POÈTICA CRAPULISTICA

DELINQÜENTS pseudònims n.28

2012-02-01T11:53:00.000-08:00

http://www.pseudonims.com/

Open publication - Free publishing

grifoll, boig trobat.

2012-01-29T18:04:00.000-08:00

Hi ha altres freds, però són en aquest.

I totes les manifestacions del fred més compacte fan l’ iceberg

que porto clavat a la dreta del cap. És doncs a tu que em veus la banya,

dius, si m’ has pres per alguna mena d’ unicorn,

no. Jo sóc el ruc bonyegut fugint de l’ estable sense pessebre

més inestable d’ un parent del Doctor Frankenstein

que, per voler-me curar d’ ésser jo, em va disfressar d’ entrebanc...

Ha estat d’ amagat que m’ he fet l’ entrebanc que vol avisar que entrebanca

-he provat; i que ara, malgrat ser impossible, m’ alço, nou,

sobre aquest sòl on diuen les lleis de la gravetat que no es pot.

grifoll

29.01.12
casserrespoblepoema

LLUM !!!!!

2012-01-24T15:37:00.000-08:00

http://poeticacrapulistica.blogspot.com/2012/01/la-llum-exposicio-de-fotografia.html

BROTS, de Concepció Casas

2012-01-22T15:58:00.000-08:00

per ampliar la imatge, feu-li un clic

grifoll, camí

2012-01-20T18:49:00.000-08:00

Sense rastre, a les alades intuïcions del desconegut,

fer l’ invisible camí: Valem la vida que desprenem.

grifoll

20.01.12
casserrespoblepoema

ANNA LOPEZ. Expo col.lectiva a l' espai ENRIC GRANADOS

2012-01-18T10:36:00.000-08:00

DOLORS JUAREZ: jo començant per mi.

2012-01-17T11:02:00.000-08:00

Jo començant per mi.

Jo fotuda dins la sopa.

Atapeïment de jo dintre dels porus.

Enfarfec de jo al paladar.

Jo amb jo parlant per mi.

Jo, atrapada en els miralls dels lavabos públics.

Jo, donant-me cops de caps contra el meu cap.

Jo, caminant per carrers on sempre hi circulo jo.

Jo, girant cantonades que em fan topar amb mi.

Espectre de mi dintre el meu cos.

Jo escapant-me i jo perseguint-me.

Jo perduda en el meu laberint.

Vertigen de mi caient al buit dintre el meu ventre.

Jo, intentant córrer una mica més ràpid que jo.

Jo deformada en el cul del meu got.

Jo, quan fa dies que no sé res de mi.

Jo, provant de com seguir-me el fil.

Jo amb jo quan no sóc jo.

Jo plastificada, amb noms i cognoms i una empremta.

Bombardeig de mi dintre del crani.

Jo amb jo dubtant de mi.

Jo, donant-me l’esquena.

Jo, amb tots els jos que no he estat jo.

Jo, regalimant-me per entremig de les cames.

Jo, vessant la llàgrima que em fa vessar el got.

Jo, sent el sac d’un cul-de-sac.

Jo, fora de mi.

Allà, jo.

Dolors Juarez

16 de gener del 2011

LA LLUM. Exposició de fotografia artística. GIRONELLA.

2012-01-14T08:17:00.000-08:00

Esglèsia vella de Gironella

13-14 i 20 i 21 de gener de 19h a 21h

FOTOGRAFIA ARTÍSTICA:

CARLA FONT

GERARD BARNAUS

JORDI BERTRAN

LAIA DIAZ

OSCAR ANTOLIN

SERGI ROJAS

L' ALTERNATIVA POÈTICA: Blanca Llum Vidal i Maria Cabrera, Aquest Div. 13 a les 22 al Cafè Orlandai.

2012-01-11T13:15:00.000-08:00

Albert Tarrés i Canimas, poeta. Vídeo del primer programa del 2012 a l' Aparador de Poesia.

2012-01-08T13:12:00.000-08:00

Aparador de poesia. Albert Tarrés i Canimas. from Pius Morera Prat on Vimeo.

El jove i desconegut poeta i dibuixant Albert Tarrés i Canimas, en el primer programa de la temporada, ha estat entrevistat per Pius Morera i ha recitat set poemes inèdits.

Posted on gener 4, 2012by suip

El dia 4 de gener del 2012 hem fet un veritable descobriment. Ha estat una sorpresa agradable. Deixà prompte els estudis per fer de jardiner un grapat d’anys. Va reprendre els estudis als vint-i-cinc anys per estudiar alguns cursos de filologia, i se’n cansà. Ha guanyat alguns premis literaris. Li han publicat alguna cosa ací i allà. S’autoeditat també alguna cosa. Quan era més jove formà part d’algunes bandes musicals per a les quals escrivia les lletres, dolentíssimes, segons ell. Qui sóc?, es pregunta. “No sóc un entès en res, i menys en filologia, no sóc pintor, no sóc un bohemi, no sóc poeta. Sembla estrany, però no he publicat cap llibre.” Encara que no ho sàpiga és molt bon poeta, com podreu comprovar. Tindreu una agradable sorpresa.
Gasta imatges, perquè cal dir coses, ha dit en l’entrevista. No ha dit que no, potser sí que té una baixa autoestima. Ha admès la foscor de la seva poesia, però ha aclarit que també hi havia llum, perquè a la vida hi ha ambdós aspectes. Ha sorprès quan ha definit la poesia com una ferida.

Like this:

Be the first to like this post.

http://piusmorera.wordpress.com/

ÀNIMA vídeopoema (gri)FOLL

2012-01-06T16:42:00.000-08:00

grifoll de massapans

2012-01-04T21:24:00.000-08:00

el món físic encara és allà
Antonin Artaud

TORNANT DE MASSAPANS (MAU) FET UN CRU SANT PRENYAT D’ AMOR(ETS.)

