses ens demanaran

amb ulls d’ escoltar com les fem.  Jugarem

a empassar-nos el fum, robarem tomàquets, tindrem

una cova verda i un tresor colgat dins el pit.

La mort no serà cosa nostra.

griFOLL

28.01.14

casserrespoblepoema

Dolors Miquel conversa amb els seus lectors a l'Espai VilaWeb... i +

vídeo: http://www.vilaweb.cat/noticia/4167915/20140119/dolors-miquel-conversa-seus-lectors-lespai-vilaweb.html

Ha participat a la xerrada poètica del grup Reversos, que us oferim íntegra · Hi explica curiositats de la seva vida com, per exemple, que de jove volia ser monja · Els assistents llegeixen els seus poemes

• Xarxes socials
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

La poetessa Dolors Miquel ha participat aquesta setmana en una xerrada del grup de poesia Reversos, a l’Espai VilaWeb. Miquel conversa amb els assistenta, parla de poesia, de la manera que té d'escriure i de treballar, però també parla de la seva vida, de la seva ciutat natal, Lleida, i de com va acabar vivint a Torredembarra. I confessa, entre altres experiències i inspiracions que, de jove, havia volgut ser monja. Tot seguit, els assitents diuen poemes seus i, finalment, s’obre un torn de preguntes. Us oferim la trobada, ínetgra, en vídeo.

http://blocs.mesvilaweb.cat/Reversos

griFOLL - Set dib1ixos nouS -

griFOLL, el dibuix

MERDA

MERDA

Sense res més que fam

Fam de tot Imprudent

Lo bo i lo dolent és fugaç

Fem els fems de fer la

més alta primavera de totes les

griFOLL

190114

casserrespoblepoema

FEBRER 2014- JORDI PLANA-ESFINX

http://ca.wikipedia.org/wiki/Esfinx

Gràcies amic Jordi

Ahir em van dir a la farmàcia que algú hi havia anat feia uns dies demanant per a mi, que em portaven un llibre, així que arribant a casa vaig tenir una idea lluminosa: obrir la bústia! Vaig deixar el sac de medicaments a terra i, amb por de quedar colgat sota una muntanya de publicitat, factures, etc..., vaig clavar-li la clau. Hi havia un AMIC, un exemplar més que màgic del “LLIBRE D’ AMIC” del mestre VINYOLI. Literàriament una joia.  El vaig obrir i va resultar que després de la màgia i la joia encara hi havia més, molt més. Era un regal de l’ AMIC JORDI ESTRADA a qui admiro, estimo, de qui aprenc i que tantes i tantes vegades m’ ha salvat. Jordi, ja ho saps: mai tindré prou gràcies, des de terres cràpules, una abraçadíssima.

griFOLL

griLL boscà

ART: Antoni Tàpies.

ENRIC CASASSES vídeo entrevista doble SALMADON!!!!!!!!

GRÀCIES - griFOLL

La bella esgarrapada d’ univers que ens hem endut naixent!

griFOLL

100114

DOLORS MIQUEL. Aquest dimarts 14 a l' espai Vilaweb!

BELLVERTIKTXEN

BELLVERTIKTXEN

És ran d’ Abisme on dansa el meu Sentit

Mon Bell-Vertigen

griFOLL

5.1.14

grill...

ENRIC CASASSES : poemàs-manifest

aquest poema de

LES MEVES UNIVERSITATS

es diu

MANIFEST PER UNA POESIA SOCIAL

i el seu títol és

QUI'T VA MATRICULAR!

m’he fet una casa d’aire amb l’alè

–amb l’alè? –sí, amb l’alè:

m’he fet una casa d’aire amb l’alè

sense base

i s’hi pot viure a dins,

he fet un món amb mots

... és aquest d’ara

que trepitgem,

he fet amb aire amb mots un món

amb forma de bombolla

que va surant,

va rodolant

... la terra

he fet un món amb mots que sura,

vola,

no té base

i s’hi pot viure a dins

però moltes nits em quedo a la taverna

... hi estic matriculat ...



