Seguidores

sábado, 6 de marzo de 2010

ENTREVISTA A ZULIMA MARTÍNEZ...(oju amb els autors que li agraden...JEJE)

http://blogs.grupojoly.com/lecturofilia/2010/03/01/entrevista-a-zulima-martinez/


Entrevista a Zulima Martínez

Agustín Velasco1 de Marzo de 2010 a las 17:21
DSC05050 (2)
Como prometí la semana pasada, vamos conocer más de Zulima Martínez, autora de Malas, malísimas (Ed. DeBols!llo). Una autora novel, es decir, todo por descubrir de ella. Es emocinante engancharte a un/a escrito/a desde sus inicios, porque así no te da la sensación que has llegado a mitad de la película y que tienes deberes pendientes para ponerte al día.
La reseña biográfica que nos llega de ti es bastante exigua, cuéntanos de dónde viene Zulima Martínez. A pesar de las negativas de mis padres, mi abuela consigue que me llamen Zulima. Nazco y vivo en Manresa y paso toda mi adolescencia en Sant Vicenç de Castellet, pueblo donde se encuentra el restaurante familiar en el que todavía trabajo. Mi familia es numerosa, además en casa siempre ha habido mucha gente, así que encontrar algo de tranquilidad era todo un reto. Aunque mis padres hubiesen preferido que orientase mi vida por otros derroteros, no les sorprendió que me matriculase en Filología Española. No sé hacer una sola cosa, siempre he alternado los estudios, la redacción de artículos para varias publicaciones, el trabajo en el restaurante y la redacción de mi tesis doctoral sobre la obra poética de Leopoldo María Panero con la escritura de ficción. No se me dan bien los deportes y la creación literaria se me presentó como la mejor válvula de escape con la que relajarme y divertirme.
¿Cómo nace tu pasión por la literatura? Me resulta un poco complicado decirte cómo nace, la verdad. Sólo puedo decirte que desde pequeña me recuerdo pegada a un libro o contándole las historias que leía o inventaba a mis hermanas.
Malas-malisimas-BOLSILLO_libro_image_big¿Qué te hace emprender la aventura de intentar publicar tu primera novela? Más que QUÉ, debería decir QUIÉN. Hasta hace apenas tres o cuatro años mis relatos cortos o poemas o novelas pasaban directamente del cuaderno al cajón de mi mesa. Sin embargo, un día junto con una compañera de estudios que conocí durante un máster en edición decidimos emprender una aventura editorial por nuestra cuenta. Se trataba de idear colecciones y venderlas a las editoriales, no hubo suerte. Sin embargo, por el camino me topé con una agente literaria que se leyó  los diez primeros folios de lo que iba a ser una novela que ni siquiera tenía título y me dijo que si acababa la novela me representaría como autora. En tres meses ya había escritoMalas, Malísimas. Sólo faltaba una editora que se atreviese a compartir aventura y no tardó demasiado en llegar. Ambas coincidieron en que Malas, malísimas era un libro bueno y diferente, apostaron por la novela y el sueño se hizo realidad.
¿Cómo es la resaca tras publicar tu opera prima? Sinceramente, no tengo resaca, para mí es un acontecimiento importante, pero no menos que otras cosas que puedan ocurrir en mi vida. Estoy agradecida y contenta, por supuesto, pero el hecho de que  se haya publicado no ha alterado para nada mi vida ni mi forma de entender la creación literaria.
¿Con ganas de trabajar en la siguiente o necesitas tiempo para reponerte de este alumbramiento? Claro, ya estoy manos a la obra.
¿Tras tu experiencia cómo definirías la situación editorial actual para los jóvenes escritores noveles? Me siento afortunada por el hecho de que un sello editorial como Random House y en concreto DeBolsillo haya apostado por mí. Creo que tuve suerte, entrar en este mundo no es fácil, hay un montón de gente que escribe, y muy bien, pero no consigue que le publiquen. Esto puede ser desesperante. En mi caso llegué y besé el santo, sé que esto no es muy habitual y me siento realmente agradecida y también sorprendida.
