poesia, musica, de tot i més....vaja, yendo al grano: sexe, droga i r´n rl!!!!!!!!!
Seguidores
jueves, 14 de febrero de 2008
DISSABtE tOt DÉU a L´ESPUNYOLA!!!
poesia, musica, de tot i més....vaja, yendo al grano: sexe, droga i r´n rl!!!!!!!!!
sábado, 9 de febrero de 2008
RECITAL A L´ESPUNYOLA
reCitaL
a l'eSupunYola
16 de febrer de 2007
ei! vosaltres!
flors del viure!
estels de carn i d'ossos i d'esperit!
encantadors de la rima!
finalment lo mail!
dissabte que ve, 16 de febrer, a l'espunyola (vora casserres, berguedà), entre cal pius i cal peuet, sí, aquí, a pagès, brollarà la música i la poesia des de lo més endins d'aquestes terres! però per això, estímadissims trobadors i trobadores, cal trobar i cantar i saltar i córrer i dir i cridar i xiuxiuejar i tot i de tot i amb tot i més...
així que, poetes de la terra i del més enllà, hi esteu més que convidats! el recital serà més o menys a les 20:00 i el concert cap a les 00:00, per entremig hi haurà vi, formatge, llangonissa i pa amb tomàquet!
evidentment podeu convidar tanta gent com volgueu o portar, fer, desfer, inventar i crear el que us vingui de gust...
també hi haurà un meravellós jaç al terra per dormir-la, o no...
si no teniu cotxu per pujar fins aquí dalt surt un bus de barna, des de plaça universitat, a les 11:00 h o a les 15:00 h (el pròxim no surt fins a les vuit del vespre...!) i haurieu de parar a puig-reig, des d'allà ja ens ho montarem per baixar-vos a buscar amb cotxe, bicicleta o escombra voladora...
vinga gent, mos veim dimecres a l'horiginal i preparem pestes poètiques i demés, no?
si podeu digue-me cosetes, val?
au, petó petonàs!
blanCalluM
flors del viure!
estels de carn i d'ossos i d'esperit!
encantadors de la rima!
finalment lo mail!
dissabte que ve, 16 de febrer, a l'espunyola (vora casserres, berguedà), entre cal pius i cal peuet, sí, aquí, a pagès, brollarà la música i la poesia des de lo més endins d'aquestes terres! però per això, estímadissims trobadors i trobadores, cal trobar i cantar i saltar i córrer i dir i cridar i xiuxiuejar i tot i de tot i amb tot i més...
així que, poetes de la terra i del més enllà, hi esteu més que convidats! el recital serà més o menys a les 20:00 i el concert cap a les 00:00, per entremig hi haurà vi, formatge, llangonissa i pa amb tomàquet!
evidentment podeu convidar tanta gent com volgueu o portar, fer, desfer, inventar i crear el que us vingui de gust...
també hi haurà un meravellós jaç al terra per dormir-la, o no...
si no teniu cotxu per pujar fins aquí dalt surt un bus de barna, des de plaça universitat, a les 11:00 h o a les 15:00 h (el pròxim no surt fins a les vuit del vespre...!) i haurieu de parar a puig-reig, des d'allà ja ens ho montarem per baixar-vos a buscar amb cotxe, bicicleta o escombra voladora...
vinga gent, mos veim dimecres a l'horiginal i preparem pestes poètiques i demés, no?
si podeu digue-me cosetes, val?
au, petó petonàs!
blanCalluM
viernes, 1 de febrero de 2008
mil IONS DE GRÀCIES!!!! Ja sóc de QUARK!!!!!!
Josep Grifoll (Manresa, 1972)
http://www.fti.uab.es/quarkpoesia
Va ésser engendrat a Casserres (Poble Poema del Berguedà). Coses que té la vida però, van fer que nasqués a Manresa (Ciutat Grillart del Bages) el 19 del 09 del 72. Des de petit, les aficions dels seus companys no s'assemblaven ni per casualitat a les seves. Quan els altres jugaven a futbol, ell s'escapava a buscar escorpins sota les pedres. Quan els altres s'intercanviaven cromos o cintes de jocs d'aquells primers ordinadors que avui ja no es troben ni a les deixalleries, ell se n´anava a recollir rajoles trencades que queien al darrera de l'escola per fer-ne “esculturetes”. La seva gran frase era a arribar a casa, quan els pares li preguntaven “Què heu fet avui?” i ell, sense incloure-s'hi, responia “els altres han jugat a futbol” o “els altres han fet tal cosa”, com si ell no fos ni hagués fet res.
Gran part de la infantesa la va viure corrent pels boscos de Casserres, caçant gripaus, ratpenats, serps i fent invents amb pólvora (va fer volar el safareig de casa als 9 anys). Vaja, un remeneta.
Anava a classe de dibuix i pintura al sortir de classe (suposo perquè en aquella època a Manresa es feia això), però tot acabava en bodegons o similars que els pobres pares havien de penjar després a casa.
Va estudiar de tècnic sanitari (encara no sap el per què), i després d'un girament mental cap allà als 19 se'n va anar a BCN a estudiar 3 anys fotografia. D'això en va treballar 5 o 6, cal destacar que aquí va conèixer gent com en Brossa, en Panero, etc…, va exposar per aquí i fins a França, va publicar per aquí i fins l'altra banda del “xarcu”…però el suport era massa pla, així que hi va començar a enganxar coses, fent-ne collages i demès animalades com instal·lacions tan barroques que t'hi podies passar hores i encara hi descobries coses noves. Al final va acabar pintant ja amb terres i làtex, coles i cendres, etc. També forces exposicions, publicacions i demès…
Però el que més li costava (que també ja li venia del giratori mental dels 19 anys) era escriure. I, tossut, és on més va acabar per fotre-hi banya, fins que un bon dia, xulo ell, i amb un grapat de poemes sota el braç, se'n va anar a correus i els va enviar a tres editorials, una de les quals li va respondre (Edicions l´Albí) que és podria parlar de publicar-ho. Ell, encara flipa. Així doncs el seu 1er llibre va ser En desordre , i al cap de uns dos anys, Dels anys beguts de la mateixa editorial i col·lecció. També ha escrit quatre ratlles per aquí i quatre per allà en algunes revistes i (com no?) parets, ha recitat (sempre cagant-la, com diu ell), per aquí i no tant per allà, a l´Horiginal per exemple, a la Font del Balç on va conèixer l´Enric Cassasses i en Tomàs Arias, i junt amb la Blancallum i la D ´olors i els ja citats n´han anat fent alguna d'aquestes, així com crear el Blog de poètica crapulística per anar arxivant allò que la memòria de peix ja no li deixa fer.
A part, o no tant, que ve a ser el mateix, treballa amb la millor gent del món, gent etiquetada com a disminuïts o amb trastorns mentals, que a l´hora de la veritat sempre son els seus referents junt amb Benedetti´s, Pessoa´s, Goytisolo´s, Plath´s i tants més.
Mes, el que cerca, després de tanta xerrameca és, per sobre de tot, defensar l'alegria.
martes, 29 de enero de 2008
PLANETA TERRA (Grifoll)
Primer, buidar la paperera de reciclatge;
seguidament, configurar les actualitzacions,
i, sense antivirus ni passwords
alçar les ales,
no pas per volar aquest cop,
ara valents,
tocant de peus a terra
per abraçar l´altre,
que son intercanvis de batecs el que ens dóna sentit,
sino, de què? per què? tot plegadet a la butxaca,
ben clenxats i anar passant itv´s?
seguidament, configurar les actualitzacions,
i, sense antivirus ni passwords
alçar les ales,
no pas per volar aquest cop,
ara valents,
tocant de peus a terra
per abraçar l´altre,
que son intercanvis de batecs el que ens dóna sentit,
sino, de què? per què? tot plegadet a la butxaca,
ben clenxats i anar passant itv´s?
