Seguidores
miércoles, 17 de noviembre de 2010
jo, grifoll.wmv
jo, grifoll. acció performàntica amb Maria Ballús, de Tràfec Teatre i Ràdio Salil -Sergi Fargas, Pep Espelt- a la llibreria quatrecantons de Berga en la inuauguració de les pintures del fang de Josep Grifoll.
més, aquí:
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/11/grifoll-jo-grifoll.html
http://grifoll.blogspot.com/2010/11/josep-grifoll-inaugura-una-nova.html
martes, 16 de noviembre de 2010
ÀNGEL GUIMERÀ a cura de Blanca Llum Vidal
POESIA COMPLETA
ÀNGEL GUIMERÀ
A cura de Blanca Llum Vidal
Barcelona: Edicions de 1984, 2010
la setmana que ve a les llibreries!
Mes tanta por me deixava
la foguera de l’abim,
que a tot arreu me semblava
sentir baf de socarrim.
À. Guimerà
viernes, 12 de noviembre de 2010
TU DIRÀS, poema de griFOLL a la Màgia
A la Màgia.
amb fils de nervi
ram de torxes
l’ús de cada cosa
fa la cosa
l’ús
cap cosa no existia
abans de tu
la cosa dita per tu que t’ha de fer nosa o pessigolles
ha vingut al bateig de tu
diràs
tot farà
cada cosa el que’ n diguis
griFOLL
13.11.10
casserrespoblepoema
de DOLORS JUAREZ
No sortir.
No hi ha res que comuniqui res amb res.
Al entrar sola.
Amb només.
La certesa que no-res.
Potser porcions.
A fora sols.
Talment si potser algú.
Alguna cosa.
Aferrar-se i escapar-se tot corrent.
Per anar a on.
Com si la vida.
Però trossos perduts a l’anterior.
Trobar-se a dintre.
En el fons.
Com més fosc és més clar ho veig.
No és rendir-se.
No hi ha res que comuniqui res amb res.
Al entrar sola.
Amb només.
La certesa que no-res.
Potser porcions.
A fora sols.
Talment si potser algú.
Alguna cosa.
Aferrar-se i escapar-se tot corrent.
Per anar a on.
Com si la vida.
Però trossos perduts a l’anterior.
Trobar-se a dintre.
En el fons.
Com més fosc és més clar ho veig.
No és rendir-se.
lunes, 8 de noviembre de 2010
grifoll, jo, GRIFOLL
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/11/grifoll-jo-grifoll.html
exposició pintura + acció performàntica
lloc: llibreria quatrecantons (placeta ciutat, 12 – berga)
fins: mitjan desembre 2010
josep grifoll (casserres, 1972)
L’artista casserrenc inaugurarà aquest dissabte 13 de novembre les seves últimes pintures. L’exposició es tracta d’un regal, una exquisidesa de col·lecció. Tretze obres que el pintor ha creat en ple contacte amb la naturalesa, elaborades amb fang i olis d’un alt contingut que ensenyen un grifoll despullat i entregat a una simplicitat espectacular. Un treball que no surt de la casualitat sinó que prové d’hores i hores de divagacions mentals i connexió directa amb un entorn on ell s’hi sent còmode, allunyat de la civilització i on la conversa recau entre ell i ell, però sense egocentrismes, únicament grifoll en estat pur.
