Seguidores
sábado, 18 de agosto de 2007
FANS de la BLANCALLUM!!!!!
Aquests genis embolicats amb farcells li han
composat la cançó que aquí teniu a la Blancallum:
Live in longbeach! The Erection Trio presenta el seu nou single:Chanson pour Blancallumour.Si us plau que ningú s'ho prengui ofensivament (NO THO PRENGUIS MALAMENT PER FAVOR!), simplememnt és un vídeo que ens va semblar graciós i ho intenta ser en un moment d'embriaguesa.composat per un admirador teu (al centre)i els seu dos colegues tarats del cap.Gràcies per disfrutar de la qualitat musical. Petons tot i que potser no ens coneixes... (THE ERECTION TRIO)
domingo, 12 de agosto de 2007
viernes, 10 de agosto de 2007
viernes, 3 de agosto de 2007
PATEIXO DE FELICITAT (BLANCALLUM)
pateixo, de ser feliç.
pateixo, de ser feliç
quan em penso pensant-me que volo
volent volar, mentre volo.
hi pateixo, amb la felicitat.
hi pateixo, amb la felicitat
quan la i del punt és un camí
i m’és el punt l’estel amb tu
i tu l’estel i jo un vell arbre nuu.
pateixo, de ser feliç.
pateixo, de ser feliç
quan se’m fon el bany per les orelles
mesclant gota i paganini
que n’hi ha que tots ho mesclen
mesclant corda i pell que donen
que és una dona, el violí,
que és la viola, a la muntanya,
la seva dona, la teva aranya.
hi pateixo, amb la felicitat.
hi pateixo, amb la felicitat
quan ella riu de l’àtom tou
i quan s’ho fa amb l’etern poema
perquè és quan plou, l’eternitat.
pateixo, de ser feliç.
pateixo, de ser feliç
quan el patiment
m’és la truita de present
i bato un ou
i un altre, que no n’hi ha prou.
hi pateixo, amb la felicitat.
hi pateixo, amb la felicitat
quan la col se m’arrenglera
amb la lluna, la primera
i després, amb el caldo d’escudella,
la vida teva, que no et fa treva
que tot et bull, que tot et vull,
i s’hi t’hi agafo, amb la cullera?
i ara ve quan dic que vull patir.
Blancallum
3 d’agost de 2007
miércoles, 1 de agosto de 2007
POEMA (J. Grifoll) amb foto d´un bocí d´estel caigut sobre una mar de carbó desenterrat.
El fred és l´absència teva...
Ara mateix em deixaria
arrencar a talls la pell
per escoltar com dorms;
la pell dels peus
fins les pastilles
del capçal del llit
i
ser
sols
l´animeta permeable
en braços del teu somni.
Això, res més,
i ja sería
tot el que vull ser.
N´anunciaria, despres,
l´eco , acomplert
el desig més àlgid que m´enforca
fet estel fugaç
que s´esten contra el gran penya-segat
de l´univers que et calça.
Quan et despertesis,
correries en pau
per sempre més
vestida amb un vestit de pols d´estrella
tota vida,
morta ja la màquina del temps.
L´amor serè. L´Amor.
Grifoll
ara, d´avui; aquí.
martes, 31 de julio de 2007
Obra del megamestre JORDI PLANA
Ocupem de cultura les efimeres parets de facil especulaciopoetes pinteu
pintors escribiu
fotografs dibuixeu
escultors fotografieu
artistes.....artisteu
espais no patiu, les vostres solituts es veuran revestides per efimers mostres de creativitats
esporadiques.
darrera meu hi ha 128.434.562 persones mes, que varen signar el tractat del Konvent
Mare de Deu quina penjada
Jordi Plana
sábado, 28 de julio de 2007
POEMA (Grifoll)
La utopia
es una forma de caminar.
(E.Galeano)
La ficción
es y será mi única
realidad.
(Heroes del Silencio)
Visc d´impossibles
perque m´avorreixen els possibles,
que aquests últims
tenen massa possibilitats
de convertir-se en reals
i la realitat me la tinc prohibida.
M´estimo més somiar,
anar de braçet amb la utopia,
construir altres móns
no tan cruelment salvatges com aquest.
(Això si, sempre tinc la porta oberta
per si algú vol venir amb mi a fantesiejar
per aquests viaranys. No cobro entrada.)
Grifoll/la lluna/????
viernes, 27 de julio de 2007
jueves, 26 de julio de 2007
BES ENLLÀ (Blancallum)
“Dins la fosca tot d’una
sobre el tronc d’un vell pi
s’enfilava la lluna
com el punt d’una i”.
