HEM REBUT MÀGIA: josep i maria a la figarassa‏

...i molta màgia per cada dia !!!

Tweet

Universisat de Barcelona: Marta Font, Anna Gual, Dolors Juárez i Estel Solé. Dilluns 19. TAULA RODONA

Aquesta carn d'esperit mimètic em té fregida

TAULA DE POETES

Aquesta carn d'esperit mimètic em té fregida

El Centre Dona i Literatura organitza una nova edició de les taules de joves poetes sota el títol "Aquesta carn d'esperit mimètic em té fregida", vers extret d'un poema de Laia Noguera. Les poetes Marta Font, Anna Gual, Dolors Juárez i Estel Solé parlaran sobre la seva concepció de l'escriptura i llegiran una tria de poemes propis. Coordinen Marta Font i Helena González (Centre Dona i Literatura).
Dilluns 19 de desembre de 2011 a les 19h30
Sala del Professorat, Edifici Josep Carner, 5è pis
Facultat de Filologia, Universitat de Barcelonac/ Aribau 2 - 08007 Barcelona
Organitza: Centre Dona i Literatura - Càtedra UNESCO Dones, desenvolupament i cultures

Tweet

GENER 2012. ROGER MAS, per Jordi Plana

La nova proposta d’imatges del calendari pel proper 2012.

Per aquest any, dotze diferents músics, cantants i musicòlegs fotografiats especialment per a l’ocasió.

GENER 2012

El mes de Gener s’inicia amb el músic solsoní Roger Mas.

Jordi Plana Pey

jplanapey@me.com

www.jordiplanapey.com

+34 609 34 04 43

Tweet

JORDI PLANA PEY a la colectiva LIBIDO

Tweet

dimecres 14 de desembre a l' HORIGINAL Festa-presentació del llibre NINGÚ NO ENS REPRESENTA.POETES EMPRENYATS

horiginal

cafè+poesia+llibreria

cicle poètic de l'obrador de recitacions i noves actituds literàries

(ara construint la llibreria oral

ferlandina 29 ( davant del macba) Barcelona 08001

ara més llibreria que mai, amb nous títols:

Dimecres 14 de desembre

Festa-presentació del llibre

"Ningú no ens representa.

Poetes emprenyats",

editat per l'editorial "Setzevents" arran de les assemblees d'indignats de la Plaça Catalunya.

Hi intervindran:

Misael Alerm, Andriy Antonovskiy, Amat Baró, Annie Bats, Mireia Calafell, Lluís Calvo,

David Caño, Jordi Carulla, Roc Casagran, Enric Casasses, Sara Castillo, Meritxell Cucurella-Jorba,

Maurot Darder, Marta Darder, Maria Duran, Martina Escoda, Andreu Galan, Francesc Gelonch,

Joan Gener, Catalina Girona, Anna Gual, Carles Hac Mor, Núria Martínez Vernis, Núria Miret,

Annalívia Negre, Víctor Obiols, Marina Oroza, Màrius Palmés, Esteve Plantada, Arnau Pons,

Jaume C. Pons Alorda, Josep Pedrals, Jordi Prenafeta, Andreu Subirats, Joan Tomàs, Pau Vadell,

Víctor Verdú, Blanca llum Vidal, Joan Vinuesa, Ester Xargay, Eva Xuclà, David Ymbernon

i tothom qui hi vulgui participar.

molt ens complau convidar-vos-hi a tots i fins i tot a totes,

matiners (però molt i molt matiners eh!)

imparables, submarinistes, contemporanis tots,

imbatibles, insignes indignats, dignes supervivents, ex-boletaires, escollits, llicenciats i adhuc doctorats,

electors i elegits, rescatats. escapçats i retallats,

estisorats, vulcanitzats, emprenyats, congelats,

horiginalpoesia@gmail.com

http://horinal.blogspot.com

Follow @gri_foll

SONIA MOYA, dins la 3a trobada poetes de la Catalunya central organitzada per ÒMNIUM

De la Tercera trobada de Poetes de la Catalunya Central organitzada per ÒMNIUM

que va tenir lloc el 24 de novembre a La Peixera (Manresa), se n’ ha editat un llibret amb poemes de Josep Grifoll, Jordi López, Sònia Moya, Laia Noguera, Santiago Rufas i Victor Verdú.