¿Qué es lo que más te ha sorprendió o cogido desprevenida de tu nueva faceta de escritora? ¡Que me llamen escritora! Me parece una palabra demasiado grande para alguien que empieza. Aún me queda mucho camino por recorrer en el oficio de la escritura. Sólo soy una aprendiz de escritora.
¿Cuál crees que es el rasgo que mejor define tu estilo narrativo? No sabría decírtelo, juzgar la obra de uno mismo es un poco complicado, en todo caso me atrevería a señalar la agilidad de la prosa y un estilo directo.
Hay momentos de la novela en que el estilo narrativo me recuerda a Maruja Torres. ¿Ah, sí?  ¡Ojalá!
¿Qué autores son una referencia para ti? Reconozco que soy bastante ecléctica en cuanto a gustos literarios. No me canso de releer a Borges, Baudelaire o la poesía de Leopoldo María Panero, aunque también me gusta mucho Marsé, Carmen Martín Gaite, Murakami o los poemas de Josep Grifoll y, por supuesto, me gusta mucho la narrativa de Maruja Torres, sin embargo no parto de ningún modelo en concreto. No me gusta ceñirme a los referentes.
La obsesión por encasillar a los escritores en estilos o tendencias es algo que personalmente no comprendo, ¿qué piensas de lo que se ha dado en llamar literatura femenina? ¿Y el término chick-lit? Escuché hablar delchick-lit mucho después de entregar Malas, Malísimas. Ni siquiera sabía lo que era. No entiendo esa manía de encasillar a un autor bajo una etiqueta. Creo que recurrir a las tendencias para identificar una obra es una base muy poco sólida. Me da mucha rabia el término literatura femenina. No lo entiendo. La literatura es simplemente eso, literatura.
Tu novela ha salido directamente en formato bolsillo, ¿qué te gusta de este formato? ¿Te has quedado con la espinita de ver tu novela con tapas duras? ¿Por qué tendría que quedarme una espinita? Me da igual el formato en el que se publique mi novela. Sólo quiero que los lectores disfruten con la lectura. El resto es sólo embalaje. Además, el formato bolsillo es mucho más cómodo para llevarlo de un lado a otro y más económico. En los tiempos que corren, es de agradecer, ¿no crees?
¿Tu novela es una historia sobre la amistad, sobre la superwoman del siglo XXI o sobre las grandes mentiras que la rodea? Mi novela es una historia sobre la amistad, pero también sobre la incomunicación, sobre los sueños y los secretos. Es una novela que retrata la cotidianidad a través de cinco personajes que a veces tienen miedo de afrontar la vida, pero, a pesar de todo, afrontan sus incoherencias con una buena dosis de humor. Hay que reírse más de uno mismo.
¿Cuál es la gran mentira detrás de la superwoman de hoy? Que podemos ser perfectas y vivir felizmente estresadas. No soporto que me vendan las prisas como algo superexcitante. El culto a la apariencia se presenta como la dictadura de la modernidad. Me parece que alguien nos vendió la moto.
¿Qué personaje de Malas, malísimas es el que podría ser amiga de Zulima más fácilmente? Todas y cada una ellas. De hecho, varios lectores me han comentado que se sentían identificados con alguna de las protagonistas de Malas, malísimas. Creo que he conseguido que traspasasen la letra para hacerse de carne y hueso, hasta el punto que incluso yo he llegado a creerlas tan reales como mis propias amigas.
¿Y con cual te identificas más? Hay un poco de mí en las cinco mujeres que aparecen en la novela, pero no me identifico con ninguna en concreto.
¿Crees que las chicas de tu obra, a este paso, seguirán siendo amigas a los 40? Por supuesto, no me queda ni la menor duda, aunque claro antes tendrán que salvar algunas diferencias y ser capaces de librar su propia contienda con la vida.
No te voy a preguntar la moraleja que el lector puede sacar de Malas, malísimas, sino qué moraleja has sacado tú de este libro escribiéndolo.Sólo puedo decirte que durante la redacción del libro he reído y también he llorado. Escribirlo fue como un bálsamo que me permitió reflexionar acerca de los sentimientos y las frustraciones.

