Extret del Punt-Avui ( a sota és ampliat, i clícant encara se' n fa més).
Seguidores
viernes, 15 de junio de 2012
miércoles, 13 de junio de 2012
PINTOR, conte d' ALEIX CORT
PINTOR
Els pares li van
posar Miquel per allò de la família (els pares, els pares dels pares, els pares
dels pares dels pares) però els amics li deien Àngel, per la mestria que
demostrà tenir de ben petit amb el llapis i el pinzell. Els dibuixos de Miquel
Àngel eren excelsos, divins, tant, que un dia no se’ls va acudir altra cosa que
sorprendre el propi artista cobrant vida sense demanar permís. El primer a escapar
de la tela va ser una papallona enorme, bonica i de colors brillants. La seguí
un núvol, el reflex d’una Lluna i un amoret a ratlles. Semblava tant fàcil fer l’últim
pas que, arribat el moment, fins un bes orfe decidí provar fortuna en un món
que no era el seu. Davant d’aquella mostra de poder, l’artista tremolà: ¿De què
servia tenir el món a les mans si el cel era a tocar? Miquel Àngel intentà
trobar la resposta a aquella pregunta en les seves creacions. Els dubtes no li
feren tremolar el pols durant aquella anguniosa recerca, i les obres acabaren
fregant la perfecció. Quan se n’afartà, però, de donar vida als somnis sense
correspondència, dibuixà una porta de la seva mida, l’obrí amb cautela i,
després de comprovar que no grinyolava, passà el cap, el cos, i la tancà al seu
darrere. De cop.
lunes, 11 de junio de 2012
jueves, 7 de junio de 2012
ESPERANÇA, de griFOLL
Estic cansat, cansat
d’ estar tan cansat
que ja no em puc
ni cansar
per aconseguir
descansar-me
d’ aquest
cansament tan cansat.
Cansat de dir
veritats als nens,
de fer llengotes als
vells, de picar als geperuts,
de robar la roba als
que la guarden, de fer la traveta
al poeta.
Cansat de dir que
sí, cansat de dir que no, cansat de dir
Hola i no rebre
resposta, doncs Adéu, i tampoc.
Cansat de saltar
de poema en poema, il·lús,
somiant que en
faré algun de bo, habitable.
griFOLL
7.6.12casserrespoblepoema
lunes, 28 de mayo de 2012
PINTURES i CARTRONS de griFOLL
RETRAT de L' ARTISTA ADOLESCENT ( pintura carta)
REVOLUCIÓ
EL GAT (pintura carta)
SENSE TÍTOL
griFOLL'12
viernes, 25 de mayo de 2012
miércoles, 23 de mayo de 2012
lunes, 21 de mayo de 2012
MULTIPLICACIÓ de BLANCALLUM VIDAL
«MULTIPLICAR v: || 1.
tr. Fer créixer en nombre (i per extensió, en volum, en
intensitat) de manera que la cosa es torni una o més vegades major que no era
abans; cast. multiplicar. Deus vos multiplica la malaltia, Llull Blanq.
17 || 2. refl. o intr. Sofrir augment; créixer numèricament o
en volum; cast. aumentar, multiplicarse. Per los quals crexia sa
tristícia e sos torments multiplicauen, Llull Gentil 6. Per aquesta conexença
crexerà e's multiplicarà en cascú de nós sciència e conexença, ibid. 106. Qui
no's lassat ans tot jorn multiplica, Ausiàs March, XVIII»
Alcover-Moll
MULTIPLICACIÓ
Vas escapar-te amb l’altre món
i em vas dir sí, allà m’hi planto.
Vas acostar-te amb la mà oberta,
em vas dir té, fica-hi vertigen.
Vas escoltar-me el n’hi ha per tots,
el n’hi ha per tant, pertot comença.
Vas inventar-te un ara vinc,
que vinc a prop, que vinc que marxo.
Vas esfumar-te com del tot,
com ara un vent, només semblant-ho.
Vas atrapar-me quan la nit
s’arrana i narra i llavors fuig.
Vas esqueixar-te’m pit endins
i em vas dir no, que som l’ortiga
—ortiga borda o barragana,
ortiga gran, maleita ortiga—
i que quan cou és que ens espiga.
Blanca Llum
maig 2012
Twittear
sábado, 19 de mayo de 2012
CORRESPONDÈNCIA, d' ALEIX CORT sobre les darreres pintures de griFOLL. MIL i + Gràcies!!!
