Seguidores

domingo, 23 de septiembre de 2007

DIMECRES 26, a 2 de 9, tots a l´HORIGINAL (Davant del MACBA)


EXTRET DEL BLOG DE L´HORIGINAL:





Tornem tal com vam marxar, sense un adéu, sense la menor cortesia blocaire, sense soroll. Sort que els blocaires de raça, els del morro fort, els que es postegen a sobre, han mantingut el caliu durant la catalèpsia estiuenca.
Crònica de l’estiu? No cal oi? Cadascú se sap el seu i les coses que han deixat pòsit a la llarga sortiràn. El cas és agafar escriguera i endavant...
Tornarem amb la Poesia Crapulística de l’Escola de Casserres (molt ben apadrinada, per cert) el dimecres 26 de setembre, fum fum fum (a l'hora i el lloc de sempre) i vindràn més coses que ja es couen.

sábado, 22 de septiembre de 2007

T´ESTIMO, EMI.


Fa encara no deu minuts, ha vingut l´Emi a casa. Duia una tela als dits, una pintura a l´oli. Molts, no sabreu on és ni de que és tracta. Explicar-vos-ho és impossible. És el bosc del Lledó, el bosc on vaig viure la meva infantesa, el bosc més màgic de Casserres, el 1er que em ve al cor quan penso en Casserres. És Casserres. Ell, l´Emi, va viure també la màgia d´aquest bosc, amb els seus roues centenaris, els seus amagatalls, la seva esplanada que supera al paradís i de bon tros. Per ell, també és Casserres.
Va passar, però, que l´any 1994, els incendis el van fer desapareixer. Ara hi ha un camp. Però nosaltres el tenim dins. No ens podran robar mai tot el que hi vam viure: la vida, la VIDA.
No tinc paraules, no existeixen mots per descriure´l, és un sentiment, un sentiment dels que el vam viure.
Darrera la tela, escrit: "el Lledó sense foc. Tu."
Emi, m´has regalat CASSERRES. T´estimo.
Josep, amb llàgrimes d´amor.

DE LA CANÇÓ (BlancaLlum)


DE LA CANÇÓ

Ressalten salten salten
paraules concretes paraules
de les cançons
mare, carrer
lluita, estrany
casa, abans
llengua, també
ara, ací, ressalto salto salto
amb elles
partint de la cançó
i des d’allà
m’és la melodia
el caminoi que queda enrere
i em són, ací aquests mots,
com unes ales
per a braçar el sol a l’horitzó
circumferència que sóc jo
de l’esfera, l’estimar
i el que és visible
que toca el punt
i el que és lo gran
és lo concret
mare, carrer
lluita, estrany
casa, abans
llengua, també.
BlancaLlum

viernes, 21 de septiembre de 2007

POEMA QUE HA SOMIAT o ENTRESOMIAT o CREAT EN UN ESTAT ALTERAT DE CONSCIÈNCIA LA DOLORS. Jo, trobo, que és la rehòstia!!!!!


Puede que me mate con la tapa de un container,




luego supongamos que estoy cuerdo,


luego supongamos que le suplico al carcelero que me mate,


luego entienda que no quiero que me mate,


luego supongamos que prefiero morir,




luego entienda que no quiera estar cuerdo.








D´olors de somnis





miércoles, 19 de septiembre de 2007

AUTORETRATRIPTIC (GRIFOLL). cliqueu per ampliar.


ELS MEUS DOS FILLS




Ja que aquest diumenge recitem, doncs mira tú, jo em fotu publicitat. Aquests son els meus dos llibres de poesia publicats. I si ho han estat és gràcies a edicions l´Albí, una de les poques editorials que queda de les que encara creu en el que fa. Voldría donar des d´aquí totes les gràcies que sempre seran poques al JAUME HUCH, per haver cregut molt més que jo en aquest parell: els meus dos fills.

ARTRISTESDEKONVENT (Panxing). per ampliar cliqueu sobre la imatge


EL JORNAL (abans i en el darrer traç)



Títol: el precipici dels precipitats.

Ja en tenim un altre. Com veieu m´he limitat, sobretot, a resseguir els contorns que la natura, amb els anys, ha anat construint tota soleta. És a dir, el que he fet és donar-li contrast perque resalti més. Qui sap? potser això de re-saltar m´ha vingut per ser un precipitat pintant un precipici. En tot cas, no ho proveu, ni de saltar; re-saltar, de fet, ja no sé si podrieu fer-ho, doncs el bassalet de baix no crec que us alleujes l´espetec.

