LES FOSCORS, de griFOLL

La FOSCOR és imparell

sis + una:

 

CAPSA

la capsa primera és dins la capsa segona i dins la capsa tercera i fins la darrera

que és la que veus i cap més

***

EL CAÇADOR DE CLOTS

segons la llei del cau

cada forat l’ ha fet una entrada

trobar-la és la clau

d’ ensortir-se’n

***

FORAT NEGRE DE L’ UNIC VERS

dins el barret de copa del mag

tot el cosmos

vol ser el primer en treure el cap

***

L’ ESCALADOR

les escales diuen amunt

les escales diuen avall

només a les fosques

fan

graó per graó

***

DE COM VEURE A DÉU

funcionen al fons de les coves

si hi poses miralls

el sabràs

***

DIU NIU

la terra s’ emborratxa de bestioles a l’ hivern

però es veu que no es veu

que els hi guarden fosca tot l’ any

***

CURIOSITAT QUE CONCLOU

deu-me un desert de pedres amb les feres que sigui dessota

que

les capgiraré totes

però no em dugueu a l’ estèril mercat d’ ànimes seques de la raó

que no hi sóc

***

griFOLL

29.11.10

casserrespoblepoema



CARTA AL XÈRIF, de griFOLL

...Els qui van ser expulsats de les acadèmies per bojos per publicar odes obscenes
en les finestres del crani...

Allen Ginsberg

CARTA AL XÈRIF

no sóc un test de transparència no em mesuris amb les teves mides no em comparis amb els teus esquemes no m’ absolguis dels pecats que a tu et condemnen els teus insults no m’insulten són teus no em diguis el nom de les coses tu que dius que les saps totes fes-me fems i et faré la pudor no sóc un test de personalitat ni cap cosa de l’ altre món sóc
d’ aquí d’ abans de les reixes de quan n’ hi havia per a tothom sense camins ni corones d’or o de flors quan m’ assenyales sóc la teva de creu quan m’ inculques les normes de la insensibilitat aquestes sí que te les saps però a mi no m’ entren em surten pels porus sucs de colors
l’ anestèsia que em pretens no et deixa dormir estàs ferit de la guerra teva jo no em presento estàs sagnant les mentides amb gust de maduixa s’ estellen en punt al puny dels teus dies 
t’ alcen monuments als campanars i als gratainferns i al capdamunt de les bombes i al pit de la bala xèrif tu que manes no sóc teu sols puc ser el teu esclau però teu és impossible no em sap greu xèrif no hi penso massa en tu sóc l’ indi xèrif i això és el que faig l’ indi xèrif tu no sé que fas ni per què necessites la xapa els galons el títol la teva pipa i la meva sols tenen d’ igual que fan fum quan a tu se’ t fa tard a mi se’ m fa d’ hora de què tens por? a mi les serps no em fan res incompetència de verins en dius ni dins els tubs d’ assaig deixes d’ actuar cerques la prova les dades exactes de ningú així que te l’ inventes mister inventor professional acadèmic nuclear senyor plutònic sant talismà de la felicitat comprimida en comprimits de receptes queet claven al cap sota terra o et deixen cec d’ un cop de garrot a l’ instant xèrif no em sap greu tu fes la teva feina si et va jo ara em penso aixecar i et dono tota la meva esquena per disparar xèrif no et pots queixar

griFOLL

29.11.10

casserrespoblepoema

SEGONA TROBADA DE POETES DE LA CATALUNYA CENTRAL, organitza ÒMNIUM CULTURAL

Cafè-Teatre La Peixera

Codinella 5-9
Manresa
Catalunya

Òmnium Cultural del Bages organitza per a aquest dijous, 25 de novembre, a dos quarts de nou del vespre, al cafè-teatre La Peixera (Codinella, 5-7. Manresa), la Segona Trobada de Poetes de la Catalunya Central, dedicada a autors del Bages, Berguedà i Solsonès, en una segona mostra de les nostres comarques, centrada aquest cop en poetes joves.