Cançó popular
BES ENLLÀ
A la fosca.
Se’m fon la llengua
entre els teus llavis mil·lenaris
i tu te m’hi entrelluques
en tot allò que fon
en tota llengua fosa
en tota fosca il·luminada
per la teva la teva
la treva de l’hivern
la teva la teva
la teva llengua
que sé on és
au va! Si gairebé no t’és
si que m’és, sí,
i és més, me’n fa fondàries
del lloc obscur d’aquell mil·lenni
amortallat pels sants santíssims
de la santa trinitat
que era ella ella
la santa la santa
la poca curiositat
el desig precoçment postrat
el sexe furtivament tancat
i el plaer
atemorit
i la ment
el val del temps
bescanvi de la llengua
per sort
i sort
l’all tendre que també
també
se t’hi entrelluca
entre la llengua.
I au va! Te’m donc
me’n faig damunt el cos
un caragol d’aquest hivern
perquè hi camini
perquè hi somniï
perquè m’hi faci un descosit
i m’hi entris tu, to...tota nit
i tota nua, to...tota tu
i amb tu t’hi enduguis
una figa i una figuera
perquè m’hi creixi a dins la vena
perquè m’hi niï a dins de l’òrgan
endins de tot
fora d’enlloc
i au va! Que te’m donava
te’n recordaves?
Que sí, que m’abelleix la dolça figa
i tu, de nit, sent tu
em fons amb la teva la teva
la teva llengua
que sé on és.
Blancallum
25 de juliol de 2007
sobre el tronc d’un vell pi
s’enfilava la lluna
com el punt d’una i”.
Cançó popular
BES ENLLÀ
A la fosca.
Se’m fon la llengua
entre els teus llavis mil·lenaris
i tu te m’hi entrelluques
en tot allò que fon
en tota llengua fosa
en tota fosca il·luminada
per la teva la teva
la treva de l’hivern
la teva la teva
la teva llengua
que sé on és
au va! Si gairebé no t’és
si que m’és, sí,
i és més, me’n fa fondàries
del lloc obscur d’aquell mil·lenni
amortallat pels sants santíssims
de la santa trinitat
que era ella ella
la santa la santa
la poca curiositat
el desig precoçment postrat
el sexe furtivament tancat
i el plaer
atemorit
i la ment
el val del temps
bescanvi de la llengua
per sort
i sort
l’all tendre que també
també
se t’hi entrelluca
entre la llengua.
I au va! Te’m donc
me’n faig damunt el cos
un caragol d’aquest hivern
perquè hi camini
perquè hi somniï
perquè m’hi faci un descosit
i m’hi entris tu, to...tota nit
i tota nua, to...tota tu
i amb tu t’hi enduguis
una figa i una figuera
perquè m’hi creixi a dins la vena
perquè m’hi niï a dins de l’òrgan
endins de tot
fora d’enlloc
i au va! Que te’m donava
te’n recordaves?
Que sí, que m’abelleix la dolça figa
i tu, de nit, sent tu
em fons amb la teva la teva
la teva llengua
que sé on és.
Blancallum
25 de juliol de 2007
miércoles, 25 de julio de 2007
Poema de la ZULIMA (Bil.lions de bil.lions de gràcies!!!!)
Aprenc.
Aquest és el miracle.
(J.Grifoll)
Aprendo y, mientras aprendo
me desaprendo.
Empiezo por las manías.
Me deshago de ellas para buscarme en otras,
para desperfilarme.
Despilfarro sueños locos
con los que construir un nuevo cuerpo
fuera de todo lo límite,
alejado de mí, alejado de un mundo
que ata, machaca y obliga a aprender lo inaprensible.
Me desaprendo y me busco en la mota de polvo.
Me desaprendo y me busco en otros ojos,
ojos virtuales que siento cercanos
ojos aguados y oscuros.
Ojos desaprendidos
que hablan de historias imposibles.
Me aprendo, me aprehendo, me arrepiento y
me desaprendo.
Me hago de nuevo hasta el último día que es hoy,
porque mañana será el primero.
Lejos, muy lejos de aquí.
Zulima Martínez Julio de 2007
me desaprendo.
Empiezo por las manías.
Me deshago de ellas para buscarme en otras,
para desperfilarme.
Despilfarro sueños locos
con los que construir un nuevo cuerpo
fuera de todo lo límite,
alejado de mí, alejado de un mundo
que ata, machaca y obliga a aprender lo inaprensible.