Si hi voleu anar a treure el cap, heu de seguir el camí que s´enfila des de la bauma dels poetes i amunt. Trobareu un cable de les vaques (no enrampa), el treieu, passeu, el torneu a possar i llestos. Ei, i que les vaques l´únic que fan és mu.


Us penjo una foto aquí al costat dels vedellets i família.






martes, 18 de septiembre de 2007

AMATEUR (VIDEO de JOSEP GRIFOLL). És de fa uns 3 anys. Ves que no hi sortiu....


Aquest és una mena d´intent de curt que vaig fer ara deu fer uns 3anys amb una camareta de fotos que et deixava grabar 1minut com a molt. Però és molt més, perque hi sou vosaltres, perque hi sereu sempre, perque dignifiqueu l´amor, la nit, l´amistat. Mil gràcies per anar junts en aquesta muntanya russa que és la vida.






Artristes de konvent 29 i 30 setembre 2007 castell sant ferran berga.


El proper 29 i 30 de setembre, el castell de sant ferran de berga quedarà ocupat, de manera efímera, pel projecte multidisciplinari Artristes de konvent. Dins l’emblema i estandart de la ciutat de berga, s’hi podrà veure fotografia, escultura, poesia, música i gastronomia. A l’acte hi tindrà lloc la presentació del llibre de jordi plana konvent punt zero cal rosal’07, on s’hi reflecteix la última mostra d’art que tingué lloc en aquest antic edifici de monges de cal rosal i s’acompanyarà amb l’exposició fotogràfica dels retrats de la quarantena d’artistes que hi van participar.
Igualment es podrà veure les peces escultòriques de l’artista andorrà Joan Canal i de l’osonec Enric Pla i Montferrer, acompanyats per la gastronomia de Pep Pujols, la poesia dels casserrencs Josep Grifoll, Blanca Vidal, el mallorquí Andreu Escales i la música de l’associació d’òpera de Berga i la sessió musical (r).
Totes aquestes accions passen a formar part de les intencions de moviment punt zero.
Moviment efímer però sense límits que pretén aprofitar i dinamitzar els edificis que per un motiu o altre han estat abandonats amb tot el què el pas del temps comporta. Espais buits però carregats de vida i sensacions. Edificis que són d’interès popular i que revestits de cultura igualment efímera donen una visió renovada i romàntica a les persones que el visiten. Llocs on l’efecte dia a dia ha fet oblidar la seva existència,passant a desaparèixer de la memòria social i desmereixent el propi encant i record.
L’altre punt important de moviment punt zero és l’artista. Persones que fan de l’art la pròpia columna vertebral i que cerquen una filosofia i una experimentació de vida constant.
Moviment punt zero apropa els dos components elementals, creant l’addició entre espai i artista, emocions i sensacions, visual i mental, conceptes capaços de traspassar les barreres de la comprensió i buscant sempre la visió que s’ajusti més entre la degradació i la creació més experimental tant de la humanitat com de la ubicació. Els espais s’ofereixen a persones creatives capaces de comprometre’s amb la lluita diària de l’art per art, sense fronteres i amb la mentalitat oberta no solsament a la destructuració dels espais-museístics, sinó també a la constant aportació i recerca interna.
Cal remarcar que sense la desinteresada aportació del artistes i de les persones vinculades als edificis, no seria possible cap dels intencions i idees del moviment.
Artristes de konvent forma part de l’acció cultural i multidisciplinar nascuda a partir del projecte konvent punt zero celebrat l’any 2006 i 2007 a l’antic konvent de monges de cal rosal.
A la segona edició de konvent punt zero hi van participar més d’una quarantena d’artistes, músics i projeccions vingudes de diferents punts de la geografia catalana, marroc i alemanya.
Propostes arriscades, sense sedàs, lliures i de carrer, van servir per donar constància de la unió de persones que creuen que l’art és tant lliure com contundent.
Durant els tres dies programats, la imaginació, llibertat i qualitat de les obres exposades, així com rellevants actuacions musicals i teatrals, van donar vida i resplendor al projecte, gaudint com a resultat una massiva afluència de públic.
documents adjunts:
- muntatge video "artristes konvent" (jordi plana)
http://es.youtube.com/watch?v=e9lN_yh0NZI
- Postal cartell (jordi plana)
- curriculums participants - fotografia castell (jordi plana)
- postal (jordi plana)
horaris:
dissabte 29 setembre 19:oo h. obertura castell-exposicions. vernissage, òpera, i inauguració audio-visual 'artristes de konvent'. sessió musical amb el dj (r). diumenge 30 setembre 11:oo h. obertura castell. 17:oo h. poesia. 19:oo h. clausura d'obres.