Enric Casasses

JORDI PLANA, CARIBDIS I ESCIL·LA ( Anexe Gener 2014‏ )

Jordi Plana Pey

jplanapey@me.com

www.jordiplanapey.com

+34 609 34 04 43

Marguerite Duras, Blanca Llum Vidal i Arnau Pons !

ENRIC CASASSES DIU LA VERITAT.....

ENRIC CASASSES

DIU LA VERITAT

DE L'EX MARQUÈS DE SADE

RIMES DE BÉCQUER

APEĿLES MESTRES

I MÉS COSES

AL CLUB CRONOPIOS

-CARRER FERLANDINA 16-

AQUEST DIMARTS

17 DE DESEMBRE A LES 8³⁰

*

BARCELONA 2013

Desfermem les Bèsties

S’obre un sobre de plàstic i en surt un pòster. Es desplega. Per una banda apareix la imatge d’un autor universal de mirada inquieta. En blanc i negre, un retrat. Per l’altra, hi ha fragments de la seva obra escampats pel DIN-A1 blanc. En català, traduïts per un poeta actual. És literatura per penjar a la paret.

Bèsties és la nova col·lecció que ens atrevim a desfermar Edicions Poncianes. És l’aposta per autors d'obra imprescindible, una tria de fragments –pòstums, inèdits, oblidats– en un format que defuig la parcel·lació paginada per projectar en un sol llenç el sentit unitari que emana dels fragments. Les acompanya una portada que inclou un pròleg del traductor, que contextualitza el perquè de la tria i ens situa l’autor.

Si des del principi hem estat il·lusionats amb aquest projecte per la frescor i la potència que hi intuíem, ara que ja tenim els pòsters a les mans estem del tot entusiasmats; han quedat brutals. Els primers Bèsties seran ben aviat als nostres punts de venda, si es deixen domesticar:

Samuel Beckett, traduït per Gabriel Ventura; Marguerite Duras, traduïda per Blancallum Vidal i Arnau Pons; Pier Paolo Pasolini, traduït per Francesc Gelonch i Lucia Pietrelli, i Stéphane Mallarmé, traduït per Marc Rovira.

El proper dijous 12 de desembre presentarem les Bèsties a la Sala Mercaders 15. Exhibició, lectura dels traductors i itinerància en un espai d’un altre temps.

Gaudiu de les troballes, la galeria és oberta.

• Lloc: C/ Mercaders 15 (a dos minuts de L4 Jaume I).
• Hora: a partir de les 19:30 h.
• Entrada gratuïta.

Edicions Poncianes

Associació Joan Ponç
667154565
C/ Acàcies, 15
Barcelona 08027

TRANSAMOR, de Blanca Llum

TRANSAMOR

De cop un ocell a les mans.

De cop un ocell d’ales immenses

que s’estarrufa i que s’arrup

perquè li paris la llengua i li donis llavors.

De cop un ocell de cos petit i ànima nua.

De cop un ocell que diu, que no diu,

que li diguis que mira, que el sol estrany

té molta pena i la pena canvia

i la pena es transforma —es tradueix

de pena a més pena o de pena a finestra

i de finestra a les mans que, dins les mans,

se’n venen endins —fins al cor d’una idea:

ara que hi ets i que no et llegirem fins el coll,

dimoni d’àngel, aquell resquill de paranoia

que se’m fica pels ossos i que em parla de lluny

de llavors estrellades i de capir una magrana.

Llavors de món, de transamor i del pinyol

encerclat de lletra antiga i de lletra que neix.

De cop a les mans que eren de foc i eren tan buides.

De cop el foc que continua fent brasa

i preguntar-te cap a on vas i amb què tremoles:

i és amb tu. Amb tu que ets l’enyor que rapinya

i l’espelma nuada i la volta impossible de l’ombra.

