La Berguedana de Jazz recomana:

(/)/(/) coll@ge (/)/(/)

dimecres 7 de desembre a les 23'30h

Versions. Pop, Chill, Lounge, jazz, latin

Membres,

Laia Boixadós, veu; Pietro Pieza, baix, saxo i efectes; Xevi Camp, bateria i sampler.

Coll@ge, son un grup de versions que ens submergeixen en l’essència de temes clàssics i els fan sorgir de nou després d’una metamorfosi creativa, interpretats i dolçament embolicats, amb vibrants fragments.
Amb ales de cotó, cusen aquestes xarxes rítmiques amb veu, bateria i saxo, com a protagonistes principals.
I un cop capgirades les normes, a les melodies hi afegeixen el formigueig dels efectes, gaudint del plaer exquisit d’exposar la seva transformació davant les mirades i oïdes...

Influències
Sting, Lou Reed, , The Beatles, Rolling Stones, Amy Winehouse, Buena Vista Social Club, Bob Marley, Black Eyed Peas...

Salut!

La font del balç

Si voleu sopar amb nosaltres, podeu reservar taula, trucant al 93 825 0034, la font del balç.

Twittear

GRIFOLL PRESENTACIÓ

Jo tinc un nom
i amb guix l'escric a sota.
Maria-Merçè Marçal

Hola,

sóc un ésser humà i tinc por.

Dins meu hi tenen cabuda totes les emocions

fent l’ uníson. No pretenc escriure bé, sinó bo,

de bondat. I en dic poesia, però n’ hi puc dic calamar.

Invoco a la senzillesa, que és la meravella

gens vulgar del que en diem vulgaritat.

M’ agrado valent i em faig ràbia poruc.

No demano res, només pretenc donar

allò que em manca com una manera

de compartir-nos aquest tros de temps

pensant, ingenu, que en podríem fer un petit pastís

on riure i plorar, sobretot riure, riure i amar.

I si parlo d’ amor i parlar d’ amor és cursi,

sapigueu que sinó en parlo també ho soc,

però no només cursi, també sóc un romàntic perdut,

un ingenu incandescent i el més utòpic de tots.

Això no treu que m’ agradi el sexe (  millor en companyia)

ni que no m’ emprenyi quan les coses s’ enpolicíen.

No tinc cap mena d’ ordre perquè l’ ordre és natural

i a mi, ésser humà, se’ m va acudir portar-li la contraria

a l’ existència que ja és,  que era i l’ érem.

Ningú havia d’ inventar-se res. Ho érem tot, i tot ens era.

Em sembla  que ens van donar un xiclet i a ningú se li ha acudit

començar a mastegar.

grifoll

30.11.11
casserrespoblepoema



Twittear

PRESENTACIÓ DE “NINGÚ NO ENS REPRESENTA. POETES EMPRENYATS”

Aquest dissabte dia 26 de Novembre de 2011 tindrà lloc la presentació del poemari
col·lectiu “Ningú no ens representa. Poetes Emprenyats”.

L'acte es durà a terme al C/Hostafrancs, 3 de Barcelona a les 19'30h. Davant l'edifici
reapropiat el 18N al barri d'Hostafrancs (promogut pel moviment 15M). I comptarà amb un
recital d'alguns dels poetes del recull:

Enric Casasses, Carles Hac mor, Blancallum Vidal, Ester Xargay, David Caño, Lluís Calvo,
David Castillo, Núria Martínez Vernis, Carles Rebassa, Andreu Subirats, Arnau Pons,
Catalina Girona, Andríi Antonovskiy, Jordi Valls, Mireia Calafell, Ricard Mirabete, Andreu
Galán, Marta Darder, Misael Alerm, Sònia Moya, Jordi Carulla i Joan Tomàs Martínez
Grimalt

Tweet

DIVENDRES AGUT A CAL GRAS. Amb Vera Rojas, Sònia Moya i Roger Mas

Tweet

Recital de poetes de la Catalunya Central. Dijous, a la Peixera.