Me desaprendo y me busco en la mota de polvo.
Me desaprendo y me busco en otros ojos,
ojos virtuales que siento cercanos
ojos aguados y oscuros.
Ojos desaprendidos
que hablan de historias imposibles.
Me aprendo, me aprehendo, me arrepiento y
me desaprendo.
Me hago de nuevo hasta el último día que es hoy,
porque mañana será el primero.
Lejos, muy lejos de aquí.
Zulima Martínez Julio de 2007
lunes, 23 de julio de 2007
sábado, 21 de julio de 2007
TEIXINT (Grifoll)
Una papallona en una canonada,
canonada de canó de papallones;
vint petons, batecs de vida, trenta.
Els peus del bell senglar
es mirallen a la cantonada -porten sort-.
El sol, avui, porta un jersei a ratlles,
puja amb una corriola,
es penja al penjador de totes les constel·lacions
i diu bon dia, hola; toca l´arpa amb l´urpa,
insomne, dansa.
Guaita com s´aviva el foc
de la collita que ens sembràren
els poetes desbocats de la follía,
amor d´amors.
El món és un castell de versos.
Ets.
NO ET CALEN CLAUS, AMIC. (Grifoll)
Matem els dimarts i els divendres.
(Quimi Portet)
Un dia hem de jugar
una partida
d´escacs republicana.
(Blancallum)
Matem els dimarts i els divendres,
va dir la carnissera.
Passaré, doncs, els dimecres i els dissabtes
a buscar les ànimes,
va dir el mag.
Es que, amb el gos, tenim a mitjes
una partida d´escacs republicana,
que el mat no existeix,
que el tiempo es una mentira
que han inventado los viejos,
va dir el poeta.
viernes, 20 de julio de 2007
La Blanca recitant (VIDEO)
Heus aquí la noia més maca de tots els planetes, com sempre màgica i enamorant, recitant :jueves, 19 de julio de 2007
SO (Blancallum)
Amb el descobriment vocabulístic del Quique
en el Crim i Càstig, de Dostoievski,
“ça com lla” (sigui com sigui).
Un hort s’entrelluca
en el meu silenci de garota
que no calla
aquesta tarda
i un tall finíssim d’albergínia
em fa la llengua
i crido amb crit punxat i callat
carnosa i de color morat
molt alt tan alt
que el so s’albira
per damunt la closca eriçada de pues
i per damunt de tots els murs
de tots els carrers
de tots els móns
de totes les llegendes
del nostre amor
concepte insalvable
de les salvatgitats de l’ànima
historia quotidiana del so
rondalla fonètica del dring
que ens alça fins al capdamunt
i ens pampallugueja sencers
i ens treu fins i tot l’olor del món
i ens posa també el gust de la veu
i ens exclou potser del tedi eteri
i ens inclou a dins endins de tot
de tu i de mi
del tall finíssim de l’albergínia
perquè aquesta tarda
ça com lla
el so
tot
ho traspassarà.
blancallum
18/7/2007
en el Crim i Càstig, de Dostoievski,
“ça com lla” (sigui com sigui).
Un hort s’entrelluca
en el meu silenci de garota
que no calla
aquesta tarda
i un tall finíssim d’albergínia
em fa la llengua
i crido amb crit punxat i callat
carnosa i de color morat
molt alt tan alt
que el so s’albira
per damunt la closca eriçada de pues
i per damunt de tots els murs
de tots els carrers
de tots els móns
de totes les llegendes
del nostre amor
concepte insalvable
de les salvatgitats de l’ànima
historia quotidiana del so
rondalla fonètica del dring
que ens alça fins al capdamunt
i ens pampallugueja sencers
i ens treu fins i tot l’olor del món
i ens posa també el gust de la veu
i ens exclou potser del tedi eteri
i ens inclou a dins endins de tot
de tu i de mi
del tall finíssim de l’albergínia
perquè aquesta tarda
ça com lla
el so
tot
ho traspassarà.
blancallum
18/7/2007
viernes, 13 de julio de 2007
MIL GRÀCIES, MESTRE CASASSES!
ROMANCET
d´enric casasses
(RECITAT AL GREC 2007)
als poetes de l’escola casserrenca
Grillats i donant llumera,
quins poemes que dicteu
des del centre de Casserres
als extrems de tot arreu,
us cauen de les butxaques,
us creixen a les parets,
són telegrames de líquens,
són una eufòria de plens,
són un vespre d’entre els arbres
si em mirava una guineu,
són el bandoler que es planta
a interrompre el pirateig
dels tresors robats a Amèrica,
són, però parem, frenem
que no hi prous comparances
amb el cantar casserrenc,
jo m’us demano per musos,
de mitjancers amb el cel,
de companys de botifarra
i interlocutors d’e-mail.
