griFOLL sota el glaç. immersió al pantano de casserres.

GRIFOLL-SOTA EL GLAÇ.


IMMERSIÓ AL PANTANO DE CASSERRES. FEBRER 2011



...boig és aquell que ha anat a veure-ho des de l' altra banda per a poder-ho mostrar, demostrar... ( C. Fou )

nou llibre d' ANNA AGUILAR-AMAT "Càrrega de color"

SISPLAU, de grifoll

en una eufòria de verins hi anava a dins l’ antídot

per l’ escala que puges s’ hi baixa i no cansa

l’ ombra que aportes a l’ eclipsi se’ t fa immensitat

plou del revés i tu ho veus i un calfred t’ arrossega per dins

sisplau meravella’ t un ratolí s’ escapa del falcó imperial i dansa

mira passa un rellotge volant i no torna

un cap gros fot cop de cap i es converteix en una granota

les brases es confabulen i enlairen una flama gegantina

t’ il•lumina i ets la bellesa més bella després del naufragi

de tu dins teu i avui és el primer dia que hi tornes a ser

de tu a tu que te la jugues es tracta d’ un joc

pots fer-hi un dibuix al damunt com tothom no

per sota com tu i quatre més i a veure què passa

és un joc amb ninots i tot

grifoll

26.01.11

casserrespoblepoema

ÀNGEL GUIMERÀ a l' ESPAI MALLORCA. demà dimecres

ÀNGEL GUIMERÀ

llegiran Enric Casasses i Blanca llum Vidal

demà dimecres, a l'Espai Mallorca. A dos de vuit.

NOSALTRES I TU, NOU LLIBRE DE LA BLANCA LLUM

amics, parents i ocells de bosc,

acaba d'eixir el

NOSALTRES I TU

de

Blanca Llum Vidal

la setmana que ve, idò, ja serà a les llibreries.

Palma: Lleonard Muntaner, Editor, 2011.

contrallum, de grifoll

recordo sota els peus una felera inabastable de racons de boscos de replans d’ amagatalls de remolins de vida refilant per les cantonades del bell centre de la lluna on tot brillava com un raig de mel begut a contrallum i el glop de llum que se’ t va quedar enganxat a la gola rere aquell joc de murs que anava creixent entre nosaltres fins que ens va tapiar i que llavors ja no et vaig veure més en la vida recordo que es tractava de fer allò que no era recomanable fer coses com ara reunir-se mil bojos a giragonsar enmig d’ un camp de trepadella fins desmaiar-nos damunt l’ herba suada recordo un concert a la font que anava a donar a la riera i és trist i bo recordar que hom recorda encara que sota unes branques traïdores la canalla del poble el va despertar una matinada amb un tronc perquè n’ estaven segurs que era un monstre i van fugir espantats perquè l’ era recordo que vam ser els primers en no guardar la roba i robar-li nedant fets de pluja les nanses desfetes del vent a la dansa més folla i que des de les roques de la Madrona es veia l’ univers com s'eixamplava i des dels Primers Pins com explotava recordo que vivia al bosc del Lladó i que pels arbres hi alçàvem cabanyes indestructibles fins que els adults ens les van destruir

grifoll

20.01.11

casserrespoblepoema

 

VISCA Blanca llum i més

FEBRER 2011 Foto: J.Plana. Text: Blanca llum

LA VOLTA AL POLTRE, de Blanca llum

«Lo cel de mil colors fa l’ànimo gentil»

PINO PIRAS

LA VOLTA AL POLTRE





Enyor el sol, dic,

i és la tempesta.

Enyor el sol,

Cal Refilat,

la volta al poltre

dels cavalls i

anar a la Quar

per Coll Tinyós

i veure el séc

que hi ha a la terra

i beure el suc

de roca amb gel

i veure el fil

d’una liana

com cargolant-se

pels genolls

d’un crist de fusta

o d’una creu

tota de dents

i amb la talenta.



Enyor al camp, sóc,

i sóc tartera.

