cliqueu sobre la foto per ampliar-la.I de veritat, aneu-hi, no us n´arrepentireu.
Seguidores
domingo, 6 de abril de 2008
TRÀFEC TEATRE presenta FEDERIC...A. Si voleu FLIPAR, dissabte 12 a les 22.30h i/o diumenge 13 abril a les 18.00 al TEATRE MUNICIPAL de BERGA.
cliqueu sobre la foto per ampliar-la.I de veritat, aneu-hi, no us n´arrepentireu.
jueves, 3 de abril de 2008
POEMET de JOSEP GRIFOLL
Demostra-li a la gent qui ets
per demostrar-te a tú mateix qui ets,
que pot demà morir-se tanta gent
que estimes i t´estimen
que no tenen dret a perdre-s´ho
ni tu a deixar-te perdre.
La vida és curta, trïa:
per alguns, una eruga,
per d´altres, un llamp.
J. Grifoll.
Abril 2008.
Casserres.
miércoles, 2 de abril de 2008
viernes, 28 de marzo de 2008
Caminant fins que nyac (CASASSES i COMPANYIA)
caminant fins que nyac
EXPO ST. HAGEMANN,
E.CASASSES i COMPANYIA
a RIPOLLET
S'inaugura el dilluns 31 del 3 del 8.
Acte en directe de poesia-música-pintura
el 17 d'abril a dos de vuit,
al centre cultural de la rambla de ripollet!!!!!!!!!!!
jueves, 27 de marzo de 2008
I UN GOS LLADRANT (Blancallum)
Se deixaria escalivar per una rondaia.
Víctor Català
I UN GOS LLADRANT
Ara véns i em mossegues tot el ventre.
No en tens prou i t’agafes del meu coll.
Ara hi tornes i em llepes tot el temple.
M’assenyales i m’ensenyes el cos moll.
Te m’acostes i em preguntes tu d’on surts?
i et dic que sóc de la cirera i sense murs
i em respons i perquè jo si sóc mentida?
perquè l’has i l’he sentida...
I a més em dius que hi ha molins,
pagesos vells amb espardenyes,
dones lluna fent cigrons
i un gos lladrant si li fas senyes...
En vull més i llavors ve la rondalla...
diu que diu que hi ha un amor que ja no calla...
blanCalluM
25
3
8
Víctor Català
I UN GOS LLADRANT
Ara véns i em mossegues tot el ventre.
No en tens prou i t’agafes del meu coll.
Ara hi tornes i em llepes tot el temple.
M’assenyales i m’ensenyes el cos moll.
Te m’acostes i em preguntes tu d’on surts?
i et dic que sóc de la cirera i sense murs
i em respons i perquè jo si sóc mentida?
perquè l’has i l’he sentida...
I a més em dius que hi ha molins,
pagesos vells amb espardenyes,
dones lluna fent cigrons
i un gos lladrant si li fas senyes...
En vull més i llavors ve la rondalla...
diu que diu que hi ha un amor que ja no calla...
blanCalluM
25
3
8
miércoles, 26 de marzo de 2008
viernes, 21 de marzo de 2008
Va per tots, va per totes. US ESTIMO INFINIT.
La gent que diu que es conèix, es conèix?
calen anys o minuts per conèixer a algú?
hi pinta res el temps en tot això?
No. Hi ha més.
Darrera els rellotges hi ha mons,
tots els altres que no son aquest.
Vols venir amb mi a recorre-ho tot
per sempre més?
Nomes és infinit.
Griffi. març del dos-mil-ple.
lunes, 17 de marzo de 2008
CONVIT (BlancaLlum)
perquè no ho fas
m’estripes el mal
m’arranques ferides
t’empasses el crim
em poses al llit
i m’acostes la lluna?
perquè no vens
em vomites un tro
em dibuixes un crit
em mates la por
m’ encens l’infinit
i existeixes, de cop
una estona?
m’estripes el mal
m’arranques ferides
t’empasses el crim
em poses al llit
i m’acostes la lluna?
perquè no vens
em vomites un tro
em dibuixes un crit
em mates la por
m’ encens l’infinit
i existeixes, de cop
una estona?
DOLCÍSSIM CAMÍ de la mega BlancaLlum!!!!
DOLCÍSSIM CAMÍ
en el dolcíssim camí d’anar per l’herba
vetllant per no xafar cap flor
ens oblidem terriblement
de cada tronc, de cada fulla,
i fins i tot de la llavor.
en el dolcíssim camí d’anar vivint
[i jo també m’he l’estim molt aquesta vida]
ens oblidem, a pics,
de la potència, de la possibilitat de l’existència.
duim la condició de ser possibles
entaforada a dins el ventre
com una llança tirant la llum dins la tenebra,
com una llança plena de polls, plena de molsa.
lo verdet elemental
i la força brutal de son instint
l’únic auguri, l’única base, el fonament.
en el dolcíssim camí d’anar per l’herba
tocant-me el ventre
m’aparte una puça perquè hi capi un moment
i Babel s’estronca al fer l’amor.
blanCalluM
16
1
8
en el dolcíssim camí d’anar per l’herba
vetllant per no xafar cap flor
ens oblidem terriblement
de cada tronc, de cada fulla,
i fins i tot de la llavor.
en el dolcíssim camí d’anar vivint
[i jo també m’he l’estim molt aquesta vida]
ens oblidem, a pics,
de la potència, de la possibilitat de l’existència.
duim la condició de ser possibles
entaforada a dins el ventre
com una llança tirant la llum dins la tenebra,
com una llança plena de polls, plena de molsa.
lo verdet elemental
i la força brutal de son instint
l’únic auguri, l’única base, el fonament.
en el dolcíssim camí d’anar per l’herba
tocant-me el ventre
m’aparte una puça perquè hi capi un moment
i Babel s’estronca al fer l’amor.
blanCalluM
16
1
8
ICS, de Josep Grifoll
ICS
Contra el diner ,amb amor,
i per més inri, el nostre.
Recorro el que em dius fins l´alé que em descalçes,
aprenc a ballar sense aprende´n sabent-te el melic, cau de vida
on hi vinc a somniar-te que em somnies jugant-t´hi els mugrons
abans d´una llengua. I m´hi poso: t´escric com si aquestes lletres fossin pintura
que ens xopés les pells on relliscar-hi els colors, les suors,
els fluids orgàsmics d´on venim
o
entre les herbes fent de cabells teus, despentinant-te
despentinant-me, cuits de tant ser-nos, besties al sol
abraçats com lleons
o
de seguida, anar-nos-en de tot arreu mentre et pinto les llunes dels peus
i toques amb un cop de llavis la punta de venus, que avui és ben roig
com l´aigua d´amor. I aquest curar-se estimant
amb ulls fent de mirall. Trobar-se d´aquesta manera en l´altre,
sent tu i jo els més genitals a ventilar turons enllà de corves
que hem vingut a flexionar,
empapant-ho tot com una pluja d´escalfors,
diamants com gotes de suor per esmorzar,
xupa-xups l´un de l´altre
i dos tés de menta i taronja.
