Seguidores
miércoles, 20 de febrero de 2008
martes, 19 de febrero de 2008
Íssimes gràcies, Laia. Com més cràpules siguem més la dansarem.
A GrillArt,
Dius que la vida no es viu,
que es dansa,
prò a mi, agafar-li el ritme, em costa
i en més d’un ball
se m’avança,
i sense voler, fent-me voltar,
em xafa
o la xafo jo, amb aquest peu
tan sapastre,
i em té ben marejada
que una nota la balla amb mi
i ja crida:
canvi de parella!
i en cap dels passos,
m’ espèra .
Dius que la vida no es viu,
que es dansa,
prò a mi, agafar-li el ritme, em costa
i en més d’un ball
se m’avança,
i sense voler, fent-me voltar,
em xafa
o la xafo jo, amb aquest peu
tan sapastre,
i em té ben marejada
que una nota la balla amb mi
i ja crida:
canvi de parella!
i en cap dels passos,
m’ espèra .
Laia Martínez
jueves, 14 de febrero de 2008
DISSABtE tOt DÉU a L´ESPUNYOLA!!!
poesia, musica, de tot i més....vaja, yendo al grano: sexe, droga i r´n rl!!!!!!!!!
sábado, 9 de febrero de 2008
RECITAL A L´ESPUNYOLA
reCitaL
a l'eSupunYola
16 de febrer de 2007
ei! vosaltres!
flors del viure!
estels de carn i d'ossos i d'esperit!
encantadors de la rima!
finalment lo mail!
dissabte que ve, 16 de febrer, a l'espunyola (vora casserres, berguedà), entre cal pius i cal peuet, sí, aquí, a pagès, brollarà la música i la poesia des de lo més endins d'aquestes terres! però per això, estímadissims trobadors i trobadores, cal trobar i cantar i saltar i córrer i dir i cridar i xiuxiuejar i tot i de tot i amb tot i més...
així que, poetes de la terra i del més enllà, hi esteu més que convidats! el recital serà més o menys a les 20:00 i el concert cap a les 00:00, per entremig hi haurà vi, formatge, llangonissa i pa amb tomàquet!
evidentment podeu convidar tanta gent com volgueu o portar, fer, desfer, inventar i crear el que us vingui de gust...
també hi haurà un meravellós jaç al terra per dormir-la, o no...
si no teniu cotxu per pujar fins aquí dalt surt un bus de barna, des de plaça universitat, a les 11:00 h o a les 15:00 h (el pròxim no surt fins a les vuit del vespre...!) i haurieu de parar a puig-reig, des d'allà ja ens ho montarem per baixar-vos a buscar amb cotxe, bicicleta o escombra voladora...
vinga gent, mos veim dimecres a l'horiginal i preparem pestes poètiques i demés, no?
si podeu digue-me cosetes, val?
au, petó petonàs!
blanCalluM
flors del viure!
estels de carn i d'ossos i d'esperit!
encantadors de la rima!
finalment lo mail!
dissabte que ve, 16 de febrer, a l'espunyola (vora casserres, berguedà), entre cal pius i cal peuet, sí, aquí, a pagès, brollarà la música i la poesia des de lo més endins d'aquestes terres! però per això, estímadissims trobadors i trobadores, cal trobar i cantar i saltar i córrer i dir i cridar i xiuxiuejar i tot i de tot i amb tot i més...
així que, poetes de la terra i del més enllà, hi esteu més que convidats! el recital serà més o menys a les 20:00 i el concert cap a les 00:00, per entremig hi haurà vi, formatge, llangonissa i pa amb tomàquet!
evidentment podeu convidar tanta gent com volgueu o portar, fer, desfer, inventar i crear el que us vingui de gust...
també hi haurà un meravellós jaç al terra per dormir-la, o no...
si no teniu cotxu per pujar fins aquí dalt surt un bus de barna, des de plaça universitat, a les 11:00 h o a les 15:00 h (el pròxim no surt fins a les vuit del vespre...!) i haurieu de parar a puig-reig, des d'allà ja ens ho montarem per baixar-vos a buscar amb cotxe, bicicleta o escombra voladora...
vinga gent, mos veim dimecres a l'horiginal i preparem pestes poètiques i demés, no?
si podeu digue-me cosetes, val?
au, petó petonàs!
blanCalluM
viernes, 1 de febrero de 2008
mil IONS DE GRÀCIES!!!! Ja sóc de QUARK!!!!!!
