HABITANTES DE LA TIERRA, NUESTRA PEQUEÑA DIVINIDAD, VENIMOS EN SON DE PAZ (ISMAEL SERRANO)

Ahir a la nit, en acabat el concert del mestre, mentre la D´olors i un servidor intercanviavem llibres, flaixos i les poques paraules que ens sortien amb L´Ismael Serrano, el Miquel ho feia amb el cartell, que pa xulo, él!

INTERVENCIÓ "arbre fruits de plata" (Grifoll)

És diu que, sovint, les ànimes surten del cos (viatge astral o dígue-li com vulguis), ja mentre dormim o a base de fer-ne pràctica. El cas és que, els que hi creuen, asseguren que quan això passa, ànima i cos van unides per un cordó (metaumbilicaloviatjador) de plata per poder tornar a unir-se les dues parts, i que si es trenqués, caput! Vaja, adéu-siau vida.

Jo, per si de cas, el que he fet per si algú té un "mal viatge" o un bitllet sols d´anada, pugui collir un d´aquests fruits de l´arbre màgic i tornar. Continuaré bosquejant. Mentrestant, el primer.

BOMBES-TINTA sobre tela (Grifoll)

L´obra final, a base de petards i cartutxs de tinta d´impresora:

I aquí sota, el vídeo, que més que mal muntat,
el que està és desmuntat, però valgui
la intenció, tú:

GRILLART a la SER Manresa. Diumenge 20 a les 13h.

Bones i més!!!


Aquest diumenge dia

20 a les 13h,

per la cadena SER

de Ràdio Manresa (95.8 FM),

no us ho perdeu,

entrevisten a GRILLART,

i segons sembla ser,

serà allò que en diuen "el desenlace..."


No us ho perdeu.


http://www.youtube.com/watch?v=e_FAl91ztlM

DANÇA EN DEJÚ (BlancaLlum)

Tots hem sigut expulsats de la matriu.
Memi

I per ‘na bé...
amb el Zigo-zigo della Moreneta
d’en Pascal Comelade

DANÇA EN DEJÚ

tenim roures dalt el cap.
la nit marfon la por entre llurs branques.
la lluna cau, fins i tot, en el dolor.
el riu s’endú, fins baix a mar, les fulles seques.
la calor trenca la nou tancada.
el món rodola dins nostres ments.

i amb tot, ressona el cap
són les arrels per les entranyes...

marfonent por
cruixint la branca
caient la lluna
vivint el riu
trencant la nou
rodolant móns...

són les arrels per les entranyes
ressona el cap, i amb tot...

‘nem rodolant i anem mirant
tots aquests roures com van morint, que anem matant
i com damunt, damunt sa mort, nostra tragèdia
tornen a néixer i amb gran posat i amb fulla viva
ens foten la branca a l’ull i ens deixen cecs.

llavors, tot consisteix en ‘na tocant i anar palpant
la vella soca del roure etern
i en la negror de nostra mira
surten mots de les parets de roca antiga
ballen trons amb fils de llum davall el sol
canten nins damunt estels sortint del fang
esclaten veus

marfonent por
cruixint la branca
caient la lluna
vivint el riu
trencant la nou
rodolant móns...

el món rodola dins nostres ments.
és el cos qui traça l’òrbita en la matèria.
és el cor qui viu en cercles damunt la terra.
i les paraules, esferes de llum,
esferes llumeres, van posant nom a l’esgarrifor
de ser-me jo mirant un buit tot ple de mi,
tot ple de fulles...

tenim roures dalt el cap

marfonent por
cruixint la branca
caient la lluna
vivint el riu
trencant la nou
rodolant móns...

!

blanCalluM
9
1
8

DES DEL W.C (D´olors)

Tens la boca com una sabata però entre aquest va i ve
de pupil·les de denúncia no aixafar-se la llengua
ha d’ésser cosa fina,

com no ressaltar enmig de decebuts que no els queda més
que pixar fora de test
o brunzir com una mosca a les calces d’una puta;
tot, mentre esquives el desmanegat que fa un excés
arrebossat de bogeria.

Desig de la sabata de tallar el cordó que l’estreny
per vés a saber quin cony de norma
i fer d’anormal cada badall intermitent que va
de boca en boca,
sola desgastada per aquest caminar bocabadat mirant descompensat
la pampalluga d’una estrella,
(indirectament aquests són els detalls de qui fa de la vida vida
i la caga perquè arrisca).

I ara, a peu coix, tira ràpid de la cadena del wàter
amb aquesta mena de poema
i agafa la sortida d’emergència
que ja se sap,
pensar contracorrent des de sempre
ha estat delicte.

