Seguidores

lunes, 1 de octubre de 2007

PASSEU PER www.horinal.blogspot.com (AH! i que aviat penjarem el video, aquest i més)

qui no vulgrifolls que no vagi a l’era
en grifoll, grill art, grill foll,
comte cràpula que no perd ona,
dels anys beguts fa el seu cant
mentre la blanca, irradiant,
et deixa anar com si res,rius de paraules,
embulls,hipnotitza, tota ulls,
i en vol més el del capell.
llarga vida a aquest parell,
tenen versos per estona.

martes, 25 de septiembre de 2007

GRILLART, projeccions nocturnes i despres al MUSEU de Manresa




El proper dia 6 d´octubre a les 21 h. s´inaugura l´exposició QINCIDÈNCIES al Museu Comarcal de Manresa (Via St. Ignasi, 40 -davant les piscines municipals-).


Durant la setmana del 3 al 5, es podran veure, pels carrers i/o plaçes projeccions de video de GRILLART, en espais indeterminats i hores intempestives.


Dins la inauguració de la GRILLADA (A càrrec de BLANCA VIDAL), també, a part de la visita a l´exposició, hi podrem veure al mestre PAU RIBA presentant RIBAIBAL 2.


Vinga gent, a no faltar-hi!





lunes, 24 de septiembre de 2007

DIMECRES, TOTHOM A L´HORIGINAL!!!!

poesia parlada, irradiada, trinxada, dita, dansada, escampada, suada, contemplada, radiant, obscura, de pedra picada, crua o molt feta, transparent, destil·lada, contrariada, viva,
poesia per pensar? per raonar? per sentir? per emocionar? per entendre?
per no entendre?
per no entendre res?
poesia i rodalies?
arts parapoètiques?
poesia
ara, POESIA CRAPULÍSTICA.L’escola de Casserres es presentaaquest dimecres 26 de setembre a l’Horiginal (Ferlandina 29, macba) a dos quarts de nou
correm-hi tots!
(Casserres: poble del berguedà on s’ha detectat, segons el nostre informador Tomàs Arias, un important nucli de forces tel.lúriques i centre d’irradiació poètica. Hi ha mutacions en el paisatge i s’ha iniciat la transformació cap a poble-poema)

Remenant calaixos guaita que passa.


Aquesta instal.lació (700 x500 cm. Sense títol-a-), la vaig exposar, calculo que deu fer uns deu o fins i tot més anys al que era la sala St. Domenech de Manresa.
La cosa ha anat que, remenant calaixos, n´he trobat la foto. Quan l´he vist, m´ha vingut al cap el que em va preguntar la comissaria de l´exposició mentre la montava:
"Passes una mala éspoca, no?" I jo, "no, no, encara estic prou bé".
Veient-ho des d´aquí, em sembla que la comissaria em va pillar abans que jo. O, qui sap? diuen que entenem les coses on ens hi veiem reflectits, potser era ella, doncs.
En tot cas, jo ara no passo cap mala época, i espero amb tot el cor que ella tampoc.
(per cert, aquesta nina engabiada encara té al Pep Espelt aterroritzat...)
Grifoll.

domingo, 23 de septiembre de 2007

DIMECRES 26, a 2 de 9, tots a l´HORIGINAL (Davant del MACBA)


EXTRET DEL BLOG DE L´HORIGINAL:





Tornem tal com vam marxar, sense un adéu, sense la menor cortesia blocaire, sense soroll. Sort que els blocaires de raça, els del morro fort, els que es postegen a sobre, han mantingut el caliu durant la catalèpsia estiuenca.
Crònica de l’estiu? No cal oi? Cadascú se sap el seu i les coses que han deixat pòsit a la llarga sortiràn. El cas és agafar escriguera i endavant...
Tornarem amb la Poesia Crapulística de l’Escola de Casserres (molt ben apadrinada, per cert) el dimecres 26 de setembre, fum fum fum (a l'hora i el lloc de sempre) i vindràn més coses que ja es couen.

sábado, 22 de septiembre de 2007

T´ESTIMO, EMI.