Aprofito des d’ aquí per donar-li mil i més gràcies al Jordi Estrada, per la poesia i per la persona i pel que em descuido.

També, gràcies a dojo ( i també per fardar) a la Sonia Moya per “la sorpresa” de dedicar-me
aquest poema que, personalment, trobo genial.

 N’ aniré penjant, de tots els que hi som, i pel que us dec a tots.

Ara però, començo per la portada, que és una pintura de Carles Perramon ( guapíssima)

I pel poema DECLARACIÓ  D’ INTENCIONS  de Sonia Moya. I + gràcies.

Continuarà...

Follow @gri_foll

DESEMBRE. Blanca Llum. Jordi Plana

Twittear

Anna Aguilar-Amat, la poeta del mes

Anna Aguilar-Amat

La poeta del mes

Desembre de 2011

Anna Aguilar-Amat La poeta del mes Desembre de 2011 Anna Aguilar-Amat. Barcelona, 1962. Llicenciada en Filologia Hispànica i Doctora en Lingüística i Informàtica és professora Titular d’Universitat, Àrea de Traducció, perfil de Terminologia aplicada a la Traducció. Des del 2003 és la presidenta del col·lectiu de poesia “QUARKpoesia”. Ha publicat els llibres de poesia “Petrolier” -sèrie Edicions de la Guerra- Editorial Denes (2003) guardonat amb el premi Englantina d’Or als Jocs Florals de Barcelona 2000, “Trànsit entre dos vols” Edicions Proa (2001) Premi Carles Riba 2000, “Música i escorbut”, Edicions 62 (2002) Premi Màrius Torres 2001, “Music and Scurvy” -traduït del català per Anna Crowe- Sandstone Press (2005), “Coses Petites: poemes a quatre mans” amb Francesc Parcerisas i il·lustracions de Miquel Plana Editor (2002), “Jocs de l’oca”, UAB (2006), i “Càrrega de color” Editorial Meteora (2011). També ha estat antologada a múltiples publicacions i ha escrit nombrosos articles.

Poemes

Anne Sexton. In memoriam Morir-se és cosa fàcil si a la panera veus totes les coses fàcils que ens demanen i no sabem com fer. Morir-se és una idea grata si la felicitat que han cuit per tu degota d'un embut que no pots defugir, o la lluna de març és flonja beixamel, o la ceba cremada s'ha infiltrat com un aroma d'Auschwitz pels foradets petits, molt junts, com mancomunitats de propietaris. Morir-se és una cosa pertinent quan en comptar veiem que dos i dos fan un i que amb això no es pot comprar ni mitja lliura de cigrons. Morir-se és un verb reflexiu que s'inicia quan veu venir l'extremaunció del dir "t'estimo". És una autopropina per haver-nos begut un got de vodka en un autoservei. Morir-nos com moltons sobre l'altar hebreu. Morir-se és una conclusió quan a la fe d'errades l'editor ha esmenat: on diu "demà" hauria de dir "matar". I el vers és una espasa dirigida al ventre de peluix d’un elefant o al cor de la carxofa on dorm la teva mà. Morir-se a Amèrica deu ser una temptació. Però jo tan sols conservo de la mare un bitllet cap-i-cua de la rifa i el record arrugat d’aquella camisola desnonada de setí. I aquí, la lluna minva, i amb gotims de la fosca embotellem vi novell. Que també pots morir-te a una bodega, però contemplar la rima ens plau, i fora fa calor i la terra duu injectats per tot arreu catèters que són sèquies de líquids saburrosos, doncs no fa vent, ni plou, fins ben entrat l'octubre.