CORRESPONDÈNCIA
A Josep
Grifoll
El seu cap era ple de noies nues i bufons amb
barrets de picarols quan enretirà una grenya que li queia sobre el rostre i les
seves nines s’eixamplaren de forma perillosa. Va ésser un gest instintiu però
de conseqüències impensables. Fins aquell moment, s’havia esforçat a intentar
demostrar que la intel.ligència era sexy, i que les onades provocades per les
pedres més petites recordaven el naixement de l’univers. Per demostrar-ho, no
li havia fet res empaitar noies de llargs cabells amb els pinzells, ajudar-les
a capbussar-se en colors de mar precedides per una contel.lació de bombolletes
que eren pensaments, i robar-les un petó quan estaven despistades. Tampoc,
penjar dimoniets savis i juganers de les boles de Nadal, ni construir perfils
que eren un únic perfil amb tipografies que es podien llegir de cap per avall.
Sabia que la informació no implica coneixement però que permet compartir-lo, i
que és fàcil que un somni es perverteixi, especialment, després de parlar amb
Blancaneus i suportar el plor dels set bessons d’un príncep blau i fugitiu. Tot
això sabia quan obrí els ulls i s’adonà que era en un bosc d’arbres pintats amb
guix i sol, i que la ferida que tenia en una mà li cremava. L’aire era buit de
sons en aquells moments però li semblà que, entre les fulles, cel amunt, un
aligot competia amb una cadira en un vol absurd. Va ésser llavors, de sobte i
sense saber ben bé per què, que s’adonà que el món seguiria donant voltes quan
el seus cabells deixessin d’ocupar vinyetes que no li corresponien, que en
aquell bosc d’escorces emblanquinades per les seves mans, el cel seguiria
essent cel quan el seu pinzell d’adormís, així és que es deixà d’històries i
decidí seguir fent el que sabia fer per desafiar el temps fins a l’últim dels
dies. Amb una mica d’humor, això sí. I una mica també de tendresa. Noies,
bufons, colors i paraules correspondrien al seu amor no deixant-lo mai sol.
Aleix Cort.
Twittear
viernes, 18 de mayo de 2012
CASSERRES MIRA AL MÓN
Casserres Mira al Món, vine diumenge a intercanviar llibres i cd's!!!
Seguint la tendència dels altres anys, les jornades volen promoure la reflexió sobre el què passa el món i proposa altres formes d'actuar que per nosaltres són més justes o ètiques. Aquest any l'èmfasi es posa en el Banc del Temps i s'ha proposat a la gent que ho provi amb l'intercanvi d'una hora del seu temps fent una tasca que sap fer i canvi en rebi un servei d'una altra persona. És un banc on la moneda és el temps i on els valors són fomentar les relacions socials i l'ajuda mútua.
L'acte central de les jornades continua sent el mercat d'intercanvi, el proper diumenge 20 de maig a les 17:00 a la plaça santa Maria, aquest any arriba a la quarta edició, s'ha volgut acotar el material a intercanviar per intentar promoure'n més la participació i s'intercanviaran majoritàriament llibres i cd's. També hi haurà la tercera edició del mercat d'intercanvi infantil, que aquest any conduirà l'Espurna, personatge que fa la Lydia Canals, on explicarà un petit conte als infants i els acompanyarà a intercanviar les seves joguines. Durant la tarda es poden veure paradetes de productes de diferents zones del món (Palestina, Senegal, Camerun,...) i també comptarem amb la presència de l'entitat Banc del Temps del Berguedà. per finalitzar hi ha una xocolatada.
També proposem una xerrada sobre la banca ètica, es celebrarà el proper dimarts 22 a les 19:30 al local cultural de Casserres. On l'entitat Fets, vinculada a bancs ètics com Fiare o Triodos Banc, explicaran que fan els bancs amb els nostres diners i una nova idea de banc amb un valors ètics.
Una altra dels aspectes amb el que es vol incidir és amb el consum, ja que aquest genera moltes desigualtats socials i ambientals, per això hem volgut promoure un consum responsable i conjuntament amb l'Ajuntament de Casserres i la Diputació de Barcelona s'ha pogut fer un taller a l'Escola Princesa Làscaris, adreçat als menors de parvulari i on es treballava el concepte consum. També gràcies a aquestes col·laboracions s'ha instal·lat al local d'esbarjo de Casserres l'exposició "Consum com som", que es pot visitar fins el dilluns 21, totes les tardes de 4 a 8. Twittear
Seguint la tendència dels altres anys, les jornades volen promoure la reflexió sobre el què passa el món i proposa altres formes d'actuar que per nosaltres són més justes o ètiques. Aquest any l'èmfasi es posa en el Banc del Temps i s'ha proposat a la gent que ho provi amb l'intercanvi d'una hora del seu temps fent una tasca que sap fer i canvi en rebi un servei d'una altra persona. És un banc on la moneda és el temps i on els valors són fomentar les relacions socials i l'ajuda mútua.