La inauguració es realitzarà a les 20:00 h. i hi tindrà lloc l’acció performàntica jo, grifoll. Un muntatge a càrrec de la companyia berguedana ràdio salil que oferirà el tercer projecte experimental dedicat a l’autor, inspirat aquesta ocasió amb la imatge i cos del propi pintor en el procés creatiu.
ràdio salil és una formació experimental músico-teatral. Mescla de veu, color, música, imatge, poesia i gest. Els seus espectacles són atmosfèrics, representats, generats i figurats a través de petits instants que resumeixen els cercles habitats de la vida. Veu, música, moviments, paraula i llum s’agrupen dins d’un únic espai per mostrar-nos els arguments d’una evolució rutinària.
exposició pintura + acció performàntica
lloc: llibreria quatrecantons (placeta ciutat, 12 – berga)
fins: mitjan desembre 2010
josep grifoll (casserres, 1972)
L’artista casserrenc inaugurarà aquest dissabte 13 de novembre les seves últimes pintures. L’exposició es tracta d’un regal, una exquisidesa de col·lecció. Tretze obres que el pintor ha creat en ple contacte amb la naturalesa, elaborades amb fang i olis d’un alt contingut que ensenyen un grifoll despullat i entregat a una simplicitat espectacular. Un treball que no surt de la casualitat sinó que prové d’hores i hores de divagacions mentals i connexió directa amb un entorn on ell s’hi sent còmode, allunyat de la civilització i on la conversa recau entre ell i ell, però sense egocentrismes, únicament grifoll en estat pur.
La inauguració es realitzarà a les 20:00 h. i hi tindrà lloc l’acció performàntica jo, grifoll. Un muntatge a càrrec de la companyia berguedana ràdio salil que oferirà el tercer projecte experimental dedicat a l’autor, inspirat aquesta ocasió amb la imatge i cos del propi pintor en el procés creatiu.
ràdio salil és una formació experimental músico-teatral. Mescla de veu, color, música, imatge, poesia i gest. Els seus espectacles són atmosfèrics, representats, generats i figurats a través de petits instants que resumeixen els cercles habitats de la vida. Veu, música, moviments, paraula i llum s’agrupen dins d’un únic espai per mostrar-nos els arguments d’una evolució rutinària.
martes, 2 de noviembre de 2010
que els freds no ens siguin tan freds, dos poemes : PASSIÓ de Blanca Llum i L´ESQUELET de Grifoll
Jo d’aquí me’n tinc d’anar
que l’enyorament me mata.
Popular
PASSIÓ
Posar-hi un tronc
per fer més foc
però mai el bosc,
que els arbres no
només es cremen.
Posar-hi un tronc
perquè l’hivern
ja ve que vol,
perquè l’hivern
ve amb la confiança
—el gel obert,
la neu que n’heu
de negre a dins.
Posar-hi un tronc
per a guarir,
no per encendre
el guarniment
de pena al foc,
de pena amb fum,
de pena amb veu
de la que escalfa.
Posar-hi un tronc,
que sigui el cor
qui se’n recordi
i llavors, que vingui un ara.
Blanca llum
2-11-2010
L´ESQUELET
ja lluny de mi
camino el mateix dibuix resseguit
vers el roig del ponent
aquí couen les figuretes de fang que hem estat en la vida
-fulles que desmunten l´arbre
resten l´esquelet-
silenci esdrúixol:
l´hivern serà en blanc i res més
grifoll
2-11-10
bosc dels colls
que l’enyorament me mata.
Popular
PASSIÓ
Posar-hi un tronc
per fer més foc
però mai el bosc,
que els arbres no
només es cremen.
Posar-hi un tronc
perquè l’hivern
ja ve que vol,
perquè l’hivern
ve amb la confiança
—el gel obert,
la neu que n’heu
de negre a dins.
Posar-hi un tronc
per a guarir,
no per encendre
el guarniment
de pena al foc,
de pena amb fum,
de pena amb veu
de la que escalfa.
Posar-hi un tronc,
que sigui el cor
qui se’n recordi
i llavors, que vingui un ara.