Amb textos de Josep Grifoll, Jordi López, Laia Martínez, Sònia Moya, Laia Noguera, Santi Rufas i Xavier Sánchez, acompanyats a la guitarra per Pau Ruiz.



En el mateix acte, es lliurarà un opuscle amb els poemes del recital, il·lustrat per l’artista Anna Crespo.

tràfec teatre presenta ostia a l´auditori de les corts

auditori de les corts



c/ masferrer, 33-35


barcelona


Bus : 7,15,43,59,63,67,70 i 72 Metro : L3 les corts/ Maria Cristina



dissabte 27 de novembre 2010 a les 21:30 h

La companyia de berga tràfec teatre presenta ostia.


ostia és el muntatge que tanca la trilogia que tràfec ha dedicat a tres poetes, salvador espriu, federico garcía lorca i l’italià pier paolo pasolini.

ostia es va presentar aquest mateix any a berga amb una exitosa posada en escena i una gran resposta de públic. l'espectacle, el qual ja ha obtingut nombrosos premis i mencions, vol acostar i fer sentir la veu d’aquest poeta, que busca la puresa en un món rural ja perdut, que ara es troba en aquesta societat moderna i consumista. L’obra fusiona imatge, noves tecnologies i teatre de gest, seguint la línia de tràfec-teatre.





La direcció i dramaturgia és de Lydia Canals, i l’interpretació per Pep Mollar, Montse Grifoll, Maria Ballús, Montse Sanchez i Lydia Canals. Les imatges i la banda sonora estan el·laborades per Jordi Plana, Ingrid Baraut i Helena Baraut i el cartell a càrrec de Marta Parera. La música de l’espectacle, en aquesta ocasió, va a càrrec del grup Youkalis, Mike Prat i Martí Barcons dj's de la comunidäd.



http://www.puntzero.org/

ANGEL GUIMERÀ, edició de BLANCA LLUM VIDAL. Vinga cap a les llibreries!!!!

jo, grifoll.wmv

jo, grifoll. acció performàntica amb Maria Ballús, de Tràfec Teatre i Ràdio Salil -Sergi Fargas, Pep Espelt- a la llibreria quatrecantons de Berga en la inuauguració de les pintures del fang de Josep Grifoll.


més, aquí:
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/11/grifoll-jo-grifoll.html
http://grifoll.blogspot.com/2010/11/josep-grifoll-inaugura-una-nova.html

ÀNGEL GUIMERÀ a cura de Blanca Llum Vidal

POESIA COMPLETA

ÀNGEL GUIMERÀ

A cura de Blanca Llum Vidal

Barcelona: Edicions de 1984, 2010

la setmana que ve a les llibreries!

Mes tanta por me deixava

la foguera de l’abim,

que a tot arreu me semblava

sentir baf de socarrim.

À. Guimerà

TU DIRÀS, poema de griFOLL a la Màgia

A la Màgia.

amb fils de nervi

ram de torxes

l’ús de cada cosa

fa la cosa

                l’ús


cap cosa no existia

abans de tu

la cosa dita per tu que t’ha de fer nosa o pessigolles

ha vingut al bateig de tu

                                    diràs

tot farà

cada cosa el que’ n diguis

griFOLL

13.11.10

casserrespoblepoema

de DOLORS JUAREZ

No sortir.

No hi ha res que comuniqui res amb res.

Al entrar sola.

Amb només.

La certesa que no-res.

Potser porcions.

A fora sols.

Talment si potser algú.

Alguna cosa.

Aferrar-se i escapar-se tot corrent.

Per anar a on.

Com si la vida.

Però trossos perduts a l’anterior.

Trobar-se a dintre.

En el fons.

Com més fosc és més clar ho veig.

