BOMBES-TINTA sobre tela (Grifoll)

L´obra final, a base de petards i cartutxs de tinta d´impresora:

I aquí sota, el vídeo, que més que mal muntat,
el que està és desmuntat, però valgui
la intenció, tú:

GRILLART a la SER Manresa. Diumenge 20 a les 13h.

Bones i més!!!


Aquest diumenge dia

20 a les 13h,

per la cadena SER

de Ràdio Manresa (95.8 FM),

no us ho perdeu,

entrevisten a GRILLART,

i segons sembla ser,

serà allò que en diuen "el desenlace..."


No us ho perdeu.


http://www.youtube.com/watch?v=e_FAl91ztlM

DANÇA EN DEJÚ (BlancaLlum)

Tots hem sigut expulsats de la matriu.
Memi

I per ‘na bé...
amb el Zigo-zigo della Moreneta
d’en Pascal Comelade

DANÇA EN DEJÚ

tenim roures dalt el cap.
la nit marfon la por entre llurs branques.
la lluna cau, fins i tot, en el dolor.
el riu s’endú, fins baix a mar, les fulles seques.
la calor trenca la nou tancada.
el món rodola dins nostres ments.

i amb tot, ressona el cap
són les arrels per les entranyes...

marfonent por
cruixint la branca
caient la lluna
vivint el riu
trencant la nou
rodolant móns...

són les arrels per les entranyes
ressona el cap, i amb tot...

‘nem rodolant i anem mirant
tots aquests roures com van morint, que anem matant
i com damunt, damunt sa mort, nostra tragèdia
tornen a néixer i amb gran posat i amb fulla viva
ens foten la branca a l’ull i ens deixen cecs.

llavors, tot consisteix en ‘na tocant i anar palpant
la vella soca del roure etern
i en la negror de nostra mira
surten mots de les parets de roca antiga
ballen trons amb fils de llum davall el sol
canten nins damunt estels sortint del fang
esclaten veus

marfonent por
cruixint la branca
caient la lluna
vivint el riu
trencant la nou
rodolant móns...

el món rodola dins nostres ments.
és el cos qui traça l’òrbita en la matèria.
és el cor qui viu en cercles damunt la terra.
i les paraules, esferes de llum,
esferes llumeres, van posant nom a l’esgarrifor
de ser-me jo mirant un buit tot ple de mi,
tot ple de fulles...

tenim roures dalt el cap

marfonent por
cruixint la branca
caient la lluna
vivint el riu
trencant la nou
rodolant móns...

!

blanCalluM
9
1
8

DES DEL W.C (D´olors)

Tens la boca com una sabata però entre aquest va i ve
de pupil·les de denúncia no aixafar-se la llengua
ha d’ésser cosa fina,

com no ressaltar enmig de decebuts que no els queda més
que pixar fora de test
o brunzir com una mosca a les calces d’una puta;
tot, mentre esquives el desmanegat que fa un excés
arrebossat de bogeria.

Desig de la sabata de tallar el cordó que l’estreny
per vés a saber quin cony de norma
i fer d’anormal cada badall intermitent que va
de boca en boca,
sola desgastada per aquest caminar bocabadat mirant descompensat
la pampalluga d’una estrella,
(indirectament aquests són els detalls de qui fa de la vida vida
i la caga perquè arrisca).

I ara, a peu coix, tira ràpid de la cadena del wàter
amb aquesta mena de poema
i agafa la sortida d’emergència
que ja se sap,
pensar contracorrent des de sempre
ha estat delicte.

D’olors a pudors a 9 de gener
2008

Mil gràcies mestre Plana per fer d´aquestes quatre lletrotes meves una obra d´art.

L´HOME DEL SAC (J. Grifoll)

COM EL SILENCI (J.Grifoll). Il.lustració: Edu.

Sec al teu costat sense que tu em vegis.
Em dones tanta pau com la que a tu mateixa et negues.

Però ara fes,
i jo seré les teves ales
i el teu vent. Serà senzill.
N´és tan tot de senzill:
una clau que t´obre la porta de casa,
aquest dia que és encara sempre avui…

Tot que,
quan una pedra et faci mal al peu, aixeca´l:
no hi serà quan el tornis a abaixar. També camino amb tu
quan menys t´ho penses,
perque avui sóc un àngel,
i en aquest dia que és sempre avui
continuare sent el teu àngel
fins que el teu plomatge ja sigui més fort que el meu,
quan les paral.leles se´ns dispersin
i la lluna t´emboliqui amb remolins de llum.

I hauré tingut la millor feina del món en aquesta vida:
la d´haver estat el teu àngel,
quan no pugui dir-te més que gràcies
i el meu batec és quedi amb tu,
mentre tu reps a un nen que plora
perque no troba casa seva i et fas clau
o no sap quin dia és festa grossa i tu l´hi mostres
el calendari de cada dia.