lunes, 17 de septiembre de 2007

L´ENCARREC DELS NÚVOLS, ABANS DE LA PLUJA.


ENCARREC DELS NÚVOLS

Aquest és el treball d´avui. Veníen una de núvols negres tan carregats d´aigua (que hi havía calamarsada ho he descobert després), que no m´he n´he pogut estar, així que, continuant l´obra "decorativo-casserrenca", he aprofitat per jugar amb l´atzar, primer pintava jo, deixant lloc pels bassals imminents i els jocs de l´aigua, impossibles de predir, que seríen els que acabaríen la feina. Aquí en teniu el resultat final. Curiosament, m´he n´he adonat que hi ha certes semblançes entre el que jo he fet (les línies, sobretot) i el que els núvols han engrandit. El batejaría, però d´això ja se n´ha encarregat la pluja, o sigui que n´hi diré així: encarrec dels núvols.

Ah! si el voleu anar a veure és a la gran espanada de pedra on hi ha la pintada de la deesa, no crec que arribi als 100 metres de distància. No te pèrdua, vaja.

Grifoll

sábado, 15 de septiembre de 2007

GARBA (Blancallum)


GARBA

Un dia absolutament gris a Barcelona
avui ciutat també absoluta i també grisa
és un dia com diria
com de garba abandonada
dins d’una fàbrica poc funcional
la de la por.
I amb què està fet el feix tot sol
agonitzant, abandonat
perdent tot l’oli en el racó, el contaminat
d’aquella fàbrica?

de burocràcia? de tub d’escap?
de corre cuita? d’olor de res?
de guàrdia urbana? de colom mort?
de ministeri? de reglament?

I què collons!
perquè la por?
si ets tu el perill
el torbament
que portes dins
endins la ment!

Però penses, què faig? Les rego? Plourà?
I plou. Però les has regat totes, ja.
I gris, el dia, té un hort dalt d’un terrat
una noia amb vestit roig
i un silenci que pica fort.
I llavors penses que t’has passat
que no calia
que ja ho sabies
que avui plouria
però ja ho has fet
i després penses
un altre cop, potser el darrer
que el ser absolut
si algo és, és un hortet
dalt d’un terrat
i si algo fa, fa voleiar
un vestit roig
i sí algo diu, diu que té set
i no en té prou.

I què collons!
perquè la por?
si ets tu el perill
el torbament
que portes dins
endins la ment!




garba: feix d’espigues tallades.
BlancaLlum. 15/9/2007

miércoles, 12 de septiembre de 2007

A LA ZULIMA, EN AGRAIMENT ELEVAT A INFINIT.(VIDEO-EXPERIMENT)


Dius que entenc
el pensament
i l´obra del Panero
com ningú...

És que t´he
de confesar una cosa:
jo, també sóc
un altre locu cariocu.


I, per això,
pel poema, per tot, per tant
i perque sàpigues
que tu tampoc n´estàs,
aquest VIDEO-experiment;
per tu, Zulima*


A clicar, MERAVELLOSA loca carioca:

DISCREPÀNCIES (ZULIMA)



Has begut, beus i beuràs allò que l'home no pot mesurar.
En el cendrer no hi ha burilles doncs
et fumes la vida, poc a poc, tot assaborint-la, olorant-la
i t'omples d'ella cada vegada que, després d'una nit enbogida,
obres els ulls i sents la dolça tristesa en la mèdula.
Creador amb restes d'històries aliènes sense sentit,
febrilment buides
t'enfonses en la fràgil nuditat de les veritats qüestionables,
allunyan-te de clixés rancis i, desde l'aresta del
perfil més agresta de la melangia, saps del cert que
ets humà.
Massa humà.

