Seguidores
lunes, 23 de julio de 2007
sábado, 21 de julio de 2007
TEIXINT (Grifoll)
Una papallona en una canonada,
canonada de canó de papallones;
vint petons, batecs de vida, trenta.
Els peus del bell senglar
es mirallen a la cantonada -porten sort-.
El sol, avui, porta un jersei a ratlles,
puja amb una corriola,
es penja al penjador de totes les constel·lacions
i diu bon dia, hola; toca l´arpa amb l´urpa,
insomne, dansa.
Guaita com s´aviva el foc
de la collita que ens sembràren
els poetes desbocats de la follía,
amor d´amors.
El món és un castell de versos.
Ets.
NO ET CALEN CLAUS, AMIC. (Grifoll)
Matem els dimarts i els divendres.
(Quimi Portet)
Un dia hem de jugar
una partida
d´escacs republicana.
(Blancallum)
Matem els dimarts i els divendres,
va dir la carnissera.
Passaré, doncs, els dimecres i els dissabtes
a buscar les ànimes,
va dir el mag.
Es que, amb el gos, tenim a mitjes
una partida d´escacs republicana,
que el mat no existeix,
que el tiempo es una mentira
que han inventado los viejos,
va dir el poeta.
viernes, 20 de julio de 2007
La Blanca recitant (VIDEO)
Heus aquí la noia més maca de tots els planetes, com sempre màgica i enamorant, recitant :jueves, 19 de julio de 2007
SO (Blancallum)
Amb el descobriment vocabulístic del Quique
en el Crim i Càstig, de Dostoievski,
“ça com lla” (sigui com sigui).
Un hort s’entrelluca
en el meu silenci de garota
que no calla
aquesta tarda
i un tall finíssim d’albergínia
em fa la llengua
i crido amb crit punxat i callat
carnosa i de color morat
molt alt tan alt
que el so s’albira
per damunt la closca eriçada de pues
i per damunt de tots els murs
de tots els carrers
de tots els móns
de totes les llegendes
del nostre amor
concepte insalvable
de les salvatgitats de l’ànima
historia quotidiana del so
rondalla fonètica del dring
que ens alça fins al capdamunt
i ens pampallugueja sencers
i ens treu fins i tot l’olor del món
i ens posa també el gust de la veu
i ens exclou potser del tedi eteri
i ens inclou a dins endins de tot
de tu i de mi
del tall finíssim de l’albergínia
perquè aquesta tarda
ça com lla
el so
tot
ho traspassarà.
blancallum
18/7/2007
en el Crim i Càstig, de Dostoievski,
“ça com lla” (sigui com sigui).
Un hort s’entrelluca
en el meu silenci de garota
que no calla
aquesta tarda
i un tall finíssim d’albergínia
em fa la llengua
i crido amb crit punxat i callat
carnosa i de color morat
molt alt tan alt
que el so s’albira
per damunt la closca eriçada de pues
i per damunt de tots els murs
de tots els carrers
de tots els móns
de totes les llegendes
del nostre amor
concepte insalvable
de les salvatgitats de l’ànima
historia quotidiana del so
rondalla fonètica del dring
que ens alça fins al capdamunt
i ens pampallugueja sencers
i ens treu fins i tot l’olor del món
i ens posa també el gust de la veu
i ens exclou potser del tedi eteri
i ens inclou a dins endins de tot
de tu i de mi
del tall finíssim de l’albergínia
perquè aquesta tarda
ça com lla
el so
tot
ho traspassarà.
blancallum
18/7/2007
viernes, 13 de julio de 2007
MIL GRÀCIES, MESTRE CASASSES!
ROMANCET
d´enric casasses
(RECITAT AL GREC 2007)
als poetes de l’escola casserrenca
Grillats i donant llumera,
quins poemes que dicteu
des del centre de Casserres
als extrems de tot arreu,
us cauen de les butxaques,
us creixen a les parets,
són telegrames de líquens,
són una eufòria de plens,
són un vespre d’entre els arbres
si em mirava una guineu,
són el bandoler que es planta
a interrompre el pirateig
dels tresors robats a Amèrica,
són, però parem, frenem
que no hi prous comparances
amb el cantar casserrenc,
jo m’us demano per musos,
de mitjancers amb el cel,
de companys de botifarra
i interlocutors d’e-mail.
