Seguidores
miércoles, 1 de octubre de 2008
ENRIC CASASSES. Recital aquest dissabte a LA BOMBETA
Aquest dissabte 4 d'oct. a les 18,30, recital d'enric casasses a'La bombeta'Associació d'art i cultura.http://labombeta.blogspot.com/ (aquí hi ha el programa, fan o fem tota una festa).És al carrer Lluís Duran nº 109, a Mollet del Vallès. (Molt a prop de l'estació Mollet-St.Fost).
18:30hPoesia, a càrrec d’Enric Casasses
18:30hPoesia, a càrrec d’Enric Casasses
ENRIC CASASSES FIGUERES, nat a Barcelona el 1951, avantpassat dels trobadors, hereu i còmplice -en poesia- d’Enric Casassas i Simó (1920-2000), i poeta per decisió pròpia, escriu contra els grans públics, contra les misses multitudinàries, contra els exèrcits, contra els capitals, contra els poders, contra les visions acadèmiques de l’escriure, contra els desplantejaments mediàtics de la cultura, contra totes les formes de propaganda i contra les certituds obligatòries. El poeta busca les veritats i no para de trobar maneres noves d’equivocar-se. Vol poemes que no s’estiguin mai quiets, com els troncs dels pins, com els pulmons humans, com la nostra galàxia, que és petita, comunicativa i feinera com una formiga.
martes, 30 de septiembre de 2008
INSTAL.LACIÓ (GRIFOLL) Konvent.Zero 2008 (cliqueu per veure el video)
Aquesta és un petit resum de la instal.lació que vaig fer aquest any pel Konvent.Zero amb una intenció crítica, però subtil a la vegada, en contra de tota mena de discriminació.
domingo, 28 de septiembre de 2008
AMENAÇA DE BOMBA (GRIFOLL)
AMENAÇA DE BOMBA
Si no m´afanyo
t´haure d´esperar
i un ball d´agulles de rellotge
en aquests temps que corren
és com dormir amb un despertador sota el coixí
(seguidament
l´home penja el telèfon,
surt de la cabina,
es posa les mans a les butxaques de la gabardina
i desapareix en la foscor).
Si no m´afanyo
t´haure d´esperar
i un ball d´agulles de rellotge
en aquests temps que corren
és com dormir amb un despertador sota el coixí
(seguidament
l´home penja el telèfon,
surt de la cabina,
es posa les mans a les butxaques de la gabardina
i desapareix en la foscor).
Grifoll
viernes, 26 de septiembre de 2008
Ελληνική γλώσσα (de J. GRIFOLL)
les gotes de la pluja son cordills tensats
que es trenquen en l´aire
i ens xopen enmig del poema follant
en un riu de tritons
d´aigua més dolça que xocolata desfeta
quan regalima el melindru
i jo t´acarono les cuixes a veure si pons un ou blau
que en farem una truita al melic més torrat
les llengues passegen reinventant-nos
la pell l´un de l´altre
ens anem vernissant
et penetren els versos més àcids dels poemas més cítrics
sí: tinc una misió en aquesta vida
és la de boxejar amb el teu clítoris i fer-te guanyar
FLAIX
has vist? era un meteorit
capbussant-se en l´atmosfera: demana un desig
que es trenquen en l´aire
i ens xopen enmig del poema follant
en un riu de tritons
d´aigua més dolça que xocolata desfeta
quan regalima el melindru
i jo t´acarono les cuixes a veure si pons un ou blau
que en farem una truita al melic més torrat
les llengues passegen reinventant-nos
la pell l´un de l´altre
ens anem vernissant
et penetren els versos més àcids dels poemas més cítrics
sí: tinc una misió en aquesta vida
és la de boxejar amb el teu clítoris i fer-te guanyar
FLAIX
has vist? era un meteorit
capbussant-se en l´atmosfera: demana un desig
Grifoll
TEMPUS (GRIFOLL)
La vida encara em do´n gas,
em menjo el formatge de les rateres
i a sobre surto per l´altre forat.