Plorar junts, alçar-nos així l´un a l´altre
i entregar-nos a la causa única que és la d´anar-hi junts,
que som iguals i anem en la mateixa direcció, que
si així no és
continuarem veient les parets grises, grises,
i ens ennuegarem amb el que ennuega
i farem dels diccionaris
déus.
Que no per tenir ales, cal voler volar,
ni per saber-ne la contrassenya, endinsar-se al blog de l´etiquetador.
Fregar-nos amb les plomes, les de l´un amb les de l´altre
fins que totes, de tant juntes, crear l´ocell que a trossets som,
esparracar el coixí en el que ens teniem engabiats
i fer-li vaga al son
per despertar a
aquest somni que no és utopia;
tots iguals de diferents i fora panys de l´ànima
i cosits a l´ham: les cicatrius a l´aire,
que son perque ens fem
els uns als altres companyia.
I això és fer l´amor,
i el demès son tonteríes.
Josep Grifoll
Planeta terra a 28/01/2008 D.C.
i entregar-nos a la causa única que és la d´anar-hi junts,
que som iguals i anem en la mateixa direcció, que
si així no és
continuarem veient les parets grises, grises,
i ens ennuegarem amb el que ennuega
i farem dels diccionaris
déus.
Que no per tenir ales, cal voler volar,
ni per saber-ne la contrassenya, endinsar-se al blog de l´etiquetador.
Fregar-nos amb les plomes, les de l´un amb les de l´altre
fins que totes, de tant juntes, crear l´ocell que a trossets som,
esparracar el coixí en el que ens teniem engabiats
i fer-li vaga al son
per despertar a
aquest somni que no és utopia;
tots iguals de diferents i fora panys de l´ànima
i cosits a l´ham: les cicatrius a l´aire,
que son perque ens fem
els uns als altres companyia.
I això és fer l´amor,
i el demès son tonteríes.
Josep Grifoll
Planeta terra a 28/01/2008 D.C.
viernes, 25 de enero de 2008
A LA JUDIT. Amb tot el cor.
No ho sé, però m´agrada creure que les coses, quan es fan amb el cor prenen màgia, i que aquesta es dirigeix vers allà on vols que s´encengui l´espurna. Així doncs, aquesta tarda he anat al Serrat de Santpedor
i he fet una circunferencia oval (com dues jotes enganxades) amb pedres que he pintat de blanc com els estels, i despres, al mig hi he plantat unes magranes, que son rojes com el cor, perque aquesta màgia hi bategui.
A més, és un lloc on tot el que es veu és natura, un lloc on poder seure a prendre energia, un lloc des d´on enlairar-se. Un lloc que vé a ser un desig, perque sàpigues, Judit, que no estàs sola, que et mereixes el millor i que el que desprens és tan meravellós que el món sense tú, perdria tota la poesia, seria en blanc i negre i els ocells (tú el més volador), no existiríen.
Josep.
jueves, 24 de enero de 2008
ENTREVISTA (ÚLTIMA) a GRILLART PER LA SER DE MANRESA. Ja la tenim amb audio
http://manres.blogspot.com/Testimoni contundent d'un dels personatges més inquietants sortits de les clavegueres de la nostra ciutat. No us voldria enganyar, m'ha costat un ou topar amb aquest Grillat. I just quan puc contactar amb ell, va i ens deixa.En exclusiava per a tots vosaltres les últimes paraules de GRILLART:
Si no se sent aneu a: http://www.goear.com/listen.php?v=83046dc
Esperem la nova mutació del grill més artístic i bon conseller de la nostra ciutat.
(en nom de l'art).
lunes, 21 de enero de 2008
GRILLART HA MORT
Ben aviat penjarem en audio les seves darreres paraules en l´entrevista que va tenir lloc a la SER de Radio Manresa aquest passat diumenge de Gener del 2008.
DES DEL SEGON GRAÓ (D´olors). A Grillart.
que cada dia sigui
la nit menys pensada
Grillart
la vida a veces
te invita a una ronda
Ismael Serrano
i sempre passen coses
Josep Grifoll
des del segon graó
A Grillart,
per ensenyar-me a trobar l’escala
I ni que sigui per un dia... també podem ser útils?
com, sense més i perquè sí, fer que el més possible és que et passi l’impossible
com si ara te’ls tiren qui ja te’ls havia tirat i els arreplegues
al cop i altra vegada,
o parlem de la germana d’un tal qual, que te l’estimes
i patim-hi, com si cal, que si n’està,
de trista,
pugem costa amunt de l’abraçada;
I ser-ne, per què no, la morena de la segona com ara se’ns acosta la rossa de la quarta
i que tu em siguis un grill que se’m regala en nom de l’optimisme;
tot,
mentre puges l’escala de cargol i et passa allò que li volies dir d’estic encantat
i no et surt perquè t’ha passat,
que te n’has quedat justament d’això
que se’n diu de quedar-se’n encantada;
o creure,
perquè et creus i és,
com qui ho sap perquè ho sap,
en un joc de màgia que et fa veure que sempre i tot mentrestant passen coses
o potser en un joc de mans
que quan ara no se què és que se’ns cau, ve l’altre i ens en paga una ronda
i ni que sigui per fer-ne l’últim,
de vers,
en el dia d’avui que, com dius tu, segueix sent i des de sempre
cada dia la nit menys pensada,
podem tornar a ser inútils i
com sense més i perquè sí parlar del darrer disc de l’Ismael Serrano.
D’olors a VIU-TE
al20gener2008
la nit menys pensada
Grillart
la vida a veces
te invita a una ronda
Ismael Serrano
i sempre passen coses
Josep Grifoll
des del segon graó
A Grillart,
per ensenyar-me a trobar l’escala
I ni que sigui per un dia... també podem ser útils?
com, sense més i perquè sí, fer que el més possible és que et passi l’impossible
com si ara te’ls tiren qui ja te’ls havia tirat i els arreplegues
al cop i altra vegada,
o parlem de la germana d’un tal qual, que te l’estimes
i patim-hi, com si cal, que si n’està,
de trista,
pugem costa amunt de l’abraçada;
I ser-ne, per què no, la morena de la segona com ara se’ns acosta la rossa de la quarta
i que tu em siguis un grill que se’m regala en nom de l’optimisme;
tot,
mentre puges l’escala de cargol i et passa allò que li volies dir d’estic encantat
i no et surt perquè t’ha passat,
que te n’has quedat justament d’això
que se’n diu de quedar-se’n encantada;
o creure,
perquè et creus i és,
com qui ho sap perquè ho sap,
en un joc de màgia que et fa veure que sempre i tot mentrestant passen coses
o potser en un joc de mans
que quan ara no se què és que se’ns cau, ve l’altre i ens en paga una ronda
i ni que sigui per fer-ne l’últim,
de vers,
en el dia d’avui que, com dius tu, segueix sent i des de sempre
cada dia la nit menys pensada,
podem tornar a ser inútils i
com sense més i perquè sí parlar del darrer disc de l’Ismael Serrano.
D’olors a VIU-TE
al20gener2008
domingo, 20 de enero de 2008
HABITANTES DE LA TIERRA, NUESTRA PEQUEÑA DIVINIDAD, VENIMOS EN SON DE PAZ (ISMAEL SERRANO)
Ahir a la nit, en acabat el concert del mestre, mentre la D´olors i un servidor intercanviavem llibres, flaixos i les poques paraules que ens sortien amb L´Ismael Serrano, el Miquel ho feia amb el cartell, que pa xulo, él!viernes, 18 de enero de 2008
INTERVENCIÓ "arbre fruits de plata" (Grifoll)
És diu que, sovint, les ànimes surten del cos (viatge astral o dígue-li com vulguis), ja mentre dormim o a base de fer-ne pràctica. El cas és que, els que hi creuen, asseguren que quan això passa, ànima i cos van unides per un cordó (metaumbilicaloviatjador) de plata per poder tornar a unir-se les dues parts, i que si es trenqués, caput! Vaja, adéu-siau vida.
