ET PUC ATREVIR A SER-ME?
(GriFoll)

PROGRAMA KONVENT 0 (cliqueu per ampliar, que igual ho llegiu)

KONVENT!!!!!! (pecat no anar-hi)

moviment punt zero estrena web:


http://www.puntzero.org/


obra: irene escudé


i konvent punt zero estrena cartell i dates


obra: jordi plana pey

Blancallum!!!!!! Laia!!!!!!!!!

Primavera poètica (perdoneu pel retard)

Va per l´Aura (Poema de la Blancallum)

CANÇÓ D’AMOR
o
POEMA TROBAT EN LA LÍNIA QUE AJUNTA ELS DIBUIXOS DE DOS NENS

en la intensíssima por de la vritat
vaig veure un nen mirant el món.

el llampec que t’atravessa
en el moment d’anar a l’aigüera
i veure el nen amb la flor al peu
aquest llampec, és molt real.
i més encara el seu barret,
la magdalena.

i el seu gest de quan et mira
i tu tens por de la vritat
prô no te’n vas
car hi ha una força que t’atrapa
a lo possible, que és l’amor
és el que fa del món un món.

en el llarguíssim sol d’aquell migdia
vaig trobar un barret de magdalena.

blanCalluM
27
4
8

Al cap i a la fi, enamorar-se... (D´OLORS)

Avall,
al carrer de la florista que pica l’ullet a aquell vell
[diuen que és un pintor que festeja una jove
que ven rams de flors] allí la parella s’hi enamorà
fent ploure pètals de flor que ell comprava a la floristeria
de la noia que ara li pica l’ullet al vell [de la florista diuen que
s’ha embolicat amb un senyor casat]
sembla que li va regalar un ram de margarites taronges [la flor que li agrada
a la noia que té la floristeria a aquest carrer] que va comprar
perquè a la dependenta li agradaven més [a la dependenta diuen que aquell
home vell que era pintor li va regalar un ram de flors]
i se sap que la cosa els va anar prou bé
que ella treballa en la venda de flors [just sent la noia que ara pica l’ullet]
i que ell pinta quadres però que no se sap si els ven [exactament
sent el vell que mira a la florista com li pica l’ullet].



[Al cap i a la fi...]
...que ella vengués flors i ell fos vell
o que ell fos pintor i comprés flors
o que ella vengués flors i s’emboliques amb un senyor casat
o que ell regalés un ram de flors i ella el vengués
o que ella fos florista i ell pintor
o que ella piqués l’ullet a un vell que s’embolicava amb la florista
ve a ser exactament el mateix.


D’olors20abril2008**************

A la JUJIT (J.Grifoll)

Hola, sóc la vida,

volia donar-te les gràcies,

perque sense tú,

jo tampoc existiria.

...la de darrera el llit és ma germanilla.... (amplieu clicant sobre la foto i dissabte i diumenge si no veniu no sabreu el que us haureu perdut)

Gueb, i la web:

http://www.trafecteatre.net/

TRÀFEC TEATRE presenta FEDERIC...A. Si voleu FLIPAR, dissabte 12 a les 22.30h i/o diumenge 13 abril a les 18.00 al TEATRE MUNICIPAL de BERGA.

cliqueu sobre la foto per ampliar-la.

I de veritat, aneu-hi, no us n´arrepentireu.

POEMET de JOSEP GRIFOLL

Demostra-li a la gent qui ets

per demostrar-te a tú mateix qui ets,

que pot demà morir-se tanta gent

que estimes i t´estimen

que no tenen dret a perdre-s´ho

ni tu a deixar-te perdre.

La vida és curta, trïa:

per alguns, una eruga,

per d´altres, un llamp.

J. Grifoll.

Abril 2008.

Casserres.

BLANCALLUM VIDAL I SANTI BORRELL A L´HELIOGÀBAL.

la veloCitat del mÓn des de la plaÇa

saNti bOrrell i blanCalluM vidAl

dissabte 12 d'abril
a les 21:30 hores
a l'Heliogàbal
(C/ Ramón i Cajal, 80)

Caminant fins que nyac (CASASSES i COMPANYIA)

caminant fins que nyac

EXPO ST. HAGEMANN,

E.CASASSES i COMPANYIA

a RIPOLLET

S'inaugura el dilluns 31 del 3 del 8.

Acte en directe de poesia-música-pintura

el 17 d'abril a dos de vuit,

al centre cultural de la rambla de ripollet!!!!!!!!!!!