L'acte central de les jornades continua sent el mercat d'intercanvi, el proper diumenge 20 de maig a les 17:00 a la plaça santa Maria, aquest any arriba a la quarta edició, s'ha volgut acotar el material a intercanviar per intentar promoure'n més la participació i s'intercanviaran majoritàriament llibres i cd's. També hi haurà la tercera edició del mercat d'intercanvi infantil, que aquest any conduirà l'Espurna, personatge que fa la Lydia Canals, on explicarà un petit conte als infants i els acompanyarà a intercanviar les seves joguines. Durant la tarda es poden veure paradetes de productes de diferents zones del món (Palestina, Senegal, Camerun,...) i també comptarem amb la presència de l'entitat Banc del Temps del Berguedà. per finalitzar hi ha una xocolatada.
També proposem una xerrada sobre la banca ètica, es celebrarà el proper dimarts 22 a les 19:30 al local cultural de Casserres. On l'entitat Fets, vinculada a bancs ètics com Fiare o Triodos Banc, explicaran que fan els bancs amb els nostres diners i una nova idea de banc amb un valors ètics.
Una altra dels aspectes amb el que es vol incidir és amb el consum, ja que aquest genera moltes desigualtats socials i ambientals, per això hem volgut promoure un consum responsable i conjuntament amb l'Ajuntament de Casserres i la Diputació de Barcelona s'ha pogut fer un taller a l'Escola Princesa Làscaris, adreçat als menors de parvulari i on es treballava el concepte consum. També gràcies a aquestes col·laboracions s'ha instal·lat al local d'esbarjo de Casserres l'exposició "Consum com som", que es pot visitar fins el dilluns 21, totes les tardes de 4 a 8. Twittear
miércoles, 16 de mayo de 2012
domingo, 13 de mayo de 2012
Balada genial de la Blanca Llum!
«Tan un
se’n fot, que se li acaba el riure»
Villon
«Venera,
llavors, lo destí funest, el macabre estat del benestar»
Andreu Subirats
«Tota
revolució és, al principi, la gran desconeguda»
Volin
BALADA DE L’HABITUD I LA BRUIXA
L’amor estret, la
cosa enterca,
el posseït que
posseeix, la santa còpia,
el cos eixut, la
dansa eixorca
i cada nit cadena al
puny
i cada nit la
lletra morta
i cada nit apaga el
foc,
lliga’t els dits,
la gola llarga,
el crit estrany i
tapa’t tot,
que cada nit la Bruixa
torna.
La barca al port,
la mar tan lluny,
la casa nostra i
tot a lloc: la pell segada,
el cap travat, la
rampa treta
i la prudència a la
dula
i la prudència món
obert
i la prudència que
s’engreixi,
da-li-ho tot, da-li
la ràbia
i da-li el pit de
tanta por,
que cada nit la Bruixa
torna
i l’Habitud, que
s’hi rebolca,
ve amb la fam
d’apuntalar-la,
senyalar-la i
creuclavar-la
des del cap fins a
l’escombra
des dels peus fins
a la llengua
des dels ulls fins
a l’esquena
i tot és dèria,
entercament,
i la fam la fa tan
ampla
que de fam ni se’n
mor farta
però cada nit la
Bruixa torna
i amb l’Habitud la boca
encesa:
mal puada i mala
bèstia, cap de lluça,
adobacossis de mal
llamp, afonacases,
botiflera, flor
pansida i mamarratxa,
burdimanya, crema
cebes, cara rància,
despenja figues i
marinera de bassiol,
beata a les
fosques, atuda candeles
i cul d’església, que
t’han podada
a ras de soca i que
la cara la tens d’allò
que en fan els
taps, baixa de sostre,
roba melons i
mastega... mastega parenostres,
que cada nit la
Bruixa torna.
Blanca Llum
maig 2012
Twittear
sábado, 12 de mayo de 2012
jueves, 10 de mayo de 2012
RES ÉS FIX ( gri...)
Res és fix
i tot muda la
pell, sobresalta o germina.
Sols, anem
desapareixent bosc endins.