Jo, per si de cas, el que he fet per si algú té un "mal viatge" o un bitllet sols d´anada, pugui collir un d´aquests fruits de l´arbre màgic i tornar. Continuaré bosquejant. Mentrestant, el primer.
BOMBES-TINTA sobre tela (Grifoll)
L´obra final, a base de petards i cartutxs de tinta d´impresora:I aquí sota, el vídeo, que més que mal muntat,
el que està és desmuntat, però valgui
la intenció, tú:
lunes, 14 de enero de 2008
GRILLART a la SER Manresa. Diumenge 20 a les 13h.
Bones i més!!!
Aquest diumenge dia
20 a les 13h,
per la cadena SER
de Ràdio Manresa (95.8 FM),
no us ho perdeu,
entrevisten a GRILLART,
i segons sembla ser,
serà allò que en diuen "el desenlace..."
No us ho perdeu.
http://www.youtube.com/watch?v=e_FAl91ztlM
Aquest diumenge dia
20 a les 13h,
per la cadena SER
de Ràdio Manresa (95.8 FM),
no us ho perdeu,
entrevisten a GRILLART,
i segons sembla ser,
serà allò que en diuen "el desenlace..."
No us ho perdeu.
http://www.youtube.com/watch?v=e_FAl91ztlM
jueves, 10 de enero de 2008
DANÇA EN DEJÚ (BlancaLlum)
Tots hem sigut expulsats de la matriu.
Memi
I per ‘na bé...
amb el Zigo-zigo della Moreneta
d’en Pascal Comelade
DANÇA EN DEJÚ
tenim roures dalt el cap.
la nit marfon la por entre llurs branques.
la lluna cau, fins i tot, en el dolor.
el riu s’endú, fins baix a mar, les fulles seques.
la calor trenca la nou tancada.
el món rodola dins nostres ments.
i amb tot, ressona el cap
són les arrels per les entranyes...
marfonent por
cruixint la branca
caient la lluna
vivint el riu
trencant la nou
rodolant móns...
són les arrels per les entranyes
ressona el cap, i amb tot...
‘nem rodolant i anem mirant
tots aquests roures com van morint, que anem matant
i com damunt, damunt sa mort, nostra tragèdia
tornen a néixer i amb gran posat i amb fulla viva
ens foten la branca a l’ull i ens deixen cecs.
llavors, tot consisteix en ‘na tocant i anar palpant
la vella soca del roure etern
i en la negror de nostra mira
surten mots de les parets de roca antiga
ballen trons amb fils de llum davall el sol
canten nins damunt estels sortint del fang
esclaten veus
marfonent por
cruixint la branca
caient la lluna
vivint el riu
trencant la nou
rodolant móns...
el món rodola dins nostres ments.
és el cos qui traça l’òrbita en la matèria.
és el cor qui viu en cercles damunt la terra.
i les paraules, esferes de llum,
esferes llumeres, van posant nom a l’esgarrifor
de ser-me jo mirant un buit tot ple de mi,
tot ple de fulles...
tenim roures dalt el cap
marfonent por
cruixint la branca
caient la lluna
vivint el riu
trencant la nou
rodolant móns...
!
blanCalluM
9
1
8
Memi
I per ‘na bé...
amb el Zigo-zigo della Moreneta
d’en Pascal Comelade
DANÇA EN DEJÚ
tenim roures dalt el cap.
la nit marfon la por entre llurs branques.
la lluna cau, fins i tot, en el dolor.
el riu s’endú, fins baix a mar, les fulles seques.
la calor trenca la nou tancada.
el món rodola dins nostres ments.
i amb tot, ressona el cap
són les arrels per les entranyes...
marfonent por
cruixint la branca
caient la lluna
vivint el riu
trencant la nou
rodolant móns...
són les arrels per les entranyes
ressona el cap, i amb tot...
‘nem rodolant i anem mirant
tots aquests roures com van morint, que anem matant
i com damunt, damunt sa mort, nostra tragèdia
tornen a néixer i amb gran posat i amb fulla viva
ens foten la branca a l’ull i ens deixen cecs.
llavors, tot consisteix en ‘na tocant i anar palpant
la vella soca del roure etern
i en la negror de nostra mira
surten mots de les parets de roca antiga
ballen trons amb fils de llum davall el sol
canten nins damunt estels sortint del fang
esclaten veus
marfonent por
cruixint la branca
caient la lluna
vivint el riu
trencant la nou
rodolant móns...
el món rodola dins nostres ments.
és el cos qui traça l’òrbita en la matèria.
és el cor qui viu en cercles damunt la terra.
i les paraules, esferes de llum,
esferes llumeres, van posant nom a l’esgarrifor
de ser-me jo mirant un buit tot ple de mi,
tot ple de fulles...
tenim roures dalt el cap
marfonent por
cruixint la branca
caient la lluna
vivint el riu
trencant la nou
rodolant móns...
!
blanCalluM
9
1
8
DES DEL W.C (D´olors)
Tens la boca com una sabata però entre aquest va i ve
de pupil·les de denúncia no aixafar-se la llengua
ha d’ésser cosa fina,
com no ressaltar enmig de decebuts que no els queda més
que pixar fora de test
o brunzir com una mosca a les calces d’una puta;
tot, mentre esquives el desmanegat que fa un excés
arrebossat de bogeria.
Desig de la sabata de tallar el cordó que l’estreny
per vés a saber quin cony de norma
i fer d’anormal cada badall intermitent que va
de boca en boca,
sola desgastada per aquest caminar bocabadat mirant descompensat
la pampalluga d’una estrella,
(indirectament aquests són els detalls de qui fa de la vida vida
i la caga perquè arrisca).
I ara, a peu coix, tira ràpid de la cadena del wàter
amb aquesta mena de poema
i agafa la sortida d’emergència
que ja se sap,
pensar contracorrent des de sempre
ha estat delicte.
D’olors a pudors a 9 de gener
2008
martes, 8 de enero de 2008
miércoles, 2 de enero de 2008
jueves, 27 de diciembre de 2007
COM EL SILENCI (J.Grifoll). Il.lustració: Edu.
Sec al teu costat sense que tu em vegis.
Em dones tanta pau com la que a tu mateixa et negues.
Però ara fes,
i jo seré les teves ales
i el teu vent. Serà senzill.
N´és tan tot de senzill:
una clau que t´obre la porta de casa,
aquest dia que és encara sempre avui…
Tot que,
quan una pedra et faci mal al peu, aixeca´l:
no hi serà quan el tornis a abaixar. També camino amb tu
quan menys t´ho penses,
perque avui sóc un àngel,
i en aquest dia que és sempre avui
continuare sent el teu àngel
fins que el teu plomatge ja sigui més fort que el meu,
quan les paral.leles se´ns dispersin
i la lluna t´emboliqui amb remolins de llum.
I hauré tingut la millor feina del món en aquesta vida:
la d´haver estat el teu àngel,
quan no pugui dir-te més que gràcies
i el meu batec és quedi amb tu,
mentre tu reps a un nen que plora
perque no troba casa seva i et fas clau
o no sap quin dia és festa grossa i tu l´hi mostres
el calendari de cada dia.
No et pots imaginar com n´és de meravellòs
ser aquest teu àngel i ser fort amb tu, brillant com tu
sense quedar-se sols amb els principis,
que se´ns escolti tan amunt com el silenci…
Em dones tanta pau com la que a tu mateixa et negues.
Però ara fes,
i jo seré les teves ales
i el teu vent. Serà senzill.