No és rendir-se.

grifoll, jo, GRIFOLL

http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/11/grifoll-jo-grifoll.html

exposició pintura + acció performàntica



lloc: llibreria quatrecantons (placeta ciutat, 12 – berga)


fins: mitjan desembre 2010






josep grifoll (casserres, 1972)



L’artista casserrenc inaugurarà aquest dissabte 13 de novembre les seves últimes pintures. L’exposició es tracta d’un regal, una exquisidesa de col·lecció. Tretze obres que el pintor ha creat en ple contacte amb la naturalesa, elaborades amb fang i olis d’un alt contingut que ensenyen un grifoll despullat i entregat a una simplicitat espectacular. Un treball que no surt de la casualitat sinó que prové d’hores i hores de divagacions mentals i connexió directa amb un entorn on ell s’hi sent còmode, allunyat de la civilització i on la conversa recau entre ell i ell, però sense egocentrismes, únicament grifoll en estat pur.

La inauguració es realitzarà a les 20:00 h. i hi tindrà lloc l’acció performàntica jo, grifoll. Un muntatge a càrrec de la companyia berguedana ràdio salil que oferirà el tercer projecte experimental dedicat a l’autor, inspirat aquesta ocasió amb la imatge i cos del propi pintor en el procés creatiu.

ràdio salil és una formació experimental músico-teatral. Mescla de veu, color, música, imatge, poesia i gest. Els seus espectacles són atmosfèrics, representats, generats i figurats a través de petits instants que resumeixen els cercles habitats de la vida. Veu, música, moviments, paraula i llum s’agrupen dins d’un únic espai per mostrar-nos els arguments d’una evolució rutinària.

que els freds no ens siguin tan freds, dos poemes : PASSIÓ de Blanca Llum i L´ESQUELET de Grifoll

Jo d’aquí me’n tinc d’anar

que l’enyorament me mata.

Popular



PASSIÓ



Posar-hi un tronc

per fer més foc

però mai el bosc,

que els arbres no

només es cremen.

Posar-hi un tronc

perquè l’hivern

ja ve que vol,

perquè l’hivern

ve amb la confiança

—el gel obert,

la neu que n’heu

de negre a dins.

Posar-hi un tronc

per a guarir,

no per encendre

el guarniment

de pena al foc,

de pena amb fum,

de pena amb veu

de la que escalfa.

Posar-hi un tronc,

que sigui el cor

qui se’n recordi



i llavors, que vingui un ara.



Blanca llum

2-11-2010

 

  L´ESQUELET



ja lluny de mi

camino el mateix dibuix resseguit

vers el roig del ponent

aquí couen les figuretes de fang que hem estat en la vida

-fulles que desmunten l´arbre

resten l´esquelet-

silenci esdrúixol:

l´hivern serà en blanc i res més





grifoll

2-11-10

bosc dels colls

IMPORTA , poema de Josep Grifoll

Importa. Fer soroll importa. Despertar-se d´ésser els altres i ser hom i no desertar. Importa. Ser salvatge com el llop com l´herba importa. Importa. Fer-se. I fer-se alegre importa. I no desistir .Ni que sigui per dur la contrària o per desrutinar les lleis de la rellotgeria importa. Importa. Cantar-se les veritats al mirall importa i dir-se alguna mentida. La curiositat importa. Defensar la curiositat per sobre de totes les coses com un símptoma de supervivència importa. Importa ser tou i no anar massa carregat. Importa. Anem pel riu. És important. Jugar importa. Sense temps. Jugar i jugar. Posar-se ulleres amb vidres de diferent color és important. Que no s´acabi la música és important. Importa enfilar-se estirar-se saltar importa. Dir-li que no a la mort importa. Aprendre a viure al seu costat importa i no estar-hi d´acord importa. Importa tenir set. Fer experiments meravellosos com ara estimar importa. És el que més importa. Estimar. Costa molt estimar. Per això és el què més importa. Estimar va més enllà de tot. Conté la vida i conté la mort i no. Va més enllà. Estimar és estimar. Ho importa tot. Després importa voler volar. Importa viure als núvols o a la lluna molt sovint importa. Mirar el firmament importa. No deixar de fer-ho importa. Saber que tot és possible importa. Plorar-ho tot importa. Xisclar-ho tot importa. Ser una mica bastant boig importa. Riure´s de tot importa. Importa. Portar un llapis a la butxaca importa. Observar. Saber sagnar. Deixar fluir. Disfrutar importa.