POESIA JOVE


Dijous 24, a dos quarts de nou del vespre, a La Peixera

C/ de la Codinella, 5-9
08241 Manresa
T 933 802 144
Mail:info@lapeixera.cat
Amb la participació de Jordi López, Sònia Moya,

Santi Rufas i Víctor Verdú, acompanyats a la guitarra per Pau Ruiz

                                                                  Òmnium Cultural



Tweet

Un recital poètic dels indignats pren cos com a llibre amb 71 autors. Del Regió7.

regió7.cat » Cultures

del Regió7:

El volum, editat pel segell Setzevents, inclou els autors de la Catalunya central Sònia Moya i Josep Grifoll

TONI MATA I RIUMANRESA
"Un dia vindrà una pluja / com no se n'ha vist mai cap / i no s'hi valdran paraigües ...". De qui són aquests versos? La voluntat del col·lectiu de fer-se sentir com una sola veu preserva l'anonimat de l'autoria d'aquesta poesia que figura en l'antologia Ningú no ens representa. Poetes emprenyats, un llibre fruit del moviment dels indignats que publica Setzevents, una editorial de Cardedeu (Vallès Oriental) "sense ànim de lucre", tal i com explica el seu responsable, Manel Subirats.
Els poetes de la Catalunya central Sònia Moya i Josep Grifoll són dos dels 71 autors d'un volum que inclou també noms rellevants com els de Carles Hac Mor, Laia Carreras, Roc Casagran, Enric Casasses, Dolors Miquel, David Castillo, Carles Miralles, Antònia Vicens, Blanca Llum Vidal, Ivette Nadal, Màrius Sampere i Martí Sales. Els seus noms, però, no estan indexats remetent a una pàgina sinó que s'apleguen a l'inici del llibre perquè "volen sonar com una única veu, tots junts, sense diferències", explica Subirats. La lletra per sobre de la mà que l'escriu per donar el missatge que contra els mals polítics i econòmics que han generat el fenomen dels indignats cal lluitar-hi amb unitat i sense disensions. Així, els poemes s'ubiquen en ordre alfabètic i sense signar.
Setzevents posa a la venda un miler d'exemplars, a 15 euros cadascun. Els beneficis es destinaran a projectes nascuts arran de les assemblees del 15-M. El mateix llibre surt del recital poètic que va tenir lloc el 19 de maig a la plaça Catalunya de Barcelona, tot i que s'ha ampliat notablement la nòmina d'escriptors.

Tweet

"NINGÚ NO ENS REPRESENTA" POETES EMPRENYATS

Tweet

la Blanca Llum a L' aparador de poesia. Ja la podeu escoltar.

http://soundcloud.com/ignasi-ribes/16novembre2011

La joveníssima poeta barcelonetina Blanca Llum Vidal i Carrasco ha estat entrevistada pel conductor del programa Pius Morera i Prat i ha recitat deu poemes, dos acompanyada del músic Jordi Calvet.

http://piusmorera.wordpress.com/



Tweet

LA PARAULA AGUDA, divendres 25 a Cal Gras d’Avinyó

 www.calgras.cat

6a Paraula Aguda

El proper divendres 25 de novembre, a les 20h realitzem la sisena edició de La Paraula Aguda.
A la Paraula Aguda hi enxubem recitals i musicats poètics que s'extenen durant un bon vespre. Però és un cicle programat a l'entorn de la conferència. En aquest cas les "etiquetes" en el món de l'art.

Programa:
ETIQUETES A CANONADES
d'on surten les obres de referència que se suposa cal llegir?

20h. Conferència de María Teresa Vera Rojas + sopar
+ recital poètic amb Josep Grifoll+ concert de Roger MasSopar i entrada: 15€


Reserves (es necessari reservar l'entrada, doncs les places són limitades a 40 persones):
Eva o Quim: 93 838 78 18 / 638 702 756 / info@calgras.cat
Lloc: Residència d’artistes Cal Gras d’Avinyó
+ info: www.calgras.cat