No et pots imaginar com n´és de meravellòs
ser aquest teu àngel i ser fort amb tu, brillant com tu
sense quedar-se sols amb els principis,
que se´ns escolti tan amunt com el silenci…

D´olors (petò de postguerra)

petó de postguerra

M’acosto, ara ja, desarmada de vergonya
com si fos el gat que ens estripa aquesta carta de metralla
i escriure el xàfec d’una vida no viscuda,

segueixo sent el mateix dubte on escollir,
amb extingida lucidesa,
un irreal tan fora de morals que desterra la por d’aquests que som
que després de tot encara lluiten,

aquests que s’estimen d’estimar-se amb la fam de la postguerra,
vencedors o vençuts,
tan se val,
seguim sent l’ànima d’aquells que en van ser víctimes

i entre aquest udol de por que ve al capvespre,
en sabem encara de saber-ne,
d’alimentar-nos l’un de l’altre,

que l’un és el pa de cada dia,
que l’altre l’aliment desmesurat d’una carícia,
fins cada cos es descanvia,

de pell a pell que sumen
i on tot encara hi resta,

com ara dues boques en la bandera del soldat que vam ser un dia;
i dibuixen, ja sense mans (que ni això ens cal),
aquest petó
que borra de la història allò que els altres
van entendre i batejar amb el nom de guerra,

que no va ser-ne pas la nostra,
que si vam aprendre a disparar, va ser aquest verb
que no és de conjugar sinó de fer-ne.

D’olors al 5 de desembre del 2007

L´Enhoraboníssima, MAGS!!! (cliqueu per ampliar)

COMENTARIS GRILLART a manres.blogspot:

http://manres.blogspot.com/2006/11/que-qui-com-on-s-grillart-des-de-fa.html


3 comentaris:
L-Aura ha dit...
M'encanta GrillArt.A manresa no hi foten mai res...*A*
12:02
Anònim ha dit...
El Grillart aquest em sembla un guarro de collons. T feta unes pintades a uns llocs abandonats que si no fos per aquests "garabatos" es conservarien bastant intactes.He vist coses maques a llocs abandonats com grafitis molt ben treballats per les pintades d'aquest "senyor" no sn res ms que vulgars intents de deixar la seva marca per a tot arreu, digne de un pre-adolescent.Per si em llegeix: al llocs abandonats si s'ecriu algo es fa amb guix i si no en petit en un lloc discret.
12:30
GRILLART ha dit...
Hola, sóc GRILLART. Me n´alegro molt que hi hagi gent a la que li agradi el que faig. I referent al que dius tu, Anònim, jo també he vist graffitis meravellosos i molt ben treballats, però és que jo mai he pretès que l´estètica hi pintes res en el que dic, tot al contrari,el que jo faig i m´agrada fer son justament "garabatus" que siguin 4 paraules. Per altra banda, no et confonguis, no semblo pre-adolescent: encara no hi he arribat. Sóc més petit encara que tot això.Vinga doncs, Anònim. Tan sols volia comentar-te això i donar-te les gràcies per dir-hi la teva. Que és així com hauríen d´ésser les coses, que tothom hi digues la seva i ningú s´enfades. Tot teu:GRILLART.

NACIONALISTES de j.grifoll.

Nacionalistes son aquells que dibuixen fronteres als mapes
i en la realitat edifiquen murs.

Nacionalistes son aquells que es pensen que estimar-se a un mateix
és tenir odi al del costat.

Nacionalistes son aquells que tenen fred perque abraçar a l´altre
sería traicionar-se.

Nacionalistes son aquells que no deixen la sal al veí.

Nacionalistes son aquells que no et poden donar la mà
sino la tens del seu mateix color perque se´ls hi fa urpa.

Nacionalistes son aquells que s´emboliquen tant amb draps de coloraines
que acaben amb els ulls embenats.

Nacionalistes son aquells que s´estimen tan poc tros de terra
que abans de ser enterrats ja hi son colgats.

Nacionalistes son aquells que es creuen capaços de jutjar, de sentenciar,
de condemnar.

Nacionalistes son aquells que sota les costelles no hi tenen un cor, sino un totxo.

Naci0nalistes son aquells capaços d´odiar d´un a mil desconeguts.

Nacionalistes son aquells que et tanquen la porta, que et posen barreres,
que et tallen el pas…


Nacionalistes….

Jo, m´estimo més allò que canta el Sisa de “oh, benvinguts, passeu passeu
que casa meva és casa teva si és que hi han cases d´algú”.

BlancaLlum i D´olors (recital BENEÏDA POESIA.) EL VIDEO.

La Blanca de tots els colors, la Dolors de totes les olors, vaja, la Dolors Juàrez, la Blanca Vidal, dins el cícle "Maleïts" organitzat per La KAMPANA (Mil gràcies Marta Ribas), a BENEÏDA POESIA, recitant a Puigterra. Màgic. (N´hi haurà més....)

CLIQUEU:

http://www.youtube.com/watch?v=zcttqfPuqkc

GRILLART: el videofurtiu

Desde arteenbarcelona.com ens arriba finalment el "VIDEOFURTIU" de "GRILLART".

Aquest, va ser el que és va poder veure (entre d´altres clips), projectat als carrers de Manresa i al Museu Comarcal de la mateixa ciutat la setmana en que és va presentar el num 10 de la revista"Q" ( "Qincidències") en que la portada era dedicada a GRILLART. Cliqueu aquest enllaç per veure´l:

http://www.youtube.com/watch?v=e_FAl91ztlM

LORCA: una esquitxadeta d´un minut.

UAB. Tomàs, Blanca i Grifoll. El dia 8nov.

tardor llibertaria. Blanca i Lizano. El dia1.

BLANCA&DOLORS...s´acosta el video del recital!!!