Rebaixes Lentament m'he tornat a despullar davant d'aquell altre mirall del provador, les proporcions perdudes. He vist que uns quants mots tendres teus s'havien quedat agafadets als voravius del meu sostenidor. I uns petits esquiadors han relliscat fent ziga-zagues i gatzara d'orxata per les meves espatlles: eren les teves bromes. I allò que sóc difícil i un parell més de mocs han rebotat al tamboret amb un soroll de penjarobes. Un sobre l'altre els tres vestits discrets que he triat amb desmai a la botiga per si agradar-te fóra una cosa necessària. Semblen records de noies; de vegades les veig en passarel·la per la teva mirada bellugant les caderes i les denes brillants del teu desig. No els sóc hostil: els seus humors t'han conduït a mi. I imagino altres dones, a les quals precedeixo i somric: l'oreig tebi als cabells de la meva cançó. Veig les veus... "La cremallera domina, els botons fan bossanyes..." La banalitat sona igual en europant. N'he triat un que deixaré a l'armari fins el dia que et vegi. Als altaveus Gardel. A la caixa un garbuix i xereca d'adolescents de professió i gent rica i jo com una nena amb un ram de clavells embolcallat amb paper de diari. Ja veig que no és poètic. És només una història vulgar (i tan petita) de com passo les hores que et segueixen a tu. Com un cristall de sucre girant a la sínia d'una tassa per la força centrípeta que algú fa en remenar. Mica en mica em desfaig sense el perdó que em fes desaparèixer i em transformo en te amb gel, amb la esperança enterbolida que la set de la pressa em regali un altre instant, em deixi la propina d'un matí repetit, la propina d'un matí repetit de petons.

Felicitat No sé què vols, de mi. ¿L’instant feliç? ¿Aquest gel de tacte mil·limètric que segella aquell toll entre les pedres? ¿Pensaves que era un ull, i et veia? Al seu costat les teves ànsies són taronges de plàstic. Tu ja has sabut que la bellesa fàcil és una cosa trista, com totes les excuses, com la perícia en disfressar les dites que fan mal. Mira’m: encara estic rentant sota l'aigüera la truita de patates, i esbrinant per quin camí de nusos han pogut les formigues arribar, com petons teus, a aquell racó del cor que havíem volgut aïllar dins d’un plat d'aigua. No hi ha felicitat per a nosaltres. Només un plaer dur com una bala de cristall amb vetes de colors. Evangelis apòcrifs, genives amb ferides, temps que es desguassa com orina. Voldria donar-te alguna cosa, però puc veure només el fang que duc a les sabates, la meva llibertat i un camí d'esbarzers. I aquell trosset del cel amb núvols de la fira com mamelles que parlen mentre venen i van. Però això, abans que jo arribés, ja era teu.

Ícar Va ser el pare qui et va ensenyar a fer les ales. Per això, i perquè vas escapar del laberint, vas acceptar-les com una cosa bona. Era bonic, la terra des de dalt amb ginesta florida. Al teu costat els núvols esfilagarsats com llana d’un cabdell amb que han jugat els gats dels àngels. I una font que cantava: se li veia la veu quan el sol de la tarda li acaronava el doll, i el fet de no sentir-la, mesura i lleugeresa del plaer de volar. Aquí pogueres reconèixer l’orgull calmut de l’àliga i el teu, de voler ser més que ella: lliure, l’afany de la cacera ignot. (Esquirols i teixons fiten indiferents). L’aire un mormol a les orelles de missatges del nord. I entendre el privilegi que els deus han atorgat als escollits que sobreviuen. Pujar, pujar, pujar, fins on els raigs de sol perden l’obliqüitat, on no hi ha vells que ploren ni supèrbia de reis minsos com nans ni funcionaris ronsos, ni demandes inútils com caramels de sal. Però amb un darrer cop d’ull vas veure el nen amb el dit enlairat. Va ser llavors que vas començar a caure. La tendresa, la mandra, la rutina, la roba que s’eixuga, una mica de febre, la manta de dibuixos, què has fet avui a l’escola, bon dia, bon profit, si un malson et desperta pensa que quina sort, somniaves, tots els mitjons són bruts, aquesta sopa crema, bufa i el gelat al costat perquè es refredi. Totes les plomes volen. Peses. Com avellana de perfídia la cera generosa s’ha desfet. Caus. Mai no sabràs què volies saber. Si el sol era realment el sol, si el mar era realment el mar, si el camí cap el cel tan llarg i trist com et temies.