Passa, lleuger,
un gripau
per sobre del
poema.
griFOLL
10.5.12
casserrespoblepoema
Twittear
miércoles, 9 de mayo de 2012
EL MONO, poesia i química, de griFOLL
Avui deu fer cosa
de quatre o cinc mesos, se’ m va acudir deixar de cop les drogues legals ( que en diuen MEDICAMENTS) que
prenc perquè, en teoria, el meu cap funcioni “correctament”. La síndrome d’
abstinència va durar un mes i no me’ n vaig sortir. Era rollo que ja m’
ingressaven. El darrer que vaig escriure quan van aparèixer els primers
símptomes del “mono” és això. En un mes no vaig poder tornar a tocar ni un
llapis. Si ha de valdre com a testimoni o en aquell moment em va”exorcitzar” del
què fos, el deixo aquí.
EL MONO
Hem
desendollat el món de l' univers, de l' únic vers. I el poema s' ha apagat.
Escric perquè no
en sé, avui des d' un infern, ahir des d' un infant. Escric quan el cos físic
es dedica sols al pànic i a la pèrdua de pes; i el cos mental és un accident
químic ( preferible és una espasa entrant per la nuca que aquest món d'
escorpits, de síndrome d' abstinència i de no síndrome d' abstinència en zel,
en guerra d' endimoniats).
Aquí, després
també hi ha el cos sense nom, el cos animal, esperit, ànima, un fum (?)
invisible, un fum que se' n va sense rumb, com el d' un cigarret consumint-se
pel foc que xuclen desconegudes entitats que m' habiten, deliris que no
deliren, deliris lúcids com les primeres hòsties d' una tortura quan el crani
encara no vessa cervell.
Escric, escric
esperant que a l`altra banda una mà prengui la meva.
Escric perquè
tinc por i la solitud se' m menja els ous. L' humà sofreix, està mal fet,
meravellosament mal construït. Tant que fins i tot s' avicia a viure com si
viure fos passar la tarda d' un dissabte lluminós gronxant-se en un edèn o en
fos l' espera,
l' esperança,
aquest vici de somiar felicitats futures.
Escric enterc
perquè les meves extremitats són branques d' un arbre, d' un arbre de la
infantesa meva que va ser esgarrapat, arrencat del bosc del temps.
Escric sense
ordre ni coberts, pregant un plor que alleugi, que una olor de llum em faci
pessigolles a l' olfacte del meu centre descentrat.
Escric perquè
això és el què fem els tarats ( com si de la tara en fos una cura, un consol
com qualsevol altra mentida que alimenta si s' ignora).
Escric per parar
de morir tremolant. Escric perquè la mort és un tinter i la vida és una ploma i
la poesia és una corda, per penjar-se, per salvar-se, per saltar-la o fer-la
fluixa.
Escric en nom del
dolor i en contra del dolor, i per perdre el nom de totes les coses, escric.
Escric en nom de
la bogeria i des de la bogeria que m' immobilitza el pensament. Escric des d'
aquest forat de maquineta que fa punta al llapis del dimoni.
Escric com un
ocell trencat que pica l' ala sobre el full i esquitxa i taca i és metzina,
escopinada i espernecs.
Escric perquè els
desigs s' han mort o s' han quedat enrere i sóc l' ou cec caigut del niu, una
truita.
Escric per
escriure i escric per no escriure i callar d' una puta vegada la boca que crida
i és pou, sec, sequíssim (res em fa caure la baba).
Escric des de la
mà que no palpa, des dels ulls que no han vist, en defensa pròpia (?)
Escric amb i
contra la por llarga, la por tènia, la por humana que deshumanitza, sense
personalitat.
Escric amb dents
contra els barrots de ferro de la gàbia gran, descregut de tot menys del dolor.
Escric perquè a
tu no et calgui fer-ho.
grifoll ???
POÈTICA CRAPULISTICA: EL MONO, poesia i química, de griFOLL poeticacrapulistica.blogspot.com/2012/05/el-mon…
— grifoll (@gri_foll) mayo 10, 2012
martes, 8 de mayo de 2012
QUÈ ÉS LA POESIA? ( avui, no us ho perdeu!)
de PIUS MORERA:
Avui 9 de maig del 2012, emetrem un programa especial. Podreu escoltar-lo en directe de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda des de ràdio Sant Vicenç de Montalt o bé a través de les ondes (FM 107.4) o per Internet: http://www.radiosantvicenç.com/escoltar-en-directe/.