MÉS TRÀFEC

(Montse Grifoll en plena actuació a Guernika)

http://www.artezblai.com/aldizkaria/artez73/antzerkia/Quienestalibre.php

SETSIntérpretes: LYDIA CANALS, CRISTINA MAS, PEP MOLLAR, MONTSE GRIFOLLEscenografía: TRÁFEC TEATREVestuario, Sonido, Iluminación : TRÁFEC TEATREFotografía: JESÚS ALSINAMontage audiovisual: JORDI PLANADirección: LYDIA CANALSProcucción: TRÁFEC TEATRE

Gula, lujuria, ira… y así hasta siete son los pecados capitales que la compañía Tráfec Teatro exhibirá en la obra Sets. Un viaje onírico y seductor por el mundo de los vicios capitales donde el protagonista se confiesa bajo la mirada pública, se radiografía delante de la vida viciosamente callada del público y éste lo ve pasearse como una bestia enjaulada.... Codicia, envidia, soberbia... nadie podrá resistirse a la tentación de averiguar que se esconde detrás de las prohibiciones, de viajar más allá de la oscuridad, de ver y vivir en su propia piel los placeres ocultos, o no, de nuestra sociedad y todo ello atrapará al espectador en su ociosa telaraña. ... Pereza. Es lo que no ha tenido el grupo Tráfec Teatre para crear un espectáculo donde se juega con la fusión del teatro gestual y las proyecciones audiovisuales.Desde que inició su andadura en 1989 en Barcelona, no ha parado. Comenzando con la línea de los Happenings, se propusieron un continuado trabajo corporal y diligente en todas sus realizaciones. De ahí surge Res 1part. En cambio en Zel buscaban expresar un sentimiento sin el uso de la palabra. Hoy en día, trabajan a partir de la fotografía y el movimiento, explorando las sombras y los objetos incluyendo alguna palabra, como es el caso de Sets.
MAIATZAK 2 MAYO (20.30)LIZEO ANTZOKIA - GERNIKA

Teatro Música Danza Zona Abierta Opinión Agenda Conócenos Suscríbete Contacta Buscador Números Anteriores
© elorrio artez blai kultur elkartea,2001artez@artezblai.comC/ Elizburu, 3 - 48.230 - Elorrio - Bizkaia tlf: (+34) 946 583 082 fax: (+34) 946 231 886

TRÀFEC TEATRE (tots cap a Arbúcies)

http://www.radioberga.cat/arxiu_noticies/noticia.xsp?id=2811

Tràfec Teatre repeteix demà amb l'obra ''Mots morts' al Teatre Municipal de Berga
La companyia ha estat seleccionada per participar al Concurs de Teatre Amateur d'Arbúcies
19/10/2007 14:32 La companyia Tràfec Teatre repeteix aquest cap de setmana a Berga amb el seu espectacle ‘Mots Morts’. L’obra tracta de la situació de les llengües minoritàries i que, per tant, estan en perill, com és el català. Tot i això, es tracta de teatre de gest, és a dir, encara que tracti de les llengües, no hi ha paraules. La companyia berguedana espera repetir la bona acollida que va tenir la primera representació de l’obra. Després d’aquesta estrena, ‘Mots morts’ va ser a la programació de la Mostra Nacional de Teatre Amateur de Pineda de Mar. A més, l’obra ha estat seleccionada entre una trentena de projectes per participar al Concurs de Teatre Amateur d’Arbúcies, el proper 10 de novembre. Tràfec Teatre a més està treballant des de fa més de mig any en un nou projecte al voltant de l’imaginari del poeta Federico García Lorca. Aquest nou espectacle es representarà el març de l’any que ve. Abans, però, concretament, demà a 2/4 d’11 de la nit es podrà veure ‘Mots morts’ al Teatre Municipal de Berga.

RECORDEU: AQUEST DISSABTE A LES 7!!!!!!!!!!!!!!!!!! DE LA TARDA, TOTS AL PARC DE PUIGTERRÀ (al costat de l´agrupació astronòmica)

DOS POEMES (ZULIMA-GRIFOLL) I UNA PORTA.

ALGUNAS CONSIDERACIONES

Como un pájaro desorientado que lucha contra el viento
o un pez sin fuerza nadando a contra corriente,
Cenicienta anda perdida entre sus conflictos,
que son tuyos.
Como un gusano en busca de una salida luciente
o una abeja perdida en un bosque quemado,
Cenicienta Gris se cuelga del hilo de su memoria,
que es tuya.
A oscuras, en cueros, se llora.

Cenicienta Gris fotografía ciudades en el negativo del recuerdo,
lugares donde nunca estás.
Ciudades herrumbrosas, ciudades condena,
moles de cemento coloreadas con rostros que no dicen nada.
Allí no estás tú.
Torres de Babel, luces sin sombra, gente sin nombre,
Cenicienta Oscura se solivianta. Allí no estás tú.
Es mentira, los reyes magos no existen.
Los milagros tampoco.
Cenicienta Invisible no lo sabe y te busca.
Cenicienta sin reino, anónima, frágil, loca.
Sola.
Te llora.

(Zulima Martínez
Octubre 2007)

CANCIÓN PARA UNA CENICIENTA DESCALZA

Nos dibuja el reflejo que siembra con alma desnuda
laberintos de hologramas en los posos del café.
Sísifo me empuja hacia tus pies.
Y yo en su bola de cristal; y tu
mi as de corazones cuando ahora,
desde siempre
mis manos llevan tus líneas,
mis manos de náufrago escarbando
bajo una sucia bombilla de cuarenta voltios
tras la puerta donde todos los bosques te habitan.