Sóc els pensaments d’ un gat blau en formol caducat un dimarts a la tarda.
Sóc un penja robes que ja no espera l’ estiu. Cau i es trenca. (Fora problemes).
Sóc els meus fills orfes, gats de pare ionqui sense mare,esgarrapant farmàcies
a vint-i-sis lletres de velocitat per quatre haikús i un sonet, xutant-se
al cabaret del primer Nick Cave que passa amb el drac, al Fric Xou,
l’ alfabet dels no-deliris del Blake, home aucell, au, uccello...
volavolavola, volavolavola... sobre el niu del cucut.
Només vull trencar el vidre que em separa de la realitat, el que deia Pessoa
de la vida, que la veia però no la podia tocar. Som tots aquí. Infidels
amb excuses de dol. Tots els porucs, manicomitzats o no: Kafka, Peter Pan
i el gat d’ Alicia (era una llebre blanca?), blau, rere el mirall,
rere i prou, - Va dir el padrí, per començar el teatre de l’ absurd
on sempre havia estat sense saber-ho. Es que acabava d’ arribar,
pobre home, a tots ens ha passat que l’ absurd, d’ entrada,
se’ ns fa estrany. No se sap el perquè . Potser venim del contrari.
Potser,pot i possiblement, van dir tres, i a mig encetar el silenci, de cop,
va caure el penja robes i es va trencar. La fusta.

grifoll.
04.01.2012.
Casserrespoblepoema.

Pseudònims nº 27!!! TRUCO.

2012-01-04T11:14:00.000-08:00

Open publication - Free publishing

Invisible, de DOLORS JUAREZ

2011-12-29T10:06:00.000-08:00

Invisible

He somiat que entrava al somni i que tu hi erets;

que feia por pensar amb la nit que empeny el sol,

que feia dies que es partia la claror ran la finestra;

ensems el sol entrant pel raig que fa la llum

ran la finestra. Llavors la sort de partir el somni

amb la por de dintre el sol. Llavors la llum

clavant-se als ulls de dins la nit que feia por

perquè no hi erets. Llavors la nit

ran l’escalfor que fa la por de dintre el son. I,

llavors tu, amb els ulls closos, mirant com jo,

enmig del somni, ja no hi era.

Dolors Juarez

29 de desembre del 2011

Vídeo de l’entrevista de Pius Morera a Blanca Llum Vidal i del recital de poemes que la poeta va fer en el transcurs del programa.

2011-12-24T15:24:00.000-08:00

El passat 16 de novembre del 2011 es va emetre aquest programa per ràdio Sant Vicenç de Montalt i va ser gravat amb una videocàmara per Carme Llobera Balasch. Ara oferim la gravació, editada per Pius Morera, on apareixen el tècnic de so i director de l’emissora, Andreu Barris, i Enric Casasses, un dels millors poetes en llengua catalana, que va obsequiar-nos amb la seva presència.

http://piusmorera.wordpress.com/

24,25 i 26. El Nadal per JORDI PLANA

2011-12-24T15:03:00.000-08:00

Blanca Lllum LLATINA

2011-12-23T15:31:00.000-08:00

«gosa poder que no t’agradi massa»

GABRIEL FERRATER

—LLATINA—

Vas venir com clauficant-te entre el gargot damunt del fang que hi ha a Ullastret, entre un gargot de mans iberes i una estella que en els llavis s’aproxima al segle quinze —es fa cavall i un ganivet. Vas venir sense acostar-te —com un vent que et passa arran però no s’atura i que l’estrall el té de ‘bosc’, el té de ‘bèstia’ i que és la ‘bomba’. Vas estrenye’m els genolls que no tenia. Vas collir-me com qui cull la flor que puny que no existeix. Vas voler fer-me una canya de tant crit, tanta rosada, però vas voler-me amb un amor que no s’agafa. Vas inventar-te un gruny per jaure-hi i la lluna, que ja hi era, va ficar-se’t més endins del paladar. Vas plantar-te’m entremig de la mà oberta i de l’udol —la boca buida i l’estrafeta. I allà dins, venint baldera, vas ser un cop que mou la corda i fa suar —que deixa lloc per estimbar-te i repartir-te.

Blanca Llum
18/12/2011

HEM REBUT MÀGIA: josep i maria a la figarassa‏

2011-12-18T15:34:00.000-08:00

...i molta màgia per cada dia !!!

Universisat de Barcelona: Marta Font, Anna Gual, Dolors Juárez i Estel Solé. Dilluns 19. TAULA RODONA

2011-12-18T09:22:00.000-08:00

Aquesta carn d'esperit mimètic em té fregida

TAULA DE POETES

Aquesta carn d'esperit mimètic em té fregida

El Centre Dona i Literatura organitza una nova edició de les taules de joves poetes sota el títol "Aquesta carn d'esperit mimètic em té fregida", vers extret d'un poema de Laia Noguera. Les poetes Marta Font, Anna Gual, Dolors Juárez i Estel Solé parlaran sobre la seva concepció de l'escriptura i llegiran una tria de poemes propis. Coordinen Marta Font i Helena González (Centre Dona i Literatura).
Dilluns 19 de desembre de 2011 a les 19h30
Sala del Professorat, Edifici Josep Carner, 5è pis
Facultat de Filologia, Universitat de Barcelonac/ Aribau 2 - 08007 Barcelona
Organitza: Centre Dona i Literatura - Càtedra UNESCO Dones, desenvolupament i cultures

GENER 2012. ROGER MAS, per Jordi Plana

2011-12-17T17:02:00.000-08:00

La nova proposta d’imatges del calendari pel proper 2012.

Per aquest any, dotze diferents músics, cantants i musicòlegs fotografiats especialment per a l’ocasió.

GENER 2012

El mes de Gener s’inicia amb el músic solsoní Roger Mas.

Jordi Plana Pey

jplanapey@me.com

www.jordiplanapey.com

+34 609 34 04 43

JORDI PLANA PEY a la colectiva LIBIDO

2011-12-13T07:27:00.000-08:00

dimecres 14 de desembre a l' HORIGINAL Festa-presentació del llibre NINGÚ NO ENS REPRESENTA.POETES EMPRENYATS

2011-12-11T09:26:00.000-08:00

horiginal

cafè+poesia+llibreria

cicle poètic de l'obrador de recitacions i noves actituds literàries

(ara construint la llibreria oral

ferlandina 29 ( davant del macba) Barcelona 08001

ara més llibreria que mai, amb nous títols:

Dimecres 14 de desembre

Festa-presentació del llibre

"Ningú no ens representa.

