Gràcies per les gràcies,
sort amb la sort,
jugui a veure si guanya
i el deixen jugar.
No es torturi, bon home,
que per això ja tenim als torturadors.
Grifoll
tardor del 2008
Seguidores
martes, 23 de septiembre de 2008
lunes, 22 de septiembre de 2008
NO SE...(GRIFOLL)
NO SE…“un jugete una ilusión”
(serigrafiat a la tapa del boli)
A vegades caiem, i segons on caiem,
voldriem quedar-nos allí per tota la vida.
O, ara que és tard i tot és difícil,
convertir-nos en una bèstia petita com ara un mosquit.
A vegades és ara i ho sents,
o, a poc a poc, anem entrant cadascú a la seva fàbrica més coneguda
i d´una metàfora fariem espetegar tots els miralls del món.
A vegades un cendrer ens fa nosa a la tauleta
i deixaríem de fumar si això fos tan fácil
o, mirant per la finestra et veus a fora
i penses en si ell també et pot veure a tu.
A vegades és tan diaria la contradicció
que els dies son de quarantavuit hores
o, de les deu a Déu a la velocitat de la llum
ha passat un segon
i tots els rellotges t´enganyen apuntant-te amb les agulles
com qui no sent tocar les campanes.
A vegades, la relativitat és relativitza tan educadament
que la confondries amb un cub
o, elevat al quadrat, et sents clavat a terra
i ets una agulla de fer mitja o de cosir.
A vegades parlar amb tu és parlar amb mi
-i el que menys vull és avorrir-te, perdona-
o, entres al carrer i tot és una escenografia
on tots som peluixos i globus i serpentines
i herba i miaus i xupaxups i camins…i no trobes el teu.
Grifoll
Casserres, tardor del 2008
HAN VOLAT VENTILADORS (BLANCALLUM)
HAN VOLAT VENTILADORSEl plat es trenca
el got es vessa
i el neguit
és com de plor
de pena teva
i de por santa.
Veus l’esquerda
que té el món
i cridant
adorant-la
esgarrapant-la
t’hi comuniques
i et fas entendre.
blanCalluM
Zona Franca
23
9
8
sábado, 20 de septiembre de 2008
La CANTÀRIDA...visca la CANTÀRIDA...LAIA MARTINEZ!!!! BLANCALLUM!!!i més........
http://lacantarida.blogspot.com/2008_07_01_archive.htmlEstà prevista la publicació dels dos primers volum per el proper mes de setembre. El primer volum de la col·lecció serà Breviari d'antípodes d'Emili Sánchez-Rubio, i el segon Nedar-te la pell de Pau Castanyer. Per a propers números s'està treballant amb Els estris de la llum de Jaume C. Pons Alorda, La cabra que hi havia de Blanca Llum Vidal i The Sparrow in the baker's dust de Ralph Nelson.
PETIT POEMA DE COLOR VERMELL (GRIFOLL)
PETIT POEMA DE COLOR VERMELL
el meu cor sota els voltors del mig de la gran plaça
que en aquest poema sense escriure
quan li vaig deixar
me´l tornes a renèixer.
Tots els batecs
que em resten per a ser bategats
has de saber
que van
per a tu
a tu
a tu
a tu
-porque cubres con tu aliento mi soledad de niño - A. Jodorowsky'
J.Grifollprimavera2008
el meu cor sota els voltors del mig de la gran plaça
que en aquest poema sense escriure
quan li vaig deixar
me´l tornes a renèixer.
Tots els batecs
que em resten per a ser bategats
has de saber
que van
per a tu
a tu
a tu
a tu
-porque cubres con tu aliento mi soledad de niño - A. Jodorowsky'
J.Grifollprimavera2008
CANÇÓ DE GRILLS (GRIFOLL)
La nit és un funicular directe als cràters de la lluna,
una cançó de grills,
un dia en vaga,
un fer l ´amor mentre l´amor et fa,
i una estació que les son totes.
La nit son totes les que han de venir,
la sort de tenir-ne la culpa,
i un secret de manifestació
a la plaça de l´habitació
o a la de del cotxe,
un fondre´s en el mateix somni
a esperar la realitat per celebrar
que prossegueix el somni
despres del primer cafè i que no hi ha últim.
una cançó de grills,
un dia en vaga,
un fer l ´amor mentre l´amor et fa,
i una estació que les son totes.
La nit son totes les que han de venir,
la sort de tenir-ne la culpa,
i un secret de manifestació
a la plaça de l´habitació
o a la de del cotxe,
un fondre´s en el mateix somni
a esperar la realitat per celebrar
que prossegueix el somni
despres del primer cafè i que no hi ha últim.
SUBSÒL (BLANCALLUM)
SUBSÒL
de sol
a vosaltres
a tu
Me’n aniré al subsòl a cercar rels
i quan torni, si és que en vinc,
trobaré l’heura un altre cop
enfilant-se per tes branques.
Aquí dins el món se us agermana.