Josep Grifoll (Manresa, 1972)
http://www.fti.uab.es/quarkpoesia
Va ésser engendrat a Casserres (Poble Poema del Berguedà). Coses que té la vida però, van fer que nasqués a Manresa (Ciutat Grillart del Bages) el 19 del 09 del 72. Des de petit, les aficions dels seus companys no s'assemblaven ni per casualitat a les seves. Quan els altres jugaven a futbol, ell s'escapava a buscar escorpins sota les pedres. Quan els altres s'intercanviaven cromos o cintes de jocs d'aquells primers ordinadors que avui ja no es troben ni a les deixalleries, ell se n´anava a recollir rajoles trencades que queien al darrera de l'escola per fer-ne “esculturetes”. La seva gran frase era a arribar a casa, quan els pares li preguntaven “Què heu fet avui?” i ell, sense incloure-s'hi, responia “els altres han jugat a futbol” o “els altres han fet tal cosa”, com si ell no fos ni hagués fet res.
Gran part de la infantesa la va viure corrent pels boscos de Casserres, caçant gripaus, ratpenats, serps i fent invents amb pólvora (va fer volar el safareig de casa als 9 anys). Vaja, un remeneta.
Anava a classe de dibuix i pintura al sortir de classe (suposo perquè en aquella època a Manresa es feia això), però tot acabava en bodegons o similars que els pobres pares havien de penjar després a casa.
Va estudiar de tècnic sanitari (encara no sap el per què), i després d'un girament mental cap allà als 19 se'n va anar a BCN a estudiar 3 anys fotografia. D'això en va treballar 5 o 6, cal destacar que aquí va conèixer gent com en Brossa, en Panero, etc…, va exposar per aquí i fins a França, va publicar per aquí i fins l'altra banda del “xarcu”…però el suport era massa pla, així que hi va començar a enganxar coses, fent-ne collages i demès animalades com instal·lacions tan barroques que t'hi podies passar hores i encara hi descobries coses noves. Al final va acabar pintant ja amb terres i làtex, coles i cendres, etc. També forces exposicions, publicacions i demès…
Però el que més li costava (que també ja li venia del giratori mental dels 19 anys) era escriure. I, tossut, és on més va acabar per fotre-hi banya, fins que un bon dia, xulo ell, i amb un grapat de poemes sota el braç, se'n va anar a correus i els va enviar a tres editorials, una de les quals li va respondre (Edicions l´Albí) que és podria parlar de publicar-ho. Ell, encara flipa. Així doncs el seu 1er llibre va ser En desordre , i al cap de uns dos anys, Dels anys beguts de la mateixa editorial i col·lecció. També ha escrit quatre ratlles per aquí i quatre per allà en algunes revistes i (com no?) parets, ha recitat (sempre cagant-la, com diu ell), per aquí i no tant per allà, a l´Horiginal per exemple, a la Font del Balç on va conèixer l´Enric Cassasses i en Tomàs Arias, i junt amb la Blancallum i la D ´olors i els ja citats n´han anat fent alguna d'aquestes, així com crear el Blog de poètica crapulística per anar arxivant allò que la memòria de peix ja no li deixa fer.
A part, o no tant, que ve a ser el mateix, treballa amb la millor gent del món, gent etiquetada com a disminuïts o amb trastorns mentals, que a l´hora de la veritat sempre son els seus referents junt amb Benedetti´s, Pessoa´s, Goytisolo´s, Plath´s i tants més.