Des de fa temps, però no des del començament, hem plantejat la pregunta Què és la poesia als convidats, que ens han anat responent a voltes d’una forma lacònica, a voltes esplaiant-se i sovint d’una manera sorprenent. Els hem volgut oferir-los els talls. Escoltaran per ordre alfabètic Albert Tarrés Canimas, Anna Ballbona, Anna Cloe Brugueras, Anna Perera Roura, Antoni Pladevall Arumí, Blanca Llum Vidal, Blanca Generoso Miralpeix, Carles Bellsolà, Carles Miralles Solà, Cristina Roquet Ruiz, Damià Bardera Poch, David Caño, David Soler Ortínez, David Tona Mora, Enric Casasses Figueres, Estel Solé Casadellà, Esteve Plantada Hermoso, Eva Bassó Pérez, Eva Rumí Guimó, Gemma Gorga López, Guillem Vilella Palahí, Irene Tarrés Canimas, Itmar Conesa Jordan, Jordi Cornudella Martorell, Josep Grifoll, Josep Morera Prat, Josep Pedrals, Laia Noguera Clofent, Lita Palomera Salvador, Lluís Bisbal, Lluís Calvo Guardiola, Lola Casas Peña, Marc Lluch Arenas, Marc Romera, Marc Rovira Urien, Maria Carme Páez, Maria Dolors Massa, Maria Sanz Ferrer, Maria Teresa Bertran, Marta Rius, Miquel Pigem de las Heras, Mireia Calafell Obiol, Ricard Mirabete, Salvador Riera, Santi Rufas Gregori, Sílvia Bel Fransi, Sílvia Tosca i Sònia Moya.
Si no us és avinent escoltar-los en directe, podeu fer-ho en diferit un parell d’hores més tard al blog del programa: http://piusmorera.wordpress.com/.
Una salutació ben cordial. Pius Morera Prat.
Twittear
domingo, 6 de mayo de 2012
miércoles, 2 de mayo de 2012
domingo, 29 de abril de 2012
jueves, 26 de abril de 2012
BLANCA LLUM VIDAL, dissabte a BERGA.
DISSABTE a les 7 del vespre al bar-restaurant la GUITA.
PRESENTACIÓ
d' HOMES I OCELLS!!!!
lunes, 23 de abril de 2012
enric casasses, llibre nou i impublicat. el 23 a l' horiginal.
enric casasses
t'hi sé
[llibre nou i impublicat]
a l'horiginal
dimecres 25 d'abril del 12
a dos de nou del vespre
nec cythara carentem
que vol dir, en horacià,
"i la guitarra que no falti"
[llibre nou i impublicat]
a l'horiginal
dimecres 25 d'abril del 12
a dos de nou del vespre
nec cythara carentem
que vol dir, en horacià,
"i la guitarra que no falti"
Twittear
domingo, 22 de abril de 2012
VÉS-HI, poemassu de la BLANCA LLUM VIDAL!!!
«Què fem aquí, oh cor meu,
en aquest bosc tot ple de destrals?»
Xavier Baró
VÉS-HI!
Tu que has vingut amb la llengua tan llarga.
Tu l’amor, tu l’error, tu la mort, tu l’imant, tu l’esmena.
Tu que a l’escriure li escoltes la bèstia.
Tu l’estrip, l’atrevit, mal llegit, parallamps, la tempesta.
Tu que el seu riure te’l mires després.
Tu la por, tu l’estrany, tu de lluny, tu parint, tu i un altre.
Tu que si és negre t’hi tires de cap.
Tu xaman, sense déu, tu petit, l’infinit, tu l’escàndol.
Tu que no hi vius a cap casa primera.
Tu que hi ets, tu la mà, tu amb el món, tu ferit, tu que els parles
−llunes fan, lluna desfan, la lluna es venen−
a tu et temen, a tu sense creu i amb una estrella.
Però canta’ns! Anem-hi!
Blanca Llum
Twittear
sábado, 21 de abril de 2012
lunes, 16 de abril de 2012
RING de TEATRO ( no us els perdeu!!!)
http://ringdeteatro.blogspot.com.es/
Sergi López i Jorge Picó ens parlen de l'obra que presenten al Teatre-Auditori
Bernat Bella
Els dos actors arriben a Sant Cugat aquest dissabte amb l'espectacle contemporani i d'humor '30-40; Livingstone'
Aquest dissabte, dia 25 de febrer a partir de les 22 hores, passen pel Teatre-Auditori Sant Cugat Jorge Picó i Sergi López per presentar el seu darrer muntatge conjunt, 30-40, Livingstone; després de l’espectacular èxit que estan recollint amb Non solum. Aquesta parella teatral està destacant pel seu estil tan personal i original, basat a potenciar el moviment i l’apartat alhora que crear un teatre contemporani i creatiu. Si a Non solum era Sergi López l’únic que donava la cara damunt de l’escenari, Picó també s’ha afegit en aquesta ocasió al repartiment, format per ells dos.