MARÍA TERESA VERA ROJAS. Llicenciada en Lletres per la Universidad Católica Andrés Bello (Caracas, Veneçuela), va obtenir un Màster en Literatura Llatinoamericana per la Universidad Simón Bolívar (Caracas, Veneçuela) i un Màster Oficial en Estudis de Gènere per la Universitat de Barcelona (Barcelona, Espanya). Actualment és estudiant del Doctorat Construcció i representació d'identitats culturals de la Universitat de Barcelona i s'exerceix com a Investigadora en formació en el grup Centre Dona i Literatura (UB). La seva investigació abasta els estudis de gènere; el feminisme de les dones de color als Estats Units; la literatura dels hispans a Estats Units; la literatura porto-riquenya; modernitat i feminisme de començaments del segle XX; els estudis culturals i els estudis queer. Compta amb publicacions en diferents revistes i volums col·lectius com Centro Journal of the Center for Puerto Rican Studies; Lectora: Revista de dones i textualitat; Manifiestos gays, lesbianos y queer. Testimonios de una lucha (1969-1994); The Greenwood Encyclopedia of Latino Literature; Into the Mainstream: Essays on Caribbean and Latin American Literature and Culture, entre d’altres.


Josep Grifollgrifoll és un pintor en constant (r)evolució, fotògraf i escriptor-poeta difícil de classificar pel seu incansable combustible per crear sense parar. Ha escrit tres llibres de poesia i a nivell pictòric ha exposat en diversos punts del territori a català establint una línea poètico-artística en el bagatge de les seves composicions.
Les seves obres transmeten puresa i en certes ocasions una ironia envers una societat incomprensible.
No serà aquesta Paraula Aguda qui li posarà etiquetes!


Roger MasRoger Mas neix l’any 1975 en una família de músics. Inicia estudis d’instrument als 5 anys de la mà del seu avi. Als 12 anys comença la seva activitat artística com a clarinetista i saxofonista. A partir de 1994 investiga en les diverses expressions musicals del món sota el mestratge de Luis Paniagua.
L’any 1996, el Premi Èxit de Catalunya Ràdio representa el tret de sortida de la seva carrera com a cantautor. Des d’aleshores ençà, set discos, diversos premis rebuts per cada nou treball i l’ampli reconeixement de la crítica el converteixen en una figura de la cançó.
La seva música està inspirada en tres pilars: les músiques modernes, la d’arrel i els sons ancestrals del món. En les seves lletres mescla la llengua del carrer, la literària i els parlars que es van perdent.
Se l’ha considerat “la veu més bonica que ha donat mai la cançó catalana” (Mingus B. Formentor, La Vanguardia) i en els últims temps ha actuat en països com França, Cuba, Itàlia o Brasil.

L'alberg

• Què és Cal Gras?
• Espais d’allotjament
• Espais de creació
• Situació
• Contacte
• Preus
• Links i col·laboradors
• Documentació / Premsa

de Cultura

• Serveis
• Agenda
• Novetats
• Artistes
• Galeria d’art
• Vols rebre informació?

RSS | Disseny multimèdia i programació: La Factoria d’Imatges

Original Text:

Mostrar traducciones alternativas

---

Tweet

la BLANCA LLUM a la ràdio ( dimecres 16) entrevista i recital

de Pius i Morera:

Aparador de poesia. Demà, dia 16 de novembre del 2011, la joveníssima poeta barcelonetina Blanca Llum Vidal serà entrevistada pel conductor del programa i recitarà deu poemes, dos acompanyada del músic Jordi Calvet.

Amics, podreu escoltar-la en directe de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda per ràdio Sant Vicenç de Montalt o bé a través de les ondes (FM 107.4) o per Internet (http://www.radiosantvicenç.com/escoltar-en-directe/). I si no podeu, per la raó que sigui, sempre podreu fer-ho en diferit un parell d’hores més tard anant al blog: http://piusmorera.wordpress.com/.