Déus de l’art, si m’escolteu,
jo me’ls demano de musos,
de mitjancers amb el cel,
de companys de botifarra,
d’interlocutors dir mel.
quins poemes que dicteu
des del centre de Casserres
als extrems de tot arreu,
us cauen de les butxaques,
us creixen a les parets,
són telegrames de líquens,
són una eufòria de plens,
són un vespre d’entre els arbres
si em mirava una guineu,
són el bandoler que es planta
a interrompre el pirateig
dels tresors robats a Amèrica,
són, però parem, frenem
que no hi prous comparances
amb el cantar casserrenc,
jo m’us demano per musos,
de mitjancers amb el cel,
de companys de botifarra
i interlocutors d’e-mail.
Déus de l’art, si m’escolteu,
jo me’ls demano de musos,
de mitjancers amb el cel,
de companys de botifarra,
d’interlocutors dir mel.
viernes, 6 de julio de 2007
POEMA del PANTÀ
A l´Emi, que ja ho sabia.
POEMA:
Pren la Carretera que va de Casserres a Gironella.
A l´alçada del pantà, atura´t, mira a la teva dreta:
veus la paret que li fa de resclosa?
ja el pots recitar en veu alta.
J. Grifoll
Pren la Carretera que va de Casserres a Gironella.
A l´alçada del pantà, atura´t, mira a la teva dreta:
veus la paret que li fa de resclosa?
ja el pots recitar en veu alta.
J. Grifoll
jueves, 5 de julio de 2007
A LA SYLVIA PLATH (Grifoll)
A la Sylvia Plath
Magnòlia que et desprens sobre el canons feixistes,
llengua de cel·lofana,
deixa´m palpar el preu de la natura,
els joncs on reposa el silenci.
Però recorda´m que et recordi que em recordis
que ets el lliri, la paraula, el vent,
la veu de l´herba i del dolor,
els braços de la terra i de la mort:
tu tens el vers.
Mirada que t´estens al llom del mar,
apaga´t de febrers,
ofega l´ampolla de marbre on t´han empresonat,
i pren l´artilleria i esbudella al cirurgià.
Torna sense que et calgui tornar
als blaus compactes,
als tapissos que la llum retenen,
al matí:
tu ets el poema.
J. Grifoll
Casserres, juny 2007
Magnòlia que et desprens sobre el canons feixistes,
llengua de cel·lofana,
deixa´m palpar el preu de la natura,
els joncs on reposa el silenci.
Però recorda´m que et recordi que em recordis
que ets el lliri, la paraula, el vent,
la veu de l´herba i del dolor,
els braços de la terra i de la mort:
tu tens el vers.
Mirada que t´estens al llom del mar,
apaga´t de febrers,
ofega l´ampolla de marbre on t´han empresonat,
i pren l´artilleria i esbudella al cirurgià.
Torna sense que et calgui tornar
als blaus compactes,
als tapissos que la llum retenen,
al matí:
tu ets el poema.
J. Grifoll
Casserres, juny 2007
martes, 3 de julio de 2007
TOLL a myspace. Ja els podem escoltar!!!
Toll va néixer l’any 2006 arrel de l’amistat de dos membres del grup (baix i veu) els quals havien coïncidit en altres projectes temporals, musicant espectacles teatrals. La inquietud i les ganes d’enfilar un nou projecte va fer que aquests dos busquéssin un tercer membre (guitarra) i al poc temps una quarta persona (bateria). Als inicis no hi havia cap objectiu per fer un estil de música en concret, tots veniem de diferents històries i cap d’elles s’assemblava. L’idea era agrupar-nos per experimentar i treure coses noves, que relligades entere elles tinguéssin un significat; almenys per nosaltres. La qüestió era encomanar-nos de musiques per tal de fer-nos vibrar. El nostre recorregut damunt dels escenaris ha sigut curt, degut a la poca edat del projecte però durant els últims mesos hem estat treballant per treure temes tots nostres sense saber mai dins de quin estil de musica encasillar-nos. Actualment assagem al cor de Catalunya. Manresa ha sigut el lloc de més al mig per poder-nos trobar. Toll sóm un quartet que fem música amb català, musicant lletres nostres i també les d’un gran amic poeta, en Josep Grifoll.
sábado, 30 de junio de 2007
EL MÓN PARLA (Grifoll)
El món parla
i jo sento sorolls inintel.ligibles fent-me diana
al cuc de les orelles.