Què es trobarà el públic del Teatre-Auditori quan us vingui a veure?
Es trobaran un fill que li parla a un pare, una mena d’ésser estrany que s’assembla a un cérvol i un munt de moixernons... (Riuen). No, es trobaran una obra contemporània i de creació escrita amb un cert humor. És un viatge extravagant i surrealista. El nom és un resultat d’un partit de tennis que simbolitza un moment en què ho pots perdre tot i també remuntar, i volem traslladar aquesta idea.
Què més en podeu dir?
Són obres difícils d’explicar, però fàcils de veure i a nosaltres ens agrada aquesta sensació. El sentit de l’espectacle té a veure amb el moviment, les regles... I s’entén un cop vista. Abans d’entrar, tothom ens diu: “De què va?”. I quan surten els ho preguntem nosaltres i no ho saben dir. És un teatre poc convencional i que pretén ser molt lliure. Hi ha una trama i una anècdota però està guarnit del nostre deliri.
Quin és l’argument?
És un home contemporani que xerra molt i que li diu al seu pare que marxa perquè està fart de la vida que porta. Se’n va a la natura i allà hi troba un animal. És una persona que té un buit, i per això ens referim a ell com un home contemporani perquè avui dia ens passa això: tenim iPad, iPhone, iPets però hi ha alguna cosa que ens falta a l’interior. I ell marxa a intentar omplir això.
Amb quin món es troba el protagonista?
És com un paradís, un lloc ideal. Li ressonen tantes coses de la jungla com del Garraf, ajuntant anacondes amb fredolics. És un món que té a veure amb la natura però que no volem delimitar. En definitiva, és un món on t’hi trobes molt sol, i l’espectacle va d’això, fins al punt que et planteges si l’animal existeix o és una imaginació.
Quin missatge arriba a la gent?
La gent interpreta coses molt variades. Hi ha gent que hi veu des d’una reflexió al voltant de la infància a lectures més socials com podria ser l’evolució de la humanitat. Les dones, a vegades, són més imaginatives i els homes l’interpreten des d’un vessant més social. No ens ha agradat mai donar un missatge molt explícit.
L’apartat visual segueix destacant tant com a ‘Non solum’?
Aquest és més visual que Non solum ja d’entrada perquè l’univers on passa la història està folrat d’una pelfa verda com si el món fos un peluix de color verd. Nosaltres hem anat a una escola que entén el teatre a partir del moviment, però nosaltres també entenem la paraula com un gest. El Sergi no calla i el Jorge no para quiet, s’equilibren les dues facetes.
Sergi López i Jorge Picó ens parlen de l'obra que presenten al Teatre-Auditori
Bernat Bella
Els dos actors arriben a Sant Cugat aquest dissabte amb l'espectacle contemporani i d'humor '30-40; Livingstone'
Aquest dissabte, dia 25 de febrer a partir de les 22 hores, passen pel Teatre-Auditori Sant Cugat Jorge Picó i Sergi López per presentar el seu darrer muntatge conjunt, 30-40, Livingstone; després de l’espectacular èxit que estan recollint amb Non solum. Aquesta parella teatral està destacant pel seu estil tan personal i original, basat a potenciar el moviment i l’apartat alhora que crear un teatre contemporani i creatiu. Si a Non solum era Sergi López l’únic que donava la cara damunt de l’escenari, Picó també s’ha afegit en aquesta ocasió al repartiment, format per ells dos.
Què es trobarà el públic del Teatre-Auditori quan us vingui a veure?
Es trobaran un fill que li parla a un pare, una mena d’ésser estrany que s’assembla a un cérvol i un munt de moixernons... (Riuen). No, es trobaran una obra contemporània i de creació escrita amb un cert humor. És un viatge extravagant i surrealista. El nom és un resultat d’un partit de tennis que simbolitza un moment en què ho pots perdre tot i també remuntar, i volem traslladar aquesta idea.
Què més en podeu dir?