Blanca llum
2-11-2010
L´ESQUELET
ja lluny de mi
camino el mateix dibuix resseguit
vers el roig del ponent
aquí couen les figuretes de fang que hem estat en la vida
-fulles que desmunten l´arbre
resten l´esquelet-
silenci esdrúixol:
l´hivern serà en blanc i res més
grifoll
2-11-10
bosc dels colls
lunes, 1 de noviembre de 2010
IMPORTA , poema de Josep Grifoll
Importa. Fer soroll importa. Despertar-se d´ésser els altres i ser hom i no desertar. Importa. Ser salvatge com el llop com l´herba importa. Importa. Fer-se. I fer-se alegre importa. I no desistir .Ni que sigui per dur la contrària o per desrutinar les lleis de la rellotgeria importa. Importa. Cantar-se les veritats al mirall importa i dir-se alguna mentida. La curiositat importa. Defensar la curiositat per sobre de totes les coses com un símptoma de supervivència importa. Importa ser tou i no anar massa carregat. Importa. Anem pel riu. És important. Jugar importa. Sense temps. Jugar i jugar. Posar-se ulleres amb vidres de diferent color és important. Que no s´acabi la música és important. Importa enfilar-se estirar-se saltar importa. Dir-li que no a la mort importa. Aprendre a viure al seu costat importa i no estar-hi d´acord importa. Importa tenir set. Fer experiments meravellosos com ara estimar importa. És el que més importa. Estimar. Costa molt estimar. Per això és el què més importa. Estimar va més enllà de tot. Conté la vida i conté la mort i no. Va més enllà. Estimar és estimar. Ho importa tot. Després importa voler volar. Importa viure als núvols o a la lluna molt sovint importa. Mirar el firmament importa. No deixar de fer-ho importa. Saber que tot és possible importa. Plorar-ho tot importa. Xisclar-ho tot importa. Ser una mica bastant boig importa. Riure´s de tot importa. Importa. Portar un llapis a la butxaca importa. Observar. Saber sagnar. Deixar fluir. Disfrutar importa.
Grifoll
juliol 2010 casserres poble poema
cal drapaire
domingo, 31 de octubre de 2010
martes, 19 de octubre de 2010
GRIFOLL: ALTA TENSIÓ
exposició pintura
lloc: bar la lluna (passeig de la indústria, 4 - berga)
fins: finals novembre 2010
josep grifoll (casserres, 1972)
berga altra vegada sense voler, torna a coincidir a dues bandes. De vegades és casualitat i de vegades la intenció és per norma. Malaurada ironia que es converteix en un eix altament perillós, ja que en aquesta ocasió la proposta és de delicadesa in extremis. Diguem que us donem per avisats !!
El motiu és josep grifoll un artista totalment multidisciplinari, pintor, fotògraf, escriptor, poeta incansable i difícil de classificar, si és que calen etiquetes.
Des de movimentpuntzero reiteradament l’hem considerat com un personatge especial, gran i rebel del que no li fa falta retòriques ni normes ni compassos per crear.
La primera ocasió per degustar del seu material és al bar la lluna (passeig de la indústria, 4 - berga) on fins a finals de novembre es podran veure un total de nou pintures i un text.
Aquest treballs provenen de dues col·leccions diferents i, tot i que és arriscat afirmar-ho ja que grifoll sempre sorprèn, es podria dir que aquestes obres es situen entre un interludi de la seva carrera, unes petites alteracions que gratament encisen. D’aquestes sobresurt la pintura de grans dimensions, amb el títol “nen amb el dit al nas”, on es mostren set personatges que es podrien extreure d’escenes dels ambients de cabaret de principis de segle, d’autors com toulouse lautrec i similituds amb pintors impressionistes.
L’exposició del bar la lluna (passeig de la indústria, 4 – berga) és comissariada i presentada per movimentpuntzero dins del projecte art de poques flors.
La segona ocasió serà a partir del 13 de novembre, on la llibreria quatrecantons (placeta ciutat, 12 – berga) oferirà les últimes joies. Es tractarà d’un regal, una exquisidesa de col·lecció. Tretze obres que el pintor ha creat en ple contacte amb la naturalesa i que podria semblar una proposta hippie, però potser ja ens agrada donar aquesta idea.