Fa encara no deu minuts, ha vingut l´Emi a casa. Duia una tela als dits, una pintura a l´oli. Molts, no sabreu on és ni de que és tracta. Explicar-vos-ho és impossible. És el bosc del Lledó, el bosc on vaig viure la meva infantesa, el bosc més màgic de Casserres, el 1er que em ve al cor quan penso en Casserres. És Casserres. Ell, l´Emi, va viure també la màgia d´aquest bosc, amb els seus roues centenaris, els seus amagatalls, la seva esplanada que supera al paradís i de bon tros. Per ell, també és Casserres.
Va passar, però, que l´any 1994, els incendis el van fer desapareixer. Ara hi ha un camp. Però nosaltres el tenim dins. No ens podran robar mai tot el que hi vam viure: la vida, la VIDA.
No tinc paraules, no existeixen mots per descriure´l, és un sentiment, un sentiment dels que el vam viure.
Darrera la tela, escrit: "el Lledó sense foc. Tu."
Emi, m´has regalat CASSERRES. T´estimo.
Josep, amb llàgrimes d´amor.

DE LA CANÇÓ (BlancaLlum)


DE LA CANÇÓ

Ressalten salten salten
paraules concretes paraules
de les cançons
mare, carrer
lluita, estrany
casa, abans
llengua, també
ara, ací, ressalto salto salto
amb elles
partint de la cançó
i des d’allà
m’és la melodia
el caminoi que queda enrere
i em són, ací aquests mots,
com unes ales
per a braçar el sol a l’horitzó
circumferència que sóc jo
de l’esfera, l’estimar
i el que és visible
que toca el punt
i el que és lo gran
és lo concret
mare, carrer
lluita, estrany
casa, abans
llengua, també.
BlancaLlum

viernes, 21 de septiembre de 2007

POEMA QUE HA SOMIAT o ENTRESOMIAT o CREAT EN UN ESTAT ALTERAT DE CONSCIÈNCIA LA DOLORS. Jo, trobo, que és la rehòstia!!!!!


Puede que me mate con la tapa de un container,




luego supongamos que estoy cuerdo,


luego supongamos que le suplico al carcelero que me mate,


luego entienda que no quiero que me mate,


luego supongamos que prefiero morir,




luego entienda que no quiera estar cuerdo.








D´olors de somnis





miércoles, 19 de septiembre de 2007

AUTORETRATRIPTIC (GRIFOLL). cliqueu per ampliar.


ELS MEUS DOS FILLS




Ja que aquest diumenge recitem, doncs mira tú, jo em fotu publicitat. Aquests son els meus dos llibres de poesia publicats. I si ho han estat és gràcies a edicions l´Albí, una de les poques editorials que queda de les que encara creu en el que fa. Voldría donar des d´aquí totes les gràcies que sempre seran poques al JAUME HUCH, per haver cregut molt més que jo en aquest parell: els meus dos fills.

ARTRISTESDEKONVENT (Panxing). per ampliar cliqueu sobre la imatge


EL JORNAL (abans i en el darrer traç)



Títol: el precipici dels precipitats.

Ja en tenim un altre. Com veieu m´he limitat, sobretot, a resseguir els contorns que la natura, amb els anys, ha anat construint tota soleta. És a dir, el que he fet és donar-li contrast perque resalti més. Qui sap? potser això de re-saltar m´ha vingut per ser un precipitat pintant un precipici. En tot cas, no ho proveu, ni de saltar; re-saltar, de fet, ja no sé si podrieu fer-ho, doncs el bassalet de baix no crec que us alleujes l´espetec.

Si hi voleu anar a treure el cap, heu de seguir el camí que s´enfila des de la bauma dels poetes i amunt. Trobareu un cable de les vaques (no enrampa), el treieu, passeu, el torneu a possar i llestos. Ei, i que les vaques l´únic que fan és mu.


Us penjo una foto aquí al costat dels vedellets i família.






martes, 18 de septiembre de 2007

AMATEUR (VIDEO de JOSEP GRIFOLL). És de fa uns 3 anys. Ves que no hi sortiu....


Aquest és una mena d´intent de curt que vaig fer ara deu fer uns 3anys amb una camareta de fotos que et deixava grabar 1minut com a molt. Però és molt més, perque hi sou vosaltres, perque hi sereu sempre, perque dignifiqueu l´amor, la nit, l´amistat. Mil gràcies per anar junts en aquesta muntanya russa que és la vida.






Artristes de konvent 29 i 30 setembre 2007 castell sant ferran berga.