Mes, el que cerca, després de tanta xerrameca és, per sobre de tot, defensar l'alegria.
martes, 29 de enero de 2008
PLANETA TERRA (Grifoll)
Primer, buidar la paperera de reciclatge;
seguidament, configurar les actualitzacions,
i, sense antivirus ni passwords
alçar les ales,
no pas per volar aquest cop,
ara valents,
tocant de peus a terra
per abraçar l´altre,
que son intercanvis de batecs el que ens dóna sentit,
sino, de què? per què? tot plegadet a la butxaca,
ben clenxats i anar passant itv´s?
seguidament, configurar les actualitzacions,
i, sense antivirus ni passwords
alçar les ales,
no pas per volar aquest cop,
ara valents,
tocant de peus a terra
per abraçar l´altre,
que son intercanvis de batecs el que ens dóna sentit,
sino, de què? per què? tot plegadet a la butxaca,
ben clenxats i anar passant itv´s?
Plorar junts, alçar-nos així l´un a l´altre
i entregar-nos a la causa única que és la d´anar-hi junts,
que som iguals i anem en la mateixa direcció, que
si així no és
continuarem veient les parets grises, grises,
i ens ennuegarem amb el que ennuega
i farem dels diccionaris
déus.
Que no per tenir ales, cal voler volar,
ni per saber-ne la contrassenya, endinsar-se al blog de l´etiquetador.
Fregar-nos amb les plomes, les de l´un amb les de l´altre
fins que totes, de tant juntes, crear l´ocell que a trossets som,
esparracar el coixí en el que ens teniem engabiats
i fer-li vaga al son
per despertar a
aquest somni que no és utopia;
tots iguals de diferents i fora panys de l´ànima
i cosits a l´ham: les cicatrius a l´aire,
que son perque ens fem
els uns als altres companyia.
I això és fer l´amor,
i el demès son tonteríes.
Josep Grifoll
Planeta terra a 28/01/2008 D.C.
i entregar-nos a la causa única que és la d´anar-hi junts,
que som iguals i anem en la mateixa direcció, que
si així no és
continuarem veient les parets grises, grises,
i ens ennuegarem amb el que ennuega
i farem dels diccionaris
déus.
Que no per tenir ales, cal voler volar,
ni per saber-ne la contrassenya, endinsar-se al blog de l´etiquetador.
Fregar-nos amb les plomes, les de l´un amb les de l´altre
fins que totes, de tant juntes, crear l´ocell que a trossets som,
esparracar el coixí en el que ens teniem engabiats
i fer-li vaga al son
per despertar a
aquest somni que no és utopia;
tots iguals de diferents i fora panys de l´ànima
i cosits a l´ham: les cicatrius a l´aire,
que son perque ens fem
els uns als altres companyia.
I això és fer l´amor,
i el demès son tonteríes.
Josep Grifoll
Planeta terra a 28/01/2008 D.C.
viernes, 25 de enero de 2008
A LA JUDIT. Amb tot el cor.
No ho sé, però m´agrada creure que les coses, quan es fan amb el cor prenen màgia, i que aquesta es dirigeix vers allà on vols que s´encengui l´espurna. Així doncs, aquesta tarda he anat al Serrat de Santpedor
i he fet una circunferencia oval (com dues jotes enganxades) amb pedres que he pintat de blanc com els estels, i despres, al mig hi he plantat unes magranes, que son rojes com el cor, perque aquesta màgia hi bategui.
A més, és un lloc on tot el que es veu és natura, un lloc on poder seure a prendre energia, un lloc des d´on enlairar-se. Un lloc que vé a ser un desig, perque sàpigues, Judit, que no estàs sola, que et mereixes el millor i que el que desprens és tan meravellós que el món sense tú, perdria tota la poesia, seria en blanc i negre i els ocells (tú el més volador), no existiríen.
Josep.
jueves, 24 de enero de 2008
ENTREVISTA (ÚLTIMA) a GRILLART PER LA SER DE MANRESA. Ja la tenim amb audio
http://manres.blogspot.com/Testimoni contundent d'un dels personatges més inquietants sortits de les clavegueres de la nostra ciutat. No us voldria enganyar, m'ha costat un ou topar amb aquest Grillat. I just quan puc contactar amb ell, va i ens deixa.En exclusiava per a tots vosaltres les últimes paraules de GRILLART:
Si no se sent aneu a: http://www.goear.com/listen.php?v=83046dc
Esperem la nova mutació del grill més artístic i bon conseller de la nostra ciutat.