És just en aquest precís moment quan vampiritzes
les veus que no són teves.
Xucles
paraules buides que només tu pots omplir de vida
i mentrestant, jo, aprenent de vampir,
m'endinso més enllà de les teves cordes bucals
per robar-te-les i convertir-les en gargots maldrestes
que cusiré amb fil de seda blau, verd, groc o porpra.

No estàs sol.
(Zulima)






martes, 11 de septiembre de 2007

MOCADOR (D´olors Juàrez)



MOCADOR

Sóc una fotografia exacte de pols.
Que si no fos el que sóc,
(que per sort a vegades ho sóc)
et diria el que no et dic quan sóc.

I si fos capaç de saltar a la xarranca
amb els calendaris, segurament,
ho faria marxa enrera
estripant rajoles vermelles i negres
de numeracions repetitives.
Tampoc ho faria massa,
ni massa poc,
tiraria la pedra just a la teva casella.

Perquè trobar-te en espai
ha estat una perfecte meravella,
trobar-te en temps adequat
hagués estat una perfecte causalitat.

D’olors a temps de 23/8/2007

RÈPLICA AL MOCADOR. (D´olors Juàrez)



RÈPLICA AL MOCADOR

D’entrada ja en sabíem alguna cosa
de la darrera (que ja venia, si més no, de la primera)
retratada en un capçal d’angoixes i ponts.

Admetem-ho, tampoc va ser cap meravella,
potser, sí una sopa de dígrafs inventats per narcolèpsies
etíliques o comes inspirades.

Si canviéssim el cronòmetre per un somriure d’alfil,
ho saps, te’n guanyaria la partida,
llavors podríem pronunciar:

començar-la ha estat com posseir la fantasia,
no haver-la donat per perduda,
llavors potser sí,
podríem intuir que hem topat amb l’impossible.


D.Juàrez. 5/9/2007

(d’olors a escacs i no siguis humil, sé que saps que, també d’olors a tu)

viernes, 7 de septiembre de 2007

DEESA DEL PLA

Continuant amb la "decoració", amb el projecte revifa-paisatges del millor poble del món, el poble-poema: CASSERRES.

Per arribar-hi, tan sols heu de tornar a agafar el camí que us ha portat a la FLOR D´ESCRIURE, trencar a mà esquerra, i allà, en una esplanada de pedra grandiosa, la veureu; és, encara no, a 100 metres.

jueves, 6 de septiembre de 2007

HE PLANTAT UNA FLOR. UNA, PERÒ, D´ESCRIURE.



Prosseguint amb la dinàmica "decorativa" de les baumes i dels boscos i dels paisatges que envolten Casserres, avui he plantat una flor, però no de qualsevol espècie, aquesta és d´escriure. Han calgut més de 10Kg de ciment, pedres on m´he esclafat un parell de dits, quatre ferros, uns cops d´esprai, una olivetti de l´any X abans de crist, una insolacioneta, ducados a dojo, beure, molt beure i AMOR amb majúscules. Finalment, ha florit.

Si la voleu visitar, heus aquí les indicacions: tan si veniu de Puig-Reig com de Gironella, trobareu a mà esquerra el "Camí de la Clota" (passareu pel costat del pavelló), seguiu fins que el cami es bifurqui. Aquí, agafeu el de la dreta (és el "Camí de Fonollet"). A no més de 1000 metres, a l´esquerra, hi ha una mena de porxo on eviten insolacions els del tiro al plat. És allà, a 100 metres del pi dels colls.

miércoles, 5 de septiembre de 2007

L´ESCURÇÓ DE LA DISTÀNCIA (blancallum)