Són obres difícils d’explicar, però fàcils de veure i a nosaltres ens agrada aquesta sensació. El sentit de l’espectacle té a veure amb el moviment, les regles... I s’entén un cop vista. Abans d’entrar, tothom ens diu: “De què va?”. I quan surten els ho preguntem nosaltres i no ho saben dir. És un teatre poc convencional i que pretén ser molt lliure. Hi ha una trama i una anècdota però està guarnit del nostre deliri.
Quin és l’argument?
És un home contemporani que xerra molt i que li diu al seu pare que marxa perquè està fart de la vida que porta. Se’n va a la natura i allà hi troba un animal. És una persona que té un buit, i per això ens referim a ell com un home contemporani perquè avui dia ens passa això: tenim iPad, iPhone, iPets però hi ha alguna cosa que ens falta a l’interior. I ell marxa a intentar omplir això.
Amb quin món es troba el protagonista?
És com un paradís, un lloc ideal. Li ressonen tantes coses de la jungla com del Garraf, ajuntant anacondes amb fredolics. És un món que té a veure amb la natura però que no volem delimitar. En definitiva, és un món on t’hi trobes molt sol, i l’espectacle va d’això, fins al punt que et planteges si l’animal existeix o és una imaginació.
Quin missatge arriba a la gent?
La gent interpreta coses molt variades. Hi ha gent que hi veu des d’una reflexió al voltant de la infància a lectures més socials com podria ser l’evolució de la humanitat. Les dones, a vegades, són més imaginatives i els homes l’interpreten des d’un vessant més social. No ens ha agradat mai donar un missatge molt explícit.
L’apartat visual segueix destacant tant com a ‘Non solum’?
Aquest és més visual que Non solum ja d’entrada perquè l’univers on passa la història està folrat d’una pelfa verda com si el món fos un peluix de color verd. Nosaltres hem anat a una escola que entén el teatre a partir del moviment, però nosaltres també entenem la paraula com un gest. El Sergi no calla i el Jorge no para quiet, s’equilibren les dues facetes.
domingo, 15 de abril de 2012
sábado, 14 de abril de 2012
viernes, 13 de abril de 2012
NO ELS CONEC. griFOLL
Se que la realitat és una al•lucinació,
que la al•lucinació que al•lucino jo és la meva realitat,
que la al•lucinació que al•lucines tu és la teva realitat.
(Un home sense ulls no para de mirar-me.
Una dona sense nas no para d’ ensumar-me.
No els conec.)
Se que l’ absurd hi posa tots els sentits.
Escolto la sang dins les meves arteries
oliosa d’ enyor. Silenci. Sentiu com creix l’ herba?
Doncs és això.
Tot és simple: Res. Res i que plogui.
grifoll
13.04.12
casserrespoblepoema
Twittear
jueves, 12 de abril de 2012
miércoles, 11 de abril de 2012
domingo, 8 de abril de 2012
QUI? de griFOLL
Perquè això sí i allò no?
Si tota veu és veu humana, remenada
i l’ experiència, muda?
A mi llom amb patates i un gelat d’ aigua tenyida.
griFOLL
8.4.11
casserrespoblepoema
Twittear
domingo, 1 de abril de 2012
MONTSERRAT BUTXACA guanya ELS JOCS FLORALS al millor POEMA que canta a l' AMOR
Guanyadors Jocs Florals
Accions del document
Montserrat Butxaca, recollint el premi la Flor Natural ahir al matí
Informa: Oriol Leo/Bàrbara Escobar
Els moments més emotius es van viure a la part final de l'acte de proclamació dels guanyadors dels Jocs Florals. El certamen poètic d'enguany anava dedicat a la música i per celebrar-ho es va decidir fer un homenatge a la calellenca Maria Teresa Salom, propietària de la Sala Mozart i amb tota una vida dedicada a la música. Entre els detalls d'ofrena, se li va dedicar una peça anomenada “sonatina d'homenatge” amb lletra de la poetessa Concepció Organ, recitació a càrrec de Maria Rosa Serra, amb partitura musical del compositor calellenc Jordi Feliu i interpretació amb la veu del tenor Albert Deprius amb Cecília Castellà als teclats. Un homenatge que ha unit poesia, música, cant i veu en el que el mateix secretari d'amics de la poesia, Josep Miracle, ha definit com “un pomell d'amistat i estima”.