Les obres elaborades amb fang i olis tenen un alt i simple contingut que ensenyen un grifoll despullat i entregat a una simplicitat espectacular. Un treball que no surt de la casualitat sinó que prové d’hores i hores de divagacions mentals i connexió directa amb un entorn on ell s’hi sent còmode, allunyat de la civilització i on la conversa recau entre ell i ell, però sense egocentrismes, únicament grifoll en estat pur.
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/10/grifoll-alta-tensio.html
http://www.puntzero.org/
http://grifoll.blogspot.com/
lloc: bar la lluna (passeig de la indústria, 4 - berga)
fins: finals novembre 2010
josep grifoll (casserres, 1972)
berga altra vegada sense voler, torna a coincidir a dues bandes. De vegades és casualitat i de vegades la intenció és per norma. Malaurada ironia que es converteix en un eix altament perillós, ja que en aquesta ocasió la proposta és de delicadesa in extremis. Diguem que us donem per avisats !!
El motiu és josep grifoll un artista totalment multidisciplinari, pintor, fotògraf, escriptor, poeta incansable i difícil de classificar, si és que calen etiquetes.
Des de movimentpuntzero reiteradament l’hem considerat com un personatge especial, gran i rebel del que no li fa falta retòriques ni normes ni compassos per crear.
La primera ocasió per degustar del seu material és al bar la lluna (passeig de la indústria, 4 - berga) on fins a finals de novembre es podran veure un total de nou pintures i un text.
Aquest treballs provenen de dues col·leccions diferents i, tot i que és arriscat afirmar-ho ja que grifoll sempre sorprèn, es podria dir que aquestes obres es situen entre un interludi de la seva carrera, unes petites alteracions que gratament encisen. D’aquestes sobresurt la pintura de grans dimensions, amb el títol “nen amb el dit al nas”, on es mostren set personatges que es podrien extreure d’escenes dels ambients de cabaret de principis de segle, d’autors com toulouse lautrec i similituds amb pintors impressionistes.
L’exposició del bar la lluna (passeig de la indústria, 4 – berga) és comissariada i presentada per movimentpuntzero dins del projecte art de poques flors.
La segona ocasió serà a partir del 13 de novembre, on la llibreria quatrecantons (placeta ciutat, 12 – berga) oferirà les últimes joies. Es tractarà d’un regal, una exquisidesa de col·lecció. Tretze obres que el pintor ha creat en ple contacte amb la naturalesa i que podria semblar una proposta hippie, però potser ja ens agrada donar aquesta idea.
Les obres elaborades amb fang i olis tenen un alt i simple contingut que ensenyen un grifoll despullat i entregat a una simplicitat espectacular. Un treball que no surt de la casualitat sinó que prové d’hores i hores de divagacions mentals i connexió directa amb un entorn on ell s’hi sent còmode, allunyat de la civilització i on la conversa recau entre ell i ell, però sense egocentrismes, únicament grifoll en estat pur.
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/10/grifoll-alta-tensio.html
http://www.puntzero.org/
http://grifoll.blogspot.com/
domingo, 17 de octubre de 2010
jueves, 14 de octubre de 2010
CAMÍ RAL DE LES CARENES, de Blanca llum
Anyone standing in that orchard,
So filled with peace and sleep,
would hardly have notice the hill
Kenneth Patchen
CAMÍ RAL DE LES CARENES
‘Nàvem a peu
i era tardor.
La fulla, el tronc,
la pedra roja,
el pont de pedra,
el caminet,
la pianista
—una rel solta—,
la rata furra,
el pregadéus
i la mustela
ens eren tant
a prop com caure
barranc avall
i sense brides.
‘Nàvem d’estreps
com separant-se’ns.
Érem com sols.
‘Nàvem corrents
fins a l’abella.
Érem com sols
d’una carena.
‘Nàvem dolguts
de verins i amb
la set moguda.