D’olors a pudors a 9 de gener
2008

Mil gràcies mestre Plana per fer d´aquestes quatre lletrotes meves una obra d´art.

L´HOME DEL SAC (J. Grifoll)

COM EL SILENCI (J.Grifoll). Il.lustració: Edu.

Sec al teu costat sense que tu em vegis.
Em dones tanta pau com la que a tu mateixa et negues.

Però ara fes,
i jo seré les teves ales
i el teu vent. Serà senzill.
N´és tan tot de senzill:
una clau que t´obre la porta de casa,
aquest dia que és encara sempre avui…

Tot que,
quan una pedra et faci mal al peu, aixeca´l:
no hi serà quan el tornis a abaixar. També camino amb tu
quan menys t´ho penses,
perque avui sóc un àngel,
i en aquest dia que és sempre avui
continuare sent el teu àngel
fins que el teu plomatge ja sigui més fort que el meu,
quan les paral.leles se´ns dispersin
i la lluna t´emboliqui amb remolins de llum.

I hauré tingut la millor feina del món en aquesta vida:
la d´haver estat el teu àngel,
quan no pugui dir-te més que gràcies
i el meu batec és quedi amb tu,
mentre tu reps a un nen que plora
perque no troba casa seva i et fas clau
o no sap quin dia és festa grossa i tu l´hi mostres
el calendari de cada dia.

No et pots imaginar com n´és de meravellòs
ser aquest teu àngel i ser fort amb tu, brillant com tu
sense quedar-se sols amb els principis,
que se´ns escolti tan amunt com el silenci…

D´olors (petò de postguerra)

petó de postguerra

M’acosto, ara ja, desarmada de vergonya
com si fos el gat que ens estripa aquesta carta de metralla
i escriure el xàfec d’una vida no viscuda,

segueixo sent el mateix dubte on escollir,
amb extingida lucidesa,
un irreal tan fora de morals que desterra la por d’aquests que som
que després de tot encara lluiten,

aquests que s’estimen d’estimar-se amb la fam de la postguerra,
vencedors o vençuts,
tan se val,
seguim sent l’ànima d’aquells que en van ser víctimes

i entre aquest udol de por que ve al capvespre,
en sabem encara de saber-ne,
d’alimentar-nos l’un de l’altre,

que l’un és el pa de cada dia,
que l’altre l’aliment desmesurat d’una carícia,
fins cada cos es descanvia,

de pell a pell que sumen
i on tot encara hi resta,

com ara dues boques en la bandera del soldat que vam ser un dia;
i dibuixen, ja sense mans (que ni això ens cal),
aquest petó
que borra de la història allò que els altres
van entendre i batejar amb el nom de guerra,

que no va ser-ne pas la nostra,
que si vam aprendre a disparar, va ser aquest verb
que no és de conjugar sinó de fer-ne.

D’olors al 5 de desembre del 2007

L´Enhoraboníssima, MAGS!!! (cliqueu per ampliar)

COMENTARIS GRILLART a manres.blogspot:

http://manres.blogspot.com/2006/11/que-qui-com-on-s-grillart-des-de-fa.html


3 comentaris:
L-Aura ha dit...
M'encanta GrillArt.A manresa no hi foten mai res...*A*
12:02
Anònim ha dit...
El Grillart aquest em sembla un guarro de collons. T feta unes pintades a uns llocs abandonats que si no fos per aquests "garabatos" es conservarien bastant intactes.He vist coses maques a llocs abandonats com grafitis molt ben treballats per les pintades d'aquest "senyor" no sn res ms que vulgars intents de deixar la seva marca per a tot arreu, digne de un pre-adolescent.Per si em llegeix: al llocs abandonats si s'ecriu algo es fa amb guix i si no en petit en un lloc discret.
12:30
GRILLART ha dit...
Hola, sóc GRILLART. Me n´alegro molt que hi hagi gent a la que li agradi el que faig. I referent al que dius tu, Anònim, jo també he vist graffitis meravellosos i molt ben treballats, però és que jo mai he pretès que l´estètica hi pintes res en el que dic, tot al contrari,el que jo faig i m´agrada fer son justament "garabatus" que siguin 4 paraules. Per altra banda, no et confonguis, no semblo pre-adolescent: encara no hi he arribat. Sóc més petit encara que tot això.Vinga doncs, Anònim. Tan sols volia comentar-te això i donar-te les gràcies per dir-hi la teva. Que és així com hauríen d´ésser les coses, que tothom hi digues la seva i ningú s´enfades. Tot teu:GRILLART.

NACIONALISTES de j.grifoll.

Nacionalistes son aquells que dibuixen fronteres als mapes
i en la realitat edifiquen murs.

Nacionalistes son aquells que es pensen que estimar-se a un mateix
és tenir odi al del costat.