Enyor el camp,

Ca na Cordill,

l’esquena fosca

d’una gata i

anar a la font

de la Font Negra

i veure els corbs

sense cap forca

i beure els cóms

d’aigua tallant

i veure el fill

d’una pardala

com envolant-se

pels cimals

d’un cel amb les

brases enceses

i amb l’espetec.



Enyor el sol, dic,

i sóc tartera.

Enyor al camp, sóc,

i és la tempesta.



Blanca Llum


8-1-2011

DIA, de Blanca llum

«No ho sabia, codolet (...)

que l’amor [...]

es multiplica fins l’infinit»

AMÉLIE LES CRAYONS

DIA

Vaig fer-me ruca,

ocella i

de nit un poc

la babaiana.



Vaig fer-te un bram,

remor de bec

i a negra nit

sorollet d’ala.



Vas fer-te un grill,

una guineu

i a mitja tarda

un peix de plata.



Vas fer-me un crit,

senyal de bosc

i amb una tarda

una mar d’ulls.



Vam ser... ni mals,

ni folls d’amor,

ni amants d’amants,

ni nins de foc,



... només un cop,

dos animals

i d’homes tants

com de ferides.



Només canviants,

multiplicats,

com repartint-nos

i tornant



fins a la pau

de la tempesta

i fins al temps:

el dia de Venus.



Blanca llum

8-1-2011

Programa d’ activitats. grifoll

a partir d’ avui de sis a nou el nens ensenyaran als homes a riure i a plorar

a partir d’ avui els senyors també hauran d’ésser (o haver estat) persones

a partir d’ avui les coses prohibides seran les tres que no ho són

a partir d’ avui podríem provar de pensar per nosaltres mateixos

a partir d’ avui podríem deixar d’ enganyar-nos creient burlar l’ altre

a partir d’ avui al migdia tothom a la plaça a cridar tots els crits silenciats

a partir d’ avui a les quatre en punt de la tarda cauran totes les tanques del món

a partir d’ avui les bèsties ensenyaran als humans a ser més animals

a partir d’ avui serà d’ hora ni quan sigui tard no corre pressa tot és aquí

a partir d’ avui no es compliran els compliments ho farem com ens surti

a partir d’ avui no caldrà pena que valguin les coses

a partir d’ avui pujaran i baixaran els estats d’ ànim a to t’òstia

a partir d’ avui ens començaran a atreure les coses petites les que no ens veien

a partir d’ avui serem incapaços de fingir serem l’ idiota integral que som per dins

a partir d’ avui mai més deixaran de passar coses creïbles o no depèn de creure-hi o no

a partir d’ avui i fins tota la nit ball amb la Orquestra Follia i els seus Capficats

bona festa major!

grifoll

6.1.11

grFoll posTAL

 

amb el pit cruixent de dormir sobre roca

un cos dues tasses tres caramboles

fa de molts anys de no sé quina nit folla

pel canto d’ un duro no caiem de mil teulades

ens ve a rescatar la bruixa averia i diem mel

-al cap del carrer dels encants vaig comprar

una postal on hi ve la meva vida escrita-

a vegades me la miro

grifoll

3.1.11

cap d’ any de l’ alcohòlic anònim

 



he vist en avui sota l’ ombra pinyada del rat

que una llum era molta i sortia de la nit com un foc o una mena de

drac

però era de gent que tota s’ havia trobat a fer festa

la visió m’ ha dut en el record a fer una llàgrima de vi

que he estat a punt d’ empassar-me




grifoll


1.1.11

MARSELLEANDO, de Zulima Martínez.

Bar de aguas estancadas

el tiempo

pellizca tus paredes amarillentas

cansancio reposado

polvo añejo

botellas de marca blanca

gentes sin rostro

voces del silencio

ahogadas,

en el fondo del vaso

barbecho del futuro.



Labios anónimos

apagan el fuego en el vidrio y

en la calle,

los besos se cobran por adelantado

cuando la noche susurra voces de otros tiempos

              otros mundos.



El diablo se ha cobrado la deuda,

mañana no recordaré nada

salvo a una vieja bailando el penúltimo vals.

Me reconozco en su risa aletargada

llanto amargo disuelto en la espesura del sabio licor,

agolpado en la garganta.