Taronja, que els grills espeteguen de suc a la boca; de menta,
que frega l´alé com te´l frega la llengua de l´altre.
Jugar així, de totes les maneres que es juga,
enganxats com dues serps fins llimar-se les cues,
desvestits d´uniformes que ens posen,
treient fum amb la pipa de l´indi
com núvols que ens desempassem
o
en doble fila, a la sala del nostre horitzó,
morta la solitud tan seca
i els estafilococs, tan ple jo abans de coneixe´t;
deixa´m que et llepi la cara
i ens fem tres petons a la galta,
que avui no ens vestim
i no anem a la feina ni sortim del llit,
que és festa grossa al pubis d´aquest nostre món
més profund que tots els petrolis del vostre.
Josep Grifoll.
març del 2008
viernes, 14 de marzo de 2008
domingo, 9 de marzo de 2008
No se li conèix títol. Poema de la D´olors.
Si has de venir vine
si has de marxar marxa
si has de volar vola
si has de ballar balla
si has de saltar salta
si has de plorar plora
si has d'enganyar enganya
si t’has d’amagar amaga’t
si t’has d’aixecar aixeca’t
si has de callar calla
si has de mirar mira
si has de follar folla
si has de besar besa
però si has d’estimar
estima’m.
D’olors5març2008
si has de marxar marxa
si has de volar vola
si has de ballar balla
si has de saltar salta
si has de plorar plora
si has d'enganyar enganya
si t’has d’amagar amaga’t
si t’has d’aixecar aixeca’t
si has de callar calla
si has de mirar mira
si has de follar folla
si has de besar besa
però si has d’estimar
estima’m.
D’olors5març2008
lunes, 3 de marzo de 2008
LI CALO FOC (BlancaLlum)
no marxaré sense haver après abans
la sintaxi de les pedres.
tampoc ho faré sense haver estat del tot
l’amant de les tenebres.
de les que vinguin de terra endins!
em cal el rou, el cascall, la soleiada.
vull saber què hi ha
a l’altra banda del saber.
em penso quedar
fins que germini el dolor,
fins que grani la pena,
fins que floreixi la mort.
després, potser esbuco la cabana. li calo foc.
després, potser me’n vaig d’aquest moment.
blanCalluM
1
3
8
jueves, 28 de febrero de 2008
Poesia a L´ESPUNYOLA 2
Em sap molt greu no haver pogut grabar ni al Jemi&Co ni a Katovit (que sou la rehòstia), però em vaig quedar sense cinta i sense batería. Eis, però us farem un monogràfic!!!
Vinga, aquí teniu doncs una mica de resumet en dos videos de la poesia a l´ESPUNYOLA.
DE MARBRE, de D´OLORS
El xerric de la porta quan repica el darrer llamp
no fa pas més por que l’assassí que t’estripa la pell cada dia
ni que el llençol cosit amb verí que t’acotxa les nits.
He tingut el cianur entre els llavis algun cop;
i he vist la tremolor d’un fantasma de marbre que li resava a la mort
amb la negra cicatriu al rostre d’una nina vella.
Per què negar-ho? Era jo el fantasma que li resava a la mort;
era jo.
I ara mira’m. Tinc tota la força dels vents.
M’alço discreta; no ho veus?
Febril de vida. Camino amb silenci i tinc el crit que aboca a la vida.
Encara tinc por però no pas de tu.
Mira’m bé. Estic al teu mirall quan menys hi penses.
No acoto el cap ni arronso el pit. Et somric.
Sóc jo; i només et somric.
Tinc la pell tan forta com aquest mateix vidre,
i tan suau com tu mai vas tocar.
Sóc l’arbre sec que s’aferra a la vida
Sóc l’arbre que quan plou es va perfilant.
D’olors*******
no fa pas més por que l’assassí que t’estripa la pell cada dia
ni que el llençol cosit amb verí que t’acotxa les nits.
He tingut el cianur entre els llavis algun cop;
i he vist la tremolor d’un fantasma de marbre que li resava a la mort
amb la negra cicatriu al rostre d’una nina vella.
Per què negar-ho? Era jo el fantasma que li resava a la mort;
era jo.
I ara mira’m. Tinc tota la força dels vents.
M’alço discreta; no ho veus?
Febril de vida. Camino amb silenci i tinc el crit que aboca a la vida.
Encara tinc por però no pas de tu.
Mira’m bé. Estic al teu mirall quan menys hi penses.
No acoto el cap ni arronso el pit. Et somric.
Sóc jo; i només et somric.
Tinc la pell tan forta com aquest mateix vidre,
i tan suau com tu mai vas tocar.
Sóc l’arbre sec que s’aferra a la vida
Sóc l’arbre que quan plou es va perfilant.
D’olors*******
miércoles, 27 de febrero de 2008
VOLAR, d´Anna Aguilar-Amat
Les sargantanes es belluguen tan de pressa
que sembla que mai no hagin d’estar tristes.
Diries que la tristesa és una cosa quieta,
contrària a la lluita per la vida,
a les batusses per un pessic de síndria.
I tanmateix podem veure les àligues molt quietes,
sostingudes per invisibles fils d’espera atenta
que també és lluita per la vida.
Els que saben volar, potser en lloc de sumir-se en la tristesa,
s’alcen, i per ells és un cel de lucidesa extensa
des d’on es veu l’ahir i l’avenir del món.
Voldria saber si els avions de paper que sempre fas
són perquè vols volar.
Els fills dels llops caminen, i els de les oques neden.
Però els animals que tenen ales han d’aprendre a volar del drama
de llençar-se perdudament al buit.
Pensa que el riure és sota terra, calent i fonedís
com lava.
¿No voldries ser un carnc, un talp cec, un arbre?
¿Tenir arrels, tenir mans, galeries secretes?
Mira que tenir ales vol dir renunciar als dits: si vols
fer res, haurà de ser amb paraules.
Mira’m: jo encara estic caient i preguntant-me
si en lloc de ser un pardal sóc una sargantana.
Això sí, tot i el brunzit del vent que m’eixorda i m’esmotxa,
els paisatges que veig són, t’ho asseguro,
unes vistes magnífiques.
lunes, 25 de febrero de 2008
sábado, 23 de febrero de 2008
GRILLART i TITI: Gran descoberta al laboratori de GrillArt, despres de la seva mort.