Poetes emprenyats",

editat per l'editorial "Setzevents" arran de les assemblees d'indignats de la Plaça Catalunya.

Hi intervindran:

Misael Alerm, Andriy Antonovskiy, Amat Baró, Annie Bats, Mireia Calafell, Lluís Calvo,

David Caño, Jordi Carulla, Roc Casagran, Enric Casasses, Sara Castillo, Meritxell Cucurella-Jorba,

Maurot Darder, Marta Darder, Maria Duran, Martina Escoda, Andreu Galan, Francesc Gelonch,

Joan Gener, Catalina Girona, Anna Gual, Carles Hac Mor, Núria Martínez Vernis, Núria Miret,

Annalívia Negre, Víctor Obiols, Marina Oroza, Màrius Palmés, Esteve Plantada, Arnau Pons,

Jaume C. Pons Alorda, Josep Pedrals, Jordi Prenafeta, Andreu Subirats, Joan Tomàs, Pau Vadell,

Víctor Verdú, Blanca llum Vidal, Joan Vinuesa, Ester Xargay, Eva Xuclà, David Ymbernon

i tothom qui hi vulgui participar.

molt ens complau convidar-vos-hi a tots i fins i tot a totes,

matiners (però molt i molt matiners eh!)

imparables, submarinistes, contemporanis tots,

imbatibles, insignes indignats, dignes supervivents, ex-boletaires, escollits, llicenciats i adhuc doctorats,

electors i elegits, rescatats. escapçats i retallats,

estisorats, vulcanitzats, emprenyats, congelats,

horiginalpoesia@gmail.com

http://horinal.blogspot.com

Follow @gri_foll

SONIA MOYA, dins la 3a trobada poetes de la Catalunya central organitzada per ÒMNIUM

2011-12-10T07:38:00.000-08:00

De la Tercera trobada de Poetes de la Catalunya Central organitzada per ÒMNIUM

que va tenir lloc el 24 de novembre a La Peixera (Manresa), se n’ ha editat un llibret amb poemes de Josep Grifoll, Jordi López, Sònia Moya, Laia Noguera, Santiago Rufas i Victor Verdú.

Aprofito des d’ aquí per donar-li mil i més gràcies al Jordi Estrada, per la poesia i per la persona i pel que em descuido.

També, gràcies a dojo ( i també per fardar) a la Sonia Moya per “la sorpresa” de dedicar-me
aquest poema que, personalment, trobo genial.

N’ aniré penjant, de tots els que hi som, i pel que us dec a tots.

Ara però, començo per la portada, que és una pintura de Carles Perramon ( guapíssima)

I pel poema DECLARACIÓ D’ INTENCIONS de Sonia Moya. I + gràcies.

Continuarà...

Follow @gri_foll

DESEMBRE. Blanca Llum. Jordi Plana

2011-12-04T04:44:00.000-08:00

Anna Aguilar-Amat, la poeta del mes

2011-12-03T02:43:00.000-08:00

Anna Aguilar-Amat

La poeta del mes

Desembre de 2011

Anna Aguilar-Amat

La poeta del mes

Desembre de 2011

Anna Aguilar-Amat. Barcelona, 1962. Llicenciada en Filologia Hispànica i Doctora en Lingüística i Informàtica és professora Titular d’Universitat, Àrea de Traducció, perfil de Terminologia aplicada a la Traducció. Des del 2003 és la presidenta del col·lectiu de poesia “QUARKpoesia”.
Ha publicat els llibres de poesia “Petrolier” -sèrie Edicions de la Guerra- Editorial Denes (2003) guardonat amb el premi Englantina d’Or als Jocs Florals de Barcelona 2000, “Trànsit entre dos vols” Edicions Proa (2001) Premi Carles Riba 2000, “Música i escorbut”, Edicions 62 (2002) Premi Màrius Torres 2001, “Music and Scurvy” -traduït del català per Anna Crowe- Sandstone Press (2005), “Coses Petites: poemes a quatre mans” amb Francesc Parcerisas i il·lustracions de Miquel Plana Editor (2002), “Jocs de l’oca”, UAB (2006), i “Càrrega de color” Editorial Meteora (2011).
També ha estat antologada a múltiples publicacions i ha escrit nombrosos articles.

Poemes

Anne Sexton. In memoriam

Morir-se és cosa fàcil si a la panera veus
totes les coses fàcils que ens demanen
i no sabem com fer.
Morir-se és una idea grata si la felicitat
que han cuit per tu
degota d'un embut que no pots defugir,
o la lluna de març és flonja beixamel,
o la ceba cremada s'ha infiltrat
com un aroma d'Auschwitz
pels foradets petits, molt junts,
com mancomunitats de propietaris.
Morir-se és una cosa pertinent
quan en comptar veiem que dos i dos fan un
i que amb això no es pot comprar
ni mitja lliura de cigrons.
Morir-se és un verb reflexiu que s'inicia
quan veu venir l'extremaunció del dir "t'estimo".
És una autopropina per haver-nos begut
un got de vodka en un autoservei.
Morir-nos com moltons sobre l'altar hebreu.
Morir-se és una conclusió quan a la fe d'errades
l'editor ha esmenat: on diu "demà"
hauria de dir "matar".
I el vers és una espasa dirigida
al ventre de peluix d’un elefant
o al cor de la carxofa on dorm la teva mà.
Morir-se a Amèrica deu ser una temptació.
Però jo tan sols conservo de la mare un bitllet
cap-i-cua de la rifa i el record arrugat d’aquella
camisola desnonada de setí. I aquí, la lluna
minva, i amb gotims de la fosca embotellem
vi novell. Que també pots morir-te a una bodega,
però contemplar la rima ens plau, i fora fa calor i
la terra duu injectats per tot arreu catèters que són
sèquies de líquids saburrosos, doncs no fa vent,
ni plou, fins ben entrat l'octubre.