El proper 29 i 30 de setembre, el castell de sant ferran de berga quedarà ocupat, de manera efímera, pel projecte multidisciplinari Artristes de konvent. Dins l’emblema i estandart de la ciutat de berga, s’hi podrà veure fotografia, escultura, poesia, música i gastronomia. A l’acte hi tindrà lloc la presentació del llibre de jordi plana konvent punt zero cal rosal’07, on s’hi reflecteix la última mostra d’art que tingué lloc en aquest antic edifici de monges de cal rosal i s’acompanyarà amb l’exposició fotogràfica dels retrats de la quarantena d’artistes que hi van participar.
Igualment es podrà veure les peces escultòriques de l’artista andorrà Joan Canal i de l’osonec Enric Pla i Montferrer, acompanyats per la gastronomia de Pep Pujols, la poesia dels casserrencs Josep Grifoll, Blanca Vidal, el mallorquí Andreu Escales i la música de l’associació d’òpera de Berga i la sessió musical (r).
Totes aquestes accions passen a formar part de les intencions de moviment punt zero.
Moviment efímer però sense límits que pretén aprofitar i dinamitzar els edificis que per un motiu o altre han estat abandonats amb tot el què el pas del temps comporta. Espais buits però carregats de vida i sensacions. Edificis que són d’interès popular i que revestits de cultura igualment efímera donen una visió renovada i romàntica a les persones que el visiten. Llocs on l’efecte dia a dia ha fet oblidar la seva existència,passant a desaparèixer de la memòria social i desmereixent el propi encant i record.
L’altre punt important de moviment punt zero és l’artista. Persones que fan de l’art la pròpia columna vertebral i que cerquen una filosofia i una experimentació de vida constant.
Moviment punt zero apropa els dos components elementals, creant l’addició entre espai i artista, emocions i sensacions, visual i mental, conceptes capaços de traspassar les barreres de la comprensió i buscant sempre la visió que s’ajusti més entre la degradació i la creació més experimental tant de la humanitat com de la ubicació. Els espais s’ofereixen a persones creatives capaces de comprometre’s amb la lluita diària de l’art per art, sense fronteres i amb la mentalitat oberta no solsament a la destructuració dels espais-museístics, sinó també a la constant aportació i recerca interna.
Cal remarcar que sense la desinteresada aportació del artistes i de les persones vinculades als edificis, no seria possible cap dels intencions i idees del moviment.
Artristes de konvent forma part de l’acció cultural i multidisciplinar nascuda a partir del projecte konvent punt zero celebrat l’any 2006 i 2007 a l’antic konvent de monges de cal rosal.
A la segona edició de konvent punt zero hi van participar més d’una quarantena d’artistes, músics i projeccions vingudes de diferents punts de la geografia catalana, marroc i alemanya.
Propostes arriscades, sense sedàs, lliures i de carrer, van servir per donar constància de la unió de persones que creuen que l’art és tant lliure com contundent.
Durant els tres dies programats, la imaginació, llibertat i qualitat de les obres exposades, així com rellevants actuacions musicals i teatrals, van donar vida i resplendor al projecte, gaudint com a resultat una massiva afluència de públic.
documents adjunts:
- muntatge video "artristes konvent" (jordi plana)
http://es.youtube.com/watch?v=e9lN_yh0NZI
- Postal cartell (jordi plana)
- curriculums participants - fotografia castell (jordi plana)
- postal (jordi plana)
horaris:
dissabte 29 setembre 19:oo h. obertura castell-exposicions. vernissage, òpera, i inauguració audio-visual 'artristes de konvent'. sessió musical amb el dj (r). diumenge 30 setembre 11:oo h. obertura castell. 17:oo h. poesia. 19:oo h. clausura d'obres.


lunes, 17 de septiembre de 2007

L´ENCARREC DELS NÚVOLS, ABANS DE LA PLUJA.


ENCARREC DELS NÚVOLS

Aquest és el treball d´avui. Veníen una de núvols negres tan carregats d´aigua (que hi havía calamarsada ho he descobert després), que no m´he n´he pogut estar, així que, continuant l´obra "decorativo-casserrenca", he aprofitat per jugar amb l´atzar, primer pintava jo, deixant lloc pels bassals imminents i els jocs de l´aigua, impossibles de predir, que seríen els que acabaríen la feina. Aquí en teniu el resultat final. Curiosament, m´he n´he adonat que hi ha certes semblançes entre el que jo he fet (les línies, sobretot) i el que els núvols han engrandit. El batejaría, però d´això ja se n´ha encarregat la pluja, o sigui que n´hi diré així: encarrec dels núvols.

Ah! si el voleu anar a veure és a la gran espanada de pedra on hi ha la pintada de la deesa, no crec que arribi als 100 metres de distància. No te pèrdua, vaja.

Grifoll