Entre munts de paperassa, panflets, sprais, stencils, quaderns i demès, s´ha trobat aquest video al que era el laboratori de GrillArt. Una mena de video que aquest havía realitzat, segons sembla, tancant bars amb el TITI. Heus-lo ací.
viernes, 22 de febrero de 2008
La pàgina del mestre Plana, megacrack del video i la fotografia.
www.jordiplanapey.com
Aquest és un retrat que va fer a Pineda a uns altres megacracks: Trafec Teatre. I, perdoneu-me que no me´n sapiga estar, però aquesta també megacrack de la samarreta del mig de la foto és la meva germaneta.
Josep.
jueves, 21 de febrero de 2008
CRIM (BlancaLlum)
apunyalament d'estels directe al pit.
t'ho dic: sobredosi de colors a les entranyes.
sí, tu n'ets el responsable.
t'aviso: moro extasiada al mirar l'heura
que se t'enrama per tot el cos, i te'l fa fèrtil
color de nin saltant pel camp bosc a través
terres endins de la paraula.
sí, tu n'ets l'únic culpable.
t'informo: moro de gust al tocar el foc
que fa la pedra aquest matí, color baladre
de fulla roja que sembla tu venint a mi
cercant-me l'os per aferrar-t'hi.
ha estat un tret directe al cor.
i a tu: t'assenyala aquesta mort
que neix enmig de tant de verd i tant d'amor...
(blanCalluM)
avui d'avui de vull que bull mallorca!
miércoles, 20 de febrero de 2008
CORREDORES, de J Grifoll.
Hay corredores de fondo,
corredores que no corren,
cintas corredoras,
carreteras donde corren,
corredores de pasillo,
puertas corredizas,
corredores con pestillo,
corridas en las medias,
recorridos vagabundos,
corridas de toros,
corredores en las vías,
recorridos de miradas,
corredores en los puertos,
corredores de la muerte,
de la bolsa, del trapecio,
y de las mil y una…
Sin embargo, yo me quedo –y simplemente-,
con los corredores que se corren.
corredores que no corren,
cintas corredoras,
carreteras donde corren,
corredores de pasillo,
puertas corredizas,
corredores con pestillo,
corridas en las medias,
recorridos vagabundos,
corridas de toros,
corredores en las vías,
recorridos de miradas,
corredores en los puertos,
corredores de la muerte,
de la bolsa, del trapecio,
y de las mil y una…
Sin embargo, yo me quedo –y simplemente-,
con los corredores que se corren.
martes, 19 de febrero de 2008
Íssimes gràcies, Laia. Com més cràpules siguem més la dansarem.
A GrillArt,
Dius que la vida no es viu,
que es dansa,
prò a mi, agafar-li el ritme, em costa
i en més d’un ball
se m’avança,
i sense voler, fent-me voltar,
em xafa
o la xafo jo, amb aquest peu
tan sapastre,
i em té ben marejada
que una nota la balla amb mi
i ja crida:
canvi de parella!
i en cap dels passos,
m’ espèra .
Dius que la vida no es viu,
que es dansa,
prò a mi, agafar-li el ritme, em costa
i en més d’un ball
se m’avança,
i sense voler, fent-me voltar,
em xafa
o la xafo jo, amb aquest peu
tan sapastre,
i em té ben marejada
que una nota la balla amb mi
i ja crida:
canvi de parella!
i en cap dels passos,
m’ espèra .
Laia Martínez
jueves, 14 de febrero de 2008
DISSABtE tOt DÉU a L´ESPUNYOLA!!!
poesia, musica, de tot i més....vaja, yendo al grano: sexe, droga i r´n rl!!!!!!!!!
sábado, 9 de febrero de 2008
RECITAL A L´ESPUNYOLA
reCitaL
a l'eSupunYola
16 de febrer de 2007
ei! vosaltres!
flors del viure!
estels de carn i d'ossos i d'esperit!
encantadors de la rima!
finalment lo mail!
dissabte que ve, 16 de febrer, a l'espunyola (vora casserres, berguedà), entre cal pius i cal peuet, sí, aquí, a pagès, brollarà la música i la poesia des de lo més endins d'aquestes terres! però per això, estímadissims trobadors i trobadores, cal trobar i cantar i saltar i córrer i dir i cridar i xiuxiuejar i tot i de tot i amb tot i més...
així que, poetes de la terra i del més enllà, hi esteu més que convidats! el recital serà més o menys a les 20:00 i el concert cap a les 00:00, per entremig hi haurà vi, formatge, llangonissa i pa amb tomàquet!
evidentment podeu convidar tanta gent com volgueu o portar, fer, desfer, inventar i crear el que us vingui de gust...
també hi haurà un meravellós jaç al terra per dormir-la, o no...
si no teniu cotxu per pujar fins aquí dalt surt un bus de barna, des de plaça universitat, a les 11:00 h o a les 15:00 h (el pròxim no surt fins a les vuit del vespre...!) i haurieu de parar a puig-reig, des d'allà ja ens ho montarem per baixar-vos a buscar amb cotxe, bicicleta o escombra voladora...
vinga gent, mos veim dimecres a l'horiginal i preparem pestes poètiques i demés, no?
si podeu digue-me cosetes, val?
au, petó petonàs!
blanCalluM
flors del viure!
estels de carn i d'ossos i d'esperit!
encantadors de la rima!
finalment lo mail!
dissabte que ve, 16 de febrer, a l'espunyola (vora casserres, berguedà), entre cal pius i cal peuet, sí, aquí, a pagès, brollarà la música i la poesia des de lo més endins d'aquestes terres! però per això, estímadissims trobadors i trobadores, cal trobar i cantar i saltar i córrer i dir i cridar i xiuxiuejar i tot i de tot i amb tot i més...
així que, poetes de la terra i del més enllà, hi esteu més que convidats! el recital serà més o menys a les 20:00 i el concert cap a les 00:00, per entremig hi haurà vi, formatge, llangonissa i pa amb tomàquet!
evidentment podeu convidar tanta gent com volgueu o portar, fer, desfer, inventar i crear el que us vingui de gust...
també hi haurà un meravellós jaç al terra per dormir-la, o no...
si no teniu cotxu per pujar fins aquí dalt surt un bus de barna, des de plaça universitat, a les 11:00 h o a les 15:00 h (el pròxim no surt fins a les vuit del vespre...!) i haurieu de parar a puig-reig, des d'allà ja ens ho montarem per baixar-vos a buscar amb cotxe, bicicleta o escombra voladora...
vinga gent, mos veim dimecres a l'horiginal i preparem pestes poètiques i demés, no?
si podeu digue-me cosetes, val?
au, petó petonàs!
blanCalluM
viernes, 1 de febrero de 2008
mil IONS DE GRÀCIES!!!! Ja sóc de QUARK!!!!!!