Pel que fa als guanyadors dels Jocs Florals, la Flor Natural, el millor poema que canta a l'amor, el va guanyar Montserrat Butxaca, de Barcelona, amb el poema titulat “Aquest amor”. L'englantina, el millor poema que enalteix la nostra terra, les seves costums i tradicions, l'ha guanyat Josefina Pons, de Moià, amb un poema titulat “La terra i tu”. L'altre premi ordinari, la Viola, l'ha guanyat el barceloní Joan Asbert, enaltint els valors espirituals i ètics amb l'obra “potser no ho saps”. El premi Maria Cardona ha recaigut en el poema “una mirada diferent”, de la terrassenca Dolors Cuní, amb un poema que lloava els ulls. El premi dedicat a la música, el Francesc Castells, l'ha obtingut Isabel Oliva, de Girona, amb el poema “els àngels organistes”. El premi juvenil La Llopa de tema lliure l'ha guanyat la jove poetessa de 20 anys Marina Pozo, de Sabadell i el seu poema “els meus ulls són el llac on la lluna no vol banyar-se”. També de tema lliure és el premi Francesc Grau de prosa poètica. El jurat l'ha concedit a Concepció Saurí, d'Esclanyà i la prosa “setembre”. Per últim el premi Germanes Saula Palomer a la millor prosa poètica juvenil de tema lliure l'ha guanyat el jove autor de 19 anys Guim Valls, de Barcelona i la prosa titulada “autoretrat a ulls clucs”.
En el decurs de l'acte es va recordar al poeta Josep Maria de Sagarra amb motiu del 50è aniversari de la seva mort amb la recitació de Francina, un poema guardonat amb la Flor Natural dels Jocs Florals de Calella l'any 1918. I també es va concedir al poeta Salvador Sunyer i Aimeric el nomenament de Mestre en Gai Saber dels Jocs Florals de Calella per haver aconseguit els tres premis ordinaris en edicions anteriors.
Els moments més emotius es van viure a la part final de l'acte de proclamació dels guanyadors dels Jocs Florals. El certamen poètic d'enguany anava dedicat a la música i per celebrar-ho es va decidir fer un homenatge a la calellenca Maria Teresa Salom, propietària de la Sala Mozart i amb tota una vida dedicada a la música. Entre els detalls d'ofrena, se li va dedicar una peça anomenada “sonatina d'homenatge” amb lletra de la poetessa Concepció Organ, recitació a càrrec de Maria Rosa Serra, amb partitura musical del compositor calellenc Jordi Feliu i interpretació amb la veu del tenor Albert Deprius amb Cecília Castellà als teclats. Un homenatge que ha unit poesia, música, cant i veu en el que el mateix secretari d'amics de la poesia, Josep Miracle, ha definit com “un pomell d'amistat i estima”.
Pel que fa als guanyadors dels Jocs Florals, la Flor Natural, el millor poema que canta a l'amor, el va guanyar Montserrat Butxaca, de Barcelona, amb el poema titulat “Aquest amor”. L'englantina, el millor poema que enalteix la nostra terra, les seves costums i tradicions, l'ha guanyat Josefina Pons, de Moià, amb un poema titulat “La terra i tu”. L'altre premi ordinari, la Viola, l'ha guanyat el barceloní Joan Asbert, enaltint els valors espirituals i ètics amb l'obra “potser no ho saps”. El premi Maria Cardona ha recaigut en el poema “una mirada diferent”, de la terrassenca Dolors Cuní, amb un poema que lloava els ulls. El premi dedicat a la música, el Francesc Castells, l'ha obtingut Isabel Oliva, de Girona, amb el poema “els àngels organistes”. El premi juvenil La Llopa de tema lliure l'ha guanyat la jove poetessa de 20 anys Marina Pozo, de Sabadell i el seu poema “els meus ulls són el llac on la lluna no vol banyar-se”. També de tema lliure és el premi Francesc Grau de prosa poètica. El jurat l'ha concedit a Concepció Saurí, d'Esclanyà i la prosa “setembre”. Per últim el premi Germanes Saula Palomer a la millor prosa poètica juvenil de tema lliure l'ha guanyat el jove autor de 19 anys Guim Valls, de Barcelona i la prosa titulada “autoretrat a ulls clucs”.
En el decurs de l'acte es va recordar al poeta Josep Maria de Sagarra amb motiu del 50è aniversari de la seva mort amb la recitació de Francina, un poema guardonat amb la Flor Natural dels Jocs Florals de Calella l'any 1918. I també es va concedir al poeta Salvador Sunyer i Aimeric el nomenament de Mestre en Gai Saber dels Jocs Florals de Calella per haver aconseguit els tres premis ordinaris en edicions anteriors.
Twittear
Suscribirse a:
Entradas (Atom)