Amb tu que ets en tu exagerant-me i refent-te.

Amb tu que ets en mi extravagant-te i dient-me.

Amb tu que cercàvem l’ocell

que ara tenim a les mans

i que ens talmuda la nit

i que ens ha dit que l’arca és el mot

i el diluvi nosaltres.

Blanca Llum,.-

27 de novembre del 2013

TOCS, de griFOLL

“La primera ventaja, es que cuando el cuento llega al final, no se acaba.

Sino que se cae por un agujero. Y el cuento reaparece a mitad del cuento.

Esta es la segunda ventaja, y la más grande. Que desde aquí se le puede

cambiar el rumbo.”

Julio Medem. ( Lucia y el Sexo)

TOCS

primera part

Neixen imatges, imatges que segellen l’ ull

hi són parides, hi excaven amb potencia,

torren el blanc i n’ estoven la teia.

Quan ja és tard o massa d’ hora, veure-li

el truc. I tocar-lo. Tocar el truc i a tornar-hi.

Te tacte de trompa de Farlopi, la (ga)Nàpia.

La boca, a sota, s’ hi aboca, s’ hi penja de llavis,

murmura, salta a la corda amb la llengua,

esquitxa, busca altres boques per ficar-hi la cua.

Rodo per la teva galta, vinc del fred als pòmuls,

aquí és més tou, diu l’ excursionista ara al teu rostre,

fent nit a la vall que s’ escapa a tocar-te l’ orella.

Un ram de cabells, abans de fer oïda, s’ enlairen.

S’ omple d’ olor de lianes, verdes, densos eixams

regalimen l’ espai que t’ ocupo, em travessen, m’ hipnotitzen.

Baixo a encerar-me a l’ orella que no tallarem

i pujo carregat d’ espelmes. Ja reies.

Pots obrir un moment la boca, que tinc els mistos a l’ ullal?, demano.

Podria estar segles mirant les teves celles

com van xerrant dissimuladament.

Són els gestos. És moviment...

I pel cap m’ hi perdo:

baixo envelat per la nuca fent-me el tobogan

fins el primer clot de l’ esquena si m’ atura i no hi ha qui.

segona part

És anèmia anímica, va dictaminar-me l’ home sens paladar.

«Retrocedeix mil i una vides, sempre és el mateix rostre, no ho veus?»

Recorda’ t amb banya, quan li poses ets

tu. ( Nota: si em passes per l’ esquena, dóna’ m corda).

tercera part

I tot plegat per dir-me que em salvis de mi, a mi.

No entenc per què, jo només buscava un lloc per dormir.

No m’ ho valc, em diran.

Cabrons, això és posar preu a les persones.

Exemple de que cada part del cos te la seva funció especifica:

Cap: el cap.

Si dic que me’ n vaig per les rames, vull dir pels braços,

vull dir les cames...

Només sóc un feix de glòbuls rojos passant per aquí.

griFOLL

25.11.13

casserrespoblepoema

JULIO CORTÁZAR. RAYUELA, cap. 7 toco tu boca

http://www.youtube.com/v/rmfiW47b7H8?version=3&autohide=1&autoplay=1&autohide=1&showinfo=1&feature=share&attribution_tag=SyWO7-URM7Wgu0Q2ouedVA

LEGNER LIBUGSNY: poemes del griFOLL

JOC D’ IGUALAR, griFOLL

Fer-hi joc, joc d’ igualar,

que una foguera de mascares ens inundi,

que el vent disposi, tombi pedestals i tombi.

griFOLL

15.10.13

PUNXÓ, griFOLL

Sortint del nom de cada cosa, foradant-hi,

trobar-se-les de front que és rostre a cara.

Que si ens atabalem sigui per pròpia experiència.

L’ home és el perill i n’ és la flor mig enterrada.

griFOLL

15.10.13

casserrespoblepoema

poesia visual, griFOLL