QUAN FAS VEURE QUE M´ENSENYES A VIURE, poema de DOLORS JUAREZ


Confident eficaç
i taciturn, el mar.
No suporta el llepat
lament sentimental
ni la malenconia
si és només covardia.

Joan Margarit

QUAN FAS VEURE QUE M’ENSENYES A VIURE


La covardia és un plat car que es serveix fred,
és el glaçó que ens hem passat de llavi a llavi en cada bes
i mata més que el cianur i treu les ganes -no la set- .

Abandonar-se als fets -que són els fets- i no desfer-los
és la coartada d’un discurs poc eloqüent, i així
sempre som a mig camí i així avancem i això és la vida.

La lassitud, le laisser faire, la por latent és el verí
de l’home vell quan es resigna.

Dolors Juarez
27 de febrer del 2010

Dia 10. Recital Blancallum dins "LITERATURA i COMPROMIS

jueves, 25 de febrero de 2010

TÉ, poema de Grifoll



…y por más empeño que ponga en concebirlo,

no me es posible ni tan siquiera imaginar

que pueda hacerse el amor más que volando.

Oliverio Girondo








no m´ha cabut dins un cove

és que et porto més coses:

coets d´aquells com de St.Joan

dels de demanar desitjos vull dir


no n´he gastat cap: per a tú

si te´ls quedes se m´acompleix el meu


això és del que estem fets

ho notes?

en porto per sempre més

com més en fem servir més en tindrem


baixant he trobat totes les mentides que ens hem anat creient a la vida

cremen molt bé ho fa la teia

ja no tindrem fred al món mai més(...)


un grapat de dia i un grapat de nit

es prenen si fa no fa com els antibiótics

però és la millor de totes les drogues


hi ha de tot aquí baix

has de pujar a veure-ho

mira com som


tenim molta feina güaita com està tot

però és la millor feina del món

la de l´amor…

els hi expliquem o els ensenyem a volar?

m´agrada que ho sentis com jo

m´agrada sentir-ho com tu

oreneta dels capvespres de la vida

corda fluixa o vol

tocar de peus a terra

mata





grifoll´10

a.VIII, de J.Grifoll




no li diguis a la veu de qui és

descalça passa com si fos una serpent

i

tu sols l´ombra de quan ja no t´ets



no li demanis als reflexes dels bassals qui ets quan ja no hi ets

et comparen amb els núvols de totes les formes i es van assecant



mai

som la mateixa resposta

cada instant ens defineix novament

ens desmonta una esdrújula

se´ns empassa una dent

caiem d´un cavall de cartró



som els membres que

no anem a reunió



a la reunió de la gent normal quan decideix el què és real i el què no

a la reunió de la gent que té la veritat suprema quan decideix el què s´ha de fer i el què no

a la reunió de la gent conformista que no sap dir ni mú

a la reunió de la gent que ens fa tenir dents blanques pestanyes postisses

tetes dissecades morals de persiana rocs als pedrer prohibides les plantes

sagrat sia déu i la verge maría si et toques niràs a l´infern

nafrat el cervell i vinga pastilles vinga etiquetes vinga mentides



les ànimes no fan soroll

l´amor és invisible

la trïa personal i intransferible

qui es canviaria?

(certament algú ho faria?)


Grifoll´10







l´INDIVIDUAL.OFF .Tenim molta feina!!!!

jo t’agrada, tu t’agrada, ells t’agrada,




IKEA paradís fiscal i postades GORM



crash test dummies i paral·lelisme d’idees inquietes.



si és ara, el far del sud roda dins del túnel del cadí, (ETA)



si és dissabte, les cadires es llogaran al parkímetre del bar de moda.







individual.off informa:







(((SILENCI))) - gargall -



http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/02/silenci-es-gargall.html







YORGOS K. el fill prim de la ironia



http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/02/yorgos-k-el-fill-prim-de-la-ironia.html







avis corpus lux font del balç




http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/02/expo-avis-corpus-lux-la-font-del-balc.html







el pare conceptual bcn



http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/02/el-pare-conceptual.html







-plaentment bell- milos koptak bcn



http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/02/milos-koptak-plaentment-bell-eat-meat.html







jochen lempert -projetesd- bcn



http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/02/projectesd-presenta-jochen-lempert.html







-atrevidament dona- ouka leele



http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/01/ouka-leele-inedita-tecla-sala.html







CLAM clam FESTIVAL INTERNATIONAL navarcles



http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/02/clam-festival-internacional-de-cinema.html







activitats de casa, guillem de berguedà puig-reig



http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/02/biblioteca-guillem-bergueda-puig-reig.html







revista boztezo -art i pensament-



http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/02/revista-bostezo-art-i-pensament.html







es busca: dissenyadors -congrés disseny gràfic- manresa



http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/02/on-hi-ha-disseny-hi-ha-alegria-congres.html











es busca guanyador: premi mercè llimona



http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/02/premi-merce-llimona-vilanova-i-la.html







convocatòria artística: FIB



http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/02/convocatoria-fib-art-benicassim.html







salvador vinyes patum x internet



http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/01/el-poble-la-patum-i-salvador-vinyes.html







taller d’arts plàstiques i escultura



http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/02/taller-darts-plastiques-i-escultura.html







27è cicle de muntanya.CAT



http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/02/27e-cicle-muntanyacat.html







proposta d’bloc: l’habitació virtual de gloria royo



http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/02/lhabitacio-virtual.html







proposta teòrica: xavier moreno



http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/01/el-bloc-teoric-de-xavier-moreno.html