Súbitamente enmudezco.



Duro y silencioso trago

de un sábado cualquiera

punzada en el estómago

decrépito ascenso al zenit.

Locura.

Zulima Martínez

Diciembre 2010

S.O.S, de Zulima Martínez

El recuerdo se prolonga en la sombra del verso

de fondo el monótono sonido

confirma que soy un habitante más de la infinita pecera

tic-tac

           tic-tac

                      tac

tic



Me juego tu vasta memoria a los dados,

juguemos al todo o nada.



Tictactictac, tictac, tic

                      tac



Atrévete.



Infatigable falsete temporal

líbrame de la rutina pendular

espectro rutilante

dueño del misterio del ritmo

matar al tiempo o perecer en él,

he aquí la cuestión.



Táctica.



Sobre la mesa un cubilete brilla

tictaqueo,

parsimonioso ritmo clavado en la sien

zombi plateado

fúnebre verdugo

lanza los dados o devuélveme al abismo.

Maldito espectro,

mesuras futuro, presente y olvido

dueño impasible del minutero

cadenas del hombre.



Hoy, con soberana indolencia

rompo la cuerda

lanzo un grito al vacío

el eco se hace mudo

ya no se escucha la llamada de socorro,

el silencio confirma que hoy,

aunque sólo sea por un minuto,

he ganado la batalla.

Zulima Martínez

GENER .poema blanca llum.fotografia.jordi plana

es volia menjar el món

BALLARÍ DEL TEMPS DE LA CAMFORA

 

Venia de moure pedres. Era necessari. A sota hi trobava animals que li ensenyaven les coses més importants. Així va aprendre el món, de fera en fera. S’ enrampava amb el fil de les vaques expressament. Deia que era necessari. Que això el despertava. Era un nen que vaig conèixer una vegada, anava empastifat d’ argila i em mirava. Ens vam intercanviar. Era necessari. Així com puc dir que jo vaig esdevenir ell, ell no ho sé. Se’ n va anar fa molt temps. No duia res. Ho duia tot. Era necessari. I sent ell vaig créixer. En totes direccions, que són amunt i avall. Saltar era necessari. I del salt dinou un pou de l’ infern em va escopir sofre als ullals i ara duc em sembla un buit a dins que es necessari destapar. Dinou pous més enllà. Segons l’home del temps això no tornarà a passar.
Pous borratxos de nits fins l’ incert, a tot atzar, molt a prop d’ on cau la felicitat absoluta que no existeix.

Pous cap per avall, vessant fins els racons que la memòria no captura perquè es rovella.

Pous amb miralls barallant-se dins, espetegant fins la trinxada total de tots els conceptes.

Pous estranyíssims basats en l’ equilibri de no sé quantes falòrnies, tantes que s’ hi pot caure.

Pous infinits de mel i de sucs que es movien per dins, d’ existència extrema que es diria.

Pous de fred que et tiben de les tripes del cervell i tot ho cristal•litzen.

Pous que no eren pous.

Pous de tota mena.

Pous que hi són i dels laberints que ens han acollit i dels caus de més amunt i de la

cabanya a l’ arbre.

Pous qui ho havia de dir?

Pous.

Han estat pous.

Ara ve l’ altre, pensa molt de pressa, fins el final de la por. Llavors, salta i seràs aquí.

Grifoll

15-12-2010

MIRATGE, de grifoll

el xèrif s’ ha escapat de la presó

ja no és entre nosaltres

grifoll

SOL SOLET grifoll de grifeaull a la flauta

L’home no va anar a la lluna, anava begut i

es volia fer l’home, creure en una pastilla, en una veu

totpoderosa i amén i pels segles dels segles

que la vida ja no és boja, que és correctament terrible

prohibit tot per la psiquiatria dels registres i per la policia dels diagnòstics

pantalles de mentides, llibertat amb condicions

el gran reportatge de la teva esclavitud és

la falòrnia que alimentes enganyant-te

el món és teu ens han dit a tots, però és que som més d’ un

cent trenta sis concretament, inventats els drets d’ admissió

en directe: desintegració de l’ àtom a domicili

grifoll de grifeaull