(en nom de l'art).
lunes, 21 de enero de 2008
GRILLART HA MORT
Ben aviat penjarem en audio les seves darreres paraules en l´entrevista que va tenir lloc a la SER de Radio Manresa aquest passat diumenge de Gener del 2008.
DES DEL SEGON GRAÓ (D´olors). A Grillart.
que cada dia sigui
la nit menys pensada
Grillart
la vida a veces
te invita a una ronda
Ismael Serrano
i sempre passen coses
Josep Grifoll
des del segon graó
A Grillart,
per ensenyar-me a trobar l’escala
I ni que sigui per un dia... també podem ser útils?
com, sense més i perquè sí, fer que el més possible és que et passi l’impossible
com si ara te’ls tiren qui ja te’ls havia tirat i els arreplegues
al cop i altra vegada,
o parlem de la germana d’un tal qual, que te l’estimes
i patim-hi, com si cal, que si n’està,
de trista,
pugem costa amunt de l’abraçada;
I ser-ne, per què no, la morena de la segona com ara se’ns acosta la rossa de la quarta
i que tu em siguis un grill que se’m regala en nom de l’optimisme;
tot,
mentre puges l’escala de cargol i et passa allò que li volies dir d’estic encantat
i no et surt perquè t’ha passat,
que te n’has quedat justament d’això
que se’n diu de quedar-se’n encantada;
o creure,
perquè et creus i és,
com qui ho sap perquè ho sap,
en un joc de màgia que et fa veure que sempre i tot mentrestant passen coses
o potser en un joc de mans
que quan ara no se què és que se’ns cau, ve l’altre i ens en paga una ronda
i ni que sigui per fer-ne l’últim,
de vers,
en el dia d’avui que, com dius tu, segueix sent i des de sempre
cada dia la nit menys pensada,
podem tornar a ser inútils i
com sense més i perquè sí parlar del darrer disc de l’Ismael Serrano.
D’olors a VIU-TE
al20gener2008
la nit menys pensada
Grillart
la vida a veces
te invita a una ronda
Ismael Serrano
i sempre passen coses
Josep Grifoll
des del segon graó
A Grillart,
per ensenyar-me a trobar l’escala
I ni que sigui per un dia... també podem ser útils?
com, sense més i perquè sí, fer que el més possible és que et passi l’impossible
com si ara te’ls tiren qui ja te’ls havia tirat i els arreplegues
al cop i altra vegada,
o parlem de la germana d’un tal qual, que te l’estimes
i patim-hi, com si cal, que si n’està,
de trista,
pugem costa amunt de l’abraçada;
I ser-ne, per què no, la morena de la segona com ara se’ns acosta la rossa de la quarta
i que tu em siguis un grill que se’m regala en nom de l’optimisme;
tot,
mentre puges l’escala de cargol i et passa allò que li volies dir d’estic encantat
i no et surt perquè t’ha passat,
que te n’has quedat justament d’això
que se’n diu de quedar-se’n encantada;
o creure,
perquè et creus i és,
com qui ho sap perquè ho sap,
en un joc de màgia que et fa veure que sempre i tot mentrestant passen coses
o potser en un joc de mans
que quan ara no se què és que se’ns cau, ve l’altre i ens en paga una ronda
i ni que sigui per fer-ne l’últim,
de vers,
en el dia d’avui que, com dius tu, segueix sent i des de sempre
cada dia la nit menys pensada,
podem tornar a ser inútils i
com sense més i perquè sí parlar del darrer disc de l’Ismael Serrano.
