peus, cercles i Vampy

COMENÇA LA SEGONA ERA PATUMAIRE DE L’ERA CRISTIANA

                       http://www.produccionseldar.com/calendari_patum/calendari2013_p.pdf

COMENÇA LA SEGONA ERA PATUMAIRE DE L’ERA CRISTIANA

Comença la segona Era Patumaire de l’era cristiana. Per davant, 12 anys que marcaran l’entretemps que va de Patum a Patum. Després d’un any d’impàs torna el calendari de Patum. Amb una innovadora proposta i una nova forma de distribució. Durant aquests 12 anys seran dotze també els artistes, de diferents disciplines, que s’encarregaran de donar imatge al calendari a través del seu traç, fotografia, escultura, so, gastronomia, poesia, relat curt… Tot un seguit de llenguatges que permetran enriquir, encara més, la ja de per si rica i variada posada en escena de la Patum.

Per tal que el calendari s’adapti als nous temps es distribuirà a través de les xarxes socials, permetent així una major difusió i l’interactivitat directa amb l’usuari que podrà deixar, al moment, la seva opinió, si ho desitja. 

Esperem així també que, aquest calendari de la segona Era Patumaire, arribi al màxim possible de persones.

DIVERTIMENTSIS, amb ADA TERCEÑO, ANNA LÓPEZ, MONTSE COGUL, PERE ADELL, RAMON PIN i SUSANA SIGIRAN

homenatge a la Carmen Amaya a la plaça Raspall de Gràcia amb Núria Martínez Vernis, Davida Castillo, Enric Casasses, Víctor Nubla i Blanca Llum Vidal.

Divendres 10, a les nou del vespre, homenatge a la Carmen Amaya a la plaça Raspall de Gràcia amb Núria Martínez Vernis, Davida Castillo, Enric Casasses, Víctor Nubla i Blanca Llum Vidal.

 

Organitza: Flamenco Barcelona

Col·labora: Unió del Poble romaní, La Llibertària i Llibreria Aldarull

 

Salut!

 

poema de Blanca Llum Vidal:

COR COM BALLA

Ara després de dir-ho ballant, que la pena no es gasta i que el dimoni se’n riu.

Ara després de ballar-la d’antic i de ballar-la ball clus, la humana festa i la paraula.

Ara després d’aprendre el cop, l’aresta fonda i l’amor solt —l’amor de bruixa.

Ara després de fer-se amant del cant endins, del cant de lluny, del cante jondo.

Ara després de seguir el fil de Regla Ortega, La Macarrona,

Pastora Imperio, Carlos Montoya i Raquel Meller.

Ara després de garrotín i tanguillo.

Ara després d’irreverència.

Ara després de bulería i del Carib i la rumba

i ara després de la plana de Lleida i de les places de Gràcia.

Ara després del ritme enfollit i de la pau que travessa.

Ara després del ritme rebel i de la pau s’escampa, roent i pensant, fins a l’estrella.

L’estrella d’en terra i l’estrella gitana.

L’estrella sagnant pels carrers i l’estrella escanyada.

L’estrella de tots i per tots i l’abolida.

L’estrella del duende i l’estrella de pols —la dels camins.

Ara després del romaní, del Trio Amaya, d’Antonio Agüero i dels Tarantos.

Ara després del disset que naixia i del disset de la guerra.

Ara després d’un bolero al Raval i del rostre de pedra i de pedra morena.

Ara després d’arrencar el bull, d’arrencar el vol, d’arrencar el ball.

Ara després de París, de Buenos Aires, de Nova York i Lisboa.

Ara després de l’Espanya del porc del trenta-sis.

Ara després de ballar per la terra ferida i pel món feridor.

Ara després que, com en Lorca, el cos li va dir

que «ángel y musa se escapan con violín o compás»

i que «el duende hiere» i que «en la curación de esta herida,

que no se cierra nunca, está lo insólito, lo inventado de la obra de un hombre».

Ara després que la mà oberta i repicant digués que no,

que la llum de la fama ensenyoreix, que la llum, si de cas, republicana

i que la llum, si de cas, d’espelma rància a la barraca.

Ara després que ella hi ballés, filla d’El Xino, al Somorrostro

quasi abans de caminar-hi, quasi abans del primer alè.

Ara després que ens hagin robat Barcelona

i que ens hagin robat la xaranga i la bulla.

Ara després que ens hagin omplert de no-resos tan plens,

de no-resos lluents i de no-resos sense cançons ni memòria.

Ara després que ens hagin robat el crostó i la sardina.

Ara després que ens hagin farcit de cap art i tant ordre.

Ara després, revolució, ara després tornaran.

Ara després tornarem, Carmen Amaya, per tornar-te la mar i la platja flamenca.

Blanca Llum

Maig 2013

RECITAL POÈTIC JOSEP MARIA ISANTA

lletres

Mans, de qui palpeu que sento meves?

D’ on m’ arribo en vida i què és? Cossos.

Són envasos? M’ agraden. S’ obren?

griFOLL

5.5.13

casserrespoblepoema

L’ESPERA, de Blanca Llum

                                                            aqui, més: http://blancallum.com/

L’ESPERA

Vam néixer a posta. Expressament per estimbar-nos.

Ascendents l’un de l’altre, expulsats de la matriu a prop de mar i a ple migdia,

vas patir amb la flor salvatge i amb un pou que era bonic però era una trampa.

Era el silenci. Jo després vaig venir amb l’arc i amb les cireres.

Vaig venir amb la casa buida i vaig tenir-te, molt després, multiplicat damunt l’esquena.

Algú va dir-me «fes-li espai, sereu el temps, res serà vostre».

I eres tu, que disfressat amb la gonella i fent-te el sord, eres lluny per ser falcó. Estripant-me amb la por als ulls, vas deixar-me un remolí ben al damunt de l’espinada. Llavò vas anar-te’n. Encara lluny de ser falcons, pegàvem junts la falconada.

Tu a peu dret arran de costa on hi era jo —ajaguda mirant-te.

I Venus banyant-nos. I la mar, venint del fons, removent l’alga.

Allà hi ha bales. Ressons de poemes que ara hi són perquè ara hi tornes.

L’ametlla mig blanca i tu acostant-te i travessant-me.

M’ensenyes la taca i no és un temple, dius, només viatge.

Començo a esperar-te molt abans i abans te’n tornes.

Redéu de nimfes plens de nins, potser diràs.

Redéu d’amor, punyeta flor, potser vaig dir-te.

Vas aparèixer ajupit i pensant la paraula perduda i la que falta.

Vas aparèixer amb el sol diferent d’una nit llarga.

Vaig acostar-me amb un llibre a les mans

i vas trobar-m’hi l’esquerda i el trau i l’error que batega:

la història ferida i la història que cura i que de sempre comença.

Només en sabíem l’imant que enfolleix, l’amor de lluny i el paratge canviant:

una plorera estrellada i el cos amb el cos sense costums ni miraments.

Només en sabíem l’amic i l’amant i ja n’havíem après,

a tremolar de pertot i a preguntar-ho fluixet però seguit:

que què farem, que què direm, que què serem quan ens digui per què?

Blanca Llum

abril 2013 

griFOLL - obra recent