Déus de l’art, si m’escolteu,
jo me’ls demano de musos,
de mitjancers amb el cel,
de companys de botifarra,
d’interlocutors dir mel.
quins poemes que dicteu
des del centre de Casserres
als extrems de tot arreu,
us cauen de les butxaques,
us creixen a les parets,
són telegrames de líquens,
són una eufòria de plens,
són un vespre d’entre els arbres
si em mirava una guineu,
són el bandoler que es planta
a interrompre el pirateig
dels tresors robats a Amèrica,
són, però parem, frenem
que no hi prous comparances
amb el cantar casserrenc,
jo m’us demano per musos,
de mitjancers amb el cel,
de companys de botifarra
i interlocutors d’e-mail.
Déus de l’art, si m’escolteu,
jo me’ls demano de musos,
de mitjancers amb el cel,
de companys de botifarra,
d’interlocutors dir mel.
viernes, 6 de julio de 2007
POEMA del PANTÀ
A l´Emi, que ja ho sabia.
POEMA:
Pren la Carretera que va de Casserres a Gironella.
A l´alçada del pantà, atura´t, mira a la teva dreta:
veus la paret que li fa de resclosa?
ja el pots recitar en veu alta.
J. Grifoll
Pren la Carretera que va de Casserres a Gironella.
A l´alçada del pantà, atura´t, mira a la teva dreta:
veus la paret que li fa de resclosa?
ja el pots recitar en veu alta.
J. Grifoll
jueves, 5 de julio de 2007
A LA SYLVIA PLATH (Grifoll)
A la Sylvia Plath
Magnòlia que et desprens sobre el canons feixistes,
llengua de cel·lofana,
deixa´m palpar el preu de la natura,
els joncs on reposa el silenci.
Però recorda´m que et recordi que em recordis
que ets el lliri, la paraula, el vent,
la veu de l´herba i del dolor,
els braços de la terra i de la mort:
tu tens el vers.
Mirada que t´estens al llom del mar,
apaga´t de febrers,
ofega l´ampolla de marbre on t´han empresonat,
i pren l´artilleria i esbudella al cirurgià.
Torna sense que et calgui tornar
als blaus compactes,
als tapissos que la llum retenen,
al matí:
tu ets el poema.
J. Grifoll
Casserres, juny 2007
Magnòlia que et desprens sobre el canons feixistes,
llengua de cel·lofana,
deixa´m palpar el preu de la natura,
els joncs on reposa el silenci.
Però recorda´m que et recordi que em recordis
que ets el lliri, la paraula, el vent,
la veu de l´herba i del dolor,
els braços de la terra i de la mort:
tu tens el vers.
Mirada que t´estens al llom del mar,
apaga´t de febrers,
ofega l´ampolla de marbre on t´han empresonat,
i pren l´artilleria i esbudella al cirurgià.
Torna sense que et calgui tornar
als blaus compactes,
als tapissos que la llum retenen,
al matí:
tu ets el poema.
J. Grifoll
Casserres, juny 2007
martes, 3 de julio de 2007
TOLL a myspace. Ja els podem escoltar!!!
Toll va néixer l’any 2006 arrel de l’amistat de dos membres del grup (baix i veu) els quals havien coïncidit en altres projectes temporals, musicant espectacles teatrals. La inquietud i les ganes d’enfilar un nou projecte va fer que aquests dos busquéssin un tercer membre (guitarra) i al poc temps una quarta persona (bateria). Als inicis no hi havia cap objectiu per fer un estil de música en concret, tots veniem de diferents històries i cap d’elles s’assemblava. L’idea era agrupar-nos per experimentar i treure coses noves, que relligades entere elles tinguéssin un significat; almenys per nosaltres. La qüestió era encomanar-nos de musiques per tal de fer-nos vibrar. El nostre recorregut damunt dels escenaris ha sigut curt, degut a la poca edat del projecte però durant els últims mesos hem estat treballant per treure temes tots nostres sense saber mai dins de quin estil de musica encasillar-nos. Actualment assagem al cor de Catalunya. Manresa ha sigut el lloc de més al mig per poder-nos trobar. Toll sóm un quartet que fem música amb català, musicant lletres nostres i també les d’un gran amic poeta, en Josep Grifoll.
sábado, 30 de junio de 2007
EL MÓN PARLA (Grifoll)
El món parla
i jo sento sorolls inintel.ligibles fent-me diana
al cuc de les orelles.