Si ens voleu enviar una opinió sobre aquesta secció o el poeta escollit podeu fer-ho fent servir el següent formulari d'opinió o enviant un correu a onomatopeia@mesvilaweb.cat. Biel Barnils, l’autor de la secció El/la poeta del mes, també el podeu seguir al bloc literari TINTA XINESA i al d'opinions Codi de Barres.

Referències

Llista d'enllaços i referències sobre Anna Aguilar-Amat. Lloc web d'Anna Aguilar-Amat Lloc web oficial d'Anna Aguilar-Amat on s'hi pot trobar molta informació sobre les seves diverses activitats. >>>Consultar el web d'Anna Aguilar-Amat Viquipèdia Pàgina sobre l'escriptora a la Viquipèdia en català. >>>Llegir entrada sobre Anna Aguilar-Amat Vídeo llegint a Santi Borrell Vídeo a YouTube on Anna Aguilar-Amat llegeix textos de Santi Borrell. >>>Veure vídeo Llull.tv Vídeos i informació sobre Anna Aguilar-Amat a Poetàrium espai de poesia catalana contemporània de Llull.tv. >>>Veure Poetàrium a Llull.tv

Enllaços de consulta/compra

Trànsit entre dos vols Edicions Proa Any d'edició: 2001 ->Comprar/Consultar a Casa del Llibre

Petrolier Denes Any d'edició: 2003 ->Comprar/Consultar a Casa del Llibre

Altres opcions de l'espai "El/La poeta del mes"

Si voleu enviar una opinó sobre aquest espai o l'autor escollit podeu fer-ho clickant aquí.

Podeu consultar totes les edicions de l'espai "El/la poeta del mes" en el següent enllaç: Consultar tots els autors de "El Poeta del mes".

Twittear

DESCONEGUTS!!! Núm 26 PSEUDÒNIMS!!!!

Open publication - Free publishing

Twittear

La Berguedana de Jazz recomana:

(/)/(/) coll@ge (/)/(/)

dimecres 7 de desembre a les 23'30h

Versions. Pop, Chill, Lounge, jazz, latin

Membres,

Laia Boixadós, veu; Pietro Pieza, baix, saxo i efectes; Xevi Camp, bateria i sampler.

Coll@ge, son un grup de versions que ens submergeixen en l’essència de temes clàssics i els fan sorgir de nou després d’una metamorfosi creativa, interpretats i dolçament embolicats, amb vibrants fragments.
Amb ales de cotó, cusen aquestes xarxes rítmiques amb veu, bateria i saxo, com a protagonistes principals.
I un cop capgirades les normes, a les melodies hi afegeixen el formigueig dels efectes, gaudint del plaer exquisit d’exposar la seva transformació davant les mirades i oïdes...

Influències
Sting, Lou Reed, , The Beatles, Rolling Stones, Amy Winehouse, Buena Vista Social Club, Bob Marley, Black Eyed Peas...

Salut!

La font del balç

Si voleu sopar amb nosaltres, podeu reservar taula, trucant al 93 825 0034, la font del balç.

Twittear

GRIFOLL PRESENTACIÓ

Jo tinc un nom
i amb guix l'escric a sota.
Maria-Merçè Marçal

Hola,

sóc un ésser humà i tinc por.

Dins meu hi tenen cabuda totes les emocions

fent l’ uníson. No pretenc escriure bé, sinó bo,

de bondat. I en dic poesia, però n’ hi puc dic calamar.

Invoco a la senzillesa, que és la meravella

gens vulgar del que en diem vulgaritat.

M’ agrado valent i em faig ràbia poruc.

No demano res, només pretenc donar

allò que em manca com una manera

de compartir-nos aquest tros de temps

pensant, ingenu, que en podríem fer un petit pastís

on riure i plorar, sobretot riure, riure i amar.

I si parlo d’ amor i parlar d’ amor és cursi,

sapigueu que sinó en parlo també ho soc,

però no només cursi, també sóc un romàntic perdut,

un ingenu incandescent i el més utòpic de tots.

Això no treu que m’ agradi el sexe (  millor en companyia)

ni que no m’ emprenyi quan les coses s’ enpolicíen.

No tinc cap mena d’ ordre perquè l’ ordre és natural

i a mi, ésser humà, se’ m va acudir portar-li la contraria

a l’ existència que ja és,  que era i l’ érem.