Y he matado al capitán porque necesitaba su garfio,
y he terminado por el principio:
sabiéndote antes
para hallarte después,
cuando éste muro al que llaman puerta
los que de ella carcomen
caiga con nombre de muerte sobre tus miedos,
y ciegue al espejo que fija también a los mios,
los nuestros, los mismos;
y escribir con exactitud de infinitos reflejos
de polvo de espejo
la llave que me abra a leñazos los bosques
para entonces, en el aire, Cenicienta de cientos a miles,
brillen las nuestras geografías, después de tantos años,
un donde donde encontrarnos
allí adonde van los que han desanclado
los pies de ésta tierra -aún de nadie-
como dicen que hicieron una vez,
al principio de todos los principios, una tal Eva con un tal Adán.
(Grifoll
Octubre 2007)

manres.blogspot.com i GrillArt

http://manres.blogspot.com/2006/11/que-qui-com-on-s-grillart-des-de-fa.html

Des de fa casi bé un any han aparegut per la ciutat de Manresa tota una sèrie de cartells amb missatges inquietants i reveladors. Performances i instal·lacions de caire artístic amb esperit contracultural (que poc que m'agrada aquesta paraula) tots firmats amb el pseudònim Grillart. Es dedueix que prové del nom grill (animal que treballa de nit que surt quan fa bon temps) + la paraula art, tot plegat recorda una mica l'adjectiu grillat.
Poemes urbans escrits en murs, contenidors i d'altres suports físics que ens diuen que no toquem de peus a terra, que les normes són pels normals, recomanant que et vacunis contra el seny o bé recordant que odiar produeix càncer. Aquest tipus és capàs de posar un llit al mig de la plaça Prat de la Riba, o una samarreta penjada en un arbre a la plaça de la creu. Que pretén amb els seus actes? Quin serà el seu pròxim cop? Qui s'amaga sota aquestes reivindicacions? Ai amics, l'únic que sabem és que viu a Manresa i opera de nit.
Es diu que les seves obres escampades per la ciutat són pel primer que les trobi i les sàpiga interpretar, per fer-ne el millor que pugui. Qui sap si algun dia trobarem alguna de les creacions d'aquest manresà a l'ebay, al MACBA o en alguna galeria artística de renom.
Grillart no pretén canviar el món, no és un agitador de ments. Simplement fa reflexions en beu alta per a qui les vulgui escoltar. Es congratula tant sols en extreure un somriure còmplice del vianant que ha llegit algun dels seus cartells.
Des d'aquí vull fer una crida per contactar amb aquest artista clandestí que es passeja per la nostra ciutat, per que deixi un missatge al blog o sí ho preferiex es passi un dia per la radio i ens expliqui que li passa pel cap i quins són els seus pròxims projectes.
Grillart for president!
Publicat per VS! a les 12:58
Classificació: Antropologia Manresana, Art, Personatges

1 comentaris:
L-Aura ha dit...
M'encanta GrillArt.A manresa no hi foten mai res...

MANRESA CALIDOSCOPI, NO US LA PERDEU:

Accions urbanes com pintades i algunes instal·lacions amb missatge són els senyals que deixa a la nostra ciutat l'artista anonim Grillart. Un artista conceptual que no construeix els seus missatges missatges ni en museus ni sales d'exposicions. Els senyals Grillart ens els trobem en els llocs més quotidians de l'entorn urbà més proper. Grillart, amb els seus missatges, busca sorprendren's i fer-nos reflexionar tot fent activar la incòmoda màquinaria del nostre cervell que ens obliga a pensar sobre el que s'ens diu. Uns missatges profunds que Grillart ens posa en safata en qualsevol paret o racó de Manresa que hagi triat per al seus missatges. Un missatge Grillart et pot sorprendre en qualsevol cantonada tot fent trontollar els teus esquemes!
Missatges com el que es pot trobar al carrer Sabateria, on un "Vius o esperes?" pretén fer trontollar els plantejaments de les nostres pròpies vides.
Grillart, de qui pocs en deuen conèixer l'identitat, semblava que havia rebaixat la seva activitat però, per sort i inesperadament, un nou senyal ens indica una nova acció Grillart. Una acció anunciada però no concretada que podreu trobar escrita en el programa del cicle Maleïts, de foment de la lectura, que organitza l'Ajuntament de Manresa. L'activitat s'anomena "Video-furtiu: Grillart" i es tracta d'una programació de video que desenvoluparà Grillart per diferents espais de la ciutat. Tot això passarà de l'1 al 5 d'octubre en hores i llocs indeterminats. El recull del treball de Grillart aquests dies quedarà recollit en la mostra Qincidències que realitzarà del 6 al 28 d'octubre al Museu Comarcal la revista cultural manresana Q.
Així doncs aquesta setmana, si teniu sort, tot passant pels carrers de la ciutat potser us trobareu i conèixereu a Grillart en acció. I sino haureu de continuar vivint amb el dubte existencial de no saber la veritable identitat d'aquest heroi artístic: Grillart.

http://manresacalidoscopi.blogspot.com/2007/10/de-nou-grillart.html

A la ZULIMA-cuca de llum (Grifoll)

"Que no està perdido aquello que no fué"
(Ismael Serrano)


Espero que et pessiguin les flors
i t´omplin de pòl.len secret
la fibra del temps que et raspalla,
que et caiguin els impossibles dels colzes
i et siguis pirata amb dofins a la carta.
I si jo et puc donar la mà,
me l´entinto dels versos més tendres.
Espero que tinguis un abracadabra
per cada porta que et trobis,
veure el teu nom escrit amb guixos de colors
a la pissarra,
que et valgui la pena, la pena
i t´escriguin la història els miralls que et miren als ulls.
I espero, i m´hi poso,
a habitar-te en cada àtom que et fa tota nòries
d´anar sempre a més.