N´és tan tot de senzill:
una clau que t´obre la porta de casa,
aquest dia que és encara sempre avui…
Tot que,
quan una pedra et faci mal al peu, aixeca´l:
no hi serà quan el tornis a abaixar. També camino amb tu
quan menys t´ho penses,
perque avui sóc un àngel,
i en aquest dia que és sempre avui
continuare sent el teu àngel
fins que el teu plomatge ja sigui més fort que el meu,
quan les paral.leles se´ns dispersin
i la lluna t´emboliqui amb remolins de llum.
I hauré tingut la millor feina del món en aquesta vida:
la d´haver estat el teu àngel,
quan no pugui dir-te més que gràcies
i el meu batec és quedi amb tu,
mentre tu reps a un nen que plora
perque no troba casa seva i et fas clau
o no sap quin dia és festa grossa i tu l´hi mostres
el calendari de cada dia.
No et pots imaginar com n´és de meravellòs
ser aquest teu àngel i ser fort amb tu, brillant com tu
sense quedar-se sols amb els principis,
que se´ns escolti tan amunt com el silenci…
jueves, 6 de diciembre de 2007
D´olors (petò de postguerra)
petó de postguerra
M’acosto, ara ja, desarmada de vergonya
com si fos el gat que ens estripa aquesta carta de metralla
i escriure el xàfec d’una vida no viscuda,
segueixo sent el mateix dubte on escollir,
amb extingida lucidesa,
un irreal tan fora de morals que desterra la por d’aquests que som
que després de tot encara lluiten,
aquests que s’estimen d’estimar-se amb la fam de la postguerra,
vencedors o vençuts,
tan se val,
seguim sent l’ànima d’aquells que en van ser víctimes
i entre aquest udol de por que ve al capvespre,
en sabem encara de saber-ne,
d’alimentar-nos l’un de l’altre,
que l’un és el pa de cada dia,
que l’altre l’aliment desmesurat d’una carícia,
fins cada cos es descanvia,
de pell a pell que sumen
i on tot encara hi resta,
com ara dues boques en la bandera del soldat que vam ser un dia;
i dibuixen, ja sense mans (que ni això ens cal),
aquest petó
que borra de la història allò que els altres
van entendre i batejar amb el nom de guerra,
que no va ser-ne pas la nostra,
que si vam aprendre a disparar, va ser aquest verb
que no és de conjugar sinó de fer-ne.
D’olors al 5 de desembre del 2007
M’acosto, ara ja, desarmada de vergonya
com si fos el gat que ens estripa aquesta carta de metralla
i escriure el xàfec d’una vida no viscuda,
segueixo sent el mateix dubte on escollir,
amb extingida lucidesa,
un irreal tan fora de morals que desterra la por d’aquests que som
que després de tot encara lluiten,
aquests que s’estimen d’estimar-se amb la fam de la postguerra,
vencedors o vençuts,
tan se val,
seguim sent l’ànima d’aquells que en van ser víctimes
i entre aquest udol de por que ve al capvespre,
en sabem encara de saber-ne,
d’alimentar-nos l’un de l’altre,
que l’un és el pa de cada dia,
que l’altre l’aliment desmesurat d’una carícia,
fins cada cos es descanvia,
de pell a pell que sumen
i on tot encara hi resta,
com ara dues boques en la bandera del soldat que vam ser un dia;
i dibuixen, ja sense mans (que ni això ens cal),
aquest petó
que borra de la història allò que els altres
van entendre i batejar amb el nom de guerra,
que no va ser-ne pas la nostra,
que si vam aprendre a disparar, va ser aquest verb
que no és de conjugar sinó de fer-ne.
D’olors al 5 de desembre del 2007
martes, 27 de noviembre de 2007
domingo, 11 de noviembre de 2007
COMENTARIS GRILLART a manres.blogspot:
http://manres.blogspot.com/2006/11/que-qui-com-on-s-grillart-des-de-fa.html3 comentaris:
L-Aura ha dit...
M'encanta GrillArt.A manresa no hi foten mai res...*A*
12:02
Anònim ha dit...
El Grillart aquest em sembla un guarro de collons. T feta unes pintades a uns llocs abandonats que si no fos per aquests "garabatos" es conservarien bastant intactes.He vist coses maques a llocs abandonats com grafitis molt ben treballats per les pintades d'aquest "senyor" no sn res ms que vulgars intents de deixar la seva marca per a tot arreu, digne de un pre-adolescent.Per si em llegeix: al llocs abandonats si s'ecriu algo es fa amb guix i si no en petit en un lloc discret.
12:30
GRILLART ha dit...
Hola, sóc GRILLART. Me n´alegro molt que hi hagi gent a la que li agradi el que faig. I referent al que dius tu, Anònim, jo també he vist graffitis meravellosos i molt ben treballats, però és que jo mai he pretès que l´estètica hi pintes res en el que dic, tot al contrari,el que jo faig i m´agrada fer son justament "garabatus" que siguin 4 paraules. Per altra banda, no et confonguis, no semblo pre-adolescent: encara no hi he arribat. Sóc més petit encara que tot això.Vinga doncs, Anònim. Tan sols volia comentar-te això i donar-te les gràcies per dir-hi la teva. Que és així com hauríen d´ésser les coses, que tothom hi digues la seva i ningú s´enfades. Tot teu:GRILLART.
NACIONALISTES de j.grifoll.
Nacionalistes son aquells que dibuixen fronteres als mapes
i en la realitat edifiquen murs.
Nacionalistes son aquells que es pensen que estimar-se a un mateix
és tenir odi al del costat.
Nacionalistes son aquells que tenen fred perque abraçar a l´altre
sería traicionar-se.
Nacionalistes son aquells que no deixen la sal al veí.
Nacionalistes son aquells que no et poden donar la mà
sino la tens del seu mateix color perque se´ls hi fa urpa.
Nacionalistes son aquells que s´emboliquen tant amb draps de coloraines
que acaben amb els ulls embenats.
Nacionalistes son aquells que s´estimen tan poc tros de terra
que abans de ser enterrats ja hi son colgats.
Nacionalistes son aquells que es creuen capaços de jutjar, de sentenciar,
de condemnar.
Nacionalistes son aquells que sota les costelles no hi tenen un cor, sino un totxo.
Naci0nalistes son aquells capaços d´odiar d´un a mil desconeguts.
Nacionalistes son aquells que et tanquen la porta, que et posen barreres,
que et tallen el pas…
Nacionalistes….
Jo, m´estimo més allò que canta el Sisa de “oh, benvinguts, passeu passeu
que casa meva és casa teva si és que hi han cases d´algú”.
i en la realitat edifiquen murs.
Nacionalistes son aquells que es pensen que estimar-se a un mateix
és tenir odi al del costat.
Nacionalistes son aquells que tenen fred perque abraçar a l´altre
sería traicionar-se.
Nacionalistes son aquells que no deixen la sal al veí.
Nacionalistes son aquells que no et poden donar la mà
sino la tens del seu mateix color perque se´ls hi fa urpa.
Nacionalistes son aquells que s´emboliquen tant amb draps de coloraines
que acaben amb els ulls embenats.
Nacionalistes son aquells que s´estimen tan poc tros de terra
que abans de ser enterrats ja hi son colgats.
Nacionalistes son aquells que es creuen capaços de jutjar, de sentenciar,
de condemnar.
Nacionalistes son aquells que sota les costelles no hi tenen un cor, sino un totxo.
Naci0nalistes son aquells capaços d´odiar d´un a mil desconeguts.
Nacionalistes son aquells que et tanquen la porta, que et posen barreres,
que et tallen el pas…
Nacionalistes….
Jo, m´estimo més allò que canta el Sisa de “oh, benvinguts, passeu passeu
que casa meva és casa teva si és que hi han cases d´algú”.
domingo, 4 de noviembre de 2007
BlancaLlum i D´olors (recital BENEÏDA POESIA.) EL VIDEO.