El món roda
i jo em marejo pels turons de déu
falcats amb cartronets de tosca borda.
El món s´instal.la sota aquests meus peus
i a mi les cames em fan figa.
El món maniobra
i m´empresona en doble fila a la sala d´espera
on tota espera desespera.
Finalment m´emprenyo
foto bot
i em penjo de la cua d´un núvol...
que toquen a volar, no pas a morts!
Grifoll
i jo sento sorolls inintel.ligibles fent-me diana
al cuc de les orelles.
El món roda
i jo em marejo pels turons de déu
falcats amb cartronets de tosca borda.
El món s´instal.la sota aquests meus peus
i a mi les cames em fan figa.
El món maniobra
i m´empresona en doble fila a la sala d´espera
on tota espera desespera.
Finalment m´emprenyo
foto bot
i em penjo de la cua d´un núvol...
que toquen a volar, no pas a morts!
Grifoll
viernes, 29 de junio de 2007
EL VALS DE LA BLANCA
EL VALS DE LES FREQÜÈNCIES
I LA VEU DE L’AMANT TRANSITÒRIA
Sovint oblido el foc
i em quedo exclusivament amb l’ incendi.
Silenci.
A vegades oblido les sensacions
i em quedo exclusivament amb les gallines de la pell.
I el cos s’exprimeix a ell mateix.
El que no sé
és si vull quedar-me exclusivament amb les ferides
i oblidar-me del dolor.
Com el ventilador que em regala tramuntanes.
Gairebé sempre oblido el compàs de l’equipatge
per a quedar-me exclusivament amb el vals dels viatge.
Mallorca Mar Mare Meravella dóna tantes forces i tants regalims d’il·lusions que una gairebé desprèn el vol.
També oblido el rostre
per a quedar-me exclusivament amb la mirada.
Pupil·les de versos sostingudes damunt de fines retines d’aigua
em fan cega a la ceguera.
Però no oblido el sexe
per quedar-me exclusivament amb l’orgasme.
L’ incendi s’extingeix i el foc es revifa en aquest evidenciar de solitud en un món de relacions.
Com tampoc oblido el pretext
per a quedar-me exclusivament amb el text.
En la llavor hi ha tota la virtualitat de la cosa però encara no és la cosa.
I és que a voltes perdo la memòria
per a quedar-me exclusivament amb el present.
Llavors em faig la seva amant de vestit blanc,
i em dic com el vestit,
transparent,
distant,
traspuant a cada pas evolucions interrompudes de dolor
i a cada mitja volta
mig pensament gris fosc de ciutat trista i bruta, però rebel i bonica.
En l’altre mitja, hi resta el galliner.
Blanca 21 de maig 2007
I LA VEU DE L’AMANT TRANSITÒRIA
Sovint oblido el foc
i em quedo exclusivament amb l’ incendi.
Silenci.
A vegades oblido les sensacions
i em quedo exclusivament amb les gallines de la pell.
I el cos s’exprimeix a ell mateix.
El que no sé
és si vull quedar-me exclusivament amb les ferides
i oblidar-me del dolor.
Com el ventilador que em regala tramuntanes.
Gairebé sempre oblido el compàs de l’equipatge
per a quedar-me exclusivament amb el vals dels viatge.
Mallorca Mar Mare Meravella dóna tantes forces i tants regalims d’il·lusions que una gairebé desprèn el vol.
També oblido el rostre
per a quedar-me exclusivament amb la mirada.
Pupil·les de versos sostingudes damunt de fines retines d’aigua
em fan cega a la ceguera.
Però no oblido el sexe
per quedar-me exclusivament amb l’orgasme.
L’ incendi s’extingeix i el foc es revifa en aquest evidenciar de solitud en un món de relacions.
Com tampoc oblido el pretext
per a quedar-me exclusivament amb el text.
En la llavor hi ha tota la virtualitat de la cosa però encara no és la cosa.
I és que a voltes perdo la memòria
per a quedar-me exclusivament amb el present.
Llavors em faig la seva amant de vestit blanc,
i em dic com el vestit,
transparent,
distant,
traspuant a cada pas evolucions interrompudes de dolor
i a cada mitja volta
mig pensament gris fosc de ciutat trista i bruta, però rebel i bonica.
En l’altre mitja, hi resta el galliner.