Grifoll

juliol 2010 casserres poble poema

cal drapaire

PLANA & GRIFOLL, de nassos (fotografia de Jordi PLANA inspirada en el quadre EL NOI AMB EL DIT VERMELL AL NAS, de Josep GRIFOLL)

GRIFOLL: ALTA TENSIÓ

exposició pintura

lloc: bar la lluna (passeig de la indústria, 4 - berga)

fins: finals novembre 2010

josep grifoll (casserres, 1972)



berga altra vegada sense voler, torna a coincidir a dues bandes. De vegades és casualitat i de vegades la intenció és per norma. Malaurada ironia que es converteix en un eix altament perillós, ja que en aquesta ocasió la proposta és de delicadesa in extremis. Diguem que us donem per avisats !!



El motiu és josep grifoll un artista totalment multidisciplinari, pintor, fotògraf, escriptor, poeta incansable i difícil de classificar, si és que calen etiquetes.



Des de movimentpuntzero reiteradament l’hem considerat com un personatge especial, gran i rebel del que no li fa falta retòriques ni normes ni compassos per crear.



La primera ocasió per degustar del seu material és al bar la lluna (passeig de la indústria, 4 - berga) on fins a finals de novembre es podran veure un total de nou pintures i un text.



Aquest treballs provenen de dues col·leccions diferents i, tot i que és arriscat afirmar-ho ja que grifoll sempre sorprèn, es podria dir que aquestes obres es situen entre un interludi de la seva carrera, unes petites alteracions que gratament encisen. D’aquestes sobresurt la pintura de grans dimensions, amb el títol “nen amb el dit al nas”, on es mostren set personatges que es podrien extreure d’escenes dels ambients de cabaret de principis de segle, d’autors com toulouse lautrec i similituds amb pintors impressionistes.



L’exposició del bar la lluna (passeig de la indústria, 4 – berga) és comissariada i presentada per movimentpuntzero dins del projecte art de poques flors.



La segona ocasió serà a partir del 13 de novembre, on la llibreria quatrecantons (placeta ciutat, 12 – berga) oferirà les últimes joies. Es tractarà d’un regal, una exquisidesa de col·lecció. Tretze obres que el pintor ha creat en ple contacte amb la naturalesa i que podria semblar una proposta hippie, però potser ja ens agrada donar aquesta idea.



Les obres elaborades amb fang i olis tenen un alt i simple contingut que ensenyen un grifoll despullat i entregat a una simplicitat espectacular. Un treball que no surt de la casualitat sinó que prové d’hores i hores de divagacions mentals i connexió directa amb un entorn on ell s’hi sent còmode, allunyat de la civilització i on la conversa recau entre ell i ell, però sense egocentrismes, únicament grifoll en estat pur.


http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/10/grifoll-alta-tensio.html
http://www.puntzero.org/

http://grifoll.blogspot.com/

FRASE PER A MUR

Els radicals sou vosaltres, capcuadrats!

griFOLL

18102010

casserrespoblepoema

CAMÍ RAL DE LES CARENES, de Blanca llum

Anyone standing in that orchard,
So filled with peace and sleep,
would hardly have notice the hill

Kenneth Patchen



CAMÍ RAL DE LES CARENES



‘Nàvem a peu

i era tardor.

La fulla, el tronc,

la pedra roja,

el pont de pedra,

el caminet,

la pianista

—una rel solta—,

la rata furra,

el pregadéus

i la mustela

ens eren tant

a prop com caure

barranc avall

i sense brides.

‘Nàvem d’estreps

com separant-se’ns.

Érem com sols.

‘Nàvem corrents

fins a l’abella.

Érem com sols

d’una carena.