Teniu semblants uns mil dimonis
espiant l’eternitat i existint en cada cosa:
com al feix de melodies sota l’ungla
-que teniu-
i a les mans de clau de sol
-amb que toqueu-.
blanCalluM
Ciutat de Mall
19-8-2008
de sol
a vosaltres
a tu
Me’n aniré al subsòl a cercar rels
i quan torni, si és que en vinc,
trobaré l’heura un altre cop
enfilant-se per tes branques.
Aquí dins el món se us agermana.
Teniu semblants uns mil dimonis
espiant l’eternitat i existint en cada cosa:
com al feix de melodies sota l’ungla
-que teniu-
i a les mans de clau de sol
-amb que toqueu-.
blanCalluM
Ciutat de Mall
19-8-2008
LA LLUM CAU (GRIFOLL)
La llum cau, però la llum no sóc jo,
tinc por,
però la por no és amb mi.
Algún vespre se n´alegrarà tothom d´aquesta desmesura,
algún vespre sense nom ni causa,
alguna lluna plena mal posada
on pesin els sentits el que pesa i no el que ens passa.
Me n´antorxo d´ésser aquest,
i baixa-la tú aquesta mirada, que la meva m´és robada,
i fred, perdo la gràcia.
La foscor engega,
però ni cas: no gemeguem el trauma,
no apaguem l´inapagable,
tot repica en tot com jo pel passadis de la disbauxa
on caic i catacraca.
Dret sóc de paparina,
ho he provat, però em venc a la primera cantonada
amb xurros i tan poca traça.
Perdo el nord? Apadrina´m l´ànima!
jo també xisclo el que m´aguanta
i calço anades i tornades tan tronades com quedar-se.
Visc: son coses que ja passen .
Tú què fas? Nostàlgies? Apadrines? Passes gana?
A mi, que sé d´un llac, de petons vius i bogeríes que mai fan vacançes,
deixa´m ser-te, que t´estimo i amb pancartes,
a tu, que rimes amb la g de tramuntana,
i que aquest poema sense causa
et fa de caçapapallones, T´ESTIMO
i venen sargantanes, paga doble i jo,
lletra de sopes i fumada, dir-te molt i molt i molt,
per a mi ets sagrada confitura o xocolata. Sempre, de quedar-se.
Continuo amb la pilota anada:
avui, canvi de mes, em continuen venint aquí al darrera
pasmes, iscariots, sargents del torna si et quedaves,
trastos que guardaves…
Però ara, esborre´n la meitat ( aquí hi va el teu nom):
T´ESTIMO i als veïns del davant
se´ls hi ha escapa´t la gata blanca.
No se ben bé el que em dic,
però sé ben bé el que et dic:
T´ESTIMO,
aquests del poble del costat
es veu que em venen a partir la cara
per deixar cors bategant al niu de
totes les balançes,
però saps què? mentre em destrossen,
jo t´espero sençer al llit
amb set o més cubells de xocolata
i set condons pirata.
Vinga, bonanit que ja acaben de ser les quatre.
tinc por,
però la por no és amb mi.
Algún vespre se n´alegrarà tothom d´aquesta desmesura,
algún vespre sense nom ni causa,
alguna lluna plena mal posada
on pesin els sentits el que pesa i no el que ens passa.
Me n´antorxo d´ésser aquest,
i baixa-la tú aquesta mirada, que la meva m´és robada,
i fred, perdo la gràcia.
La foscor engega,
però ni cas: no gemeguem el trauma,
no apaguem l´inapagable,
tot repica en tot com jo pel passadis de la disbauxa
on caic i catacraca.
Dret sóc de paparina,
ho he provat, però em venc a la primera cantonada
amb xurros i tan poca traça.
Perdo el nord? Apadrina´m l´ànima!
jo també xisclo el que m´aguanta
i calço anades i tornades tan tronades com quedar-se.
Visc: son coses que ja passen .
Tú què fas? Nostàlgies? Apadrines? Passes gana?
A mi, que sé d´un llac, de petons vius i bogeríes que mai fan vacançes,
deixa´m ser-te, que t´estimo i amb pancartes,
a tu, que rimes amb la g de tramuntana,
i que aquest poema sense causa
et fa de caçapapallones, T´ESTIMO
i venen sargantanes, paga doble i jo,
lletra de sopes i fumada, dir-te molt i molt i molt,
per a mi ets sagrada confitura o xocolata. Sempre, de quedar-se.
Continuo amb la pilota anada:
avui, canvi de mes, em continuen venint aquí al darrera
pasmes, iscariots, sargents del torna si et quedaves,
trastos que guardaves…
Però ara, esborre´n la meitat ( aquí hi va el teu nom):
T´ESTIMO i als veïns del davant
se´ls hi ha escapa´t la gata blanca.
No se ben bé el que em dic,
però sé ben bé el que et dic:
T´ESTIMO,
aquests del poble del costat
es veu que em venen a partir la cara
per deixar cors bategant al niu de
totes les balançes,
però saps què? mentre em destrossen,
jo t´espero sençer al llit
amb set o més cubells de xocolata
i set condons pirata.