Josep Grifoll (Manresa, 1972)
http://www.fti.uab.es/quarkpoesia
Va ésser engendrat a Casserres (Poble Poema del Berguedà). Coses que té la vida però, van fer que nasqués a Manresa (Ciutat Grillart del Bages) el 19 del 09 del 72. Des de petit, les aficions dels seus companys no s'assemblaven ni per casualitat a les seves. Quan els altres jugaven a futbol, ell s'escapava a buscar escorpins sota les pedres. Quan els altres s'intercanviaven cromos o cintes de jocs d'aquells primers ordinadors que avui ja no es troben ni a les deixalleries, ell se n´anava a recollir rajoles trencades que queien al darrera de l'escola per fer-ne “esculturetes”. La seva gran frase era a arribar a casa, quan els pares li preguntaven “Què heu fet avui?” i ell, sense incloure-s'hi, responia “els altres han jugat a futbol” o “els altres han fet tal cosa”, com si ell no fos ni hagués fet res.
Gran part de la infantesa la va viure corrent pels boscos de Casserres, caçant gripaus, ratpenats, serps i fent invents amb pólvora (va fer volar el safareig de casa als 9 anys). Vaja, un remeneta.
Anava a classe de dibuix i pintura al sortir de classe (suposo perquè en aquella època a Manresa es feia això), però tot acabava en bodegons o similars que els pobres pares havien de penjar després a casa.
Va estudiar de tècnic sanitari (encara no sap el per què), i després d'un girament mental cap allà als 19 se'n va anar a BCN a estudiar 3 anys fotografia. D'això en va treballar 5 o 6, cal destacar que aquí va conèixer gent com en Brossa, en Panero, etc…, va exposar per aquí i fins a França, va publicar per aquí i fins l'altra banda del “xarcu”…però el suport era massa pla, així que hi va començar a enganxar coses, fent-ne collages i demès animalades com instal·lacions tan barroques que t'hi podies passar hores i encara hi descobries coses noves. Al final va acabar pintant ja amb terres i làtex, coles i cendres, etc. També forces exposicions, publicacions i demès…
Però el que més li costava (que també ja li venia del giratori mental dels 19 anys) era escriure. I, tossut, és on més va acabar per fotre-hi banya, fins que un bon dia, xulo ell, i amb un grapat de poemes sota el braç, se'n va anar a correus i els va enviar a tres editorials, una de les quals li va respondre (Edicions l´Albí) que és podria parlar de publicar-ho. Ell, encara flipa. Així doncs el seu 1er llibre va ser En desordre , i al cap de uns dos anys, Dels anys beguts de la mateixa editorial i col·lecció. També ha escrit quatre ratlles per aquí i quatre per allà en algunes revistes i (com no?) parets, ha recitat (sempre cagant-la, com diu ell), per aquí i no tant per allà, a l´Horiginal per exemple, a la Font del Balç on va conèixer l´Enric Cassasses i en Tomàs Arias, i junt amb la Blancallum i la D ´olors i els ja citats n´han anat fent alguna d'aquestes, així com crear el Blog de poètica crapulística per anar arxivant allò que la memòria de peix ja no li deixa fer.
A part, o no tant, que ve a ser el mateix, treballa amb la millor gent del món, gent etiquetada com a disminuïts o amb trastorns mentals, que a l´hora de la veritat sempre son els seus referents junt amb Benedetti´s, Pessoa´s, Goytisolo´s, Plath´s i tants més.
Mes, el que cerca, després de tanta xerrameca és, per sobre de tot, defensar l'alegria.
martes, 29 de enero de 2008
PLANETA TERRA (Grifoll)
Primer, buidar la paperera de reciclatge;
seguidament, configurar les actualitzacions,
i, sense antivirus ni passwords
alçar les ales,
no pas per volar aquest cop,
ara valents,
tocant de peus a terra
per abraçar l´altre,
que son intercanvis de batecs el que ens dóna sentit,
sino, de què? per què? tot plegadet a la butxaca,
ben clenxats i anar passant itv´s?
seguidament, configurar les actualitzacions,
i, sense antivirus ni passwords
alçar les ales,
no pas per volar aquest cop,
ara valents,
tocant de peus a terra
per abraçar l´altre,
que son intercanvis de batecs el que ens dóna sentit,
sino, de què? per què? tot plegadet a la butxaca,
ben clenxats i anar passant itv´s?
Plorar junts, alçar-nos així l´un a l´altre
i entregar-nos a la causa única que és la d´anar-hi junts,
que som iguals i anem en la mateixa direcció, que
si així no és
continuarem veient les parets grises, grises,
i ens ennuegarem amb el que ennuega
i farem dels diccionaris
déus.
Que no per tenir ales, cal voler volar,
ni per saber-ne la contrassenya, endinsar-se al blog de l´etiquetador.
Fregar-nos amb les plomes, les de l´un amb les de l´altre
fins que totes, de tant juntes, crear l´ocell que a trossets som,
esparracar el coixí en el que ens teniem engabiats
i fer-li vaga al son
per despertar a
aquest somni que no és utopia;
tots iguals de diferents i fora panys de l´ànima
i cosits a l´ham: les cicatrius a l´aire,
que son perque ens fem
els uns als altres companyia.
I això és fer l´amor,
i el demès son tonteríes.
Josep Grifoll
Planeta terra a 28/01/2008 D.C.
i entregar-nos a la causa única que és la d´anar-hi junts,
que som iguals i anem en la mateixa direcció, que
si així no és
continuarem veient les parets grises, grises,
i ens ennuegarem amb el que ennuega
i farem dels diccionaris
déus.
Que no per tenir ales, cal voler volar,
ni per saber-ne la contrassenya, endinsar-se al blog de l´etiquetador.
Fregar-nos amb les plomes, les de l´un amb les de l´altre
fins que totes, de tant juntes, crear l´ocell que a trossets som,
esparracar el coixí en el que ens teniem engabiats
i fer-li vaga al son
per despertar a
aquest somni que no és utopia;
tots iguals de diferents i fora panys de l´ànima
i cosits a l´ham: les cicatrius a l´aire,
que son perque ens fem
els uns als altres companyia.
I això és fer l´amor,
i el demès son tonteríes.
Josep Grifoll
Planeta terra a 28/01/2008 D.C.
viernes, 25 de enero de 2008
A LA JUDIT. Amb tot el cor.
No ho sé, però m´agrada creure que les coses, quan es fan amb el cor prenen màgia, i que aquesta es dirigeix vers allà on vols que s´encengui l´espurna. Així doncs, aquesta tarda he anat al Serrat de Santpedor
i he fet una circunferencia oval (com dues jotes enganxades) amb pedres que he pintat de blanc com els estels, i despres, al mig hi he plantat unes magranes, que son rojes com el cor, perque aquesta màgia hi bategui.