La Blanca de tots els colors, la Dolors de totes les olors, vaja, la Dolors Juàrez, la Blanca Vidal, dins el cícle "Maleïts" organitzat per La KAMPANA (Mil gràcies Marta Ribas), a BENEÏDA POESIA, recitant a Puigterra. Màgic. (N´hi haurà més....)
CLIQUEU:GRILLART: el videofurtiu
].JPG)
Desde arteenbarcelona.com ens arriba finalment el "VIDEOFURTIU" de "GRILLART".
Aquest, va ser el que és va poder veure (entre d´altres clips), projectat als carrers de Manresa i al Museu Comarcal de la mateixa ciutat la setmana en que és va presentar el num 10 de la revista"Q" ( "Qincidències") en que la portada era dedicada a GRILLART. Cliqueu aquest enllaç per veure´l:
http://www.youtube.com/watch?v=e_FAl91ztlM
viernes, 2 de noviembre de 2007
jueves, 25 de octubre de 2007
miércoles, 24 de octubre de 2007
MÉS TRÀFEC
(Montse Grifoll en plena actuació a Guernika)SETSIntérpretes: LYDIA CANALS, CRISTINA MAS, PEP MOLLAR, MONTSE GRIFOLLEscenografía: TRÁFEC TEATREVestuario, Sonido, Iluminación : TRÁFEC TEATREFotografía: JESÚS ALSINAMontage audiovisual: JORDI PLANADirección: LYDIA CANALSProcucción: TRÁFEC TEATRE
Gula, lujuria, ira… y así hasta siete son los pecados capitales que la compañía Tráfec Teatro exhibirá en la obra Sets. Un viaje onírico y seductor por el mundo de los vicios capitales donde el protagonista se confiesa bajo la mirada pública, se radiografía delante de la vida viciosamente callada del público y éste lo ve pasearse como una bestia enjaulada.... Codicia, envidia, soberbia... nadie podrá resistirse a la tentación de averiguar que se esconde detrás de las prohibiciones, de viajar más allá de la oscuridad, de ver y vivir en su propia piel los placeres ocultos, o no, de nuestra sociedad y todo ello atrapará al espectador en su ociosa telaraña. ... Pereza. Es lo que no ha tenido el grupo Tráfec Teatre para crear un espectáculo donde se juega con la fusión del teatro gestual y las proyecciones audiovisuales.Desde que inició su andadura en 1989 en Barcelona, no ha parado. Comenzando con la línea de los Happenings, se propusieron un continuado trabajo corporal y diligente en todas sus realizaciones. De ahí surge Res 1part. En cambio en Zel buscaban expresar un sentimiento sin el uso de la palabra. Hoy en día, trabajan a partir de la fotografía y el movimiento, explorando las sombras y los objetos incluyendo alguna palabra, como es el caso de Sets.
MAIATZAK 2 MAYO (20.30)LIZEO ANTZOKIA - GERNIKA
Teatro Música Danza Zona Abierta Opinión Agenda Conócenos Suscríbete Contacta Buscador Números Anteriores
© elorrio artez blai kultur elkartea,2001artez@artezblai.comC/ Elizburu, 3 - 48.230 - Elorrio - Bizkaia tlf: (+34) 946 583 082 fax: (+34) 946 231 886
TRÀFEC TEATRE (tots cap a Arbúcies)
Tràfec Teatre repeteix demà amb l'obra ''Mots morts' al Teatre Municipal de Berga
La companyia ha estat seleccionada per participar al Concurs de Teatre Amateur d'Arbúcies
19/10/2007 14:32 La companyia Tràfec Teatre repeteix aquest cap de setmana a Berga amb el seu espectacle ‘Mots Morts’. L’obra tracta de la situació de les llengües minoritàries i que, per tant, estan en perill, com és el català. Tot i això, es tracta de teatre de gest, és a dir, encara que tracti de les llengües, no hi ha paraules. La companyia berguedana espera repetir la bona acollida que va tenir la primera representació de l’obra. Després d’aquesta estrena, ‘Mots morts’ va ser a la programació de la Mostra Nacional de Teatre Amateur de Pineda de Mar. A més, l’obra ha estat seleccionada entre una trentena de projectes per participar al Concurs de Teatre Amateur d’Arbúcies, el proper 10 de novembre. Tràfec Teatre a més està treballant des de fa més de mig any en un nou projecte al voltant de l’imaginari del poeta Federico García Lorca. Aquest nou espectacle es representarà el març de l’any que ve. Abans, però, concretament, demà a 2/4 d’11 de la nit es podrà veure ‘Mots morts’ al Teatre Municipal de Berga.
La companyia ha estat seleccionada per participar al Concurs de Teatre Amateur d'Arbúcies
19/10/2007 14:32 La companyia Tràfec Teatre repeteix aquest cap de setmana a Berga amb el seu espectacle ‘Mots Morts’. L’obra tracta de la situació de les llengües minoritàries i que, per tant, estan en perill, com és el català. Tot i això, es tracta de teatre de gest, és a dir, encara que tracti de les llengües, no hi ha paraules. La companyia berguedana espera repetir la bona acollida que va tenir la primera representació de l’obra. Després d’aquesta estrena, ‘Mots morts’ va ser a la programació de la Mostra Nacional de Teatre Amateur de Pineda de Mar. A més, l’obra ha estat seleccionada entre una trentena de projectes per participar al Concurs de Teatre Amateur d’Arbúcies, el proper 10 de novembre. Tràfec Teatre a més està treballant des de fa més de mig any en un nou projecte al voltant de l’imaginari del poeta Federico García Lorca. Aquest nou espectacle es representarà el març de l’any que ve. Abans, però, concretament, demà a 2/4 d’11 de la nit es podrà veure ‘Mots morts’ al Teatre Municipal de Berga.
viernes, 19 de octubre de 2007
miércoles, 17 de octubre de 2007
DOS POEMES (ZULIMA-GRIFOLL) I UNA PORTA.
ALGUNAS CONSIDERACIONES
Como un pájaro desorientado que lucha contra el viento
o un pez sin fuerza nadando a contra corriente,
Cenicienta anda perdida entre sus conflictos,
que son tuyos.
Como un gusano en busca de una salida luciente
o una abeja perdida en un bosque quemado,
Cenicienta Gris se cuelga del hilo de su memoria,
que es tuya.
A oscuras, en cueros, se llora.
Cenicienta Gris fotografía ciudades en el negativo del recuerdo,
lugares donde nunca estás.
Ciudades herrumbrosas, ciudades condena,
moles de cemento coloreadas con rostros que no dicen nada.
Allí no estás tú.
Torres de Babel, luces sin sombra, gente sin nombre,
Cenicienta Oscura se solivianta. Allí no estás tú.
Es mentira, los reyes magos no existen.
Los milagros tampoco.
Cenicienta Invisible no lo sabe y te busca.
Cenicienta sin reino, anónima, frágil, loca.
Sola.
Te llora.
o un pez sin fuerza nadando a contra corriente,
Cenicienta anda perdida entre sus conflictos,
que son tuyos.
Como un gusano en busca de una salida luciente
o una abeja perdida en un bosque quemado,
Cenicienta Gris se cuelga del hilo de su memoria,
que es tuya.
A oscuras, en cueros, se llora.
Cenicienta Gris fotografía ciudades en el negativo del recuerdo,
lugares donde nunca estás.
Ciudades herrumbrosas, ciudades condena,
moles de cemento coloreadas con rostros que no dicen nada.
Allí no estás tú.
Torres de Babel, luces sin sombra, gente sin nombre,
Cenicienta Oscura se solivianta. Allí no estás tú.
Es mentira, los reyes magos no existen.
Los milagros tampoco.