*documents adjunts:



- març de jordi plana pin-ups http://www.jordiplanapey.com/



- catàleg de mà (((gargall))).

miércoles, 24 de febrero de 2010

gent! és GARGALL...vé KONVENT!!!!

http://movimentpuntzero.blogspot.com/
I aquí trobareu les bases per participar al d´aquest any. Va, que va de rituals. Va,  no amageu les vostres vides en calaixos...no val!

http://www.puntzero.org/

jueves, 11 de febrero de 2010

onzedefebrerdeldosmildeu

regió7.cat » Cultures




REGIÓ 7
llibres

Zulima Martínez parla de la seva novel·la
L'obra, publicada per Random House, significa el seu debut literari

REDACCIÓMANRESA
L'escriptora manresana Zulima Martínez presentarà avui, en un acte que tindrà lloc a partir de les 8 del vespre a la llibreria Petit Parcir de Manresa, la novel·la Malas, malísimas. L'obra, publicada per Random House, significa el seu debut literari.

( foto arxiu/Carles Blaya)

sábado, 30 de enero de 2010

A la Blancallum i a l´Enric Casasses. POEMA d´AMOR amb embut alemany*

POEMA D´AMOR

A la Blanca i a l´Enric.


em complico la vida
amb rucs que
s´enamoren de mags
i bruixes que preparen
brebatges curatius
i és molt més senzill:
us estimo

sábado, 28 de noviembre de 2009

"Declaració d’una presa de nit desorientada", de Dolors Juarez.

La cosa era la següent:
jo no havia de fer gairebé res,
riure una mica, fer uns quants glops, algun gest
i no parlar de poesia
- és lo aconsellable en aquests casos -.

Però tu venies amb la mirada carregada i jo
no estava preparada, tant poc
que potser se m’escaparen les paraules
que un reserva en els refugis diminuts
que té la pell.

I perquè la confiança fa el delicte,
així varen anar els fets:
un trencadís de seny esparverant,
un tot i ara amenaçant, un dóna’m més
insospitat, un vull que creix immesurable,
un cala’m foc aquesta nit, un segrest boig
desert endins, un crit de fam que cerca
el risc. Un rebombori impressionant
- senyal d’alarma- . I llavors tu,
un atac clar en defensa pròpia,
un cop calent que m’entra a dins
i un dany fatal; irreparable.

Però la traïció com sempre són els anys
i no l’engany, i els anys es porten a les mans
que és el que prem i esmuny amb força.
I així ho vas fer, sens compassió, un crim
quasi perfecte si no fos per les empremtes
que hi vas deixar al fons de mi, massa endins
com perquè ara, amb una tardor –o mils -
pugui desfer-me’n.


Dolors Juarez
27 de Novembre del 2009

TOT SOBRE BLANC blanca llum 23-11-2009


a tu, només un aire, que no oblidares 


Al néixer oblidàrem que era blanc, el fons, 
i que més blanc damunt de blanc va fer molt blanc, 
com un sospir, només un aire. 
Al néixer aprenguerem que era tot, de món, 
i que més món damunt de món va fer molt món, 
com un pessic, que tot ho prem. 
Al néixer pinzells venien junts tocant a l’altre, 
sabent com sempre embrutar-se, 
tacant blancs i barrejant-se. 
I al néixer la sang va tornar roja.  




blanca llum 23-11-2009

lunes, 23 de noviembre de 2009

DEMÀ 25 de NOVEMBRE a les 8 del VESPRE. MANRESA ...a veure si hi treieu l´orella!


Primera trobada de poetes de la Catalunya Central

25-11-2009 de 20:00 a 21:30
Sala d’actes del Centre Cultural del Casino
Passeig de Pere III, 27
Manresa
Catalunya

Dins de la Setmana dels Premis Lacetània i Bages de Cultura, Òmnium Bages organitza la Primera Trobada de Poetes de la Catalunya Central. 
Hi intervindran els poetes 
Montserrat Altarriba (Sallent), 
Lluís Calderer (Manresa), 
Josep Fàbrega (Calders), 
Josep Grifoll (Casserres), 
Jaume Huch (Berga), 
Sònia Moya (Sagàs), 
Víctor Pérez Moixic (Sant Llorenç de Morunys), 
Rossend Sellarés (Navàs), 
Santi Rufas (Manresa)  
Clara Solà (Moià-Manresa), 


amb l'acompanyament als teclats del músic Carles Serra (Calders), en una primera mostra d’autors de les nostres comarques que ens oferiran un tast de la seva obra, que es vol que tingui continuïtat anual.

domingo, 1 de noviembre de 2009

TEXT de MONTSETA GRIFOLL. Foto d´ella a Minut.0-Moulin Rouge, 1890.