Rebaixes

Lentament m'he tornat a despullar davant
d'aquell altre mirall del provador,
les proporcions perdudes. He vist que uns quants
mots tendres teus s'havien quedat agafadets
als voravius del meu sostenidor. I uns petits
esquiadors han relliscat fent ziga-zagues i
gatzara d'orxata per les meves espatlles: eren
les teves bromes. I allò que sóc difícil i un
parell més de mocs han rebotat al tamboret amb
un soroll de penjarobes. Un sobre l'altre els
tres vestits discrets que he triat amb desmai a la
botiga per si agradar-te fóra una cosa necessària.
Semblen records de noies; de vegades les veig en
passarel·la per la teva mirada bellugant les
caderes i les denes brillants del teu desig. No
els sóc hostil: els seus humors t'han conduït a mi.
I imagino altres dones, a les quals precedeixo i
somric: l'oreig tebi als cabells de la meva cançó.
Veig les veus... "La cremallera domina, els botons
fan bossanyes..." La banalitat sona igual en europant.
N'he triat un que deixaré a l'armari fins el dia que et vegi.
Als altaveus Gardel.
A la caixa un garbuix i xereca d'adolescents de
professió i gent rica i jo com una nena amb un ram
de clavells embolcallat amb paper de diari.
Ja veig que no és poètic. És només una història
vulgar (i tan petita) de com passo les hores que
et segueixen a tu. Com un cristall de sucre girant
a la sínia d'una tassa per la força centrípeta que
algú fa en remenar. Mica en mica em desfaig sense
el perdó que em fes desaparèixer i em transformo en
te amb gel, amb la esperança enterbolida que la set
de la pressa em regali un altre instant, em deixi
la propina d'un matí repetit,
la propina d'un matí repetit
de petons.

Felicitat

No sé què vols, de mi.
¿L’instant feliç? ¿Aquest gel de tacte mil·limètric que segella
aquell toll entre les pedres? ¿Pensaves que era un ull, i et veia?
Al seu costat les teves ànsies són taronges de plàstic.
Tu ja has sabut que la bellesa fàcil és una cosa trista, com totes
les excuses, com la perícia en disfressar les dites
que fan mal.
Mira’m: encara estic rentant sota l'aigüera la truita de patates,
i esbrinant per quin camí de nusos han pogut les formigues arribar,
com petons teus, a aquell racó del cor que havíem volgut aïllar
dins d’un plat d'aigua.
No hi ha felicitat per a nosaltres.
Només un plaer dur com una bala de cristall amb vetes de colors.
Evangelis apòcrifs, genives amb ferides, temps que
es desguassa com orina.
Voldria donar-te alguna cosa, però puc veure només el fang
que duc a les sabates, la meva llibertat i un camí d'esbarzers.
I aquell trosset del cel amb núvols de la fira com mamelles que parlen
mentre venen i van.
Però això, abans que jo arribés, ja era teu.

Ícar

Va ser el pare qui et va ensenyar a fer les ales.
Per això, i perquè vas escapar del laberint, vas
acceptar-les com una cosa bona.
Era bonic, la terra des de dalt amb ginesta florida.
Al teu costat els núvols esfilagarsats com llana d’un cabdell
amb que han jugat els gats dels àngels.
I una font que cantava: se li veia la veu
quan el sol de la tarda li acaronava el doll,
i el fet de no sentir-la, mesura i lleugeresa del plaer de volar.
Aquí pogueres reconèixer l’orgull calmut de l’àliga i el teu,
de voler ser més que ella: lliure, l’afany de la cacera ignot.
(Esquirols i teixons fiten indiferents).
L’aire un mormol a les orelles de missatges del nord. I entendre
el privilegi que els deus han atorgat als escollits que sobreviuen.
Pujar, pujar, pujar, fins on els raigs de sol perden l’obliqüitat,
on no hi ha vells que ploren ni supèrbia de reis minsos com nans
ni funcionaris ronsos, ni demandes inútils com caramels de sal.
Però amb un darrer cop d’ull vas veure el nen amb el dit enlairat.
Va ser llavors que vas començar a caure. La tendresa, la mandra,
la rutina, la roba que s’eixuga, una mica de febre, la manta de
dibuixos, què has fet avui a l’escola, bon dia, bon profit, si
un malson et desperta pensa que quina sort, somniaves,
tots els mitjons són bruts, aquesta sopa crema, bufa
i el gelat al costat perquè es refredi. Totes les plomes volen.
Peses. Com avellana de perfídia la cera generosa s’ha desfet.
Caus. Mai no sabràs què volies saber. Si el sol
era realment el sol, si el mar era realment el mar,
si el camí cap el cel tan llarg i trist com et temies.

Si ens voleu enviar una opinió sobre aquesta secció o el poeta escollit podeu fer-ho fent servir el següent formulari d'opinió o enviant un correu a onomatopeia@mesvilaweb.cat.
Biel Barnils, l’autor de la secció El/la poeta del mes, també el podeu seguir al bloc literari TINTA XINESA i al d'opinions Codi de Barres.

Referències

Llista d'enllaços i referències sobre Anna Aguilar-Amat.
Lloc web d'Anna Aguilar-Amat
Lloc web oficial d'Anna Aguilar-Amat on s'hi pot trobar molta informació sobre les seves diverses activitats.
>>>Consultar el web d'Anna Aguilar-Amat

Viquipèdia

Pàgina sobre l'escriptora a la Viquipèdia en català.
>>>Llegir entrada sobre Anna Aguilar-Amat

Vídeo llegint a Santi Borrell
Vídeo a YouTube on Anna Aguilar-Amat llegeix textos de Santi Borrell.
>>>Veure vídeo

Llull.tv
Vídeos i informació sobre Anna Aguilar-Amat a Poetàrium espai de poesia catalana contemporània de Llull.tv.
>>>Veure Poetàrium a Llull.tv

Enllaços de consulta/compra

Trànsit entre dos vols

Edicions Proa
Any d'edició: 2001
->Comprar/Consultar a Casa del Llibre

Petrolier

Denes
Any d'edició: 2003
->Comprar/Consultar a Casa del Llibre

Altres opcions de l'espai "El/La poeta del mes"

Si voleu enviar una opinó sobre aquest espai o l'autor escollit podeu fer-ho clickant aquí.