28 de març:els mestres

http://labreu.wordpress.com/

I UN GOS LLADRANT (Blancallum)

Se deixaria escalivar per una rondaia.
Víctor Català


I UN GOS LLADRANT

Ara véns i em mossegues tot el ventre.
No en tens prou i t’agafes del meu coll.
Ara hi tornes i em llepes tot el temple.
M’assenyales i m’ensenyes el cos moll.
Te m’acostes i em preguntes tu d’on surts?
i et dic que sóc de la cirera i sense murs
i em respons i perquè jo si sóc mentida?
perquè l’has i l’he sentida...
I a més em dius que hi ha molins,
pagesos vells amb espardenyes,
dones lluna fent cigrons
i un gos lladrant si li fas senyes...
En vull més i llavors ve la rondalla...
diu que diu que hi ha un amor que ja no calla...

blanCalluM
25
3
8

TITELLAIRES I POETES, EH!!!!

Va per tots, va per totes. US ESTIMO INFINIT.

La gent que diu que es conèix, es conèix?

calen anys o minuts per conèixer a algú?

hi pinta res el temps en tot això?

No. Hi ha més.

Darrera els rellotges hi ha mons,

tots els altres que no son aquest.

Vols venir amb mi a recorre-ho tot

per sempre més?

Nomes és infinit.

Griffi. març del dos-mil-ple.

CONVIT (BlancaLlum)

perquè no ho fas

m’estripes el mal
m’arranques ferides
t’empasses el crim
em poses al llit

i m’acostes la lluna?


perquè no vens

em vomites un tro
em dibuixes un crit
em mates la por
m’ encens l’infinit

i existeixes, de cop
una estona?

DOLCÍSSIM CAMÍ de la mega BlancaLlum!!!!

DOLCÍSSIM CAMÍ

en el dolcíssim camí d’anar per l’herba
vetllant per no xafar cap flor
ens oblidem terriblement
de cada tronc, de cada fulla,
i fins i tot de la llavor.
en el dolcíssim camí d’anar vivint
[i jo també m’he l’estim molt aquesta vida]
ens oblidem, a pics,
de la potència, de la possibilitat de l’existència.
duim la condició de ser possibles
entaforada a dins el ventre
com una llança tirant la llum dins la tenebra,
com una llança plena de polls, plena de molsa.
lo verdet elemental
i la força brutal de son instint
l’únic auguri, l’única base, el fonament.
en el dolcíssim camí d’anar per l’herba
tocant-me el ventre
m’aparte una puça perquè hi capi un moment
i Babel s’estronca al fer l’amor.

blanCalluM
16
1
8

ICS, de Josep Grifoll

ICS

Contra el diner ,amb amor,

i per més inri, el nostre.

Recorro el que em dius fins l´alé que em descalçes,

aprenc a ballar sense aprende´n sabent-te el melic, cau de vida

on hi vinc a somniar-te que em somnies jugant-t´hi els mugrons

abans d´una llengua. I m´hi poso: t´escric com si aquestes lletres fossin pintura

que ens xopés les pells on relliscar-hi els colors, les suors,

els fluids orgàsmics d´on venim

o

entre les herbes fent de cabells teus, despentinant-te

despentinant-me, cuits de tant ser-nos, besties al sol

abraçats com lleons

o

de seguida, anar-nos-en de tot arreu mentre et pinto les llunes dels peus

i toques amb un cop de llavis la punta de venus, que avui és ben roig

com l´aigua d´amor. I aquest curar-se estimant

amb ulls fent de mirall. Trobar-se d´aquesta manera en l´altre,

sent tu i jo els més genitals a ventilar turons enllà de corves

que hem vingut a flexionar,

empapant-ho tot com una pluja d´escalfors,

diamants com gotes de suor per esmorzar,

xupa-xups l´un de l´altre

i dos tés de menta i taronja.

Taronja, que els grills espeteguen de suc a la boca; de menta,

que frega l´alé com te´l frega la llengua de l´altre.

Jugar així, de totes les maneres que es juga,

enganxats com dues serps fins llimar-se les cues,

desvestits d´uniformes que ens posen,

treient fum amb la pipa de l´indi

com núvols que ens desempassem

o

en doble fila, a la sala del nostre horitzó,

morta la solitud tan seca

i els estafilococs, tan ple jo abans de coneixe´t;

deixa´m que et llepi la cara

i ens fem tres petons a la galta,

que avui no ens vestim

i no anem a la feina ni sortim del llit,

que és festa grossa al pubis d´aquest nostre món

més profund que tots els petrolis del vostre.

Josep Grifoll.

març del 2008