Jo, vinc d´ahir, d´aquell ahir
que ens va descobrir
fins avui que, amb sis lletres del teu nom zigazaga,
dic claus pel que et calgui
o sino, mentrestant,
sessió continua en vers que t´envio
de grill que s´inventa l´invent
acordat sense acords amb la lluna
i t´hi canta acotxant-te.


Grifoll.
Casserres a 11 d´octubre del 2007.

VIDEO: BLANCA PRESENTANT GRILLART

Ja el tenim: La Blanca a la inauguració de Qincidències

presentant Grillart al claustre del museu Comarcal

de Manresa:

http://www.youtube.com/watch?v=IqJvNGHsWWQ

Foto:ZULIMA. A partir d´aquesta porta tancarem la por amb clau i baldó

ELS CRÀPULES A L´AUTÒNOMA!!!

Festa Major de la UAB

(8 de novembre de 12h a 15h al pati
de davant del cinema de la UAB)


Poesia Incontinent
INCONTINENTS EUFÒRICS (MALLORCA) -
JAUME C. PONS ALORDA,
PERE PERELLÓ I NOMDEDÉU
EMILI SÁNCHEZ-RUBIO,
SEBASTIÀ MESQUIDA-

CARLES M. SANUY (LLEIDA)
BLANCA VIDAL (MANRESA)
JOSEP GRIFOLL (MANRESA)


LAIA MARTÍNEZ (UAB, TRADUCCIÓ)
XAVIER XARLES (UAB, MATEMÀTIQUES)
ANTONI FERRAGUT (MATEMÀTIQUES)
JAUME TERRADES (UAB, BIOLOGIA)
ANNA AGUILAR-AMAT (UAB, TRADUCCIÓ)RICARD RIPOLL
(UAB, FILOLOGIA)SEAN GOLDEN (UAB, TRADUCCIÖ)
RAMON FARRÈS (UAB, TRADUCCIÓ)JORDI JULIÀ (UAB, FILOLOGIA)
SERGI BALARI (UAB, LINGÜISTICA)JORDI MAS (UAB,TRADUCCIÓ)
JOAQUIM SALA (UAB,TRADUCCIÓ)

BLANCA vista pel PLANA (Jo me´n faig un cartell i me l´emmarco per l´habitació-temple)

POETESSA BLANCA COBAIN. Foto: J. PLANA

ARA SI QUE FLIPO: SÓC A MAGPOESIA!!!!

http://www.mallorcaweb.com/magteatre/poemessoltsmail/grifoll.html

VA PER VOSALTRES, MIL RODONES D´AGRAïMENT!!!

Ahir divendres a la nit, dos joves (no en diré el nom) d´aquí Casserres, se´m van acostar a Ca la Pels, per dir-me que els hi agradava molt aquest blog i tot el que feiem "els cràpules".

I, continuant doncs, amb "la decoració" contra el que ens van robar els incendis l´any 94, avui, i dedicat expressament a aquests dos joves i amb l´ego pujat i la gratitud al cub vers als que, com ells dos, defensen aquests actes que pretenen defensar l´alegria, l´optimisme, la utopía, la peterpania que intentem encomanar i fer d´aquest poble el POBLE POEMA, aquesta nova intervenció pictòrica, per a vosaltres (i com diuen al CLUB DE LOS POETAS MUERTOS: feu que les vostres vides siguin meravelloses). Mil gràcies.

També acompanya la pintada una frase del Galeano que podeu veure a la vostra esquerra.

Si voleu anar a "LA RIERA DE L´AGRAÏMENT" (així l´he batejat, per a ells dos), aneu direcció al roc de la mel, i just abans d´arribar-hi, hi ha un trencant a l´esquerra just davant del camí -està indicat-, que va a Cal Pascual", tireu avall, a peu, amb bici, amb patinet, motoritzats o amb castanyoles (amb cotxe també, però els últims cent metres a veure qui els fot), i ja hi sou. Vinga, a no defallir!

GRIFOLL

RECITAL MOVIMENT ZERO CASTELL BERGA.

Molt aviat, el video.

Foto: J. Plana.......................i, cliqueu, que s´amplia.

GRIFOLL: exposició al VERMELL (octubre i novembre)

Molt bones!!!

Com que al vermell s´hi està de conya i sé que les actuacions no us les perdreu, aprofito per fer-vos saber, que, ja que hi sou, feu un cop d´ull per les parets, escenari o quan aneu a pixar, que hi tinc allò que en diuen una exposició. Apa doncs, aquí el cartell i tots cap allà!

VIDEO "recital a l´Horiginal", de l´escola ca s´arrenca!!!!

A clicar: http://www.youtube.com/watch?v=G57XECVVOiI

MÉS COSES DEL GRILL (cliqueu per ampliar)

ARA SÍ. POESIA DE VERITAT. EL 20 D´OCTUBRE A LES 19:00h, AL PARC DE PUIGTERRÀ. BLANCA I DOLORS.

PASSEU PER www.horinal.blogspot.com (AH! i que aviat penjarem el video, aquest i més)

qui no vulgrifolls que no vagi a l’era

en grifoll, grill art, grill foll,

comte cràpula que no perd ona,

dels anys beguts fa el seu cant

mentre la blanca, irradiant,

et deixa anar com si res,rius de paraules,

embulls,hipnotitza, tota ulls,

i en vol més el del capell.

llarga vida a aquest parell,

tenen versos per estona.