Podeu consultar totes les edicions de l'espai "El/la poeta del mes" en el següent enllaç:
Consultar tots els autors de "El Poeta del mes".

DESCONEGUTS!!! Núm 26 PSEUDÒNIMS!!!!

2011-12-03T02:31:00.000-08:00

Open publication - Free publishing

La Berguedana de Jazz recomana:

2011-11-30T16:27:00.000-08:00

(/)/(/) coll@ge (/)/(/)

dimecres 7 de desembre a les 23'30h

Versions. Pop, Chill, Lounge, jazz, latin

Membres,

Laia Boixadós, veu; Pietro Pieza, baix, saxo i efectes; Xevi Camp, bateria i sampler.

Coll@ge, son un grup de versions que ens submergeixen en l’essència de temes clàssics i els fan sorgir de nou després d’una metamorfosi creativa, interpretats i dolçament embolicats, amb vibrants fragments.
Amb ales de cotó, cusen aquestes xarxes rítmiques amb veu, bateria i saxo, com a protagonistes principals.
I un cop capgirades les normes, a les melodies hi afegeixen el formigueig dels efectes, gaudint del plaer exquisit d’exposar la seva transformació davant les mirades i oïdes...

Influències
Sting, Lou Reed, , The Beatles, Rolling Stones, Amy Winehouse, Buena Vista Social Club, Bob Marley, Black Eyed Peas...

Salut!

La font del balç

Si voleu sopar amb nosaltres, podeu reservar taula, trucant al 93 825 0034, la font del balç.

GRIFOLL PRESENTACIÓ

2011-11-29T19:25:00.000-08:00

Jo tinc un nom
i amb guix l'escric a sota.
Maria-Merçè Marçal

Hola,

sóc un ésser humà i tinc por.

Dins meu hi tenen cabuda totes les emocions

fent l’ uníson. No pretenc escriure bé, sinó bo,

de bondat. I en dic poesia, però n’ hi puc dic calamar.

Invoco a la senzillesa, que és la meravella

gens vulgar del que en diem vulgaritat.

M’ agrado valent i em faig ràbia poruc.

No demano res, només pretenc donar

allò que em manca com una manera

de compartir-nos aquest tros de temps

pensant, ingenu, que en podríem fer un petit pastís

on riure i plorar, sobretot riure, riure i amar.

I si parlo d’ amor i parlar d’ amor és cursi,

sapigueu que sinó en parlo també ho soc,

però no només cursi, també sóc un romàntic perdut,

un ingenu incandescent i el més utòpic de tots.

Això no treu que m’ agradi el sexe ( millor en companyia)

ni que no m’ emprenyi quan les coses s’ enpolicíen.

No tinc cap mena d’ ordre perquè l’ ordre és natural

i a mi, ésser humà, se’ m va acudir portar-li la contraria

a l’ existència que ja és, que era i l’ érem.

Ningú havia d’ inventar-se res. Ho érem tot, i tot ens era.

Em sembla que ens van donar un xiclet i a ningú se li ha acudit

començar a mastegar.

grifoll

30.11.11
casserrespoblepoema

PRESENTACIÓ DE “NINGÚ NO ENS REPRESENTA. POETES EMPRENYATS”

2011-11-24T16:04:00.000-08:00

Aquest dissabte dia 26 de Novembre de 2011 tindrà lloc la presentació del poemari
col·lectiu “Ningú no ens representa. Poetes Emprenyats”.

L'acte es durà a terme al C/Hostafrancs, 3 de Barcelona a les 19'30h. Davant l'edifici
reapropiat el 18N al barri d'Hostafrancs (promogut pel moviment 15M). I comptarà amb un
recital d'alguns dels poetes del recull:

Enric Casasses, Carles Hac mor, Blancallum Vidal, Ester Xargay, David Caño, Lluís Calvo,
David Castillo, Núria Martínez Vernis, Carles Rebassa, Andreu Subirats, Arnau Pons,
Catalina Girona, Andríi Antonovskiy, Jordi Valls, Mireia Calafell, Ricard Mirabete, Andreu
Galán, Marta Darder, Misael Alerm, Sònia Moya, Jordi Carulla i Joan Tomàs Martínez
Grimalt

DIVENDRES AGUT A CAL GRAS. Amb Vera Rojas, Sònia Moya i Roger Mas

2011-11-21T15:54:00.000-08:00

Recital de poetes de la Catalunya Central. Dijous, a la Peixera.

2011-11-21T11:03:00.000-08:00

POESIA JOVE

Dijous 24, a dos quarts de nou del vespre, a La Peixera

C/ de la Codinella, 5-9
08241 Manresa
T 933 802 144
Mail:info@lapeixera.cat
Amb la participació de Jordi López, Sònia Moya,

Santi Rufas i Víctor Verdú, acompanyats a la guitarra per Pau Ruiz

Òmnium Cultural

Un recital poètic dels indignats pren cos com a llibre amb 71 autors. Del Regió7.

2011-11-20T17:39:00.000-08:00

regió7.cat » Cultures

del Regió7:

El volum, editat pel segell Setzevents, inclou els autors de la Catalunya central Sònia Moya i Josep Grifoll