De fet, sóc molt més que feliç, aixi que no,
no en tic cap queixa Senyora Mort
al contrari. M´hi quedo un temps més.
em menjo el formatge de les rateres
i a sobre surto per l´altre forat.
De fet, sóc molt més que feliç, aixi que no,
no en tic cap queixa Senyora Mort
al contrari. M´hi quedo un temps més.
Grifoll
miércoles, 24 de septiembre de 2008
GRIFOLL (POEMA)
Mentre l´alè no s´encalmi,
fins que la boca,
boca
que aboca
i jo el que s´hi topa,
vida batuda, treva distreta, murmuri d´espasmes,
fonda riquesa corvant-se, tensant-se,
flexible, donant-se, prenent...
això voldra dir que ens fem un petó.
Però si a més a més que l´alè no s´encalmi,
les boques es topin,
murmuri l´espasme, etcètera, etcètera,
fem del silenci el reflex l´un de l´altre,
del sofriment, l´aprenentatge,
del contrapes, el llenguatge
i mesclem el més íntim
amb la bèstia de totes les superficialitats,
llavors, tu i jo, serem els amants.
J. GRIFOLL
fins que la boca,
boca
que aboca
i jo el que s´hi topa,
vida batuda, treva distreta, murmuri d´espasmes,
fonda riquesa corvant-se, tensant-se,
flexible, donant-se, prenent...
això voldra dir que ens fem un petó.
Però si a més a més que l´alè no s´encalmi,
les boques es topin,
murmuri l´espasme, etcètera, etcètera,
fem del silenci el reflex l´un de l´altre,
del sofriment, l´aprenentatge,
del contrapes, el llenguatge
i mesclem el més íntim
amb la bèstia de totes les superficialitats,
llavors, tu i jo, serem els amants.
J. GRIFOLL
EL PARTIT (BLANCALLUM)
Quan setze cares van envant
i la teua és una d’elles, i totes parlen
i ho fan soles, i a l’uníson
veig el gest de la consciència
com s’hi arrapa, al més enllà,
d’aquest teu eix i del tot vostre
per on l’esguard s’eixampla i veu
àdhuc la fúria, que mai manca.
En el bar, ran de fum, rere el vidre,
la pantalla amb un camp verd
i un joc rodó.
Llavors, pens en la ressaca,
en el patir i en la plorera
que aquest, tot just, matí
et feia invocar el verd
d’un camp per jeuri’ i rodolar...
BlancaLlum
25
9
8
i la teua és una d’elles, i totes parlen
i ho fan soles, i a l’uníson
veig el gest de la consciència
com s’hi arrapa, al més enllà,
d’aquest teu eix i del tot vostre
per on l’esguard s’eixampla i veu
àdhuc la fúria, que mai manca.
En el bar, ran de fum, rere el vidre,
la pantalla amb un camp verd
i un joc rodó.
Llavors, pens en la ressaca,
en el patir i en la plorera
que aquest, tot just, matí
et feia invocar el verd
d’un camp per jeuri’ i rodolar...
BlancaLlum
25
9
8
JORDI ROIG, EL POETA DEL MES
http://www.ciutatoci.com/literatura/docs/d08/lit_poeta_jordi_roig_0809.php?Id=2011
Mala sort
Els meus camins creuen els dits davant
la primera cruïlla i m’abandonen...
Sempre sol, sempre lluny, sempre de nit.
He decidit llançar uns quants mots enlaire
i encreuar els dits, també. Demà passat
farà anys que va néixer el meu silenci.
Aquell desconegut coneix el truc,
en canvi jo només puc posar els ulls
en blanc, com fa la casualitat.
El vent va a favor meu. No té cap mèrit
endevinar la porta d’emergència.
Del llibre “El melic de les teranyines”
Mala sort
Els meus camins creuen els dits davant
la primera cruïlla i m’abandonen...
Sempre sol, sempre lluny, sempre de nit.
He decidit llançar uns quants mots enlaire
i encreuar els dits, també. Demà passat
farà anys que va néixer el meu silenci.
Aquell desconegut coneix el truc,
en canvi jo només puc posar els ulls
en blanc, com fa la casualitat.