A més, és un lloc on tot el que es veu és natura, un lloc on poder seure a prendre energia, un lloc des d´on enlairar-se. Un lloc que vé a ser un desig, perque sàpigues, Judit, que no estàs sola, que et mereixes el millor i que el que desprens és tan meravellós que el món sense tú, perdria tota la poesia, seria en blanc i negre i els ocells (tú el més volador), no existiríen.
Josep.
jueves, 24 de enero de 2008
ENTREVISTA (ÚLTIMA) a GRILLART PER LA SER DE MANRESA. Ja la tenim amb audio
http://manres.blogspot.com/Testimoni contundent d'un dels personatges més inquietants sortits de les clavegueres de la nostra ciutat. No us voldria enganyar, m'ha costat un ou topar amb aquest Grillat. I just quan puc contactar amb ell, va i ens deixa.En exclusiava per a tots vosaltres les últimes paraules de GRILLART:
Si no se sent aneu a: http://www.goear.com/listen.php?v=83046dc
Esperem la nova mutació del grill més artístic i bon conseller de la nostra ciutat.
(en nom de l'art).
lunes, 21 de enero de 2008
GRILLART HA MORT
Ben aviat penjarem en audio les seves darreres paraules en l´entrevista que va tenir lloc a la SER de Radio Manresa aquest passat diumenge de Gener del 2008.
DES DEL SEGON GRAÓ (D´olors). A Grillart.
que cada dia sigui
la nit menys pensada
Grillart
la vida a veces
te invita a una ronda
Ismael Serrano
i sempre passen coses
Josep Grifoll
des del segon graó
A Grillart,
per ensenyar-me a trobar l’escala
I ni que sigui per un dia... també podem ser útils?
com, sense més i perquè sí, fer que el més possible és que et passi l’impossible
com si ara te’ls tiren qui ja te’ls havia tirat i els arreplegues
al cop i altra vegada,
o parlem de la germana d’un tal qual, que te l’estimes
i patim-hi, com si cal, que si n’està,
de trista,
pugem costa amunt de l’abraçada;
I ser-ne, per què no, la morena de la segona com ara se’ns acosta la rossa de la quarta
i que tu em siguis un grill que se’m regala en nom de l’optimisme;
tot,
mentre puges l’escala de cargol i et passa allò que li volies dir d’estic encantat
i no et surt perquè t’ha passat,
que te n’has quedat justament d’això
que se’n diu de quedar-se’n encantada;
o creure,
perquè et creus i és,
com qui ho sap perquè ho sap,
en un joc de màgia que et fa veure que sempre i tot mentrestant passen coses
o potser en un joc de mans
que quan ara no se què és que se’ns cau, ve l’altre i ens en paga una ronda
i ni que sigui per fer-ne l’últim,
de vers,
en el dia d’avui que, com dius tu, segueix sent i des de sempre
cada dia la nit menys pensada,
podem tornar a ser inútils i
com sense més i perquè sí parlar del darrer disc de l’Ismael Serrano.
D’olors a VIU-TE
al20gener2008
la nit menys pensada
Grillart
la vida a veces
te invita a una ronda
Ismael Serrano
i sempre passen coses
Josep Grifoll
des del segon graó
A Grillart,
per ensenyar-me a trobar l’escala
I ni que sigui per un dia... també podem ser útils?
com, sense més i perquè sí, fer que el més possible és que et passi l’impossible
com si ara te’ls tiren qui ja te’ls havia tirat i els arreplegues
al cop i altra vegada,
o parlem de la germana d’un tal qual, que te l’estimes
i patim-hi, com si cal, que si n’està,
de trista,
pugem costa amunt de l’abraçada;
I ser-ne, per què no, la morena de la segona com ara se’ns acosta la rossa de la quarta
i que tu em siguis un grill que se’m regala en nom de l’optimisme;
tot,
mentre puges l’escala de cargol i et passa allò que li volies dir d’estic encantat
i no et surt perquè t’ha passat,
que te n’has quedat justament d’això
que se’n diu de quedar-se’n encantada;
o creure,
perquè et creus i és,
com qui ho sap perquè ho sap,
en un joc de màgia que et fa veure que sempre i tot mentrestant passen coses
o potser en un joc de mans
que quan ara no se què és que se’ns cau, ve l’altre i ens en paga una ronda
i ni que sigui per fer-ne l’últim,
de vers,
en el dia d’avui que, com dius tu, segueix sent i des de sempre
cada dia la nit menys pensada,
podem tornar a ser inútils i
com sense més i perquè sí parlar del darrer disc de l’Ismael Serrano.
D’olors a VIU-TE
al20gener2008
domingo, 20 de enero de 2008
HABITANTES DE LA TIERRA, NUESTRA PEQUEÑA DIVINIDAD, VENIMOS EN SON DE PAZ (ISMAEL SERRANO)
Ahir a la nit, en acabat el concert del mestre, mentre la D´olors i un servidor intercanviavem llibres, flaixos i les poques paraules que ens sortien amb L´Ismael Serrano, el Miquel ho feia amb el cartell, que pa xulo, él!viernes, 18 de enero de 2008
INTERVENCIÓ "arbre fruits de plata" (Grifoll)
És diu que, sovint, les ànimes surten del cos (viatge astral o dígue-li com vulguis), ja mentre dormim o a base de fer-ne pràctica. El cas és que, els que hi creuen, asseguren que quan això passa, ànima i cos van unides per un cordó (metaumbilicaloviatjador) de plata per poder tornar a unir-se les dues parts, i que si es trenqués, caput! Vaja, adéu-siau vida.
Jo, per si de cas, el que he fet per si algú té un "mal viatge" o un bitllet sols d´anada, pugui collir un d´aquests fruits de l´arbre màgic i tornar. Continuaré bosquejant. Mentrestant, el primer.
BOMBES-TINTA sobre tela (Grifoll)
L´obra final, a base de petards i cartutxs de tinta d´impresora:I aquí sota, el vídeo, que més que mal muntat,
el que està és desmuntat, però valgui
la intenció, tú:
lunes, 14 de enero de 2008
GRILLART a la SER Manresa. Diumenge 20 a les 13h.
Bones i més!!!
Aquest diumenge dia
20 a les 13h,
per la cadena SER
de Ràdio Manresa (95.8 FM),
no us ho perdeu,
entrevisten a GRILLART,
i segons sembla ser,
serà allò que en diuen "el desenlace..."
No us ho perdeu.
http://www.youtube.com/watch?v=e_FAl91ztlM
Aquest diumenge dia
20 a les 13h,
per la cadena SER
de Ràdio Manresa (95.8 FM),
no us ho perdeu,
entrevisten a GRILLART,
i segons sembla ser,
serà allò que en diuen "el desenlace..."