Ningú havia d’ inventar-se res. Ho érem tot, i tot ens era.

Em sembla  que ens van donar un xiclet i a ningú se li ha acudit

començar a mastegar.

grifoll

30.11.11
casserrespoblepoema



Twittear

PRESENTACIÓ DE “NINGÚ NO ENS REPRESENTA. POETES EMPRENYATS”

Aquest dissabte dia 26 de Novembre de 2011 tindrà lloc la presentació del poemari
col·lectiu “Ningú no ens representa. Poetes Emprenyats”.

L'acte es durà a terme al C/Hostafrancs, 3 de Barcelona a les 19'30h. Davant l'edifici
reapropiat el 18N al barri d'Hostafrancs (promogut pel moviment 15M). I comptarà amb un
recital d'alguns dels poetes del recull:

Enric Casasses, Carles Hac mor, Blancallum Vidal, Ester Xargay, David Caño, Lluís Calvo,
David Castillo, Núria Martínez Vernis, Carles Rebassa, Andreu Subirats, Arnau Pons,
Catalina Girona, Andríi Antonovskiy, Jordi Valls, Mireia Calafell, Ricard Mirabete, Andreu
Galán, Marta Darder, Misael Alerm, Sònia Moya, Jordi Carulla i Joan Tomàs Martínez
Grimalt

Tweet

DIVENDRES AGUT A CAL GRAS. Amb Vera Rojas, Sònia Moya i Roger Mas

Tweet

Recital de poetes de la Catalunya Central. Dijous, a la Peixera.

POESIA JOVE


Dijous 24, a dos quarts de nou del vespre, a La Peixera

C/ de la Codinella, 5-9
08241 Manresa
T 933 802 144
Mail:info@lapeixera.cat
Amb la participació de Jordi López, Sònia Moya,

Santi Rufas i Víctor Verdú, acompanyats a la guitarra per Pau Ruiz

                                                                  Òmnium Cultural



Tweet

Un recital poètic dels indignats pren cos com a llibre amb 71 autors. Del Regió7.

regió7.cat » Cultures

del Regió7:

El volum, editat pel segell Setzevents, inclou els autors de la Catalunya central Sònia Moya i Josep Grifoll

TONI MATA I RIUMANRESA
"Un dia vindrà una pluja / com no se n'ha vist mai cap / i no s'hi valdran paraigües ...". De qui són aquests versos? La voluntat del col·lectiu de fer-se sentir com una sola veu preserva l'anonimat de l'autoria d'aquesta poesia que figura en l'antologia Ningú no ens representa. Poetes emprenyats, un llibre fruit del moviment dels indignats que publica Setzevents, una editorial de Cardedeu (Vallès Oriental) "sense ànim de lucre", tal i com explica el seu responsable, Manel Subirats.
Els poetes de la Catalunya central Sònia Moya i Josep Grifoll són dos dels 71 autors d'un volum que inclou també noms rellevants com els de Carles Hac Mor, Laia Carreras, Roc Casagran, Enric Casasses, Dolors Miquel, David Castillo, Carles Miralles, Antònia Vicens, Blanca Llum Vidal, Ivette Nadal, Màrius Sampere i Martí Sales. Els seus noms, però, no estan indexats remetent a una pàgina sinó que s'apleguen a l'inici del llibre perquè "volen sonar com una única veu, tots junts, sense diferències", explica Subirats. La lletra per sobre de la mà que l'escriu per donar el missatge que contra els mals polítics i econòmics que han generat el fenomen dels indignats cal lluitar-hi amb unitat i sense disensions. Així, els poemes s'ubiquen en ordre alfabètic i sense signar.
Setzevents posa a la venda un miler d'exemplars, a 15 euros cadascun. Els beneficis es destinaran a projectes nascuts arran de les assemblees del 15-M. El mateix llibre surt del recital poètic que va tenir lloc el 19 de maig a la plaça Catalunya de Barcelona, tot i que s'ha ampliat notablement la nòmina d'escriptors.