escurçant-la, escurçonant-la

Passar de l’univers a la tomaquera del terrat de casa teva, la que sobreviu l’estiu de la sequera, és potser pujar un graó més cap allà o més cap aquí, que no seria exactament baixar o pujar, sinó anar de costat i fer ample el caminar, és a dir, obrir-se de cames i deixar passar un airet per entremig o directament, sí, directe a la ment, entrecuixar amb el sol d’agost que més que un sol és un gran nou covat i re covat per la gallina, gallina vella, que és aquest foc que abrasa els ulls i aviva els rius i encén muntanyes.
Deixar-lo passar és, doncs, entrar-t’hi amb ell a la velocitat d’un llamp caient a dins d’un got on hi resten encara un, o dos, glops de vi de la terra de secà de la terra d’Ullastrell i que no es trenqui, perquè no es trenca.
Ara bé, saltar de l’univers a la tomaquera del terrat de casa teva, la que sobreviu l’estiu de la sequera, és potser fer amb terrissa i aigua un atuell, omplir-lo ple de terra, traçar circumferència amb l’esfera dels propis ulls, i al centre, que serà mòbil, colgar-hi una llavor, llavor d’herba pucera, virtualitat del que serà, serà i t’és, tot, mentrestant. I mentrestant la regues. I sempre estant gira tot el cos en el sentit contrari en el que ho fa la llavor, la del jaç mòbil, i quan el vertigen et faci veure barques i pescadors, para. Perquè vol dir que ja ets tomàquet.
I un cop tomàquet, no t’hi freguis, en el pa, però mira amunt, hi ha l’univers!
Oh, gallina vella!
Oh, mira quin llamp!
Ai, que tot es mou!
I no t’hi estiguis, tampoc de quiet, en aquest lloc, el lloc de ser tomàquet, i mou, ni que sigui, un dit o un cabell o tot el cos, el cos que és roig damunt la terra la terra negra, i tu al damunt, i tu davall, i tu eixampla’t, ets el conjunt tot disgregat, ets el fragment tot ajuntat, ets la rajola, ets la barana, ets fil d’estendre, ets la finestra, ets la persiana, ets una porta però sense pany, ets la paret, ets tot de teula, ets la teulada, ets xemeneia, tot el terrat! i des d’aquí tot compta igual, tot resta igual, tot bull igual i tot és igual d’etern i de petit, de gran i d’infinit: la tomaquera i l’univers.

La joia de les joies (el Mozart) visita la BAUMA DELS POETES.


AMIGO POETA, tot jo, tot el que em brolla, és teu. (cliqueu per ampliar)


MIL GRÀCIES, MESTRE PLANA. Mil al cub.

martes, 4 de septiembre de 2007

MIL GRÀCIES, ZULIMA! (Les obrim o sí?)


I quan les portes de la percepció s´obrin, llavors veurem la realitat tal i com és: infinita
(William Blake...i Huxley...i Jim Morrison...)

sábado, 1 de septiembre de 2007

L´UNIVERS DE LES GUINEUS (blancallum)


Menjar formatge, beure vi,
sota una alzina, amb celatge al fons
-roig, gris, morat-, i no sentir cap veu,
diré que és mitja vida.
L’altra mitja,
la mort va rosegant-la amb dents de llop.

del poema Ramat, Joan Vinyoli.

L’UNIVERS DE LES GUINEUS

Sols et convidaria a una oliva
si sabés que després
m’obriries la finestra
i em deixaries escapar
però és que no ho fas
que amb els pinyols
que t’he arribat a regalar
l’únic que fas és una reixa
un mur de porcellana
fràgil però fort
perquè m’hi quedi
tota enllaunada
devora tu
tan lluny de mi...
i és dur l’espai!
i rasca!
i pica!
i cou!
fereix!
fa mal!
i crema!
m’enceta!
em nafra!
i un blau, un cop i un sangtraït
se m’hi dibuixen a dins la pell
la pell que és ja de porcellana
la pell que és ja un vell mirall
del meu dolor
del meu dolor
del meu dolor...
Com una calor immensa mesclada amb fum de xemeneia de casa vella d’absort indret i amb papallones volant amunt tocant el cel que també és baix i toca a terra fins al bolet que arrela endins de l’univers de les guineus furgant la terra la molt resseca però amb rierol esquitxa abelles voleia estels voleia llunes ramificades en aquell om devora bosc d’inferns altius desdibuixats en les esquenes dels bells follets que fan poemes i a sota el vers hi amaguen jecs que arriba el fred però jecs de seda del cuc de seda de la morera que escup la mora a dins la cova la del darrere del vell castell d’un senyor boig i enamorat que estén la roba menja aranyons i aviva el foc i es crema un dit i amb sense dit escriu la història la bella història de la follia dels picapolls que amb suc lletós els emborratxen tots aquells peixos de dins el riu que se’n va amunt i entra a la font que dóna a mar i l’espadat és un aixeta d’un gros fenici de cos immens de cor gegant de cap profund de veu intacte...
Així
deu ser
crec
suposo
diria
potser
el dolor
el dolor
el dolor...

blancallum
1 de setembre de 2007

EL BERGUEDÀ ACTUAL


jueves, 30 de agosto de 2007

AUTORETRAT DINS LA PRÒPIA OBRA (Foto a la llum de la lluna). GRIFOLL.