Blanca 21 de maig 2007
jueves, 28 de junio de 2007
domingo, 24 de junio de 2007
martes, 19 de junio de 2007
miércoles, 13 de junio de 2007
PRINCESA AFRICANA (BLANCA)
Recordo que deies
que t’agradaven, les meves genives,
perquè eren com princeses africanes
o com pins del pirineu
el que passava però
a més que calia, que plovia
i que valia la pena ser feliç també
si és que passava quelcom
com tu mateix
penjat de les parpelles d’un tal pi
o d’entalpia entelant-te el tel del continent
contingut en tot allò que és sostingut amb pi bemoll
és que picaven les campanes
i repicaven les mentides
com la cua d’un mosquit executat en la pell de la princesa
però supervivent, el molt cabró, a la insensatesa
grotesca i insistent
del seu cos revifat i foradat
emmudit i emmudint
el que només podrà ser recordat
en la picada del mosquit.
El record, pica.
La picor, encén.
L’ incendi, ens fa callar.
I els muts, un altre cop,
aprenem a parlar el llenguatge dels estels a contrallum
i dels cossos a contra cossos
ajuntats i contradits
estirats i absorbits
ajuntats i absorbits
contradits i estirats
i creuats
i combinats
i repetits i repetits
i ajuntats un altre cop
i per darrera vegada
i de cap i de nou
i de bell nou
i...
Blanca
9 de juny de 2007
que t’agradaven, les meves genives,
perquè eren com princeses africanes
o com pins del pirineu
el que passava però
a més que calia, que plovia
i que valia la pena ser feliç també
si és que passava quelcom
com tu mateix
penjat de les parpelles d’un tal pi
o d’entalpia entelant-te el tel del continent
contingut en tot allò que és sostingut amb pi bemoll
és que picaven les campanes
i repicaven les mentides
com la cua d’un mosquit executat en la pell de la princesa
però supervivent, el molt cabró, a la insensatesa
grotesca i insistent
del seu cos revifat i foradat
emmudit i emmudint
el que només podrà ser recordat
en la picada del mosquit.
El record, pica.
La picor, encén.
L’ incendi, ens fa callar.
I els muts, un altre cop,
aprenem a parlar el llenguatge dels estels a contrallum
i dels cossos a contra cossos
ajuntats i contradits
estirats i absorbits
ajuntats i absorbits
contradits i estirats
i creuats
i combinats
i repetits i repetits
i ajuntats un altre cop
i per darrera vegada
i de cap i de nou
i de bell nou
i...
Blanca
9 de juny de 2007
sábado, 9 de junio de 2007
miércoles, 6 de junio de 2007
martes, 5 de junio de 2007
VIDEO FUMEJAT (La Blanca recitant un poema del Grifoll)
Va ser una nit crapulistica en una masia als defores de Casserres, entre tot i més i demès. I com podeu comprovar, gravat amb una càmera últim model, d´alta definició, però que va acabar per no definir-se...això si, continuant éssent l´últim model:
lunes, 4 de junio de 2007
VIUS O ESPERES? (Blanca)
Avui espero.
Espero.
Espero.
I em repeteixo.
Em repeteixo.
Repeteixo.
Avui espero
i aquesta espera em fa marxar,
fins i tot, de mi mateixa.
Com la papallona
que abandona el capoll
que vola i vola, i vola,
i abandona el capoll que, des del damunt d’aquesta fulla,
cau al terra i es fa mal i mor i es podreix
mentre la papallona vola i vola, i vola.
I és la profunda estupidesa del fet,
capoll estèril,
la que em col·loca aquest tel d’inutilitat als ulls,
que estúpids, esperen.
Capoll eteri i papallona cega.
Avui espero.
Demà, crec que viuré.
Blanca
16 d’abril de 2007
domingo, 3 de junio de 2007
60è aniversari Font del Balç
Aquest dissabte, "como muestra un botón" (ben aviat penjarem el video), vam tenir l´honor de compartir escenari, dins el 60è aniversari de la Font del Balç, amb aquest parell de "cracks": Enric Cassasses i Tomàs Arias. Encara flipem...
POÈTICA CRAPULISTICA
BLANCA i GRIFOLL es presenten: dos cràpules per la corda fluixa de la poesia com una manera d´entendre la vida.
Aquesta, la nostra sala de part. En vers, en prosa, en audio, en imatge, en video...
A del.lirar de gust....
Suscribirse a:
Entradas (Atom)