Y el telón subió 
y la luz amarillenta me invadió, 
surgió la escéncia 
y la vida empezó en aquel preciso instante, 
donde supé que no había empezado todavía a vivir. 


Abrí los ojos de aquel corrido maquillaje,
borre mi sonrisa pintada de falsas 
carcajadas y apagué mi hasta 
entonces falsa función. 


Sentí echar a correr mi anterior 
yo,huyendo aterrorizado 
de mi nuevo carmín color rojo intenso,así 
fue que me dispuse a quitarme el sombrero,
los que no contaban se levantaron ante 
su asombro y su decepción,
los que siempre cuentan,
decidieron  esperar a un juicio justo,
así que impacientes en sus 
butacas atendieron a la función. 


Y me desquité,me desquité de aquel dolor 
que todavía jamás supe tener y atendí,atendí con la 
mirada intensa y el alma en movimiento,saludé 
asombrada ante el asombro de aquel profundo yo 
que parecía aparecer. 
Me dejé soplar a contratiempo,
tal vez al vacio para no dejarme 
jamás volver a caer.   


Pareció contradictorio colgar mis manos de hilos 
como un moñigote que curiosamente cortó sus 
cuerdas,y me dejé llevar 
para bailar el tango prohibido de mi vida 
entre focos y cabarets ambulantes. 
Y empezé a brillar sin disfraces de pallaso 
agotado de tanta nariz roja. 
Y dejé la pantomima para subirme 
al trapecío de aquella función.   


Me desdisfracé para notarte ,para calar tu calor. 
allí me hice infinita ,actué ,
perdí el espacio y el tiempo y todo me parecío 
posible porque allí lo 
conseguí, porque al vivir me inmortalizé.  


Comprendí que la multitud no llenaba mi vacío,
que el vacío 
era mio y que yo debía llenarlo,
porque me enamoré de mi personaje . 
Desnudarme dejó de ser quitarme la ropa 
para poder mostrarte mi alma










Montse Grifoll










MILF: festival mediterrania il·legal!!!! cliqueu l´enllaç, gente.


http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/11/milf-festival-mediterrania-illegal.html

martes, 6 de octubre de 2009

POEMA de la DOLORS

El temps: un home gras,
grassíssim, suant, parant el sol
en un banc d’una plaça buida.
BlancaLlum Vidal



No diem res perquè escoltem
com aquest roc tampoc diu res.

La teva veu és formidable quan no es sent,
sobretot, perquè el temps a poc a poc ens ha robat
tots els reclams. A poc a poc ha anat teixint
alguna cosa sense mans, sense nom i sense escrúpols.
- Dius que el temps és un home gras suant i sol
seient al banc. I per la gravidesa, m’imagino
que per més urgents que en siguin el motius
les nostres veus cauen i rodolen i espeteguen -.

Dolors 6 octubre’09

GRIFOLL exposició "DONES"

domingo, 20 de septiembre de 2009

viernes, 11 de septiembre de 2009

martes, 1 de septiembre de 2009

miércoles, 26 de agosto de 2009

lunes, 22 de junio de 2009

TRÀFECCCCCsssss FACILITATS!!!!!!!!!


Tràfec Teatre de Berga guanya la 9a edició del premi de teatre Caixa de Manlleu El grup berguedà Tràfec Teatre ha estat el guanyador de la novena edició del premi de teatre Caixa de Manlleu.