D’arrels catalanes (barcelonetines), andaluses (montilleses i caçorlanes) i mallorquines (bunyolines), va créixer a Casserres (casserrenca), declarada per alguns alternatius poble poema. De moment és important que tingueu d’ella en compta quatre coses: a més a més de tenir genolls de gitana, com els de les pintures d’Isidre Nonell, de no inscriure’s, que sapiguem, en cap tendència i d’usar un punt de llibre amb un home i una dona davant d’una tassa d’excrements. a quatre anys, febres a l’Índia, estudis a l’escola i al carrer, no sabem si més al carrer que a l’escola, primera capbussada a la làmpada meravellosa de la filosofia del llenguatge a Puig-reig, treball social a la Barceloneta, a la Zona Franca i a Sóller. Finalment, que prefereix els seus amics, Llull i la Rodoreda per llegir-los a Progrés quan hi ha entrat per Llibertat. Per cert, ja ha guanyat alguns premis, però, sobretot ha publicat. Ha participat en diverses antologies, a La pedra foguera —antologia jove dels Països Catalans—, a Quàntiques —10 poetes joves en diferencial femení—, a Allò de dintre —homenatge poètic a Joan Ponç—, a Ningú no ens representa —poetes emprenyats— i a Màscares i reclams —vint dones poetes interpreten Montserrat Abelló—, aquestes dues últimes en procés de publicació. Ha publicat tres poemaris: La cabra que hi havia, Nosaltres i tu i Visca! Aquest darrer no, però l'editorial l'anuncia gairebé com sí. Ha editat, finalment, Dues Catalunyes d’Àngel Carmona i l’obra poètica d’Àngel Guimerà. Per exclamar Visca!, com ella en un dels poemes que recitarà.

Amics, una salutació ben cordial. Pius Morera.

Tweet

VICENÇ ZUMAJO, premi BLA BLA de microrelats.

ORATÒRIA.




Encara que tenia al públic bocabadat amb el seu bla, bla, bla, l'orador notava que els seus llavis només emetien paraules que la seva ment marcava com a errònies.




Vicenç Zumajo.




Tweet

EXILI a barcelona

-I ara què hem de fer?

-Anar-nos-en d‘aquí. Deixar-ho tot. No endur-nos absolutament res.

Amb nosaltres mateixos ja serà prou feixuga la càrrega. Unir-nos, això és tot.

Defensar-nos del món exterior, car tot ho esdevindrà, d’exterior.

(Josep Palau i Fabre, fragment de "Ritual per a Electra")

diumenge 13 de novembre

Exili a Barcelona (Lluïsos de Gràcia, 18.30h.)

Un recorregut pels fatídics anys de postguerra fins a l'actualitat,

a partir d'un passeig per cançons d'ahir i d'avui.

Cor País Meu (dir. Ramon Manent)

Laia Carreras: recitat

Projecció audiovisual: Montserrat Moliner

    www.corpaismeu.cat

laia carreras i vilagran
www.laiacarreras.blogspot.com

Tweet

el RUIDO ja és aquí! PSEUDÒNIMS:

Open publication - Free publishing - More pseudonims

Tweet

NI RECTES NI RODONES

(llapis lliures com l’ aigua dels rius i la pluja)

Amb un compàs viciat a fer rodones no fem res.

Em menjo la corba: No hi ha canvi.  Vull

giragonses, gira dallonses, substàncies

impures com l’ aigua dels rius on tot muda.

Sense pausa coneguda i per conèixer. Tot,

capicua, muda. Mai calla, la muda. L’ aigua

que mai és la mateixa, sempre mulla. Mai

toquem un riu dues vegades. Ni el veiem.

No som a temps de captar la bellesa de la cosa.

Cosa d’ humans tal volta i volta el compàs

tan poc musical, igual igual igual...

Sí. Això és fer apologia dels llapis lliures.

I sí, dels plastidecors i dels carn-i-de-cors.

Tampoc faig cas de les arnes, si s’ha de passar,

s’ acaba passant (malament pels verins, però

passant). Passar de tot, cada any mil estones,

va bé. Mil i una produeix efectes nocius per la sal

au, ut! I caput, quina de què, ah, s’ ha mort

amb salut i ha quedat beeen igual. Gent. Corre de tot,

molt de tort. A l’ hora de la veritat, importa l’ amor,

el que dons, el que reps, el que fas. El que hi és.

L’ amor. No sé de res més i d’ amar en sóc aprenent,

però ja se de l’ infinit amb la pluja alguna cosa,

trec excel·lents a classe de follia  

i a l’ hora del pati, guixem amb colors

el cole, el pati del cole, el carrer del cole,

i les cases i els cotxes i tot és total

i veure l’ univers pintat als ulls del nen pintor

que diu amor sense paraules, just l’ instant

en que s’ hi observa i brilla. Qui romp

aquest somriure no sap què fa.