Tweet

"NINGÚ NO ENS REPRESENTA" POETES EMPRENYATS

Tweet

la Blanca Llum a L' aparador de poesia. Ja la podeu escoltar.

http://soundcloud.com/ignasi-ribes/16novembre2011

La joveníssima poeta barcelonetina Blanca Llum Vidal i Carrasco ha estat entrevistada pel conductor del programa Pius Morera i Prat i ha recitat deu poemes, dos acompanyada del músic Jordi Calvet.

http://piusmorera.wordpress.com/



Tweet

LA PARAULA AGUDA, divendres 25 a Cal Gras d’Avinyó

 www.calgras.cat

6a Paraula Aguda

El proper divendres 25 de novembre, a les 20h realitzem la sisena edició de La Paraula Aguda.
A la Paraula Aguda hi enxubem recitals i musicats poètics que s'extenen durant un bon vespre. Però és un cicle programat a l'entorn de la conferència. En aquest cas les "etiquetes" en el món de l'art.

Programa:
ETIQUETES A CANONADES
d'on surten les obres de referència que se suposa cal llegir?

20h. Conferència de María Teresa Vera Rojas + sopar
+ recital poètic amb Josep Grifoll+ concert de Roger MasSopar i entrada: 15€


Reserves (es necessari reservar l'entrada, doncs les places són limitades a 40 persones):
Eva o Quim: 93 838 78 18 / 638 702 756 / info@calgras.cat
Lloc: Residència d’artistes Cal Gras d’Avinyó
+ info: www.calgras.cat

MARÍA TERESA VERA ROJAS. Llicenciada en Lletres per la Universidad Católica Andrés Bello (Caracas, Veneçuela), va obtenir un Màster en Literatura Llatinoamericana per la Universidad Simón Bolívar (Caracas, Veneçuela) i un Màster Oficial en Estudis de Gènere per la Universitat de Barcelona (Barcelona, Espanya). Actualment és estudiant del Doctorat Construcció i representació d'identitats culturals de la Universitat de Barcelona i s'exerceix com a Investigadora en formació en el grup Centre Dona i Literatura (UB). La seva investigació abasta els estudis de gènere; el feminisme de les dones de color als Estats Units; la literatura dels hispans a Estats Units; la literatura porto-riquenya; modernitat i feminisme de començaments del segle XX; els estudis culturals i els estudis queer. Compta amb publicacions en diferents revistes i volums col·lectius com Centro Journal of the Center for Puerto Rican Studies; Lectora: Revista de dones i textualitat; Manifiestos gays, lesbianos y queer. Testimonios de una lucha (1969-1994); The Greenwood Encyclopedia of Latino Literature; Into the Mainstream: Essays on Caribbean and Latin American Literature and Culture, entre d’altres.


Josep Grifollgrifoll és un pintor en constant (r)evolució, fotògraf i escriptor-poeta difícil de classificar pel seu incansable combustible per crear sense parar. Ha escrit tres llibres de poesia i a nivell pictòric ha exposat en diversos punts del territori a català establint una línea poètico-artística en el bagatge de les seves composicions.
Les seves obres transmeten puresa i en certes ocasions una ironia envers una societat incomprensible.
No serà aquesta Paraula Aguda qui li posarà etiquetes!


Roger MasRoger Mas neix l’any 1975 en una família de músics. Inicia estudis d’instrument als 5 anys de la mà del seu avi. Als 12 anys comença la seva activitat artística com a clarinetista i saxofonista. A partir de 1994 investiga en les diverses expressions musicals del món sota el mestratge de Luis Paniagua.
L’any 1996, el Premi Èxit de Catalunya Ràdio representa el tret de sortida de la seva carrera com a cantautor. Des d’aleshores ençà, set discos, diversos premis rebuts per cada nou treball i l’ampli reconeixement de la crítica el converteixen en una figura de la cançó.
La seva música està inspirada en tres pilars: les músiques modernes, la d’arrel i els sons ancestrals del món. En les seves lletres mescla la llengua del carrer, la literària i els parlars que es van perdent.
Se l’ha considerat “la veu més bonica que ha donat mai la cançó catalana” (Mingus B. Formentor, La Vanguardia) i en els últims temps ha actuat en països com França, Cuba, Itàlia o Brasil.