El món roda
i jo em marejo pels turons de déu
falcats amb cartronets de tosca borda.
El món s´instal.la sota aquests meus peus
i a mi les cames em fan figa.
El món maniobra
i m´empresona en doble fila a la sala d´espera
on tota espera desespera.
Finalment m´emprenyo
foto bot
i em penjo de la cua d´un núvol...
que toquen a volar, no pas a morts!
Grifoll
i jo sento sorolls inintel.ligibles fent-me diana
al cuc de les orelles.
El món roda
i jo em marejo pels turons de déu
falcats amb cartronets de tosca borda.
El món s´instal.la sota aquests meus peus
i a mi les cames em fan figa.
El món maniobra
i m´empresona en doble fila a la sala d´espera
on tota espera desespera.
Finalment m´emprenyo
foto bot
i em penjo de la cua d´un núvol...
que toquen a volar, no pas a morts!
Grifoll
viernes, 29 de junio de 2007
EL VALS DE LA BLANCA
EL VALS DE LES FREQÜÈNCIES
I LA VEU DE L’AMANT TRANSITÒRIA
Sovint oblido el foc
i em quedo exclusivament amb l’ incendi.
Silenci.
A vegades oblido les sensacions
i em quedo exclusivament amb les gallines de la pell.
I el cos s’exprimeix a ell mateix.
El que no sé
és si vull quedar-me exclusivament amb les ferides
i oblidar-me del dolor.
Com el ventilador que em regala tramuntanes.
Gairebé sempre oblido el compàs de l’equipatge
per a quedar-me exclusivament amb el vals dels viatge.
Mallorca Mar Mare Meravella dóna tantes forces i tants regalims d’il·lusions que una gairebé desprèn el vol.
També oblido el rostre
per a quedar-me exclusivament amb la mirada.
Pupil·les de versos sostingudes damunt de fines retines d’aigua
em fan cega a la ceguera.
Però no oblido el sexe
per quedar-me exclusivament amb l’orgasme.
L’ incendi s’extingeix i el foc es revifa en aquest evidenciar de solitud en un món de relacions.
Com tampoc oblido el pretext
per a quedar-me exclusivament amb el text.
En la llavor hi ha tota la virtualitat de la cosa però encara no és la cosa.
I és que a voltes perdo la memòria
per a quedar-me exclusivament amb el present.
Llavors em faig la seva amant de vestit blanc,
i em dic com el vestit,
transparent,
distant,
traspuant a cada pas evolucions interrompudes de dolor
i a cada mitja volta
mig pensament gris fosc de ciutat trista i bruta, però rebel i bonica.
En l’altre mitja, hi resta el galliner.
Blanca 21 de maig 2007
I LA VEU DE L’AMANT TRANSITÒRIA
Sovint oblido el foc
i em quedo exclusivament amb l’ incendi.
Silenci.
A vegades oblido les sensacions
i em quedo exclusivament amb les gallines de la pell.
I el cos s’exprimeix a ell mateix.
El que no sé
és si vull quedar-me exclusivament amb les ferides
i oblidar-me del dolor.
Com el ventilador que em regala tramuntanes.
Gairebé sempre oblido el compàs de l’equipatge
per a quedar-me exclusivament amb el vals dels viatge.
Mallorca Mar Mare Meravella dóna tantes forces i tants regalims d’il·lusions que una gairebé desprèn el vol.
També oblido el rostre
per a quedar-me exclusivament amb la mirada.
Pupil·les de versos sostingudes damunt de fines retines d’aigua
em fan cega a la ceguera.
Però no oblido el sexe
per quedar-me exclusivament amb l’orgasme.
L’ incendi s’extingeix i el foc es revifa en aquest evidenciar de solitud en un món de relacions.
Com tampoc oblido el pretext
per a quedar-me exclusivament amb el text.
En la llavor hi ha tota la virtualitat de la cosa però encara no és la cosa.
I és que a voltes perdo la memòria
per a quedar-me exclusivament amb el present.
Llavors em faig la seva amant de vestit blanc,
i em dic com el vestit,
transparent,
distant,
traspuant a cada pas evolucions interrompudes de dolor
i a cada mitja volta
mig pensament gris fosc de ciutat trista i bruta, però rebel i bonica.