No us ho perdeu.
http://www.youtube.com/watch?v=e_FAl91ztlM
jueves, 10 de enero de 2008
DANÇA EN DEJÚ (BlancaLlum)
Tots hem sigut expulsats de la matriu.
Memi
I per ‘na bé...
amb el Zigo-zigo della Moreneta
d’en Pascal Comelade
DANÇA EN DEJÚ
tenim roures dalt el cap.
la nit marfon la por entre llurs branques.
la lluna cau, fins i tot, en el dolor.
el riu s’endú, fins baix a mar, les fulles seques.
la calor trenca la nou tancada.
el món rodola dins nostres ments.
i amb tot, ressona el cap
són les arrels per les entranyes...
marfonent por
cruixint la branca
caient la lluna
vivint el riu
trencant la nou
rodolant móns...
són les arrels per les entranyes
ressona el cap, i amb tot...
‘nem rodolant i anem mirant
tots aquests roures com van morint, que anem matant
i com damunt, damunt sa mort, nostra tragèdia
tornen a néixer i amb gran posat i amb fulla viva
ens foten la branca a l’ull i ens deixen cecs.
llavors, tot consisteix en ‘na tocant i anar palpant
la vella soca del roure etern
i en la negror de nostra mira
surten mots de les parets de roca antiga
ballen trons amb fils de llum davall el sol
canten nins damunt estels sortint del fang
esclaten veus
marfonent por
cruixint la branca
caient la lluna
vivint el riu
trencant la nou
rodolant móns...
el món rodola dins nostres ments.
és el cos qui traça l’òrbita en la matèria.
és el cor qui viu en cercles damunt la terra.
i les paraules, esferes de llum,
esferes llumeres, van posant nom a l’esgarrifor
de ser-me jo mirant un buit tot ple de mi,
tot ple de fulles...
tenim roures dalt el cap
marfonent por
cruixint la branca
caient la lluna
vivint el riu
trencant la nou
rodolant móns...
!
blanCalluM
9
1
8
Memi
I per ‘na bé...
amb el Zigo-zigo della Moreneta
d’en Pascal Comelade
DANÇA EN DEJÚ
tenim roures dalt el cap.
la nit marfon la por entre llurs branques.
la lluna cau, fins i tot, en el dolor.
el riu s’endú, fins baix a mar, les fulles seques.
la calor trenca la nou tancada.
el món rodola dins nostres ments.
i amb tot, ressona el cap
són les arrels per les entranyes...
marfonent por
cruixint la branca
caient la lluna
vivint el riu
trencant la nou
rodolant móns...
són les arrels per les entranyes
ressona el cap, i amb tot...
‘nem rodolant i anem mirant
tots aquests roures com van morint, que anem matant
i com damunt, damunt sa mort, nostra tragèdia
tornen a néixer i amb gran posat i amb fulla viva
ens foten la branca a l’ull i ens deixen cecs.
llavors, tot consisteix en ‘na tocant i anar palpant
la vella soca del roure etern
i en la negror de nostra mira
surten mots de les parets de roca antiga
ballen trons amb fils de llum davall el sol
canten nins damunt estels sortint del fang
esclaten veus
marfonent por
cruixint la branca
caient la lluna
vivint el riu
trencant la nou
rodolant móns...
el món rodola dins nostres ments.
és el cos qui traça l’òrbita en la matèria.
és el cor qui viu en cercles damunt la terra.
i les paraules, esferes de llum,
esferes llumeres, van posant nom a l’esgarrifor
de ser-me jo mirant un buit tot ple de mi,
tot ple de fulles...
tenim roures dalt el cap
marfonent por
cruixint la branca
caient la lluna
vivint el riu
trencant la nou
rodolant móns...
!
blanCalluM
9
1
8
DES DEL W.C (D´olors)
Tens la boca com una sabata però entre aquest va i ve
de pupil·les de denúncia no aixafar-se la llengua
ha d’ésser cosa fina,
com no ressaltar enmig de decebuts que no els queda més
que pixar fora de test
o brunzir com una mosca a les calces d’una puta;
tot, mentre esquives el desmanegat que fa un excés
arrebossat de bogeria.
Desig de la sabata de tallar el cordó que l’estreny
per vés a saber quin cony de norma
i fer d’anormal cada badall intermitent que va
de boca en boca,
sola desgastada per aquest caminar bocabadat mirant descompensat
la pampalluga d’una estrella,
(indirectament aquests són els detalls de qui fa de la vida vida
i la caga perquè arrisca).
I ara, a peu coix, tira ràpid de la cadena del wàter
amb aquesta mena de poema
i agafa la sortida d’emergència
que ja se sap,
pensar contracorrent des de sempre
ha estat delicte.
D’olors a pudors a 9 de gener
2008
martes, 8 de enero de 2008
miércoles, 2 de enero de 2008
jueves, 27 de diciembre de 2007
COM EL SILENCI (J.Grifoll). Il.lustració: Edu.
Sec al teu costat sense que tu em vegis.
Em dones tanta pau com la que a tu mateixa et negues.
Però ara fes,
i jo seré les teves ales
i el teu vent. Serà senzill.
N´és tan tot de senzill:
una clau que t´obre la porta de casa,
aquest dia que és encara sempre avui…
Tot que,
quan una pedra et faci mal al peu, aixeca´l:
no hi serà quan el tornis a abaixar. També camino amb tu
quan menys t´ho penses,
perque avui sóc un àngel,
i en aquest dia que és sempre avui
continuare sent el teu àngel
fins que el teu plomatge ja sigui més fort que el meu,
quan les paral.leles se´ns dispersin
i la lluna t´emboliqui amb remolins de llum.
I hauré tingut la millor feina del món en aquesta vida:
la d´haver estat el teu àngel,
quan no pugui dir-te més que gràcies
i el meu batec és quedi amb tu,
mentre tu reps a un nen que plora
perque no troba casa seva i et fas clau
o no sap quin dia és festa grossa i tu l´hi mostres
el calendari de cada dia.
No et pots imaginar com n´és de meravellòs
ser aquest teu àngel i ser fort amb tu, brillant com tu
sense quedar-se sols amb els principis,
que se´ns escolti tan amunt com el silenci…
Em dones tanta pau com la que a tu mateixa et negues.
Però ara fes,
i jo seré les teves ales
i el teu vent. Serà senzill.
N´és tan tot de senzill:
una clau que t´obre la porta de casa,
aquest dia que és encara sempre avui…
Tot que,
quan una pedra et faci mal al peu, aixeca´l:
no hi serà quan el tornis a abaixar. També camino amb tu
quan menys t´ho penses,
perque avui sóc un àngel,
i en aquest dia que és sempre avui
continuare sent el teu àngel
fins que el teu plomatge ja sigui més fort que el meu,
quan les paral.leles se´ns dispersin
i la lluna t´emboliqui amb remolins de llum.