TONI MATA I RIUMANRESA
"Un dia vindrà una pluja / com no se n'ha vist mai cap / i no s'hi valdran paraigües ...". De qui són aquests versos? La voluntat del col·lectiu de fer-se sentir com una sola veu preserva l'anonimat de l'autoria d'aquesta poesia que figura en l'antologia Ningú no ens representa. Poetes emprenyats, un llibre fruit del moviment dels indignats que publica Setzevents, una editorial de Cardedeu (Vallès Oriental) "sense ànim de lucre", tal i com explica el seu responsable, Manel Subirats.
Els poetes de la Catalunya central Sònia Moya i Josep Grifoll són dos dels 71 autors d'un volum que inclou també noms rellevants com els de Carles Hac Mor, Laia Carreras, Roc Casagran, Enric Casasses, Dolors Miquel, David Castillo, Carles Miralles, Antònia Vicens, Blanca Llum Vidal, Ivette Nadal, Màrius Sampere i Martí Sales. Els seus noms, però, no estan indexats remetent a una pàgina sinó que s'apleguen a l'inici del llibre perquè "volen sonar com una única veu, tots junts, sense diferències", explica Subirats. La lletra per sobre de la mà que l'escriu per donar el missatge que contra els mals polítics i econòmics que han generat el fenomen dels indignats cal lluitar-hi amb unitat i sense disensions. Així, els poemes s'ubiquen en ordre alfabètic i sense signar.
Setzevents posa a la venda un miler d'exemplars, a 15 euros cadascun. Els beneficis es destinaran a projectes nascuts arran de les assemblees del 15-M. El mateix llibre surt del recital poètic que va tenir lloc el 19 de maig a la plaça Catalunya de Barcelona, tot i que s'ha ampliat notablement la nòmina d'escriptors.

"NINGÚ NO ENS REPRESENTA" POETES EMPRENYATS

2011-11-17T15:07:00.000-08:00

la Blanca Llum a L' aparador de poesia. Ja la podeu escoltar.

2011-11-16T14:46:00.000-08:00

http://soundcloud.com/ignasi-ribes/16novembre2011

La joveníssima poeta barcelonetina Blanca Llum Vidal i Carrasco ha estat entrevistada pel conductor del programa Pius Morera i Prat i ha recitat deu poemes, dos acompanyada del músic Jordi Calvet.

http://piusmorera.wordpress.com/

LA PARAULA AGUDA, divendres 25 a Cal Gras d’Avinyó

2011-11-16T14:02:00.000-08:00

www.calgras.cat

6a Paraula Aguda

El proper divendres 25 de novembre, a les 20h realitzem la sisena edició de La Paraula Aguda.
A la Paraula Aguda hi enxubem recitals i musicats poètics que s'extenen durant un bon vespre. Però és un cicle programat a l'entorn de la conferència. En aquest cas les "etiquetes" en el món de l'art.

Programa:
ETIQUETES A CANONADES
d'on surten les obres de referència que se suposa cal llegir?

20h. Conferència de María Teresa Vera Rojas + sopar
+ recital poètic amb Josep Grifoll+ concert de Roger MasSopar i entrada: 15€

Reserves (es necessari reservar l'entrada, doncs les places són limitades a 40 persones):
Eva o Quim: 93 838 78 18 / 638 702 756 / info@calgras.cat
Lloc: Residència d’artistes Cal Gras d’Avinyó
+ info: www.calgras.cat

MARÍA TERESA VERA ROJAS. Llicenciada en Lletres per la Universidad Católica Andrés Bello (Caracas, Veneçuela), va obtenir un Màster en Literatura Llatinoamericana per la Universidad Simón Bolívar (Caracas, Veneçuela) i un Màster Oficial en Estudis de Gènere per la Universitat de Barcelona (Barcelona, Espanya). Actualment és estudiant del Doctorat Construcció i representació d'identitats culturals de la Universitat de Barcelona i s'exerceix com a Investigadora en formació en el grup Centre Dona i Literatura (UB). La seva investigació abasta els estudis de gènere; el feminisme de les dones de color als Estats Units; la literatura dels hispans a Estats Units; la literatura porto-riquenya; modernitat i feminisme de començaments del segle XX; els estudis culturals i els estudis queer. Compta amb publicacions en diferents revistes i volums col·lectius com Centro Journal of the Center for Puerto Rican Studies; Lectora: Revista de dones i textualitat; Manifiestos gays, lesbianos y queer. Testimonios de una lucha (1969-1994); The Greenwood Encyclopedia of Latino Literature; Into the Mainstream: Essays on Caribbean and Latin American Literature and Culture, entre d’altres.

Josep Grifollgrifoll és un pintor en constant (r)evolució, fotògraf i escriptor-poeta difícil de classificar pel seu incansable combustible per crear sense parar. Ha escrit tres llibres de poesia i a nivell pictòric ha exposat en diversos punts del territori a català establint una línea poètico-artística en el bagatge de les seves composicions.
Les seves obres transmeten puresa i en certes ocasions una ironia envers una societat incomprensible.
No serà aquesta Paraula Aguda qui li posarà etiquetes!

Roger MasRoger Mas neix l’any 1975 en una família de músics. Inicia estudis d’instrument als 5 anys de la mà del seu avi. Als 12 anys comença la seva activitat artística com a clarinetista i saxofonista. A partir de 1994 investiga en les diverses expressions musicals del món sota el mestratge de Luis Paniagua.
L’any 1996, el Premi Èxit de Catalunya Ràdio representa el tret de sortida de la seva carrera com a cantautor. Des d’aleshores ençà, set discos, diversos premis rebuts per cada nou treball i l’ampli reconeixement de la crítica el converteixen en una figura de la cançó.
La seva música està inspirada en tres pilars: les músiques modernes, la d’arrel i els sons ancestrals del món. En les seves lletres mescla la llengua del carrer, la literària i els parlars que es van perdent.
Se l’ha considerat “la veu més bonica que ha donat mai la cançó catalana” (Mingus B. Formentor, La Vanguardia) i en els últims temps ha actuat en països com França, Cuba, Itàlia o Brasil.

Original Text:

Mostrar traducciones alternativas

la BLANCA LLUM a la ràdio ( dimecres 16) entrevista i recital

2011-11-15T13:59:00.000-08:00

de Pius i Morera:

Aparador de poesia. Demà, dia 16 de novembre del 2011, la joveníssima poeta barcelonetina Blanca Llum Vidal serà entrevistada pel conductor del programa i recitarà deu poemes, dos acompanyada del músic Jordi Calvet.

Amics, podreu escoltar-la en directe de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda per ràdio Sant Vicenç de Montalt o bé a través de les ondes (FM 107.4) o per Internet (http://www.radiosantvicenç.com/escoltar-en-directe/). I si no podeu, per la raó que sigui, sempre podreu fer-ho en diferit un parell d’hores més tard anant al blog: http://piusmorera.wordpress.com/.