Érem com cans
dalt la carena
anant-hi junts
a mossegades,
llepant-s’hi tots,
matant-s’hi puces.
Érem la branca
amb el diable.
Érem la terra
amb la falguera
i l’arrambar-s’hi
en aquell marge.
Era donar-s’hi,
era silenci
amb els lladrucs
i essent mig planta.
Tot era verd,
regalimant,
muntanya plena
i, sense mar,
venus pel fang
del camí ral
de les carenes.
Tot era verd
prò cap colom
de cap pedrís
de cap hortet
del paradís
no fou vingut
fins que al davant,
com per atzur,
vam veure humans,
com per atzar,
i al seu davant
fórem humans
i ens hi parlàrem...
Blanca llum
10-10-2010
So filled with peace and sleep,
would hardly have notice the hill
Kenneth Patchen
CAMÍ RAL DE LES CARENES
‘Nàvem a peu
i era tardor.
La fulla, el tronc,
la pedra roja,
el pont de pedra,
el caminet,
la pianista
—una rel solta—,
la rata furra,
el pregadéus
i la mustela
ens eren tant
a prop com caure
barranc avall
i sense brides.
‘Nàvem d’estreps
com separant-se’ns.
Érem com sols.
‘Nàvem corrents
fins a l’abella.
Érem com sols
d’una carena.
‘Nàvem dolguts
de verins i amb
la set moguda.
Érem com cans
dalt la carena
anant-hi junts
a mossegades,
llepant-s’hi tots,
matant-s’hi puces.
Érem la branca
amb el diable.
Érem la terra
amb la falguera
i l’arrambar-s’hi
en aquell marge.
Era donar-s’hi,
era silenci
amb els lladrucs
i essent mig planta.
Tot era verd,
regalimant,
muntanya plena
i, sense mar,
venus pel fang
del camí ral
de les carenes.
Tot era verd
prò cap colom
de cap pedrís
de cap hortet
del paradís
no fou vingut
fins que al davant,
com per atzur,
vam veure humans,
com per atzar,
i al seu davant
fórem humans
i ens hi parlàrem...
Blanca llum
10-10-2010
FIL D’ENTENDRE, de Blanca llum
Llavors no vaig entendre’t i vaig pensar que em feies fora i vaig ficar-me en el racó amb la teranyina i amb el fil del mocador que era tant teu i amb què et tapaves quan la nit se feia nit, perquè la nit a voltes marxa i de l’anar-se’n algú en diu «quin dia més clar», i vaig ficar-m’hi feta un nus i vaig ficar-m’hi per aprendre a fer ganxet i per aprendre’n de l’aranya i per aprendre, tot teixint, a caçar un llamp o una destral com ella mosques. I vaig anar-me’n fent soroll per si les pors se m’hi gastaven i per si els crits feien cançons i les cançons feien ballar-te, que ballant tothom s’entén, a més també vaig fer el soroll per si mon xiscle et feia set o almenys picor però tanmateix el que voldries, vaig pensar, seria un riu per abeurar-t’hi o ‘na a gratar. Llavors vaig creure que per rius, posats a dir-ne, diries aquell on si s’hi va bufa tant vent que un ho perd tot i queda sols amb la mirada cap als joncs i amb el desig de fer-ne flautes i amb el vent menjant-s’ho tot, també la pena i també el trau de no tenir-ne. I no et pensis, que després, no vaig quedar-m’hi en el racó, que vaig fugir-ne, que l’entendre’t no és tan tou ni tan bonic ni fa tan mal, que l’entendre’t és no entendre’t i, sense entendre’t, entendre’t tant també si entens que no t’entenc de tant entendre’t, i va ser així o no ben bé però més o menys o no del tot, si fa no fa, i sense agulles.