Grans plagues de somriures fets amb compàs,

terribles plagues d’ amargats amargadors,

l’ Infern! L’ Odi, fa!

I senzillament no fa res més que el què

li van fer a ell els capellans que feien

de professors i també eren militars i alçaven el tret

disparant  no mataràs! I reien com grapals.

I el món és així. Tu vas aprendre a pintar lo que veus,

però jo vull pintar-hi a sobre fins que m’ agradi

el que tan bé saps pintar.

grifoll

30.10.11
arreu



Tweet

DAVID YMBERNON al 9º FESTIVAL DE POESÍA Y POLIPOESÍA "YUXTAPOSICIONES 2011"

Tweet

MONTSERRAT BUTXACA guanya ex-ecquo amb Salvador Obiols el IX Premi de Poesia Catalana Francesc Martí Queixalós

El premi Francesc Martí Queixalós de Poesia Catalana per Salvador Obiols ex-ecquo amb Montserrat Butxaca

29/10/2011 - Societat

A- | A+

A la imatge, Montserrat Butxaca, Ma. Dolors Vallverdú, presidenta del jurat i Salvador Obiols. (Cedida)

Reus.- Redacció

El Centre d'Amics de Reus va lliurar aquest divendres el IX Premi de Poesia Catalana Francesc Martí Queixalós a Salvador Obiols Gómez, de Viladecans, amb la seva obra "L'esperança i la memòria" ex-ecquo amb Montserrat Butxaca Fernández, de Puigreig, amb l'obra "El temps de les andanes", que han estat elegides d'entre un total de 71 treballs arribats d'arreu del país i de la Catalunya Nord.

Una vegada finalitzat aquest acte, el periodista de Perpinyà, Jaume Queralt i Prats, va pronunciat una conferència sobre la personalitat del cantautor de la Catalunya Nord Jordi Barre, mort aquest any.

Gràcies per participar. T'agrada aquesta pàgina

Tweet

TOCATS OFF

Tweet

PER FER UNA VERITAT M' HAN CALGUT MIL MENTIDES

Lo salvatge penja del paladar

quan t’ hi saps la tenebra, i la tenebra

i l’ orgasme t’ hi fan la mateixa

madeixa. Sinistre cabdell, el cru,

sempre vessa, despulla la capa primera.

En fer-se fosc haurem jugat al dolor

del sexe mortal, de la mort i la vida

esquinçant-nos, pagant ,dels preus, el més gran,

el dels cors petits, tan xics i tan falsos,

tot por de la por per fam de la gran,

la que mata més ràpid que l’ ham.

I per més que tot i pertot , de que ens haguem

llepat, esgarrapat i encès tots els secrets

dessobre teu o al meu damunt serà l’ acte final, el sacrifici.

(Qui serà clavat als glaços més glaçats del més aquí?)

Obrim les mans, que caiguin fulles. No ens tinguem cap protecció.

No ens estimem. Tot brilla i tot fereix, ens girem enganxats,

sagnant de clavar-nos les urpes per por de perdre’ ns.

I en aquest indret de nosaltres, un taüt a l’ entrecuix,

I un “què sents?” D’ un bosc fosc de falòrnies violant,

el senyal més profund, l’ íntim verí, l’ edèn infernal,

dius, nosaltres sense compassió de nosaltres, els ulls dins els ulls.

I dins la casa del sexe florit, els fantasmes. Fortor

de sang amb saliva, una gleva, una pedra, un martell,

l’ esclat de Venus, foc que tot ho crema, descontrol,

 la nitroglicerina i el bosc infinit fins la selva promesa.

                                                                                               -Però

ni tu ni jo en sabíem res de que el blanc i el negre, per més

enamorats, no feien el gris. Que sentim molt, però no som res

ni hi ha rastre a deixar.

Després ja es veurà on hem d’ anar, 

aquest poema consta ser d’ aquí.

grifoll

26.10.11  



Tweet

ORLANDO GUILLÉN a l' HORIGINAL

Cartell: obra de MARC VALLS

Tweet

CACIS I COLONIA JORBA de Jordi PLANA.

Tweet