GRILLART, projeccions nocturnes i despres al MUSEU de Manresa

El proper dia 6 d´octubre a les 21 h. s´inaugura l´exposició QINCIDÈNCIES al Museu Comarcal de Manresa (Via St. Ignasi, 40 -davant les piscines municipals-).

Durant la setmana del 3 al 5, es podran veure, pels carrers i/o plaçes projeccions de video de GRILLART, en espais indeterminats i hores intempestives.

Dins la inauguració de la GRILLADA (A càrrec de BLANCA VIDAL), també, a part de la visita a l´exposició, hi podrem veure al mestre PAU RIBA presentant RIBAIBAL 2.

Vinga gent, a no faltar-hi!

DIMECRES, TOTHOM A L´HORIGINAL!!!!

poesia parlada, irradiada, trinxada, dita, dansada, escampada, suada, contemplada, radiant, obscura, de pedra picada, crua o molt feta, transparent, destil·lada, contrariada, viva,
poesia per pensar? per raonar? per sentir? per emocionar? per entendre?
per no entendre?
per no entendre res?
poesia i rodalies?
arts parapoètiques?
poesia
ara, POESIA CRAPULÍSTICA.L’escola de Casserres es presentaaquest dimecres 26 de setembre a l’Horiginal (Ferlandina 29, macba) a dos quarts de nou
correm-hi tots!
(Casserres: poble del berguedà on s’ha detectat, segons el nostre informador Tomàs Arias, un important nucli de forces tel.lúriques i centre d’irradiació poètica. Hi ha mutacions en el paisatge i s’ha iniciat la transformació cap a poble-poema)

Remenant calaixos guaita que passa.

Aquesta instal.lació (700 x500 cm. Sense títol-a-), la vaig exposar, calculo que deu fer uns deu o fins i tot més anys al que era la sala St. Domenech de Manresa.

La cosa ha anat que, remenant calaixos, n´he trobat la foto. Quan l´he vist, m´ha vingut al cap el que em va preguntar la comissaria de l´exposició mentre la montava:

"Passes una mala éspoca, no?" I jo, "no, no, encara estic prou bé".

Veient-ho des d´aquí, em sembla que la comissaria em va pillar abans que jo. O, qui sap? diuen que entenem les coses on ens hi veiem reflectits, potser era ella, doncs.

En tot cas, jo ara no passo cap mala época, i espero amb tot el cor que ella tampoc.

(per cert, aquesta nina engabiada encara té al Pep Espelt aterroritzat...)

Grifoll.

DIMECRES 26, a 2 de 9, tots a l´HORIGINAL (Davant del MACBA)

EXTRET DEL BLOG DE L´HORIGINAL:

http://horinal.blogspot.com/

Tornem tal com vam marxar, sense un adéu, sense la menor cortesia blocaire, sense soroll. Sort que els blocaires de raça, els del morro fort, els que es postegen a sobre, han mantingut el caliu durant la catalèpsia estiuenca.
Crònica de l’estiu? No cal oi? Cadascú se sap el seu i les coses que han deixat pòsit a la llarga sortiràn. El cas és agafar escriguera i endavant...
Tornarem amb la Poesia Crapulística de l’Escola de Casserres (molt ben apadrinada, per cert) el dimecres 26 de setembre, fum fum fum (a l'hora i el lloc de sempre) i vindràn més coses que ja es couen.

T´ESTIMO, EMI.

Fa encara no deu minuts, ha vingut l´Emi a casa. Duia una tela als dits, una pintura a l´oli. Molts, no sabreu on és ni de que és tracta. Explicar-vos-ho és impossible. És el bosc del Lledó, el bosc on vaig viure la meva infantesa, el bosc més màgic de Casserres, el 1er que em ve al cor quan penso en Casserres. És Casserres. Ell, l´Emi, va viure també la màgia d´aquest bosc, amb els seus roues centenaris, els seus amagatalls, la seva esplanada que supera al paradís i de bon tros. Per ell, també és Casserres.

Va passar, però, que l´any 1994, els incendis el van fer desapareixer. Ara hi ha un camp. Però nosaltres el tenim dins. No ens podran robar mai tot el que hi vam viure: la vida, la VIDA.

No tinc paraules, no existeixen mots per descriure´l, és un sentiment, un sentiment dels que el vam viure.

Darrera la tela, escrit: "el Lledó sense foc. Tu."

Emi, m´has regalat CASSERRES. T´estimo.

Josep, amb llàgrimes d´amor.

DE LA CANÇÓ (BlancaLlum)

DE LA CANÇÓ

Ressalten salten salten
paraules concretes paraules
de les cançons
mare, carrer
lluita, estrany
casa, abans
llengua, també
ara, ací, ressalto salto salto
amb elles
partint de la cançó
i des d’allà
m’és la melodia
el caminoi que queda enrere
i em són, ací aquests mots,
com unes ales
per a braçar el sol a l’horitzó
circumferència que sóc jo
de l’esfera, l’estimar
i el que és visible
que toca el punt
i el que és lo gran
és lo concret
mare, carrer
lluita, estrany
casa, abans
llengua, també.

BlancaLlum

POEMA QUE HA SOMIAT o ENTRESOMIAT o CREAT EN UN ESTAT ALTERAT DE CONSCIÈNCIA LA DOLORS. Jo, trobo, que és la rehòstia!!!!!