Blanca llum
11710/2010
Blanca llum
11710/2010
miércoles, 13 de octubre de 2010
sábado, 9 de octubre de 2010
miércoles, 6 de octubre de 2010
L´ALEGRIA i LA FELICITAT, de griFOLL
La felicitat no té conjur
és massa nova
no és un esternut
tremola i és flaca i va amb presses
la felicitat és una guardiola
no és com l´alegria
en present
invisible i guerrera
l´alegria és l´ànima del pallasso
la felicitat n´és el nas
no comprèn la tristesa
la combat
l´alegria la combat i la comprèn
és més antiga
és més sàvia i humil
l´alegria pot ser a tot arreu
menys als anuncis
la dels anuncis és la felicitat
sempre fa negocis la felicitat
competeix
no és com l´alegria
l´alegria no es compra ni es ven
és un salvavides
la felicitat mai arriba
deu ser terrible creure en la felicitat
deu ser una malaltia mortal
l´alegria no creu en la felicitat
estic amb l´alegria
vull ser sincer com l´alegria
vull encomanar-la l´alegria
la de cada dia
amb un vers o amb un tripijoc fugaç com un llamp
l´alegria no té vanitat
l´alegria no sap la veritat
l´alegria és un camí
l´alegria és la meva missió
cargolo aquests fulls
els poso dins l´ampolla
al mar del teu atzar
i és l´alegria
conjura-la
comprén
això no és cap anunci de felicitat
això és un somriure amb totes les seves càries fins les genives sense rentar
és massa nova
no és un esternut
tremola i és flaca i va amb presses
la felicitat és una guardiola
no és com l´alegria
en present
invisible i guerrera
l´alegria és l´ànima del pallasso
la felicitat n´és el nas
no comprèn la tristesa
la combat
l´alegria la combat i la comprèn
és més antiga
és més sàvia i humil
l´alegria pot ser a tot arreu
menys als anuncis
la dels anuncis és la felicitat
sempre fa negocis la felicitat
competeix
no és com l´alegria
l´alegria no es compra ni es ven
és un salvavides
la felicitat mai arriba
deu ser terrible creure en la felicitat
deu ser una malaltia mortal
l´alegria no creu en la felicitat
estic amb l´alegria
vull ser sincer com l´alegria
vull encomanar-la l´alegria
la de cada dia
amb un vers o amb un tripijoc fugaç com un llamp
l´alegria no té vanitat
l´alegria no sap la veritat
l´alegria és un camí
l´alegria és la meva missió
cargolo aquests fulls
els poso dins l´ampolla
al mar del teu atzar
i és l´alegria
conjura-la
comprén
això no és cap anunci de felicitat
això és un somriure amb totes les seves càries fins les genives sense rentar
grifoll
6-10-10
Casserres poble poema
martes, 28 de septiembre de 2010
Conferència/Recital//Pujols/Maragall//Enric/Blanca
Maragall i Pujols. Conferència a càrrec d'Enric Casasses
Fundació Francesc Pujols
El dijous, dia 30 de setembre, tindrà lloc a la Torre de les Hores la conferència d'Enric Casasses: Maragall i Pujols, amb motiu del 150è aniversari del naixement del primer.
Tot seguit, Enric Casasses i Blanca Llum Vidal ens delectaran amb un recital de poesia d'ambdós autors.
Lloc: Torre de les Hores (c. Mur, 63 - Martorell)
Hora: 19.00 h.
Org.: Fundació Francesc Pujols i Ajuntament de Martorell.
Fundació Francesc Pujols
El dijous, dia 30 de setembre, tindrà lloc a la Torre de les Hores la conferència d'Enric Casasses: Maragall i Pujols, amb motiu del 150è aniversari del naixement del primer.
Tot seguit, Enric Casasses i Blanca Llum Vidal ens delectaran amb un recital de poesia d'ambdós autors.
Lloc: Torre de les Hores (c. Mur, 63 - Martorell)
Hora: 19.00 h.