El grup ha obtingut el premi per l'espectacle 'Federic...a'. Una creació a partir del món poètico-dramàtic i femení de Federico G.Lorca, on es poden veure els seus personatges convertits amb els seus fills i ell/a els pareix, els educa i els mata. És un espectacle on es barreja teatre de gest, imatge i música en directe, a càrrec del grup de Berga Usaraks, i música enregistrada composada per Carles Casas i Jordi Rego i les imatges de Jordi Plana, juntament amb els cincs actors i actrius habituals i un equip tècnic format per més d’una desena de persones les quals han creat un espectacle delicat i minuciós, amb tota l'empremta i energia de Tràfec-teatre. L'espectacle guanyador està dirigit per Lydia Canals i ha obtingut nombrosos premis en concursos d'arreu de Catalunya. El premi està dotat amb 6000 euros.
Aquest premi és el més ben dotat dels que s'entreguen a Catalunya destinat al teatre no professional i és considerat com el segon més important de territori català. Segons tràfec teatre el premi és una recompensa a la feina feta des de fa més de setze anys, i és molt important per la companyia sentir-se valorat.El premi ha volgut retre homenatge al teatre amateur i reconèixer d'aquesta manera l'esforç de les companyies de teatre no professional. La companyia Pasta de Moniato d'Olot va obtenir el segon premi per l'espectacle 'Equilibri artificial' i l'Agrupació Teatral de Calaf (Anoia) va obtenir el tercer premi per l'adaptació que ha fet d''El Florido Pensil'. Els premis es van entregar dissabte en una gala final que es va fer a la sala d'exposicions de Can Puget de la població osonenca. El director del Festival Caixa Manlleu, Joan Roura, ha remarcat que aquest premi de teatre pretén ser una motivació pel teatre de base i encoratjar a tots els grups de teatre amateur a tirar endavant.
El jurat d'aquesta edició estava format pels actors Jordi Arqués i Ivan Benet i la directora d'escena Maria Vera i l’acte va ser presentat per Xantal Llavina i Xesco Tàpies, una gala que per primer any s'ha emès en directe a través de la pàgina web de l'entitat bancària www.caixamanlleu.cat.

miércoles, 17 de junio de 2009

video KONVENT.0 2009

BARRICADA, poema gènial de blanCalluM!!!!!

Proposem fer una muralla
de pollancs i roses bordes
al mercat, que tingui cucs
i papallons i alguna daina
que als humans digui beneits.
Proposem l’aplec de troncs,
de mates altes i pedreny
perquè no hi entrin,
perquè la pols sigui la pols,
perquè el peix sigui del dia
i l’antigor despunti d’esma.
Pro si insisteixen, si no reculen,
si tot i així rabent avancen
per a guarnir-lo de lluminària
i de perfum, llavors vindrem,
esmolarem la nostra forca
o farem xarxes de forquilles
remullades de cianur
per ofegar-les, per occir-les
brutalment i amb mala llet.
I quan tremolin, quan agonitzin
i es desplomin les seues grues
damunt el peix, cantarem
lo nostre crim sobre la runa,
perquè més val una esplanada
seca, pobra, bruta i tètrica
que no pas un cinema
al capdamunt del Mercat del Ninot.


blanCalluM
16
de maig
09

miércoles, 10 de junio de 2009

poema gènial de la Dolors!


-si es que para de lo otro un momento-

A veces uno no sabe lo que siente
y sin embargo, siente el agua
como baja entre las hojas de algún árbol
y de pronto, siente frío.
A veces uno no sabe lo que es
y sin embargo, mira un pez y siente ser un hombre
o mira una ave y de repente,
siente, más bien, que fuera un pez.
A veces uno no sabe lo que busca
hasta que encuentra una carta en el buzón sin remitente.
O tal vez, uno encuentra una cuchara en un zapato,
una taza en el jardín, una flor dentro un jarrón,
azafrán en la comida, una hormiga en la guitarra
o una quiniela premiada.
-Otras veces también pasa que si uno no busca nada encuentra-.
A veces, uno no sabe si es bueno
y sin embargo, se preocupa en dejar sentarse una anciana,
se molesta en sonreírle a una gitana,
se apresura a limpiar rápido el retrete y abre la puerta si alguien llama.
A veces pasa esto y otras cosas
-si es que para de lo otro un momento-.
Y, mientras tanto, uno abaja la cabeza y no puede recordar
cual número de pié es el que usaba,
y se advierte de que no tiene cordón en un zapato.
Se da cuenta, de repente, que nunca ha tenido perro,
que la chimenea del vecino hace dos meses que no arde,
que hay un vado en la esquina de la calle,
qué lejos quedan los años en el parque,
las misas del domingo y las siestas por la tarde.
Uno aquí ya se descalza:
Mueve los pies con más soltura y si pisa estiércol se los lava
-porque, a veces pasa que uno pisa estiércol-.
De repente, le vienen en mente las dudas de Platón
y las de Sócrates y uno decide irse a casa.
Dolors 10 de Juny del 2009

jueves, 4 de junio de 2009

TOT DÉU CAP AL KONVENT


dissabte s’obren les portes de konventpuntzero’09
art x art sense cap tipus de sedàs.
artistes amb motius per explicar, per mostrar i per dir a través
de la pintura, fotografia, escultura, vídeo-art, dansa, música
.
artistes:

eva soto/antònia casellas
(manresa/berga), abel castells (cal rosal), joan canal (andorra), josep/ramon subirana/cristina xoy (avià/berga), càndida (avinyó/manresa/país basc), jesús monteagudo (barcelona), gloria royo (valència), josep grifoll (casserres), ana milena / carlos e. naranjo (colòmbia), amadeu ferre (barcelona), col·lectiu filomans (barcelona/avià), xavier moreno (barcelona), guillem fernàndez (balsareny), luis brum (açores), maria santamaria (viladomiu nou), pep s.anglès/ laia s. sistach (berga), carlos navarro (madrid), mireia ferran (berga), césar font (rubí), elsa guerra/laura bataller/gerard quinto/xavier dalmau/laia ramos/oriol ‘txic’ travé,/ferran barrios (manresa), col·lectiu dejavâ (casserres), anita abascal (palamós), gerard vilardaga / eulàlia zaballa (berga), kulectiu priscop (sagàs/puig-reig), joan ferrer (berga), gore martínez (puig-reig), txema rico (manresa), yorgos (cercs), marc sellarès (manresa), etílic teatre (berga), tràfec teatre (berga), jordi plana (berga), gabriel martínez (montevideo), badreix tarragó (manresa), eduard finestres (cabrianes), ramon brics (cardona), dones d’art (berga),
FREQÜÈNCIA.0 (música, experimentació, teatre)
és la proposta musical de KONVENT.0
dins la capella, aforament limitat, música sanativa i catàrtica
al pati, sota els arbres, fent cervesesdissabte 6 juny (interior)
.16.00 SUMMER RECREATION CAMP + JAHBITAT + NARWHAL (live)
http://www.myspace.com/summerrecreationcamp
http://www.myspace.com/jahbitat
.
.19.00 ORIGAMI CAUSTIKA http://www.myspace.com/origamicaustika dissabte 6 de juny
(exterior).21.00 LARRY http://www.myspace.com/lacomunidadgironel.22.00 TRÀFEC TEATRE (barba blava) www.trafecteatre.net
.23.30 KASPER T. TOEPLITZ http://www.myspace.com/sleazeart
diumenge 7 de juny (interior).
18.00 TRIGAL http://www.myspace.com/trigalbcndiumenge 7 de juny (exterior).
19.00 ENRIC ESPINET
.21.00 INDIOSINGRACIA http://www.myspace.com/indiosingracia dilluns 8 de juny
(interior).
17.00 CRISTINA VIDAL (teatre)dilluns 8 de juny (exterior).
.20.00 ELS NORMALS
tota la info, horaris, links a:http://www.myspace.com/konventpuntzero
(sergi fargas / badreix tarragó)www.puntzero.org (irene escudé)http://movimentpuntzero.blogspot.com

lunes, 1 de junio de 2009

de la DOLORS: "UNO YA ES VIEJO; Y YO SIN VIAJAR"



Ya se vale todo. Y todo es el ruido de un árbol caído,
el ruido de un motor: el extractor quitando aire de aliento.
Y por la calle el ruido de paz y del gato callado, y
letras para decir cuánto invade el silencio y
el sonido de la luna con su cara y/o su cruz.
Y la encrucijada de las calles al chocar contra almas.
Ya se vale, incluso, el mugido de un poeta muerto;
y la oración de un niño sin calma, los ojos
que debieran sostener el temblor de un sueño sin sueño.
Se aguanta, ya, de tarde y de día,
se mantiene, de noche y sin luz, ni espermicida,
ni sangre y ni olor. Por ser más vulgar, se aguantan ya
sin techo de lana… : se aguanta incluso al vecino, y
uno ya es viejo, no ha ido a París, y se aguanta por aguantar.



Dolors 29/05/09 Casserres
Cap al tard que potser és trenta.

martes, 19 de mayo de 2009

KONVENTPUNTZERO 2009

konventpuntzero
cal rosal (berguedà)
6, 7 i 8 de juny'09


bloc seguiment on hi trobareu horaris, artistes, actuacions i totes les informacions actualitzades a diari.
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/05/konventpuntzero-2009.html

www.puntzero.org (irene escudé)
http://www.myspace.com/konventpuntzero (badreix tarragó)

jueves, 16 de abril de 2009

T´ ESTIMO, de J Grifoll

T´ESTIMO


primer era jo, de petit, que m´amagava de la gent,
i ara sou tants i tant escampats per aquí, a cel obert, temps enllà, cap per dalt
que se m´escapeu dels dits...i hòstia! la vida és tant curta
i tant plena de gent màgica que no m´ho atrapare mai,
amb totes i amb tots faría l´amor
i jugaríem hores a destrossar els marges que ens hem imposat;
amb tots i amb totes us batego aquí dins, no passa dia,
i penso en que deveu estar fent en aquest instant...en si sou feliços o teniu un mal dia...
i m´agradaría tant poder-vos abraçar ni que fos un instant cada instant.
és meravellós:
tot arriba, tot passa, tot ha passat, tot és.