D’olors a VIU-TE
al20gener2008
domingo, 20 de enero de 2008
HABITANTES DE LA TIERRA, NUESTRA PEQUEÑA DIVINIDAD, VENIMOS EN SON DE PAZ (ISMAEL SERRANO)
Ahir a la nit, en acabat el concert del mestre, mentre la D´olors i un servidor intercanviavem llibres, flaixos i les poques paraules que ens sortien amb L´Ismael Serrano, el Miquel ho feia amb el cartell, que pa xulo, él!viernes, 18 de enero de 2008
INTERVENCIÓ "arbre fruits de plata" (Grifoll)
És diu que, sovint, les ànimes surten del cos (viatge astral o dígue-li com vulguis), ja mentre dormim o a base de fer-ne pràctica. El cas és que, els que hi creuen, asseguren que quan això passa, ànima i cos van unides per un cordó (metaumbilicaloviatjador) de plata per poder tornar a unir-se les dues parts, i que si es trenqués, caput! Vaja, adéu-siau vida.
Jo, per si de cas, el que he fet per si algú té un "mal viatge" o un bitllet sols d´anada, pugui collir un d´aquests fruits de l´arbre màgic i tornar. Continuaré bosquejant. Mentrestant, el primer.
BOMBES-TINTA sobre tela (Grifoll)
L´obra final, a base de petards i cartutxs de tinta d´impresora:I aquí sota, el vídeo, que més que mal muntat,
el que està és desmuntat, però valgui
la intenció, tú:
lunes, 14 de enero de 2008
GRILLART a la SER Manresa. Diumenge 20 a les 13h.
Bones i més!!!
Aquest diumenge dia
20 a les 13h,
per la cadena SER
de Ràdio Manresa (95.8 FM),
no us ho perdeu,
entrevisten a GRILLART,
i segons sembla ser,
serà allò que en diuen "el desenlace..."
No us ho perdeu.
http://www.youtube.com/watch?v=e_FAl91ztlM
Aquest diumenge dia
20 a les 13h,
per la cadena SER
de Ràdio Manresa (95.8 FM),
no us ho perdeu,
entrevisten a GRILLART,
i segons sembla ser,
serà allò que en diuen "el desenlace..."
No us ho perdeu.
http://www.youtube.com/watch?v=e_FAl91ztlM
jueves, 10 de enero de 2008
DANÇA EN DEJÚ (BlancaLlum)
Tots hem sigut expulsats de la matriu.
Memi
I per ‘na bé...
amb el Zigo-zigo della Moreneta
d’en Pascal Comelade
DANÇA EN DEJÚ
tenim roures dalt el cap.
la nit marfon la por entre llurs branques.
la lluna cau, fins i tot, en el dolor.
el riu s’endú, fins baix a mar, les fulles seques.
la calor trenca la nou tancada.
el món rodola dins nostres ments.
i amb tot, ressona el cap
són les arrels per les entranyes...
marfonent por
cruixint la branca
caient la lluna
vivint el riu
trencant la nou
rodolant móns...
són les arrels per les entranyes
ressona el cap, i amb tot...
‘nem rodolant i anem mirant
tots aquests roures com van morint, que anem matant
i com damunt, damunt sa mort, nostra tragèdia
tornen a néixer i amb gran posat i amb fulla viva
ens foten la branca a l’ull i ens deixen cecs.
llavors, tot consisteix en ‘na tocant i anar palpant
la vella soca del roure etern
i en la negror de nostra mira
surten mots de les parets de roca antiga
ballen trons amb fils de llum davall el sol
canten nins damunt estels sortint del fang
esclaten veus
marfonent por
cruixint la branca
caient la lluna
vivint el riu
trencant la nou
rodolant móns...
el món rodola dins nostres ments.
és el cos qui traça l’òrbita en la matèria.
és el cor qui viu en cercles damunt la terra.
i les paraules, esferes de llum,
esferes llumeres, van posant nom a l’esgarrifor
de ser-me jo mirant un buit tot ple de mi,
tot ple de fulles...
tenim roures dalt el cap
marfonent por
cruixint la branca
caient la lluna
vivint el riu
trencant la nou
rodolant móns...