L´any 1994 el foc va cremar un 90% dels boscos de Casserres. I allò, aquells arbres immensos, aquells paisatges, mai més tornaran a ser. Aquells, mai.
Sí, van creixent arbusts, flors, herba, s´han plantat més arbres...
Però caldran centenars d´anys per tornar a arribar tan amunt. Hem perdut indrets, per posar alguns exemples, on anar a jugar amb els nens i/o com nens, a mirar les estrelles, a festejar, a VIURE estones amb tanta càrrega de màgia com aquella que ens depurava els cors.

La raó d´aquest projecte, doncs, és un acte d´AMOR, d´amor per aquest: el millor poble del món. Un intent, una proposta (digueu-me somniador, com cantava el John Lennon), però voldría creure que "decorar" certs indrets de per aquí a les rodalíes, tal volta, hi aportarien, ni que fos uns mil.ligrams d´aquella màgia perduda.
Llocs on, qui sap? potser a algun infant li facin brillar una miqueta més els ulls, que a una colla d´amics els faci passar una estona en un lloc "diferent", compartint, compartint-se, engrandint l´amistat. Llocs on , en una nit d´estiu, dos enamorats es declarin el que senten l´un per l´altre, on es facin el primer petó...

Digueu-me ingenu, però com deia el Gandhi, "no rendir-se, ja és haver guanyat la batalla". I, jo, que vaig tenir la sort de VIURE moltes de les millors coses de la meva vida en aquells boscos d´abans del 94, m´agradaria "regalar", ni que en fos un pessic, allò que a mi tant em va fer estimar CASSERRES...aquelles vivències d´infant encuriosit, aquells "picnics" nocturns amb els amics, el primer amor, el primer petó...

Amb tot l´amor ,
despullat de cos i ànima:

Josep Grifoll.

(Per anar a LA BAUMA DELS POETES -així l´he batejat-, només heu d´agafar la carretera de Casserres direcció Gironella. A 2 Km trobareu un parell de trencants just abans de la corva de la Riera de Clarà: és el 1er. A uns 100 metres)

miércoles, 29 de agosto de 2007

DIU QUE ET DIGUI QUE LI DIGUIS QUE LA NOTA DELS DEURES ÉS UN 77 VEGADES 7 SOBRE 10, I QUE LI VIOLA LA MENT I EL QUE CALGUI!!!


2 poemes megagenials de l´amic, mestre i POETA, Tomàs Arias. Gràcies és poc, company, i es clar que et faig lloc...ens l´empassarem tots dos el fum.




a la Font del Balç, també


així, llavors, de nit, ens adormiem


quan vivia a la muntanya
anava a veure arribar els barcos
al serrat de Follaracs.

així,

amarrats a sota els abres,
arrencava tots els màstils
i els tornava a plantar al bosc.

llavors,

pels voltants de juliol,
amb les veles ben florides,
profanavem els misteris,

de nit,

saquejavem les bodeques,
abordava cent doncelles,
i, caragolat a la coberta,

m’adormia,

a la muntanya, quan vivia.


Tumàs aires
10 de juny del 2000 set
(S. Vint-i-uh)



“Las esquinas de las calles son de papel,
y pasan las golondrinas
doblando y desdoblando esquinas.”

Gárfias.

El càntir dels càntirs


Home petit
ben repartit
tens llum als ulls
voles de nit,

home tocat
per l’escopeta,
ets alatort,
esquena-dreta,

home grinyol,
fer tant soroll
per no estar sol
ni una estoneta.

Apaga el llum!
encén el foc,
empassa el fum
i fes-me lloc,

i fes-me allò
que diu que fas
amb quatre guixos
i el compàs,

i et beus els anys
benèits amb aigua
de bassal,
que diu que es veu

que val igual
que si fos, blanca
i baptismal aigua,
del càntir dels càntirs.