‘Nàvem dolguts

de verins i amb

la set moguda.

Érem com cans

dalt la carena

anant-hi junts

a mossegades,

llepant-s’hi tots,

matant-s’hi puces.

Érem la branca

amb el diable.

Érem la terra

amb la falguera

i l’arrambar-s’hi

en aquell marge.

Era donar-s’hi,

era silenci

amb els lladrucs

i essent mig planta.

Tot era verd,

regalimant,

muntanya plena

i, sense mar,

venus pel fang

del camí ral

de les carenes.

Tot era verd

prò cap colom

de cap pedrís

de cap hortet

del paradís

no fou vingut

fins que al davant,

com per atzur,

vam veure humans,

com per atzar,

i al seu davant

fórem humans

i ens hi parlàrem...



Blanca llum

10-10-2010

FIL D’ENTENDRE, de Blanca llum

Llavors no vaig entendre’t i vaig pensar que em feies fora i vaig ficar-me en el racó amb la teranyina i amb el fil del mocador que era tant teu i amb què et tapaves quan la nit se feia nit, perquè la nit a voltes marxa i de l’anar-se’n algú en diu «quin dia més clar», i vaig ficar-m’hi feta un nus i vaig ficar-m’hi per aprendre a fer ganxet i per aprendre’n de l’aranya i per aprendre, tot teixint, a caçar un llamp o una destral com ella mosques. I vaig anar-me’n fent soroll per si les pors se m’hi gastaven i per si els crits feien cançons i les cançons feien ballar-te, que ballant tothom s’entén, a més també vaig fer el soroll per si mon xiscle et feia set o almenys picor però tanmateix el que voldries, vaig pensar, seria un riu per abeurar-t’hi o ‘na a gratar. Llavors vaig creure que per rius, posats a dir-ne, diries aquell on si s’hi va bufa tant vent que un ho perd tot i queda sols amb la mirada cap als joncs i amb el desig de fer-ne flautes i amb el vent menjant-s’ho tot, també la pena i també el trau de no tenir-ne. I no et pensis, que després, no vaig quedar-m’hi en el racó, que vaig fugir-ne, que l’entendre’t no és tan tou ni tan bonic ni fa tan mal, que l’entendre’t és no entendre’t i, sense entendre’t, entendre’t tant també si entens que no t’entenc de tant entendre’t, i va ser així o no ben bé però més o menys o no del tot, si fa no fa, i sense agulles.



Blanca llum

11710/2010

de "L´INDIVIDUAL" 777* B.R.U.T.A.L.

http://www.7punto7.net/

LA fàBRICA de CAL ROSAL -griFOLL.wmv

L´ALEGRIA i LA FELICITAT, de griFOLL

La felicitat no té conjur

és massa nova

no és un esternut

tremola i és flaca i va amb presses

la felicitat és una guardiola

no és com l´alegria

en present

invisible i guerrera

l´alegria és l´ànima del pallasso

la felicitat n´és el nas

no comprèn la tristesa

la combat

l´alegria la combat i la comprèn

és més antiga

és més sàvia i humil

l´alegria pot ser a tot arreu

menys als anuncis

la dels anuncis és la felicitat

sempre fa negocis la felicitat

competeix

no és com l´alegria

l´alegria no es compra ni es ven

és un salvavides

la felicitat mai arriba

deu ser terrible creure en la felicitat

deu ser una malaltia mortal

l´alegria no creu en la felicitat

estic amb l´alegria

vull ser sincer com l´alegria

vull encomanar-la l´alegria

la de cada dia

amb un vers o amb un tripijoc fugaç com un llamp

l´alegria no té vanitat

l´alegria no sap la veritat

l´alegria és un camí

l´alegria és la meva missió

cargolo aquests fulls

els poso dins l´ampolla

al mar del teu atzar

i és l´alegria

conjura-la

comprén



això no és cap anunci de felicitat

això és un somriure amb totes les seves càries fins les genives sense rentar

grifoll

6-10-10

Casserres poble poema