!
blanCalluM
9
1
8
Memi
I per ‘na bé...
amb el Zigo-zigo della Moreneta
d’en Pascal Comelade
DANÇA EN DEJÚ
tenim roures dalt el cap.
la nit marfon la por entre llurs branques.
la lluna cau, fins i tot, en el dolor.
el riu s’endú, fins baix a mar, les fulles seques.
la calor trenca la nou tancada.
el món rodola dins nostres ments.
i amb tot, ressona el cap
són les arrels per les entranyes...
marfonent por
cruixint la branca
caient la lluna
vivint el riu
trencant la nou
rodolant móns...
són les arrels per les entranyes
ressona el cap, i amb tot...
‘nem rodolant i anem mirant
tots aquests roures com van morint, que anem matant
i com damunt, damunt sa mort, nostra tragèdia
tornen a néixer i amb gran posat i amb fulla viva
ens foten la branca a l’ull i ens deixen cecs.
llavors, tot consisteix en ‘na tocant i anar palpant
la vella soca del roure etern
i en la negror de nostra mira
surten mots de les parets de roca antiga
ballen trons amb fils de llum davall el sol
canten nins damunt estels sortint del fang
esclaten veus
marfonent por
cruixint la branca
caient la lluna
vivint el riu
trencant la nou
rodolant móns...
el món rodola dins nostres ments.
és el cos qui traça l’òrbita en la matèria.
és el cor qui viu en cercles damunt la terra.
i les paraules, esferes de llum,
esferes llumeres, van posant nom a l’esgarrifor
de ser-me jo mirant un buit tot ple de mi,
tot ple de fulles...
tenim roures dalt el cap
marfonent por
cruixint la branca
caient la lluna
vivint el riu
trencant la nou
rodolant móns...
!
blanCalluM
9
1
8
DES DEL W.C (D´olors)
Tens la boca com una sabata però entre aquest va i ve
de pupil·les de denúncia no aixafar-se la llengua
ha d’ésser cosa fina,
com no ressaltar enmig de decebuts que no els queda més
que pixar fora de test
o brunzir com una mosca a les calces d’una puta;
tot, mentre esquives el desmanegat que fa un excés
arrebossat de bogeria.
Desig de la sabata de tallar el cordó que l’estreny
per vés a saber quin cony de norma
i fer d’anormal cada badall intermitent que va
de boca en boca,
sola desgastada per aquest caminar bocabadat mirant descompensat
la pampalluga d’una estrella,
(indirectament aquests són els detalls de qui fa de la vida vida
i la caga perquè arrisca).
I ara, a peu coix, tira ràpid de la cadena del wàter
amb aquesta mena de poema
i agafa la sortida d’emergència
que ja se sap,
pensar contracorrent des de sempre
ha estat delicte.
D’olors a pudors a 9 de gener
2008
martes, 8 de enero de 2008
miércoles, 2 de enero de 2008
jueves, 27 de diciembre de 2007
COM EL SILENCI (J.Grifoll). Il.lustració: Edu.
Sec al teu costat sense que tu em vegis.
Em dones tanta pau com la que a tu mateixa et negues.
Però ara fes,
i jo seré les teves ales
i el teu vent. Serà senzill.
N´és tan tot de senzill:
una clau que t´obre la porta de casa,
aquest dia que és encara sempre avui…
Tot que,
quan una pedra et faci mal al peu, aixeca´l:
no hi serà quan el tornis a abaixar. També camino amb tu
quan menys t´ho penses,
perque avui sóc un àngel,
i en aquest dia que és sempre avui
continuare sent el teu àngel
fins que el teu plomatge ja sigui més fort que el meu,
quan les paral.leles se´ns dispersin
i la lluna t´emboliqui amb remolins de llum.
I hauré tingut la millor feina del món en aquesta vida:
la d´haver estat el teu àngel,
quan no pugui dir-te més que gràcies
i el meu batec és quedi amb tu,
mentre tu reps a un nen que plora
perque no troba casa seva i et fas clau
o no sap quin dia és festa grossa i tu l´hi mostres
el calendari de cada dia.