En l’altre mitja, hi resta el galliner.
Blanca 21 de maig 2007
jueves, 28 de junio de 2007
domingo, 24 de junio de 2007
martes, 19 de junio de 2007
miércoles, 13 de junio de 2007
PRINCESA AFRICANA (BLANCA)
Recordo que deies
que t’agradaven, les meves genives,
perquè eren com princeses africanes
o com pins del pirineu
el que passava però
a més que calia, que plovia
i que valia la pena ser feliç també
si és que passava quelcom
com tu mateix
penjat de les parpelles d’un tal pi
o d’entalpia entelant-te el tel del continent
contingut en tot allò que és sostingut amb pi bemoll
és que picaven les campanes
i repicaven les mentides
com la cua d’un mosquit executat en la pell de la princesa
però supervivent, el molt cabró, a la insensatesa
grotesca i insistent
del seu cos revifat i foradat
emmudit i emmudint
el que només podrà ser recordat
en la picada del mosquit.
El record, pica.
La picor, encén.
L’ incendi, ens fa callar.
I els muts, un altre cop,
aprenem a parlar el llenguatge dels estels a contrallum
i dels cossos a contra cossos
ajuntats i contradits
estirats i absorbits
ajuntats i absorbits
contradits i estirats
i creuats
i combinats
i repetits i repetits
i ajuntats un altre cop
i per darrera vegada
i de cap i de nou
i de bell nou
i...
Blanca
9 de juny de 2007
que t’agradaven, les meves genives,
perquè eren com princeses africanes
o com pins del pirineu
el que passava però
a més que calia, que plovia
i que valia la pena ser feliç també
si és que passava quelcom
com tu mateix
penjat de les parpelles d’un tal pi
o d’entalpia entelant-te el tel del continent
contingut en tot allò que és sostingut amb pi bemoll
és que picaven les campanes
i repicaven les mentides
com la cua d’un mosquit executat en la pell de la princesa
però supervivent, el molt cabró, a la insensatesa
grotesca i insistent
del seu cos revifat i foradat
emmudit i emmudint
el que només podrà ser recordat
en la picada del mosquit.
El record, pica.
La picor, encén.
L’ incendi, ens fa callar.
I els muts, un altre cop,
aprenem a parlar el llenguatge dels estels a contrallum
i dels cossos a contra cossos
ajuntats i contradits
estirats i absorbits
ajuntats i absorbits
contradits i estirats
i creuats
i combinats
i repetits i repetits
i ajuntats un altre cop
i per darrera vegada
i de cap i de nou
i de bell nou
i...
Blanca
9 de juny de 2007
sábado, 9 de junio de 2007
miércoles, 6 de junio de 2007
martes, 5 de junio de 2007
VIDEO FUMEJAT (La Blanca recitant un poema del Grifoll)
Va ser una nit crapulistica en una masia als defores de Casserres, entre tot i més i demès. I com podeu comprovar, gravat amb una càmera últim model, d´alta definició, però que va acabar per no definir-se...això si, continuant éssent l´últim model:
lunes, 4 de junio de 2007
VIUS O ESPERES? (Blanca)
Avui espero.
Espero.
Espero.
I em repeteixo.
Em repeteixo.
Repeteixo.
Avui espero
i aquesta espera em fa marxar,
fins i tot, de mi mateixa.
Com la papallona
que abandona el capoll
que vola i vola, i vola,
i abandona el capoll que, des del damunt d’aquesta fulla,
cau al terra i es fa mal i mor i es podreix
mentre la papallona vola i vola, i vola.
I és la profunda estupidesa del fet,
capoll estèril,
la que em col·loca aquest tel d’inutilitat als ulls,
que estúpids, esperen.
Capoll eteri i papallona cega.
Avui espero.
Demà, crec que viuré.
Blanca
16 d’abril de 2007
domingo, 3 de junio de 2007
60è aniversari Font del Balç
Aquest dissabte, "como muestra un botón" (ben aviat penjarem el video), vam tenir l´honor de compartir escenari, dins el 60è aniversari de la Font del Balç, amb aquest parell de "cracks": Enric Cassasses i Tomàs Arias. Encara flipem...
POÈTICA CRAPULISTICA
BLANCA i GRIFOLL es presenten: dos cràpules per la corda fluixa de la poesia com una manera d´entendre la vida.
Aquesta, la nostra sala de part. En vers, en prosa, en audio, en imatge, en video...
A del.lirar de gust....
Suscribirse a:
Entradas (Atom)