Nacionalistes son aquells que tenen fred perque abraçar a l´altre
sería traicionar-se.

Nacionalistes son aquells que no deixen la sal al veí.

Nacionalistes son aquells que no et poden donar la mà
sino la tens del seu mateix color perque se´ls hi fa urpa.

Nacionalistes son aquells que s´emboliquen tant amb draps de coloraines
que acaben amb els ulls embenats.

Nacionalistes son aquells que s´estimen tan poc tros de terra
que abans de ser enterrats ja hi son colgats.

Nacionalistes son aquells que es creuen capaços de jutjar, de sentenciar,
de condemnar.

Nacionalistes son aquells que sota les costelles no hi tenen un cor, sino un totxo.

Naci0nalistes son aquells capaços d´odiar d´un a mil desconeguts.

Nacionalistes son aquells que et tanquen la porta, que et posen barreres,
que et tallen el pas…


Nacionalistes….

Jo, m´estimo més allò que canta el Sisa de “oh, benvinguts, passeu passeu
que casa meva és casa teva si és que hi han cases d´algú”.

BlancaLlum i D´olors (recital BENEÏDA POESIA.) EL VIDEO.

La Blanca de tots els colors, la Dolors de totes les olors, vaja, la Dolors Juàrez, la Blanca Vidal, dins el cícle "Maleïts" organitzat per La KAMPANA (Mil gràcies Marta Ribas), a BENEÏDA POESIA, recitant a Puigterra. Màgic. (N´hi haurà més....)

CLIQUEU:

http://www.youtube.com/watch?v=zcttqfPuqkc

GRILLART: el videofurtiu

Desde arteenbarcelona.com ens arriba finalment el "VIDEOFURTIU" de "GRILLART".

Aquest, va ser el que és va poder veure (entre d´altres clips), projectat als carrers de Manresa i al Museu Comarcal de la mateixa ciutat la setmana en que és va presentar el num 10 de la revista"Q" ( "Qincidències") en que la portada era dedicada a GRILLART. Cliqueu aquest enllaç per veure´l:

http://www.youtube.com/watch?v=e_FAl91ztlM

LORCA: una esquitxadeta d´un minut.

UAB. Tomàs, Blanca i Grifoll. El dia 8nov.

tardor llibertaria. Blanca i Lizano. El dia1.

BLANCA&DOLORS...s´acosta el video del recital!!!

MÉS TRÀFEC

(Montse Grifoll en plena actuació a Guernika)

http://www.artezblai.com/aldizkaria/artez73/antzerkia/Quienestalibre.php

SETSIntérpretes: LYDIA CANALS, CRISTINA MAS, PEP MOLLAR, MONTSE GRIFOLLEscenografía: TRÁFEC TEATREVestuario, Sonido, Iluminación : TRÁFEC TEATREFotografía: JESÚS ALSINAMontage audiovisual: JORDI PLANADirección: LYDIA CANALSProcucción: TRÁFEC TEATRE

Gula, lujuria, ira… y así hasta siete son los pecados capitales que la compañía Tráfec Teatro exhibirá en la obra Sets. Un viaje onírico y seductor por el mundo de los vicios capitales donde el protagonista se confiesa bajo la mirada pública, se radiografía delante de la vida viciosamente callada del público y éste lo ve pasearse como una bestia enjaulada.... Codicia, envidia, soberbia... nadie podrá resistirse a la tentación de averiguar que se esconde detrás de las prohibiciones, de viajar más allá de la oscuridad, de ver y vivir en su propia piel los placeres ocultos, o no, de nuestra sociedad y todo ello atrapará al espectador en su ociosa telaraña. ... Pereza. Es lo que no ha tenido el grupo Tráfec Teatre para crear un espectáculo donde se juega con la fusión del teatro gestual y las proyecciones audiovisuales.Desde que inició su andadura en 1989 en Barcelona, no ha parado. Comenzando con la línea de los Happenings, se propusieron un continuado trabajo corporal y diligente en todas sus realizaciones. De ahí surge Res 1part. En cambio en Zel buscaban expresar un sentimiento sin el uso de la palabra. Hoy en día, trabajan a partir de la fotografía y el movimiento, explorando las sombras y los objetos incluyendo alguna palabra, como es el caso de Sets.
MAIATZAK 2 MAYO (20.30)LIZEO ANTZOKIA - GERNIKA

Teatro Música Danza Zona Abierta Opinión Agenda Conócenos Suscríbete Contacta Buscador Números Anteriores
© elorrio artez blai kultur elkartea,2001artez@artezblai.comC/ Elizburu, 3 - 48.230 - Elorrio - Bizkaia tlf: (+34) 946 583 082 fax: (+34) 946 231 886