Cenicienta Invisible no lo sabe y te busca.
Cenicienta sin reino, anónima, frágil, loca.
Sola.
Te llora.
(Zulima Martínez
Octubre 2007)
Octubre 2007)
CANCIÓN PARA UNA CENICIENTA DESCALZA
Nos dibuja el reflejo que siembra con alma desnuda
laberintos de hologramas en los posos del café.
Sísifo me empuja hacia tus pies.
Y yo en su bola de cristal; y tu
mi as de corazones cuando ahora,
desde siempre
mis manos llevan tus líneas,
mis manos de náufrago escarbando
bajo una sucia bombilla de cuarenta voltios
tras la puerta donde todos los bosques te habitan.
Y he matado al capitán porque necesitaba su garfio,
y he terminado por el principio:
sabiéndote antes
para hallarte después,
cuando éste muro al que llaman puerta
los que de ella carcomen
caiga con nombre de muerte sobre tus miedos,
y ciegue al espejo que fija también a los mios,
los nuestros, los mismos;
y escribir con exactitud de infinitos reflejos
de polvo de espejo
la llave que me abra a leñazos los bosques
para entonces, en el aire, Cenicienta de cientos a miles,
brillen las nuestras geografías, después de tantos años,
un donde donde encontrarnos
allí adonde van los que han desanclado
los pies de ésta tierra -aún de nadie-
como dicen que hicieron una vez,
al principio de todos los principios, una tal Eva con un tal Adán.
(Grifoll
Octubre 2007)
Nos dibuja el reflejo que siembra con alma desnuda
laberintos de hologramas en los posos del café.
Sísifo me empuja hacia tus pies.
Y yo en su bola de cristal; y tu
mi as de corazones cuando ahora,
desde siempre
mis manos llevan tus líneas,
mis manos de náufrago escarbando
bajo una sucia bombilla de cuarenta voltios
tras la puerta donde todos los bosques te habitan.
Y he matado al capitán porque necesitaba su garfio,
y he terminado por el principio:
sabiéndote antes
para hallarte después,
cuando éste muro al que llaman puerta
los que de ella carcomen
caiga con nombre de muerte sobre tus miedos,
y ciegue al espejo que fija también a los mios,
los nuestros, los mismos;
y escribir con exactitud de infinitos reflejos
de polvo de espejo
la llave que me abra a leñazos los bosques
para entonces, en el aire, Cenicienta de cientos a miles,
brillen las nuestras geografías, después de tantos años,
un donde donde encontrarnos
allí adonde van los que han desanclado
los pies de ésta tierra -aún de nadie-
como dicen que hicieron una vez,
al principio de todos los principios, una tal Eva con un tal Adán.
(Grifoll
Octubre 2007)
martes, 16 de octubre de 2007
manres.blogspot.com i GrillArt
Des de fa casi bé un any han aparegut per la ciutat de Manresa tota una sèrie de cartells amb missatges inquietants i reveladors. Performances i instal·lacions de caire artístic amb esperit contracultural (que poc que m'agrada aquesta paraula) tots firmats amb el pseudònim Grillart. Es dedueix que prové del nom grill (animal que treballa de nit que surt quan fa bon temps) + la paraula art, tot plegat recorda una mica l'adjectiu grillat.
Poemes urbans escrits en murs, contenidors i d'altres suports físics que ens diuen que no toquem de peus a terra, que les normes són pels normals, recomanant que et vacunis contra el seny o bé recordant que odiar produeix càncer. Aquest tipus és capàs de posar un llit al mig de la plaça Prat de la Riba, o una samarreta penjada en un arbre a la plaça de la creu. Que pretén amb els seus actes? Quin serà el seu pròxim cop? Qui s'amaga sota aquestes reivindicacions? Ai amics, l'únic que sabem és que viu a Manresa i opera de nit.
Es diu que les seves obres escampades per la ciutat són pel primer que les trobi i les sàpiga interpretar, per fer-ne el millor que pugui. Qui sap si algun dia trobarem alguna de les creacions d'aquest manresà a l'ebay, al MACBA o en alguna galeria artística de renom.
Grillart no pretén canviar el món, no és un agitador de ments. Simplement fa reflexions en beu alta per a qui les vulgui escoltar. Es congratula tant sols en extreure un somriure còmplice del vianant que ha llegit algun dels seus cartells.
Des d'aquí vull fer una crida per contactar amb aquest artista clandestí que es passeja per la nostra ciutat, per que deixi un missatge al blog o sí ho preferiex es passi un dia per la radio i ens expliqui que li passa pel cap i quins són els seus pròxims projectes.
Grillart for president!
Publicat per VS! a les 12:58
Classificació: Antropologia Manresana, Art, Personatges
1 comentaris:
L-Aura ha dit...
M'encanta GrillArt.A manresa no hi foten mai res...
Poemes urbans escrits en murs, contenidors i d'altres suports físics que ens diuen que no toquem de peus a terra, que les normes són pels normals, recomanant que et vacunis contra el seny o bé recordant que odiar produeix càncer. Aquest tipus és capàs de posar un llit al mig de la plaça Prat de la Riba, o una samarreta penjada en un arbre a la plaça de la creu. Que pretén amb els seus actes? Quin serà el seu pròxim cop? Qui s'amaga sota aquestes reivindicacions? Ai amics, l'únic que sabem és que viu a Manresa i opera de nit.
Es diu que les seves obres escampades per la ciutat són pel primer que les trobi i les sàpiga interpretar, per fer-ne el millor que pugui. Qui sap si algun dia trobarem alguna de les creacions d'aquest manresà a l'ebay, al MACBA o en alguna galeria artística de renom.
Grillart no pretén canviar el món, no és un agitador de ments. Simplement fa reflexions en beu alta per a qui les vulgui escoltar. Es congratula tant sols en extreure un somriure còmplice del vianant que ha llegit algun dels seus cartells.
Des d'aquí vull fer una crida per contactar amb aquest artista clandestí que es passeja per la nostra ciutat, per que deixi un missatge al blog o sí ho preferiex es passi un dia per la radio i ens expliqui que li passa pel cap i quins són els seus pròxims projectes.
Grillart for president!
Publicat per VS! a les 12:58
Classificació: Antropologia Manresana, Art, Personatges
1 comentaris:
L-Aura ha dit...
M'encanta GrillArt.A manresa no hi foten mai res...
MANRESA CALIDOSCOPI, NO US LA PERDEU:
Accions urbanes com pintades i algunes instal·lacions amb missatge són els senyals que deixa a la nostra ciutat l'artista anonim Grillart. Un artista conceptual que no construeix els seus missatges missatges ni en museus ni sales d'exposicions. Els senyals Grillart ens els trobem en els llocs més quotidians de l'entorn urbà més proper. Grillart, amb els seus missatges, busca sorprendren's i fer-nos reflexionar tot fent activar la incòmoda màquinaria del nostre cervell que ens obliga a pensar sobre el que s'ens diu. Uns missatges profunds que Grillart ens posa en safata en qualsevol paret o racó de Manresa que hagi triat per al seus missatges. Un missatge Grillart et pot sorprendre en qualsevol cantonada tot fent trontollar els teus esquemes!Missatges com el que es pot trobar al carrer Sabateria, on un "Vius o esperes?" pretén fer trontollar els plantejaments de les nostres pròpies vides.
Grillart, de qui pocs en deuen conèixer l'identitat, semblava que havia rebaixat la seva activitat però, per sort i inesperadament, un nou senyal ens indica una nova acció Grillart. Una acció anunciada però no concretada que podreu trobar escrita en el programa del cicle Maleïts, de foment de la lectura, que organitza l'Ajuntament de Manresa. L'activitat s'anomena "Video-furtiu: Grillart" i es tracta d'una programació de video que desenvoluparà Grillart per diferents espais de la ciutat. Tot això passarà de l'1 al 5 d'octubre en hores i llocs indeterminats. El recull del treball de Grillart aquests dies quedarà recollit en la mostra Qincidències que realitzarà del 6 al 28 d'octubre al Museu Comarcal la revista cultural manresana Q.