I hauré tingut la millor feina del món en aquesta vida:
la d´haver estat el teu àngel,
quan no pugui dir-te més que gràcies
i el meu batec és quedi amb tu,
mentre tu reps a un nen que plora
perque no troba casa seva i et fas clau
o no sap quin dia és festa grossa i tu l´hi mostres
el calendari de cada dia.
No et pots imaginar com n´és de meravellòs
ser aquest teu àngel i ser fort amb tu, brillant com tu
sense quedar-se sols amb els principis,
que se´ns escolti tan amunt com el silenci…
jueves, 6 de diciembre de 2007
D´olors (petò de postguerra)
petó de postguerra
M’acosto, ara ja, desarmada de vergonya
com si fos el gat que ens estripa aquesta carta de metralla
i escriure el xàfec d’una vida no viscuda,
segueixo sent el mateix dubte on escollir,
amb extingida lucidesa,
un irreal tan fora de morals que desterra la por d’aquests que som
que després de tot encara lluiten,
aquests que s’estimen d’estimar-se amb la fam de la postguerra,
vencedors o vençuts,
tan se val,
seguim sent l’ànima d’aquells que en van ser víctimes
i entre aquest udol de por que ve al capvespre,
en sabem encara de saber-ne,
d’alimentar-nos l’un de l’altre,
que l’un és el pa de cada dia,
que l’altre l’aliment desmesurat d’una carícia,
fins cada cos es descanvia,
de pell a pell que sumen
i on tot encara hi resta,
com ara dues boques en la bandera del soldat que vam ser un dia;
i dibuixen, ja sense mans (que ni això ens cal),
aquest petó
que borra de la història allò que els altres
van entendre i batejar amb el nom de guerra,
que no va ser-ne pas la nostra,
que si vam aprendre a disparar, va ser aquest verb
que no és de conjugar sinó de fer-ne.
D’olors al 5 de desembre del 2007
M’acosto, ara ja, desarmada de vergonya
com si fos el gat que ens estripa aquesta carta de metralla
i escriure el xàfec d’una vida no viscuda,
segueixo sent el mateix dubte on escollir,
amb extingida lucidesa,
un irreal tan fora de morals que desterra la por d’aquests que som
que després de tot encara lluiten,
aquests que s’estimen d’estimar-se amb la fam de la postguerra,
vencedors o vençuts,
tan se val,
seguim sent l’ànima d’aquells que en van ser víctimes
i entre aquest udol de por que ve al capvespre,
en sabem encara de saber-ne,
d’alimentar-nos l’un de l’altre,
que l’un és el pa de cada dia,
que l’altre l’aliment desmesurat d’una carícia,
fins cada cos es descanvia,
de pell a pell que sumen
i on tot encara hi resta,
com ara dues boques en la bandera del soldat que vam ser un dia;
i dibuixen, ja sense mans (que ni això ens cal),
aquest petó
que borra de la història allò que els altres
van entendre i batejar amb el nom de guerra,
que no va ser-ne pas la nostra,
que si vam aprendre a disparar, va ser aquest verb
que no és de conjugar sinó de fer-ne.
D’olors al 5 de desembre del 2007
martes, 27 de noviembre de 2007
domingo, 11 de noviembre de 2007
COMENTARIS GRILLART a manres.blogspot:
http://manres.blogspot.com/2006/11/que-qui-com-on-s-grillart-des-de-fa.html3 comentaris:
L-Aura ha dit...
M'encanta GrillArt.A manresa no hi foten mai res...*A*
12:02
Anònim ha dit...
El Grillart aquest em sembla un guarro de collons. T feta unes pintades a uns llocs abandonats que si no fos per aquests "garabatos" es conservarien bastant intactes.He vist coses maques a llocs abandonats com grafitis molt ben treballats per les pintades d'aquest "senyor" no sn res ms que vulgars intents de deixar la seva marca per a tot arreu, digne de un pre-adolescent.Per si em llegeix: al llocs abandonats si s'ecriu algo es fa amb guix i si no en petit en un lloc discret.
12:30
GRILLART ha dit...
Hola, sóc GRILLART. Me n´alegro molt que hi hagi gent a la que li agradi el que faig. I referent al que dius tu, Anònim, jo també he vist graffitis meravellosos i molt ben treballats, però és que jo mai he pretès que l´estètica hi pintes res en el que dic, tot al contrari,el que jo faig i m´agrada fer son justament "garabatus" que siguin 4 paraules. Per altra banda, no et confonguis, no semblo pre-adolescent: encara no hi he arribat. Sóc més petit encara que tot això.Vinga doncs, Anònim. Tan sols volia comentar-te això i donar-te les gràcies per dir-hi la teva. Que és així com hauríen d´ésser les coses, que tothom hi digues la seva i ningú s´enfades. Tot teu:GRILLART.
NACIONALISTES de j.grifoll.
Nacionalistes son aquells que dibuixen fronteres als mapes
i en la realitat edifiquen murs.
Nacionalistes son aquells que es pensen que estimar-se a un mateix
és tenir odi al del costat.
Nacionalistes son aquells que tenen fred perque abraçar a l´altre
sería traicionar-se.
Nacionalistes son aquells que no deixen la sal al veí.
Nacionalistes son aquells que no et poden donar la mà
sino la tens del seu mateix color perque se´ls hi fa urpa.
Nacionalistes son aquells que s´emboliquen tant amb draps de coloraines
que acaben amb els ulls embenats.
Nacionalistes son aquells que s´estimen tan poc tros de terra
que abans de ser enterrats ja hi son colgats.
Nacionalistes son aquells que es creuen capaços de jutjar, de sentenciar,
de condemnar.
Nacionalistes son aquells que sota les costelles no hi tenen un cor, sino un totxo.
Naci0nalistes son aquells capaços d´odiar d´un a mil desconeguts.
Nacionalistes son aquells que et tanquen la porta, que et posen barreres,
que et tallen el pas…
Nacionalistes….
Jo, m´estimo més allò que canta el Sisa de “oh, benvinguts, passeu passeu
que casa meva és casa teva si és que hi han cases d´algú”.
i en la realitat edifiquen murs.
Nacionalistes son aquells que es pensen que estimar-se a un mateix
és tenir odi al del costat.
Nacionalistes son aquells que tenen fred perque abraçar a l´altre
sería traicionar-se.
Nacionalistes son aquells que no deixen la sal al veí.
Nacionalistes son aquells que no et poden donar la mà
sino la tens del seu mateix color perque se´ls hi fa urpa.