No et pots imaginar com n´és de meravellòs
ser aquest teu àngel i ser fort amb tu, brillant com tu
sense quedar-se sols amb els principis,
que se´ns escolti tan amunt com el silenci…
Em dones tanta pau com la que a tu mateixa et negues.
Però ara fes,
i jo seré les teves ales
i el teu vent. Serà senzill.
N´és tan tot de senzill:
una clau que t´obre la porta de casa,
aquest dia que és encara sempre avui…
Tot que,
quan una pedra et faci mal al peu, aixeca´l:
no hi serà quan el tornis a abaixar. També camino amb tu
quan menys t´ho penses,
perque avui sóc un àngel,
i en aquest dia que és sempre avui
continuare sent el teu àngel
fins que el teu plomatge ja sigui més fort que el meu,
quan les paral.leles se´ns dispersin
i la lluna t´emboliqui amb remolins de llum.
I hauré tingut la millor feina del món en aquesta vida:
la d´haver estat el teu àngel,
quan no pugui dir-te més que gràcies
i el meu batec és quedi amb tu,
mentre tu reps a un nen que plora
perque no troba casa seva i et fas clau
o no sap quin dia és festa grossa i tu l´hi mostres
el calendari de cada dia.
No et pots imaginar com n´és de meravellòs
ser aquest teu àngel i ser fort amb tu, brillant com tu
sense quedar-se sols amb els principis,
que se´ns escolti tan amunt com el silenci…
jueves, 6 de diciembre de 2007
D´olors (petò de postguerra)
petó de postguerra
M’acosto, ara ja, desarmada de vergonya
com si fos el gat que ens estripa aquesta carta de metralla
i escriure el xàfec d’una vida no viscuda,
segueixo sent el mateix dubte on escollir,
amb extingida lucidesa,
un irreal tan fora de morals que desterra la por d’aquests que som
que després de tot encara lluiten,
aquests que s’estimen d’estimar-se amb la fam de la postguerra,
vencedors o vençuts,
tan se val,
seguim sent l’ànima d’aquells que en van ser víctimes
i entre aquest udol de por que ve al capvespre,
en sabem encara de saber-ne,
d’alimentar-nos l’un de l’altre,
que l’un és el pa de cada dia,
que l’altre l’aliment desmesurat d’una carícia,
fins cada cos es descanvia,
de pell a pell que sumen
i on tot encara hi resta,
com ara dues boques en la bandera del soldat que vam ser un dia;
i dibuixen, ja sense mans (que ni això ens cal),
aquest petó
que borra de la història allò que els altres
van entendre i batejar amb el nom de guerra,
que no va ser-ne pas la nostra,
que si vam aprendre a disparar, va ser aquest verb
que no és de conjugar sinó de fer-ne.
D’olors al 5 de desembre del 2007
M’acosto, ara ja, desarmada de vergonya
com si fos el gat que ens estripa aquesta carta de metralla
i escriure el xàfec d’una vida no viscuda,
segueixo sent el mateix dubte on escollir,
amb extingida lucidesa,
un irreal tan fora de morals que desterra la por d’aquests que som
que després de tot encara lluiten,
aquests que s’estimen d’estimar-se amb la fam de la postguerra,
vencedors o vençuts,
tan se val,
seguim sent l’ànima d’aquells que en van ser víctimes
i entre aquest udol de por que ve al capvespre,
en sabem encara de saber-ne,
d’alimentar-nos l’un de l’altre,
que l’un és el pa de cada dia,
que l’altre l’aliment desmesurat d’una carícia,
fins cada cos es descanvia,
de pell a pell que sumen
i on tot encara hi resta,
com ara dues boques en la bandera del soldat que vam ser un dia;
i dibuixen, ja sense mans (que ni això ens cal),
aquest petó
que borra de la història allò que els altres
van entendre i batejar amb el nom de guerra,
que no va ser-ne pas la nostra,
que si vam aprendre a disparar, va ser aquest verb
que no és de conjugar sinó de fer-ne.
D’olors al 5 de desembre del 2007
Suscribirse a:
Entradas (Atom)