Així doncs aquesta setmana, si teniu sort, tot passant pels carrers de la ciutat potser us trobareu i conèixereu a Grillart en acció. I sino haureu de continuar vivint amb el dubte existencial de no saber la veritable identitat d'aquest heroi artístic: Grillart.
lunes, 15 de octubre de 2007
A la ZULIMA-cuca de llum (Grifoll)
"Que no està perdido aquello que no fué"
(Ismael Serrano)
Espero que et pessiguin les flors
i t´omplin de pòl.len secret
la fibra del temps que et raspalla,
que et caiguin els impossibles dels colzes
i et siguis pirata amb dofins a la carta.
I si jo et puc donar la mà,
me l´entinto dels versos més tendres.
Espero que tinguis un abracadabra
per cada porta que et trobis,
veure el teu nom escrit amb guixos de colors
a la pissarra,
que et valgui la pena, la pena
i t´escriguin la història els miralls que et miren als ulls.
I espero, i m´hi poso,
a habitar-te en cada àtom que et fa tota nòries
d´anar sempre a més.
Jo, vinc d´ahir, d´aquell ahir
que ens va descobrir
fins avui que, amb sis lletres del teu nom zigazaga,
dic claus pel que et calgui
o sino, mentrestant,
sessió continua en vers que t´envio
de grill que s´inventa l´invent
acordat sense acords amb la lluna
i t´hi canta acotxant-te.
Grifoll.
Casserres a 11 d´octubre del 2007.
(Ismael Serrano)
Espero que et pessiguin les flors
i t´omplin de pòl.len secret
la fibra del temps que et raspalla,
que et caiguin els impossibles dels colzes
i et siguis pirata amb dofins a la carta.
I si jo et puc donar la mà,
me l´entinto dels versos més tendres.
Espero que tinguis un abracadabra
per cada porta que et trobis,
veure el teu nom escrit amb guixos de colors
a la pissarra,
que et valgui la pena, la pena
i t´escriguin la història els miralls que et miren als ulls.
I espero, i m´hi poso,
a habitar-te en cada àtom que et fa tota nòries
d´anar sempre a més.
Jo, vinc d´ahir, d´aquell ahir
que ens va descobrir
fins avui que, amb sis lletres del teu nom zigazaga,
dic claus pel que et calgui
o sino, mentrestant,
sessió continua en vers que t´envio
de grill que s´inventa l´invent
acordat sense acords amb la lluna
i t´hi canta acotxant-te.
Grifoll.
Casserres a 11 d´octubre del 2007.
VIDEO: BLANCA PRESENTANT GRILLART
Ja el tenim: La Blanca a la inauguració de Qincidències
presentant Grillart al claustre del museu Comarcal
de Manresa:
ELS CRÀPULES A L´AUTÒNOMA!!!
Festa Major de la UAB
(8 de novembre de 12h a 15h al pati
de davant del cinema de la UAB)
Poesia Incontinent
INCONTINENTS EUFÒRICS (MALLORCA) -
JAUME C. PONS ALORDA,
PERE PERELLÓ I NOMDEDÉU
EMILI SÁNCHEZ-RUBIO,
SEBASTIÀ MESQUIDA-
CARLES M. SANUY (LLEIDA)
BLANCA VIDAL (MANRESA)
JOSEP GRIFOLL (MANRESA)
LAIA MARTÍNEZ (UAB, TRADUCCIÓ)
XAVIER XARLES (UAB, MATEMÀTIQUES)
ANTONI FERRAGUT (MATEMÀTIQUES)
JAUME TERRADES (UAB, BIOLOGIA)
ANNA AGUILAR-AMAT (UAB, TRADUCCIÓ)RICARD RIPOLL
(UAB, FILOLOGIA)SEAN GOLDEN (UAB, TRADUCCIÖ)
RAMON FARRÈS (UAB, TRADUCCIÓ)JORDI JULIÀ (UAB, FILOLOGIA)
SERGI BALARI (UAB, LINGÜISTICA)JORDI MAS (UAB,TRADUCCIÓ)
JOAQUIM SALA (UAB,TRADUCCIÓ)
(8 de novembre de 12h a 15h al pati
de davant del cinema de la UAB)
Poesia Incontinent
INCONTINENTS EUFÒRICS (MALLORCA) -
JAUME C. PONS ALORDA,
PERE PERELLÓ I NOMDEDÉU
EMILI SÁNCHEZ-RUBIO,
SEBASTIÀ MESQUIDA-
CARLES M. SANUY (LLEIDA)
BLANCA VIDAL (MANRESA)
JOSEP GRIFOLL (MANRESA)
LAIA MARTÍNEZ (UAB, TRADUCCIÓ)
XAVIER XARLES (UAB, MATEMÀTIQUES)
ANTONI FERRAGUT (MATEMÀTIQUES)
JAUME TERRADES (UAB, BIOLOGIA)
ANNA AGUILAR-AMAT (UAB, TRADUCCIÓ)RICARD RIPOLL
(UAB, FILOLOGIA)SEAN GOLDEN (UAB, TRADUCCIÖ)
RAMON FARRÈS (UAB, TRADUCCIÓ)JORDI JULIÀ (UAB, FILOLOGIA)
SERGI BALARI (UAB, LINGÜISTICA)JORDI MAS (UAB,TRADUCCIÓ)
JOAQUIM SALA (UAB,TRADUCCIÓ)
sábado, 13 de octubre de 2007
VA PER VOSALTRES, MIL RODONES D´AGRAïMENT!!!
Ahir divendres a la nit, dos joves (no en diré el nom) d´aquí Casserres, se´m van acostar a Ca la Pels, per dir-me que els hi agradava molt aquest blog i tot el que feiem "els cràpules".
I, continuant doncs, amb "la decoració" contra el que ens van robar els incendis l´any 94, avui, i dedicat expressament a aquests dos joves i amb l´ego pujat i la gratitud al cub vers als que, com ells dos, defensen aquests actes que pretenen defensar l´alegria, l´optimisme, la utopía, la peterpania que intentem encomanar i fer d´aquest poble el POBLE POEMA, aquesta nova intervenció pictòrica, per a vosaltres (i com diuen al CLUB DE LOS POETAS MUERTOS: feu que les vostres vides siguin meravelloses). Mil gràcies.
També acompanya la pintada una frase del Galeano que podeu veure a la vostra esquerra.
Si voleu anar a "LA RIERA DE L´AGRAÏMENT" (així l´he batejat, per a ells dos), aneu direcció al roc de la mel, i just abans d´arribar-hi, hi ha un trencant a l´esquerra just davant del camí -està indicat-, que va a Cal Pascual", tireu avall, a peu, amb bici, amb patinet, motoritzats o amb castanyoles (amb cotxe també, però els últims cent metres a veure qui els fot), i ja hi sou. Vinga, a no defallir!
GRIFOLL
jueves, 11 de octubre de 2007
RECITAL MOVIMENT ZERO CASTELL BERGA.
Molt aviat, el video.
Foto: J. Plana.......................i, cliqueu, que s´amplia.
GRIFOLL: exposició al VERMELL (octubre i novembre)
Molt bones!!!