L'alberg

• Què és Cal Gras?
• Espais d’allotjament
• Espais de creació
• Situació
• Contacte
• Preus
• Links i col·laboradors
• Documentació / Premsa

de Cultura

• Serveis
• Agenda
• Novetats
• Artistes
• Galeria d’art
• Vols rebre informació?

RSS | Disseny multimèdia i programació: La Factoria d’Imatges

Original Text:

Mostrar traducciones alternativas

---

Tweet

la BLANCA LLUM a la ràdio ( dimecres 16) entrevista i recital

de Pius i Morera:

Aparador de poesia. Demà, dia 16 de novembre del 2011, la joveníssima poeta barcelonetina Blanca Llum Vidal serà entrevistada pel conductor del programa i recitarà deu poemes, dos acompanyada del músic Jordi Calvet.

Amics, podreu escoltar-la en directe de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda per ràdio Sant Vicenç de Montalt o bé a través de les ondes (FM 107.4) o per Internet (http://www.radiosantvicenç.com/escoltar-en-directe/). I si no podeu, per la raó que sigui, sempre podreu fer-ho en diferit un parell d’hores més tard anant al blog: http://piusmorera.wordpress.com/.

D’arrels catalanes (barcelonetines), andaluses (montilleses i caçorlanes) i mallorquines (bunyolines), va créixer a Casserres (casserrenca), declarada per alguns alternatius poble poema. De moment és important que tingueu d’ella en compta quatre coses: a més a més de tenir genolls de gitana, com els de les pintures d’Isidre Nonell, de no inscriure’s, que sapiguem, en cap tendència i d’usar un punt de llibre amb un home i una dona davant d’una tassa d’excrements. a quatre anys, febres a l’Índia, estudis a l’escola i al carrer, no sabem si més al carrer que a l’escola, primera capbussada a la làmpada meravellosa de la filosofia del llenguatge a Puig-reig, treball social a la Barceloneta, a la Zona Franca i a Sóller. Finalment, que prefereix els seus amics, Llull i la Rodoreda per llegir-los a Progrés quan hi ha entrat per Llibertat. Per cert, ja ha guanyat alguns premis, però, sobretot ha publicat. Ha participat en diverses antologies, a La pedra foguera —antologia jove dels Països Catalans—, a Quàntiques —10 poetes joves en diferencial femení—, a Allò de dintre —homenatge poètic a Joan Ponç—, a Ningú no ens representa —poetes emprenyats— i a Màscares i reclams —vint dones poetes interpreten Montserrat Abelló—, aquestes dues últimes en procés de publicació. Ha publicat tres poemaris: La cabra que hi havia, Nosaltres i tu i Visca! Aquest darrer no, però l'editorial l'anuncia gairebé com sí. Ha editat, finalment, Dues Catalunyes d’Àngel Carmona i l’obra poètica d’Àngel Guimerà. Per exclamar Visca!, com ella en un dels poemes que recitarà.

Amics, una salutació ben cordial. Pius Morera.

Tweet

VICENÇ ZUMAJO, premi BLA BLA de microrelats.

ORATÒRIA.




Encara que tenia al públic bocabadat amb el seu bla, bla, bla, l'orador notava que els seus llavis només emetien paraules que la seva ment marcava com a errònies.




Vicenç Zumajo.




Tweet

EXILI a barcelona

-I ara què hem de fer?

-Anar-nos-en d‘aquí. Deixar-ho tot. No endur-nos absolutament res.

Amb nosaltres mateixos ja serà prou feixuga la càrrega. Unir-nos, això és tot.

Defensar-nos del món exterior, car tot ho esdevindrà, d’exterior.

(Josep Palau i Fabre, fragment de "Ritual per a Electra")

diumenge 13 de novembre

Exili a Barcelona (Lluïsos de Gràcia, 18.30h.)

Un recorregut pels fatídics anys de postguerra fins a l'actualitat,

a partir d'un passeig per cançons d'ahir i d'avui.

Cor País Meu (dir. Ramon Manent)

Laia Carreras: recitat

Projecció audiovisual: Montserrat Moliner

    www.corpaismeu.cat

laia carreras i vilagran
www.laiacarreras.blogspot.com

Tweet

el RUIDO ja és aquí! PSEUDÒNIMS:

Open publication - Free publishing - More pseudonims

Tweet