Vinga, bonanit que ja acaben de ser les quatre.
L´ULL ENMIG I CAP I CUA EL PENSAMENT (BLANCALLUM)
L’ULL ENMIG I CAP I CUA EL PENSAMENTCórrer el colom i el nen darrera. La mare crida, espai. A prop, la carretera. Vola el colom fregant amb l’ala una altra ploma, la d’en Llull. Ells dos, agafats de la mà,
continuen caminant pel passeig marítim. La catedral, ho ha vist tot.
blanCalluM
20
9
8
martes, 29 de julio de 2008
jueves, 10 de julio de 2008
Blancallum (NARCÍS)
Entre S’Olivar i S’Escorxador
NARCÍS
Odiaré es meus peus
si qualque dia
mat un ca
quan els e veia.
Vull dir, quan
els me mirava.
Els odiaré, sí,
els odiaré
i l’odi sirà
el coltell mortal
pel narcisisme
com ho fou
també pes ca
i com sirà
i com sirà
també per mi
perquè jo, també,
amb ells, moriré.
blanCalluM
Ciutat de Mall
9-7-2008
NARCÍS
Odiaré es meus peus
si qualque dia
mat un ca
quan els e veia.
Vull dir, quan
els me mirava.
Els odiaré, sí,
els odiaré
i l’odi sirà
el coltell mortal
pel narcisisme
com ho fou
també pes ca
i com sirà
i com sirà
també per mi
perquè jo, també,
amb ells, moriré.
blanCalluM
Ciutat de Mall
9-7-2008
lunes, 2 de junio de 2008
FURT (Blancallum)
D’un cop de martell parteixo una roca
i de l’esquerda en surt
un vol de papallones.
Joan Brossa
FURT
M’he inventat la pluja aquesta tarda.
M’he inventat potser la tarda.
La percepció és una fumera
que no entela dins l’esperit,
car t’enlaira amb peus en terra
i cor enllà.
Estenc l’armilla molla
i el vent escup la pluja dins la llar.
La percepció és un espinguet de cosa viva
i un poc... de què diria?
com ser lladre de la pena.
M’he robat el Mal-que-atrapa aquesta tarda.
M’he inventat potser la tarda.
Estenc l’armilla molla
i el vent escup la pluja dins la llar.
I jo aquí
sentint la tramuntana
sentint que el riu va ple
sentint eixa gropada
sentint que la font raja
m’he robat, m’he furtat, quasi m’he pres
i m’he donat, m’he regalat.
La percepció és un llamp de vida
no dins l’ull, sinó en l’esguard.
La percepció és ballar amb la mort
i dar-li voltes, mitja volta
i tal volta mitja volta
és fer possible l’altra mitja.
És de nit i no fa vent.
M’he inventat la pluja aquesta tarda.
M’he inventat potser la tarda
i fot un vent que mou la terra
i li da voltes, mitja volta
i tal volta mitja volta
és fer possible l’altra mitja.
L’única cosa que veig és la que no sento.
M’he inventat sentint la pluja aquesta tarda.
blanCalluM
1
6
8
i de l’esquerda en surt
un vol de papallones.
Joan Brossa
FURT
M’he inventat la pluja aquesta tarda.
M’he inventat potser la tarda.
La percepció és una fumera
que no entela dins l’esperit,
car t’enlaira amb peus en terra
i cor enllà.
Estenc l’armilla molla
i el vent escup la pluja dins la llar.
La percepció és un espinguet de cosa viva
i un poc... de què diria?
com ser lladre de la pena.
M’he robat el Mal-que-atrapa aquesta tarda.
M’he inventat potser la tarda.
Estenc l’armilla molla
i el vent escup la pluja dins la llar.
I jo aquí
sentint la tramuntana
sentint que el riu va ple
sentint eixa gropada
sentint que la font raja
m’he robat, m’he furtat, quasi m’he pres
i m’he donat, m’he regalat.
La percepció és un llamp de vida
no dins l’ull, sinó en l’esguard.
La percepció és ballar amb la mort
i dar-li voltes, mitja volta
i tal volta mitja volta
és fer possible l’altra mitja.
És de nit i no fa vent.
M’he inventat la pluja aquesta tarda.
M’he inventat potser la tarda
i fot un vent que mou la terra
i li da voltes, mitja volta
i tal volta mitja volta
és fer possible l’altra mitja.
L’única cosa que veig és la que no sento.
M’he inventat sentint la pluja aquesta tarda.
blanCalluM
1
6
8
jueves, 29 de mayo de 2008
miércoles, 21 de mayo de 2008
KONVENT!!!!!! (pecat no anar-hi)
moviment punt zero estrena web:
http://www.puntzero.org/
obra: irene escudé
i konvent punt zero estrena cartell i dates
obra: jordi plana pey
http://www.puntzero.org/
obra: irene escudé
i konvent punt zero estrena cartell i dates
obra: jordi plana pey
Suscribirse a:
Entradas (Atom)