Agost del 07, al poeta Grifoll

martes, 28 de agosto de 2007

Primer llegiu, despres, a sota, hi teniu dos videos del recital de festa major a CASSERRES



Ja el món quasi no fa mal...
Joan Vinyoli

TERRAMARE


(blancallum)

On s’acaba el dolç fonoll, al principi del precipici.
On començacaba el sol, i trencant aigües.
On s’aixeca la pinassa, a allitar-se amb la sorra.
On s’hi està el petit dragó, a escopir vòmits de vent.
On s’hi engendren els mussols, volent-se ser aquell núvol.
On s’hi fan folles garotes, davall les algues remeieres.
On fosquegen tots els grills, de veu intacte.
On hi creix la molsa del pedrís, devora el toll de l’aigua nua.
On la mar s’és el batec, d’ella mateixa d’ella tota ella.
Car no ho faria...
d’estar-m’hi quiet, en aquest indret.
Car no ho faria...
és que no puc
és que és el roc
és que és la roca
que és el rocam
de plenamar
del terraplè
de tot el bosc
de tot el desert
de tota riera
de tot rierol
de tot l’espadat
de tot precipici
sense principi
però amb dolç fonoll.
Car no ho faria...
d’estar-m’hi quiet, en aquest indret
el que ÉS l’indret
aquest indret
el cel el sol la lluna mar la roca núvol la fulla onada el vent l’estel
el que és ÉS l’indret
aquest indret
marterracel...

el no concepte, marterracel
el que és la vida, marterracel
d’on és i on va?
ve de l’Enric Casasses,
se’n va a tothom...

blancallum
24 d’agost de 2007


FOTO: J. CUSIDÓ

POESIA a CASSERRES 2a Part (VIDEO)


Doncs això, una miqueta més...A clicar:


lunes, 27 de agosto de 2007

JA TENIM LA 1a PART DEL RECITAL POÈTIC (VIDEO)


Au, a clicar:
Recital que vam fer per festa major. Casasses, Cussà, Tomas Arias, Blanca, Montse Grifoll, Jordi Plana, Xevi Sintes, Josep Grifoll, Emi... Els Poemes son del Casasses, del Tomàs, del Cussà, de la Blanca i del Grifoll.Les fotografies del video son un regal del Jaume Cusidó...Moltissimes gràcies. Ah! Era lluna Plena. I mil gràcies més a l´assamblea de joves de Casserres per ser tan recollonudament collonuts!!!!

sábado, 18 de agosto de 2007

El destí depèn d´un gest tan minúscul que amb prou feines se´l pot anomenar "gest"


FANS de la BLANCALLUM!!!!!


Aquests genis embolicats amb farcells li han

composat la cançó que aquí teniu a la Blancallum:



Live in longbeach! The Erection Trio presenta el seu nou single:Chanson pour Blancallumour.Si us plau que ningú s'ho prengui ofensivament (NO THO PRENGUIS MALAMENT PER FAVOR!), simplememnt és un vídeo que ens va semblar graciós i ho intenta ser en un moment d'embriaguesa.composat per un admirador teu (al centre)i els seu dos colegues tarats del cap.Gràcies per disfrutar de la qualitat musical. Petons tot i que potser no ens coneixes... (THE ERECTION TRIO)

domingo, 12 de agosto de 2007

viernes, 3 de agosto de 2007

PATEIXO DE FELICITAT (BLANCALLUM)



pateixo, de ser feliç.
pateixo, de ser feliç
quan em penso pensant-me que volo
volent volar, mentre volo.

hi pateixo, amb la felicitat.
hi pateixo, amb la felicitat
quan la i del punt és un camí
i m’és el punt l’estel amb tu
i tu l’estel i jo un vell arbre nuu.

pateixo, de ser feliç.
pateixo, de ser feliç
quan se’m fon el bany per les orelles
mesclant gota i paganini
que n’hi ha que tots ho mesclen
mesclant corda i pell que donen
que és una dona, el violí,
que és la viola, a la muntanya,
la seva dona, la teva aranya.

hi pateixo, amb la felicitat.
hi pateixo, amb la felicitat
quan ella riu de l’àtom tou
i quan s’ho fa amb l’etern poema
perquè és quan plou, l’eternitat.

pateixo, de ser feliç.
pateixo, de ser feliç
quan el patiment
m’és la truita de present
i bato un ou
i un altre, que no n’hi ha prou.

hi pateixo, amb la felicitat.
hi pateixo, amb la felicitat
quan la col se m’arrenglera
amb la lluna, la primera
i després, amb el caldo d’escudella,
la vida teva, que no et fa treva
que tot et bull, que tot et vull,
i s’hi t’hi agafo, amb la cullera?

i ara ve quan dic que vull patir.