Nacionalistes son aquells que s´emboliquen tant amb draps de coloraines
que acaben amb els ulls embenats.
Nacionalistes son aquells que s´estimen tan poc tros de terra
que abans de ser enterrats ja hi son colgats.
Nacionalistes son aquells que es creuen capaços de jutjar, de sentenciar,
de condemnar.
Nacionalistes son aquells que sota les costelles no hi tenen un cor, sino un totxo.
Naci0nalistes son aquells capaços d´odiar d´un a mil desconeguts.
Nacionalistes son aquells que et tanquen la porta, que et posen barreres,
que et tallen el pas…
Nacionalistes….
Jo, m´estimo més allò que canta el Sisa de “oh, benvinguts, passeu passeu
que casa meva és casa teva si és que hi han cases d´algú”.
domingo, 4 de noviembre de 2007
BlancaLlum i D´olors (recital BENEÏDA POESIA.) EL VIDEO.
La Blanca de tots els colors, la Dolors de totes les olors, vaja, la Dolors Juàrez, la Blanca Vidal, dins el cícle "Maleïts" organitzat per La KAMPANA (Mil gràcies Marta Ribas), a BENEÏDA POESIA, recitant a Puigterra. Màgic. (N´hi haurà més....)
CLIQUEU:GRILLART: el videofurtiu
].JPG)
Desde arteenbarcelona.com ens arriba finalment el "VIDEOFURTIU" de "GRILLART".
Aquest, va ser el que és va poder veure (entre d´altres clips), projectat als carrers de Manresa i al Museu Comarcal de la mateixa ciutat la setmana en que és va presentar el num 10 de la revista"Q" ( "Qincidències") en que la portada era dedicada a GRILLART. Cliqueu aquest enllaç per veure´l:
http://www.youtube.com/watch?v=e_FAl91ztlM
viernes, 2 de noviembre de 2007
jueves, 25 de octubre de 2007
miércoles, 24 de octubre de 2007
MÉS TRÀFEC
(Montse Grifoll en plena actuació a Guernika)SETSIntérpretes: LYDIA CANALS, CRISTINA MAS, PEP MOLLAR, MONTSE GRIFOLLEscenografía: TRÁFEC TEATREVestuario, Sonido, Iluminación : TRÁFEC TEATREFotografía: JESÚS ALSINAMontage audiovisual: JORDI PLANADirección: LYDIA CANALSProcucción: TRÁFEC TEATRE
Gula, lujuria, ira… y así hasta siete son los pecados capitales que la compañía Tráfec Teatro exhibirá en la obra Sets. Un viaje onírico y seductor por el mundo de los vicios capitales donde el protagonista se confiesa bajo la mirada pública, se radiografía delante de la vida viciosamente callada del público y éste lo ve pasearse como una bestia enjaulada.... Codicia, envidia, soberbia... nadie podrá resistirse a la tentación de averiguar que se esconde detrás de las prohibiciones, de viajar más allá de la oscuridad, de ver y vivir en su propia piel los placeres ocultos, o no, de nuestra sociedad y todo ello atrapará al espectador en su ociosa telaraña. ... Pereza. Es lo que no ha tenido el grupo Tráfec Teatre para crear un espectáculo donde se juega con la fusión del teatro gestual y las proyecciones audiovisuales.Desde que inició su andadura en 1989 en Barcelona, no ha parado. Comenzando con la línea de los Happenings, se propusieron un continuado trabajo corporal y diligente en todas sus realizaciones. De ahí surge Res 1part. En cambio en Zel buscaban expresar un sentimiento sin el uso de la palabra. Hoy en día, trabajan a partir de la fotografía y el movimiento, explorando las sombras y los objetos incluyendo alguna palabra, como es el caso de Sets.
MAIATZAK 2 MAYO (20.30)LIZEO ANTZOKIA - GERNIKA
Teatro Música Danza Zona Abierta Opinión Agenda Conócenos Suscríbete Contacta Buscador Números Anteriores
© elorrio artez blai kultur elkartea,2001artez@artezblai.comC/ Elizburu, 3 - 48.230 - Elorrio - Bizkaia tlf: (+34) 946 583 082 fax: (+34) 946 231 886
TRÀFEC TEATRE (tots cap a Arbúcies)
Tràfec Teatre repeteix demà amb l'obra ''Mots morts' al Teatre Municipal de Berga
La companyia ha estat seleccionada per participar al Concurs de Teatre Amateur d'Arbúcies
19/10/2007 14:32 La companyia Tràfec Teatre repeteix aquest cap de setmana a Berga amb el seu espectacle ‘Mots Morts’. L’obra tracta de la situació de les llengües minoritàries i que, per tant, estan en perill, com és el català. Tot i això, es tracta de teatre de gest, és a dir, encara que tracti de les llengües, no hi ha paraules. La companyia berguedana espera repetir la bona acollida que va tenir la primera representació de l’obra. Després d’aquesta estrena, ‘Mots morts’ va ser a la programació de la Mostra Nacional de Teatre Amateur de Pineda de Mar. A més, l’obra ha estat seleccionada entre una trentena de projectes per participar al Concurs de Teatre Amateur d’Arbúcies, el proper 10 de novembre. Tràfec Teatre a més està treballant des de fa més de mig any en un nou projecte al voltant de l’imaginari del poeta Federico García Lorca. Aquest nou espectacle es representarà el març de l’any que ve. Abans, però, concretament, demà a 2/4 d’11 de la nit es podrà veure ‘Mots morts’ al Teatre Municipal de Berga.
La companyia ha estat seleccionada per participar al Concurs de Teatre Amateur d'Arbúcies
19/10/2007 14:32 La companyia Tràfec Teatre repeteix aquest cap de setmana a Berga amb el seu espectacle ‘Mots Morts’. L’obra tracta de la situació de les llengües minoritàries i que, per tant, estan en perill, com és el català. Tot i això, es tracta de teatre de gest, és a dir, encara que tracti de les llengües, no hi ha paraules. La companyia berguedana espera repetir la bona acollida que va tenir la primera representació de l’obra. Després d’aquesta estrena, ‘Mots morts’ va ser a la programació de la Mostra Nacional de Teatre Amateur de Pineda de Mar. A més, l’obra ha estat seleccionada entre una trentena de projectes per participar al Concurs de Teatre Amateur d’Arbúcies, el proper 10 de novembre. Tràfec Teatre a més està treballant des de fa més de mig any en un nou projecte al voltant de l’imaginari del poeta Federico García Lorca. Aquest nou espectacle es representarà el març de l’any que ve. Abans, però, concretament, demà a 2/4 d’11 de la nit es podrà veure ‘Mots morts’ al Teatre Municipal de Berga.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)