J. Grifoll
mitjans d´abril del 2009,
Manresa.

martes, 14 de abril de 2009

OFFSOUVENIR




http://www.youtube.com/watch?v=UPhHvABiqgc
(vídeo promocional konventpuntzero’09)

Primera part.
Amb la idea de sortir dels circuïts professionals que poden envoltar i servir de recurs a l’hora de crear un projecte, konventpuntzero va decidir proposar el vídeo promocional de l’edició d’enguany, a alumnes de batxillerat artístic, per tal de donar l’oportunitat a expressar-se i a la vegada, per part de konvent, poder gaudir del pensament verge i gens contaminat dels joves estudiants.
marta martínez i jennifer moreno van respondre a la proposta presentada sense cap tipus de paràmetre establert i amb total i absoluta llibertat creativa.
Les dues estudiants van treballar a partir d’una pluja d’idees a l’entorn de l’art d’acció i l’art conceptual i efímer, l’art que surt de dins amb l’expressió lliure i total. El resultat, segons les seves creadores, és un intencionat gest d’apropament entre l’espectador i qualsevol manifestació artística, cercant un paral·lelisme amb una acció quotidiana.
La primera part es podrà veure des del 15 d’abril fins el 15 de maig

viernes, 3 de abril de 2009

I PRESENTEM A BERGA (no teniu escapatòria)


I PRESENTEM A BERGA

PRESENTEM A BARNA (cliqueu)


blanCalluM, MoltA!

DAIXONSES D’ARA

M’he trobat amb un invent recargolat.
Hi ha de tot, només de tot, menys un cargol.
Tampoc no hi corre la guineu ni l’escarbat
i al capdamunt no hi ha fet niu ni un verderol.

Té funcions i un arsenal d’artilleria
que te diu si avui fa sol o ve tempesta
prô no sap ni sabrà mai quina és la festa
de l’enginy quan se’n envà de romeria.

No només no don ni beu ni diu virtut,
hi ha la nosa, el mal de món i la opulència,
en l’aparell. I allà dins mai no hi hagut

de l’arbre l’ombra i la potència
que enllà del camp ha estat i ha dut
del viure antic l’estranya essència.

blanCalluM
1-2 d’abril del 2009

viernes, 6 de marzo de 2009

ZULIMA (entintats)



Al Josep Grifoll

I per què no m’expliques el teu secret?
Arronses les espatlles,
obres els ulls
i dones una profunda calada al ducados.
Em contestes amb un silenci.
Et pregunto per la màgia.
Omples el got d’aigua amb gas,
l’alces
entre el tu i el jo sense badar boca.
Et busco entre les bombolles.
Vine, no tinguis por,
no temis la ingravidesa dels mots.
Més enllà de la ribera
no trobaràs
més portes tancades
just al llindar del maimés.
L’entrada és lliure.
Entra, s’està bé aquí dins.
Vens, sí o sí?
I jo, perquè una nit, al peu de l’aeri,
clavats
els nervis als ulls,
vaig retrobar-te en forma de missatge
juganer, gràcil,
sincer,
pels anys beguts,
perquè tu m’ho demanes,
perquè et tinc confiança i me’n fas tenir,
m’hi llanço de cap.
Josep, vinc a entintar-me amb les teves paraules.



Març de 2009

viernes, 20 de febrero de 2009

"Para Blanca", me´l van publicar ara ja fa anys en un llibre del qual no en sabia el títol. I el molt putu es títulava AMORES IMPOSIBLES, no te joe!!!

Fuérzame a jugar, a revolver pronósticos y
molinillos de sonrisas sin careta. Invítame a invitarte
a practicar la noche en los tejados. Fotocópiame en voz alta
los permisos para ser turista en tus caderas y en tus labios.
Déjame las luces encendidas de la infancia.
Nómbrame cuando te sientas precintada.
Declárame culpable de locura sin estribos ni paraguas.
Ingrésame tus huellas dactilares en mi acordeón de los sentidos.
Desvírgame tus crucigramas más desmaquillados.
Extiéndeme cupones de descuento que no me descuenten nada.
Envuélveme con versos en invierno.
Piérdeme los autobuses que se escapan de tu lado.
Llámame a las tres de la mañana.
Rescátame de los cafés descafeinados.
Bórrame las exigencias del guión.
Alquílame las llaves de tu cuarto.
Sálvame. Emborráchame. Colúmpiame. No me prometas nada.


J.Grifoll.