Blancallum
3 d’agost de 2007

POEMA VISUAL V (Grifoll)


miércoles, 1 de agosto de 2007

EMI, el VIDEO.

A Clicar: http://www.youtube.com/watch?v=1deEUw-K1n4

POEMA (J. Grifoll) amb foto d´un bocí d´estel caigut sobre una mar de carbó desenterrat.


El fred és l´absència teva...
Ara mateix em deixaria
arrencar a talls la pell
per escoltar com dorms;
la pell dels peus
fins les pastilles
del capçal del llit
i
ser
sols
l´animeta permeable
en braços del teu somni.
Això, res més,
i ja sería
tot el que vull ser.
N´anunciaria, despres,
l´eco , acomplert
el desig més àlgid que m´enforca
fet estel fugaç
que s´esten contra el gran penya-segat
de l´univers que et calça.
Quan et despertesis,
correries en pau
per sempre més
vestida amb un vestit de pols d´estrella
tota vida,
morta ja la màquina del temps.
L´amor serè. L´Amor.
Grifoll
ara, d´avui; aquí.

martes, 31 de julio de 2007

INSTAL·LACIÓ DRAPAIRE (Grifoll) -cliqueu per ampliar-


Obra del megamestre JORDI PLANA

Ocupem de cultura les efimeres parets de facil especulacio
poetes pinteu
pintors escribiu
fotografs dibuixeu
escultors fotografieu
artistes.....artisteu


espais no patiu, les vostres solituts es veuran revestides per efimers mostres de creativitats
esporadiques.


darrera meu hi ha 128.434.562 persones mes, que varen signar el tractat del Konvent


Mare de Deu quina penjada




Jordi Plana

sábado, 28 de julio de 2007

POEMA VISUAL IV


POEMA (Grifoll)


La utopia

es una forma de caminar.

(E.Galeano)



La ficción

es y será mi única

realidad.

(Heroes del Silencio)





Visc d´impossibles

perque m´avorreixen els possibles,

que aquests últims

tenen massa possibilitats

de convertir-se en reals

i la realitat me la tinc prohibida.

M´estimo més somiar,

anar de braçet amb la utopia,

construir altres móns

no tan cruelment salvatges com aquest.

(Això si, sempre tinc la porta oberta

per si algú vol venir amb mi a fantesiejar

per aquests viaranys. No cobro entrada.)


Grifoll/la lluna/????

jueves, 26 de julio de 2007

BES ENLLÀ (Blancallum)


“Dins la fosca tot d’una
sobre el tronc d’un vell pi
s’enfilava la lluna
com el punt d’una i”.

Cançó popular

BES ENLLÀ

A la fosca.

Se’m fon la llengua
entre els teus llavis mil·lenaris
i tu te m’hi entrelluques
en tot allò que fon
en tota llengua fosa
en tota fosca il·luminada
per la teva la teva
la treva de l’hivern
la teva la teva
la teva llengua
que sé on és
au va! Si gairebé no t’és
si que m’és, sí,
i és més, me’n fa fondàries
del lloc obscur d’aquell mil·lenni
amortallat pels sants santíssims
de la santa trinitat
que era ella ella
la santa la santa
la poca curiositat
el desig precoçment postrat
el sexe furtivament tancat
i el plaer
atemorit
i la ment
el val del temps
bescanvi de la llengua
per sort
i sort
l’all tendre que també
també
se t’hi entrelluca
entre la llengua.
I au va! Te’m donc
me’n faig damunt el cos
un caragol d’aquest hivern
perquè hi camini
perquè hi somniï
perquè m’hi faci un descosit
i m’hi entris tu, to...tota nit
i tota nua, to...tota tu
i amb tu t’hi enduguis
una figa i una figuera
perquè m’hi creixi a dins la vena
perquè m’hi niï a dins de l’òrgan
endins de tot
fora d’enlloc
i au va! Que te’m donava
te’n recordaves?
Que sí, que m’abelleix la dolça figa
i tu, de nit, sent tu
em fons amb la teva la teva
la teva llengua
que sé on és.

Blancallum
25 de juliol de 2007