Com que al vermell s´hi està de conya i sé que les actuacions no us les perdreu, aprofito per fer-vos saber, que, ja que hi sou, feu un cop d´ull per les parets, escenari o quan aneu a pixar, que hi tinc allò que en diuen una exposició. Apa doncs, aquí el cartell i tots cap allà!
domingo, 7 de octubre de 2007
jueves, 4 de octubre de 2007
martes, 2 de octubre de 2007
lunes, 1 de octubre de 2007
PASSEU PER www.horinal.blogspot.com (AH! i que aviat penjarem el video, aquest i més)
qui no vulgrifolls que no vagi a l’eraen grifoll, grill art, grill foll,
comte cràpula que no perd ona,
dels anys beguts fa el seu cant
mentre la blanca, irradiant,
et deixa anar com si res,rius de paraules,
embulls,hipnotitza, tota ulls,
i en vol més el del capell.
llarga vida a aquest parell,
tenen versos per estona.
martes, 25 de septiembre de 2007
GRILLART, projeccions nocturnes i despres al MUSEU de Manresa
El proper dia 6 d´octubre a les 21 h. s´inaugura l´exposició QINCIDÈNCIES al Museu Comarcal de Manresa (Via St. Ignasi, 40 -davant les piscines municipals-).
Durant la setmana del 3 al 5, es podran veure, pels carrers i/o plaçes projeccions de video de GRILLART, en espais indeterminats i hores intempestives.
Dins la inauguració de la GRILLADA (A càrrec de BLANCA VIDAL), també, a part de la visita a l´exposició, hi podrem veure al mestre PAU RIBA presentant RIBAIBAL 2.
Vinga gent, a no faltar-hi!
lunes, 24 de septiembre de 2007
DIMECRES, TOTHOM A L´HORIGINAL!!!!
poesia parlada, irradiada, trinxada, dita, dansada, escampada, suada, contemplada, radiant, obscura, de pedra picada, crua o molt feta, transparent, destil·lada, contrariada, viva,poesia per pensar? per raonar? per sentir? per emocionar? per entendre?
per no entendre?
per no entendre res?
poesia i rodalies?
arts parapoètiques?
poesia
ara, POESIA CRAPULÍSTICA.L’escola de Casserres es presentaaquest dimecres 26 de setembre a l’Horiginal (Ferlandina 29, macba) a dos quarts de nou
correm-hi tots!
(Casserres: poble del berguedà on s’ha detectat, segons el nostre informador Tomàs Arias, un important nucli de forces tel.lúriques i centre d’irradiació poètica. Hi ha mutacions en el paisatge i s’ha iniciat la transformació cap a poble-poema)
Remenant calaixos guaita que passa.
Aquesta instal.lació (700 x500 cm. Sense títol-a-), la vaig exposar, calculo que deu fer uns deu o fins i tot més anys al que era la sala St. Domenech de Manresa.
La cosa ha anat que, remenant calaixos, n´he trobat la foto. Quan l´he vist, m´ha vingut al cap el que em va preguntar la comissaria de l´exposició mentre la montava:
"Passes una mala éspoca, no?" I jo, "no, no, encara estic prou bé".
Veient-ho des d´aquí, em sembla que la comissaria em va pillar abans que jo. O, qui sap? diuen que entenem les coses on ens hi veiem reflectits, potser era ella, doncs.
En tot cas, jo ara no passo cap mala época, i espero amb tot el cor que ella tampoc.
(per cert, aquesta nina engabiada encara té al Pep Espelt aterroritzat...)
Grifoll.
domingo, 23 de septiembre de 2007
DIMECRES 26, a 2 de 9, tots a l´HORIGINAL (Davant del MACBA)
EXTRET DEL BLOG DE L´HORIGINAL:
Tornem tal com vam marxar, sense un adéu, sense la menor cortesia blocaire, sense soroll. Sort que els blocaires de raça, els del morro fort, els que es postegen a sobre, han mantingut el caliu durant la catalèpsia estiuenca.
Crònica de l’estiu? No cal oi? Cadascú se sap el seu i les coses que han deixat pòsit a la llarga sortiràn. El cas és agafar escriguera i endavant...
Tornarem amb la Poesia Crapulística de l’Escola de Casserres (molt ben apadrinada, per cert) el dimecres 26 de setembre, fum fum fum (a l'hora i el lloc de sempre) i vindràn més coses que ja es couen.
Crònica de l’estiu? No cal oi? Cadascú se sap el seu i les coses que han deixat pòsit a la llarga sortiràn. El cas és agafar escriguera i endavant...
Tornarem amb la Poesia Crapulística de l’Escola de Casserres (molt ben apadrinada, per cert) el dimecres 26 de setembre, fum fum fum (a l'hora i el lloc de sempre) i vindràn més coses que ja es couen.
sábado, 22 de septiembre de 2007
T´ESTIMO, EMI.
Fa encara no deu minuts, ha vingut l´Emi a casa. Duia una tela als dits, una pintura a l´oli. Molts, no sabreu on és ni de que és tracta. Explicar-vos-ho és impossible. És el bosc del Lledó, el bosc on vaig viure la meva infantesa, el bosc més màgic de Casserres, el 1er que em ve al cor quan penso en Casserres. És Casserres. Ell, l´Emi, va viure també la màgia d´aquest bosc, amb els seus roues centenaris, els seus amagatalls, la seva esplanada que supera al paradís i de bon tros. Per ell, també és Casserres.
Va passar, però, que l´any 1994, els incendis el van fer desapareixer. Ara hi ha un camp. Però nosaltres el tenim dins. No ens podran robar mai tot el que hi vam viure: la vida, la VIDA.
No tinc paraules, no existeixen mots per descriure´l, és un sentiment, un sentiment dels que el vam viure.
Darrera la tela, escrit: "el Lledó sense foc. Tu."
Emi, m´has regalat CASSERRES. T´estimo.
Josep, amb llàgrimes d´amor.
DE LA CANÇÓ (BlancaLlum)
DE LA CANÇÓ
Ressalten salten salten
paraules concretes paraules
de les cançons
mare, carrer
lluita, estrany
casa, abans
llengua, també
ara, ací, ressalto salto salto
amb elles
partint de la cançó
i des d’allà
m’és la melodia
el caminoi que queda enrere
i em són, ací aquests mots,
com unes ales
per a braçar el sol a l’horitzó
circumferència que sóc jo
de l’esfera, l’estimar
i el que és visible
que toca el punt
i el que és lo gran
és lo concret
mare, carrer
lluita, estrany
casa, abans
llengua, també.
Ressalten salten salten
paraules concretes paraules
de les cançons
mare, carrer
lluita, estrany
casa, abans
llengua, també
ara, ací, ressalto salto salto
amb elles
partint de la cançó
i des d’allà
m’és la melodia
el caminoi que queda enrere
i em són, ací aquests mots,
com unes ales
per a braçar el sol a l’horitzó
circumferència que sóc jo
de l’esfera, l’estimar
i el que és visible
que toca el punt
i el que és lo gran
és lo concret
mare, carrer
lluita, estrany
casa, abans
llengua, també.
BlancaLlum
viernes, 21 de septiembre de 2007
POEMA QUE HA SOMIAT o ENTRESOMIAT o CREAT EN UN ESTAT ALTERAT DE CONSCIÈNCIA LA DOLORS. Jo, trobo, que és la rehòstia!!!!!
Puede que me mate con la tapa de un container,
luego supongamos que estoy cuerdo,
luego supongamos que le suplico al carcelero que me mate,
luego entienda que no quiero que me mate,
luego supongamos que prefiero morir,
luego entienda que no quiera estar cuerdo.
D´olors de somnis
jueves, 20 de septiembre de 2007
miércoles, 19 de septiembre de 2007
ELS MEUS DOS FILLS
Ja que aquest diumenge recitem, doncs mira tú, jo em fotu publicitat. Aquests son els meus dos llibres de poesia publicats. I si ho han estat és gràcies a edicions l´Albí, una de les poques editorials que queda de les que encara creu en el que fa. Voldría donar des d´aquí totes les gràcies que sempre seran poques al JAUME HUCH, per haver cregut molt més que jo en aquest parell: els meus dos fills.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)