D’arrels catalanes (barcelonetines), andaluses (montilleses i caçorlanes) i mallorquines (bunyolines), va créixer a Casserres (casserrenca), declarada per alguns alternatius poble poema. De moment és important que tingueu d’ella en compta quatre coses: a més a més de tenir genolls de gitana, com els de les pintures d’Isidre Nonell, de no inscriure’s, que sapiguem, en cap tendència i d’usar un punt de llibre amb un home i una dona davant d’una tassa d’excrements. a quatre anys, febres a l’Índia, estudis a l’escola i al carrer, no sabem si més al carrer que a l’escola, primera capbussada a la làmpada meravellosa de la filosofia del llenguatge a Puig-reig, treball social a la Barceloneta, a la Zona Franca i a Sóller. Finalment, que prefereix els seus amics, Llull i la Rodoreda per llegir-los a Progrés quan hi ha entrat per Llibertat. Per cert, ja ha guanyat alguns premis, però, sobretot ha publicat. Ha participat en diverses antologies, a La pedra foguera —antologia jove dels Països Catalans—, a Quàntiques —10 poetes joves en diferencial femení—, a Allò de dintre —homenatge poètic a Joan Ponç—, a Ningú no ens representa —poetes emprenyats— i a Màscares i reclams —vint dones poetes interpreten Montserrat Abelló—, aquestes dues últimes en procés de publicació. Ha publicat tres poemaris: La cabra que hi havia, Nosaltres i tu i Visca! Aquest darrer no, però l'editorial l'anuncia gairebé com sí. Ha editat, finalment, Dues Catalunyes d’Àngel Carmona i l’obra poètica d’Àngel Guimerà. Per exclamar Visca!, com ella en un dels poemes que recitarà.

Amics, una salutació ben cordial. Pius Morera.

VICENÇ ZUMAJO, premi BLA BLA de microrelats.

2011-11-01T15:38:00.000-07:00

ORATÒRIA.

Encara que tenia al públic bocabadat amb el seu bla, bla, bla, l'orador notava que els seus llavis només emetien paraules que la seva ment marcava com a errònies.

Vicenç Zumajo.

EXILI a barcelona

2011-11-01T14:54:00.000-07:00

-I ara què hem de fer?

-Anar-nos-en d‘aquí. Deixar-ho tot. No endur-nos absolutament res.

Amb nosaltres mateixos ja serà prou feixuga la càrrega. Unir-nos, això és tot.

Defensar-nos del món exterior, car tot ho esdevindrà, d’exterior.

(Josep Palau i Fabre, fragment de "Ritual per a Electra")

diumenge 13 de novembre

Exili a Barcelona (Lluïsos de Gràcia, 18.30h.)

Un recorregut pels fatídics anys de postguerra fins a l'actualitat,

a partir d'un passeig per cançons d'ahir i d'avui.

Cor País Meu (dir. Ramon Manent)

Laia Carreras: recitat

Projecció audiovisual: Montserrat Moliner

www.corpaismeu.cat

laia carreras i vilagran
www.laiacarreras.blogspot.com

el RUIDO ja és aquí! PSEUDÒNIMS:

2011-11-01T12:35:00.000-07:00

Open publication - Free publishing - More pseudonims

NI RECTES NI RODONES

2011-10-30T22:14:00.000-07:00

(llapis lliures com l’ aigua dels rius i la pluja)

Amb un compàs viciat a fer rodones no fem res.

Em menjo la corba: No hi ha canvi. Vull

giragonses, gira dallonses, substàncies

impures com l’ aigua dels rius on tot muda.

Sense pausa coneguda i per conèixer. Tot,

capicua, muda. Mai calla, la muda. L’ aigua

que mai és la mateixa, sempre mulla. Mai

toquem un riu dues vegades. Ni el veiem.

No som a temps de captar la bellesa de la cosa.

Cosa d’ humans tal volta i volta el compàs

tan poc musical, igual igual igual...

Sí. Això és fer apologia dels llapis lliures.

I sí, dels plastidecors i dels carn-i-de-cors.

Tampoc faig cas de les arnes, si s’ha de passar,

s’ acaba passant (malament pels verins, però

passant). Passar de tot, cada any mil estones,

va bé. Mil i una produeix efectes nocius per la sal

au, ut! I caput, quina de què, ah, s’ ha mort

amb salut i ha quedat beeen igual. Gent. Corre de tot,

molt de tort. A l’ hora de la veritat, importa l’ amor,

el que dons, el que reps, el que fas. El que hi és.

L’ amor. No sé de res més i d’ amar en sóc aprenent,

però ja se de l’ infinit amb la pluja alguna cosa,

trec excel·lents a classe de follia

i a l’ hora del pati, guixem amb colors

el cole, el pati del cole, el carrer del cole,

i les cases i els cotxes i tot és total

i veure l’ univers pintat als ulls del nen pintor

que diu amor sense paraules, just l’ instant

en que s’ hi observa i brilla. Qui romp

aquest somriure no sap què fa.

Grans plagues de somriures fets amb compàs,

terribles plagues d’ amargats amargadors,

l’ Infern! L’ Odi, fa!

I senzillament no fa res més que el què

li van fer a ell els capellans que feien

de professors i també eren militars i alçaven el tret

disparant no mataràs! I reien com grapals.