El vent va a favor meu. No té cap mèrit
endevinar la porta d’emergència.
Del llibre “El melic de les teranyines”
martes, 23 de septiembre de 2008
POEMET (GRIFOLL)
Gràcies per les gràcies,
sort amb la sort,
jugui a veure si guanya
i el deixen jugar.
No es torturi, bon home,
que per això ja tenim als torturadors.
Grifoll
tardor del 2008
sort amb la sort,
jugui a veure si guanya
i el deixen jugar.
No es torturi, bon home,
que per això ja tenim als torturadors.
Grifoll
tardor del 2008
lunes, 22 de septiembre de 2008
NO SE...(GRIFOLL)
NO SE…“un jugete una ilusión”
(serigrafiat a la tapa del boli)
A vegades caiem, i segons on caiem,
voldriem quedar-nos allí per tota la vida.
O, ara que és tard i tot és difícil,
convertir-nos en una bèstia petita com ara un mosquit.
A vegades és ara i ho sents,
o, a poc a poc, anem entrant cadascú a la seva fàbrica més coneguda
i d´una metàfora fariem espetegar tots els miralls del món.
A vegades un cendrer ens fa nosa a la tauleta
i deixaríem de fumar si això fos tan fácil
o, mirant per la finestra et veus a fora
i penses en si ell també et pot veure a tu.
A vegades és tan diaria la contradicció
que els dies son de quarantavuit hores
o, de les deu a Déu a la velocitat de la llum
ha passat un segon
i tots els rellotges t´enganyen apuntant-te amb les agulles
com qui no sent tocar les campanes.
A vegades, la relativitat és relativitza tan educadament
que la confondries amb un cub
o, elevat al quadrat, et sents clavat a terra
i ets una agulla de fer mitja o de cosir.
A vegades parlar amb tu és parlar amb mi
-i el que menys vull és avorrir-te, perdona-
o, entres al carrer i tot és una escenografia
on tots som peluixos i globus i serpentines
i herba i miaus i xupaxups i camins…i no trobes el teu.
Grifoll
Casserres, tardor del 2008
HAN VOLAT VENTILADORS (BLANCALLUM)
HAN VOLAT VENTILADORSEl plat es trenca
el got es vessa
i el neguit
és com de plor
de pena teva
i de por santa.
Veus l’esquerda
que té el món
i cridant
adorant-la
esgarrapant-la
t’hi comuniques
i et fas entendre.
blanCalluM
Zona Franca
23
9
8
sábado, 20 de septiembre de 2008
La CANTÀRIDA...visca la CANTÀRIDA...LAIA MARTINEZ!!!! BLANCALLUM!!!i més........
http://lacantarida.blogspot.com/2008_07_01_archive.htmlEstà prevista la publicació dels dos primers volum per el proper mes de setembre. El primer volum de la col·lecció serà Breviari d'antípodes d'Emili Sánchez-Rubio, i el segon Nedar-te la pell de Pau Castanyer. Per a propers números s'està treballant amb Els estris de la llum de Jaume C. Pons Alorda, La cabra que hi havia de Blanca Llum Vidal i The Sparrow in the baker's dust de Ralph Nelson.
PETIT POEMA DE COLOR VERMELL (GRIFOLL)
PETIT POEMA DE COLOR VERMELL
el meu cor sota els voltors del mig de la gran plaça
que en aquest poema sense escriure
quan li vaig deixar
me´l tornes a renèixer.
Tots els batecs
que em resten per a ser bategats
has de saber
que van
per a tu
a tu
a tu
a tu
-porque cubres con tu aliento mi soledad de niño - A. Jodorowsky'
J.Grifollprimavera2008
el meu cor sota els voltors del mig de la gran plaça
que en aquest poema sense escriure
quan li vaig deixar
me´l tornes a renèixer.
Tots els batecs
que em resten per a ser bategats
has de saber
que van
per a tu
a tu
a tu
a tu
-porque cubres con tu aliento mi soledad de niño - A. Jodorowsky'
J.Grifollprimavera2008
Suscribirse a:
Entradas (Atom)