Puede que me mate con la tapa de un container,

luego supongamos que estoy cuerdo,

luego supongamos que le suplico al carcelero que me mate,

luego entienda que no quiero que me mate,

luego supongamos que prefiero morir,

luego entienda que no quiera estar cuerdo.

D´olors de somnis

EN BLANC (VIDEO de J. Grifoll)

AUTORETRATRIPTIC (GRIFOLL). cliqueu per ampliar.

ELS MEUS DOS FILLS

Ja que aquest diumenge recitem, doncs mira tú, jo em fotu publicitat. Aquests son els meus dos llibres de poesia publicats. I si ho han estat és gràcies a edicions l´Albí, una de les poques editorials que queda de les que encara creu en el que fa. Voldría donar des d´aquí totes les gràcies que sempre seran poques al JAUME HUCH, per haver cregut molt més que jo en aquest parell: els meus dos fills.

ARTRISTESDEKONVENT (Panxing). per ampliar cliqueu sobre la imatge

EL JORNAL (abans i en el darrer traç)

Títol: el precipici dels precipitats.

Ja en tenim un altre. Com veieu m´he limitat, sobretot, a resseguir els contorns que la natura, amb els anys, ha anat construint tota soleta. És a dir, el que he fet és donar-li contrast perque resalti més. Qui sap? potser això de re-saltar m´ha vingut per ser un precipitat pintant un precipici. En tot cas, no ho proveu, ni de saltar; re-saltar, de fet, ja no sé si podrieu fer-ho, doncs el bassalet de baix no crec que us alleujes l´espetec.

Si hi voleu anar a treure el cap, heu de seguir el camí que s´enfila des de la bauma dels poetes i amunt. Trobareu un cable de les vaques (no enrampa), el treieu, passeu, el torneu a possar i llestos. Ei, i que les vaques l´únic que fan és mu.


Us penjo una foto aquí al costat dels vedellets i família.

AMATEUR (VIDEO de JOSEP GRIFOLL). És de fa uns 3 anys. Ves que no hi sortiu....

Aquest és una mena d´intent de curt que vaig fer ara deu fer uns 3anys amb una camareta de fotos que et deixava grabar 1minut com a molt. Però és molt més, perque hi sou vosaltres, perque hi sereu sempre, perque dignifiqueu l´amor, la nit, l´amistat. Mil gràcies per anar junts en aquesta muntanya russa que és la vida.

Vinga, foteu-li: http://www.youtube.com/watch?v=uHR29b0gSBM

Artristes de konvent 29 i 30 setembre 2007 castell sant ferran berga.

El proper 29 i 30 de setembre, el castell de sant ferran de berga quedarà ocupat, de manera efímera, pel projecte multidisciplinari Artristes de konvent. Dins l’emblema i estandart de la ciutat de berga, s’hi podrà veure fotografia, escultura, poesia, música i gastronomia. A l’acte hi tindrà lloc la presentació del llibre de jordi plana konvent punt zero cal rosal’07, on s’hi reflecteix la última mostra d’art que tingué lloc en aquest antic edifici de monges de cal rosal i s’acompanyarà amb l’exposició fotogràfica dels retrats de la quarantena d’artistes que hi van participar.
Igualment es podrà veure les peces escultòriques de l’artista andorrà Joan Canal i de l’osonec Enric Pla i Montferrer, acompanyats per la gastronomia de Pep Pujols, la poesia dels casserrencs Josep Grifoll, Blanca Vidal, el mallorquí Andreu Escales i la música de l’associació d’òpera de Berga i la sessió musical (r).
Totes aquestes accions passen a formar part de les intencions de moviment punt zero.
Moviment efímer però sense límits que pretén aprofitar i dinamitzar els edificis que per un motiu o altre han estat abandonats amb tot el què el pas del temps comporta. Espais buits però carregats de vida i sensacions. Edificis que són d’interès popular i que revestits de cultura igualment efímera donen una visió renovada i romàntica a les persones que el visiten. Llocs on l’efecte dia a dia ha fet oblidar la seva existència,passant a desaparèixer de la memòria social i desmereixent el propi encant i record.
L’altre punt important de moviment punt zero és l’artista. Persones que fan de l’art la pròpia columna vertebral i que cerquen una filosofia i una experimentació de vida constant.
Moviment punt zero apropa els dos components elementals, creant l’addició entre espai i artista, emocions i sensacions, visual i mental, conceptes capaços de traspassar les barreres de la comprensió i buscant sempre la visió que s’ajusti més entre la degradació i la creació més experimental tant de la humanitat com de la ubicació. Els espais s’ofereixen a persones creatives capaces de comprometre’s amb la lluita diària de l’art per art, sense fronteres i amb la mentalitat oberta no solsament a la destructuració dels espais-museístics, sinó també a la constant aportació i recerca interna.
Cal remarcar que sense la desinteresada aportació del artistes i de les persones vinculades als edificis, no seria possible cap dels intencions i idees del moviment.
Artristes de konvent forma part de l’acció cultural i multidisciplinar nascuda a partir del projecte konvent punt zero celebrat l’any 2006 i 2007 a l’antic konvent de monges de cal rosal.
A la segona edició de konvent punt zero hi van participar més d’una quarantena d’artistes, músics i projeccions vingudes de diferents punts de la geografia catalana, marroc i alemanya.
Propostes arriscades, sense sedàs, lliures i de carrer, van servir per donar constància de la unió de persones que creuen que l’art és tant lliure com contundent.
Durant els tres dies programats, la imaginació, llibertat i qualitat de les obres exposades, així com rellevants actuacions musicals i teatrals, van donar vida i resplendor al projecte, gaudint com a resultat una massiva afluència de públic.
documents adjunts:
- muntatge video "artristes konvent" (jordi plana)
http://es.youtube.com/watch?v=e9lN_yh0NZI
- Postal cartell (jordi plana)
- curriculums participants - fotografia castell (jordi plana)
- postal (jordi plana)
horaris:
dissabte 29 setembre 19:oo h. obertura castell-exposicions. vernissage, òpera, i inauguració audio-visual 'artristes de konvent'. sessió musical amb el dj (r). diumenge 30 setembre 11:oo h. obertura castell. 17:oo h. poesia. 19:oo h. clausura d'obres.