Org.: Fundació Francesc Pujols i Ajuntament de Martorell.
sábado, 25 de septiembre de 2010
GRAUS, de griFOLL
cauran fulles
s´esquerdarà pels glaços i serà el poema
dirà pluja i remarà la màgia
mentrestant
una baldufa al fons del bosc prosseguirà la vida
els astronautes toparan amb el teló
sants s´enamoraran de porquets
seràs una foguera tocaré el tambor
expulsaran el planeta de l´univers
hi haurà festa grossa
aquest hivern
grifoll
26-09-10
Casserres poble-poema
I PASSA, de Blanca llum ( i sortint de la cabana)
la més lleu punxada de dolor —mal que es faci sentir en un àtom solament— és una esquerda de dalt a baix en la creació.
Georg Büchner
sovint sovint solo perdre'm
tot anant a collir flors
expressament solo perdre'm
perquè em trobe l'aimador
Jacint Verdaguer
I PASSA
I passa així,
que la magnòlia
viu tan poc
i és tan bonica,
que en el castell
tot sembla lliure
i és un cigne
el carnisser,
que la por
se’ns esdentega
i ja no pot
cridar la pedra,
que la mosca
es mor a prop
d’una prenyada
amb trenta cames,
que a ne la col
li surten flors,
que l’atzar
fa un pas enrere
i que qui busca
troba un vers
com un cavall
de la Camarga
fent el vent,
que el desesper
ja no és tan llarg
ni tan valent,
que el món comença
a cada món
i a cada mort
s’acaba el món,
que expressament
solem perdre’ns,
expressament,
perquè l’amor
faci l’amor
mentre plorem
i un astre ens fa
una ombra perduda,
que passa així...
que passa com...
que passa tot...
que potser pot...
que potser ve...
que potser diu...
que torna l’ombra
i que...
Blanca llum
20-7-2010
Montpeller
Georg Büchner
sovint sovint solo perdre'm
tot anant a collir flors
expressament solo perdre'm
perquè em trobe l'aimador
Jacint Verdaguer
I PASSA
I passa així,
que la magnòlia
viu tan poc
i és tan bonica,
que en el castell
tot sembla lliure
i és un cigne
el carnisser,
que la por
se’ns esdentega
i ja no pot
cridar la pedra,
que la mosca
es mor a prop
d’una prenyada
amb trenta cames,
que a ne la col
li surten flors,
que l’atzar
fa un pas enrere
i que qui busca
troba un vers
com un cavall
de la Camarga
fent el vent,
que el desesper
ja no és tan llarg
ni tan valent,
que el món comença
a cada món
i a cada mort
s’acaba el món,
que expressament
solem perdre’ns,
expressament,
perquè l’amor
faci l’amor
mentre plorem
i un astre ens fa
una ombra perduda,
que passa així...
que passa com...
que passa tot...
que potser pot...
que potser ve...
que potser diu...
que torna l’ombra
i que...
Blanca llum
20-7-2010
Montpeller
ROMANÇOS, de Dolors Juarez
El fred devasta l’argument.
Les ruïnes de l’estiu alcen la vista
i encara no hi ha hagut temps
perquè ens passés. Les nits,
cada cop estan més entumides
i jo no puc fer-me una idea
de on ets. No hi ha un motiu
que em porti a escriure un vers del dret
i la inspiració, deu ésser una il·luminació
de jovenesa o no existeix.
Dolors Juarez
19 de setembre del 2010
Les ruïnes de l’estiu alcen la vista
i encara no hi ha hagut temps
perquè ens passés. Les nits,
cada cop estan més entumides
i jo no puc fer-me una idea
de on ets. No hi ha un motiu
que em porti a escriure un vers del dret
i la inspiració, deu ésser una il·luminació
de jovenesa o no existeix.
Dolors Juarez
19 de setembre del 2010
jueves, 23 de septiembre de 2010
Suscribirse a:
Entradas (Atom)