L´ENCARREC DELS NÚVOLS, ABANS DE LA PLUJA.

ENCARREC DELS NÚVOLS

Aquest és el treball d´avui. Veníen una de núvols negres tan carregats d´aigua (que hi havía calamarsada ho he descobert després), que no m´he n´he pogut estar, així que, continuant l´obra "decorativo-casserrenca", he aprofitat per jugar amb l´atzar, primer pintava jo, deixant lloc pels bassals imminents i els jocs de l´aigua, impossibles de predir, que seríen els que acabaríen la feina. Aquí en teniu el resultat final. Curiosament, m´he n´he adonat que hi ha certes semblançes entre el que jo he fet (les línies, sobretot) i el que els núvols han engrandit. El batejaría, però d´això ja se n´ha encarregat la pluja, o sigui que n´hi diré així: encarrec dels núvols.

Ah! si el voleu anar a veure és a la gran espanada de pedra on hi ha la pintada de la deesa, no crec que arribi als 100 metres de distància. No te pèrdua, vaja.

Grifoll

GARBA (Blancallum)

GARBA

Un dia absolutament gris a Barcelona
avui ciutat també absoluta i també grisa
és un dia com diria
com de garba abandonada
dins d’una fàbrica poc funcional
la de la por.
I amb què està fet el feix tot sol
agonitzant, abandonat
perdent tot l’oli en el racó, el contaminat
d’aquella fàbrica?

de burocràcia? de tub d’escap?
de corre cuita? d’olor de res?
de guàrdia urbana? de colom mort?
de ministeri? de reglament?

I què collons!
perquè la por?
si ets tu el perill
el torbament
que portes dins
endins la ment!

Però penses, què faig? Les rego? Plourà?
I plou. Però les has regat totes, ja.
I gris, el dia, té un hort dalt d’un terrat
una noia amb vestit roig
i un silenci que pica fort.
I llavors penses que t’has passat
que no calia
que ja ho sabies
que avui plouria
però ja ho has fet
i després penses
un altre cop, potser el darrer
que el ser absolut
si algo és, és un hortet
dalt d’un terrat
i si algo fa, fa voleiar
un vestit roig
i sí algo diu, diu que té set
i no en té prou.

I què collons!
perquè la por?
si ets tu el perill
el torbament
que portes dins
endins la ment!

garba: feix d’espigues tallades.
BlancaLlum. 15/9/2007

A LA ZULIMA, EN AGRAIMENT ELEVAT A INFINIT.(VIDEO-EXPERIMENT)

Dius que entenc

el pensament

i l´obra del Panero

com ningú...

És que t´he

de confesar una cosa:

jo, també sóc

un altre locu cariocu.

I, per això,

pel poema, per tot, per tant

i perque sàpigues

que tu tampoc n´estàs,

aquest VIDEO-experiment;

per tu, Zulima*

A clicar, MERAVELLOSA loca carioca:

http://www.youtube.com/watch?v=skPpAQcTxBY

DISCREPÀNCIES (ZULIMA)

Has begut, beus i beuràs allò que l'home no pot mesurar.
En el cendrer no hi ha burilles doncs
et fumes la vida, poc a poc, tot assaborint-la, olorant-la
i t'omples d'ella cada vegada que, després d'una nit enbogida,
obres els ulls i sents la dolça tristesa en la mèdula.
Creador amb restes d'històries aliènes sense sentit,
febrilment buides
t'enfonses en la fràgil nuditat de les veritats qüestionables,
allunyan-te de clixés rancis i, desde l'aresta del
perfil més agresta de la melangia, saps del cert que
ets humà.
Massa humà.

És just en aquest precís moment quan vampiritzes
les veus que no són teves.
Xucles
paraules buides que només tu pots omplir de vida
i mentrestant, jo, aprenent de vampir,
m'endinso més enllà de les teves cordes bucals
per robar-te-les i convertir-les en gargots maldrestes
que cusiré amb fil de seda blau, verd, groc o porpra.

No estàs sol.

(Zulima)

MOCADOR (D´olors Juàrez)

MOCADOR

Sóc una fotografia exacte de pols.
Que si no fos el que sóc,
(que per sort a vegades ho sóc)
et diria el que no et dic quan sóc.

I si fos capaç de saltar a la xarranca
amb els calendaris, segurament,
ho faria marxa enrera
estripant rajoles vermelles i negres
de numeracions repetitives.
Tampoc ho faria massa,
ni massa poc,
tiraria la pedra just a la teva casella.

Perquè trobar-te en espai
ha estat una perfecte meravella,
trobar-te en temps adequat
hagués estat una perfecte causalitat.

D’olors a temps de 23/8/2007