I el món és així. Tu vas aprendre a pintar lo que veus,

però jo vull pintar-hi a sobre fins que m’ agradi

el que tan bé saps pintar.

grifoll

30.10.11
arreu

DAVID YMBERNON al 9º FESTIVAL DE POESÍA Y POLIPOESÍA "YUXTAPOSICIONES 2011"

2011-10-30T19:39:00.000-07:00

MONTSERRAT BUTXACA guanya ex-ecquo amb Salvador Obiols el IX Premi de Poesia Catalana Francesc Martí Queixalós

2011-10-29T12:01:00.000-07:00

El premi Francesc Martí Queixalós de Poesia Catalana per Salvador Obiols ex-ecquo amb Montserrat Butxaca

29/10/2011 - Societat

A- | A+

A la imatge, Montserrat Butxaca, Ma. Dolors Vallverdú, presidenta del jurat i Salvador Obiols. (Cedida)

Reus.- Redacció

El Centre d'Amics de Reus va lliurar aquest divendres el IX Premi de Poesia Catalana Francesc Martí Queixalós a Salvador Obiols Gómez, de Viladecans, amb la seva obra "L'esperança i la memòria" ex-ecquo amb Montserrat Butxaca Fernández, de Puigreig, amb l'obra "El temps de les andanes", que han estat elegides d'entre un total de 71 treballs arribats d'arreu del país i de la Catalunya Nord.

Una vegada finalitzat aquest acte, el periodista de Perpinyà, Jaume Queralt i Prats, va pronunciat una conferència sobre la personalitat del cantautor de la Catalunya Nord Jordi Barre, mort aquest any.

Gràcies per participar. T'agrada aquesta pàgina

TOCATS OFF

2011-10-27T15:11:00.000-07:00

PER FER UNA VERITAT M' HAN CALGUT MIL MENTIDES

2011-10-27T09:16:00.000-07:00

Lo salvatge penja del paladar

quan t’ hi saps la tenebra, i la tenebra

i l’ orgasme t’ hi fan la mateixa

madeixa. Sinistre cabdell, el cru,

sempre vessa, despulla la capa primera.

En fer-se fosc haurem jugat al dolor

del sexe mortal, de la mort i la vida

esquinçant-nos, pagant ,dels preus, el més gran,

el dels cors petits, tan xics i tan falsos,

tot por de la por per fam de la gran,

la que mata més ràpid que l’ ham.

I per més que tot i pertot , de que ens haguem

llepat, esgarrapat i encès tots els secrets

dessobre teu o al meu damunt serà l’ acte final, el sacrifici.

(Qui serà clavat als glaços més glaçats del més aquí?)

Obrim les mans, que caiguin fulles. No ens tinguem cap protecció.

No ens estimem. Tot brilla i tot fereix, ens girem enganxats,

sagnant de clavar-nos les urpes per por de perdre’ ns.

I en aquest indret de nosaltres, un taüt a l’ entrecuix,

I un “què sents?” D’ un bosc fosc de falòrnies violant,

el senyal més profund, l’ íntim verí, l’ edèn infernal,

dius, nosaltres sense compassió de nosaltres, els ulls dins els ulls.

I dins la casa del sexe florit, els fantasmes. Fortor

de sang amb saliva, una gleva, una pedra, un martell,

l’ esclat de Venus, foc que tot ho crema, descontrol,

la nitroglicerina i el bosc infinit fins la selva promesa.

-Però

ni tu ni jo en sabíem res de que el blanc i el negre, per més

enamorats, no feien el gris. Que sentim molt, però no som res

ni hi ha rastre a deixar.

Després ja es veurà on hem d’ anar,

aquest poema consta ser d’ aquí.

grifoll

26.10.11

ORLANDO GUILLÉN a l' HORIGINAL

2011-10-26T16:48:00.000-07:00

Cartell: obra de MARC VALLS

CACIS I COLONIA JORBA de Jordi PLANA.

2011-10-26T16:27:00.000-07:00

Blanca Llum a Quart creixent, al calendari llibreter.

2011-10-26T14:59:00.000-07:00

De la foscor a l'esperança de Miquel Rosselló del Rosal

2011-10-24T14:43:00.000-07:00

L'ESPAI DE CULTURA CAN ALCOVER, L'ATENEU PERE MASCARÓ I EDICIONS DOCUMENTA BALEAR

ES COMPLAUEN A CONVIDAR-VOS A LA PRESENTACIÓ DE

De la foscor a l'esperança

Memòries d'un estudiant antifranquista (1968-1973)

de Miquel Rosselló del Rosal

el proper dijous 27 d'octubre a les 20h

a l'Espai de Cultura Can Alcover

(C/ Sant Alonso, 24. Palma)

Presenta l'acte David Ginard, historiador.

griFOLL, l' esperit

2011-10-23T17:40:00.000-07:00

Frisen el fred, temps de fusta, i el blanc, temps

de ninot(s), ( que és dir fer-los ) –reincidint , suggereixo

la bola, baixant a totóstia, rodant com (en) plan(t)etes ¿Que

tu m’ entres en òrbita? Jo et surto per petaneres. I

toooooot fimbra, lo impossible i lo aventurer(U).

Visca les coves, el llamp i la molsa, el nom perdut

de les tendres feretes, el nom immens de les feres ferotes.

I visca, visquin avui tots els cossos (en particular) i

(en general) cada cosa, ja delirant prò també delerosa.

Sospirem com una gasosa? ( és que rima, i entre tots

ho semblaria). Cada sospir equivaldria a una bombolla.

Diuen els d’ allà darrera que sinó és amb vi, no juguen.

No, no, si només heu de fer ai, uf, buf, fua, sense beure.

Insisteixen. Diuen que sinó és amb vi, no bufen.

I rom cremat? –salta el fredolic que ell sí que es cuida

(cremar una vegada, fa molt de temps...). I tothom

diu que visca, cremat! Prò que portin el rom.

També hi haurà espai per organitzar una petita orgia,

veritat? – Demana el mossèn a la mossenta, tots dos

ateus per la gràcia de Zeus.

Una llavor, una llavor! Crida un que embolicava

ortigues. Doncs planta-la que és s(’)agrada.

I si s’ agrada pot sortir una passada o la més

pesada i pelma i amargadora amargant del planeta.

Hi ha qui les adora, però a mi les ortigues, m’ ortiguen. A més,

a mi el que m’ agrada són les figues, les peres, els melons,

les mamelles, les cuixes, els llavis, l’ esquena, el melic,

les orelles, els ulls, el somriure

vegetal, el plor mamífer, la vida tal qual,

sense corral ni torreta. I sabeu qui vindrà?

A mitja nit arriba l’ adolescència!

Només falta una hora, prò tothom

es deixa créixer els cab(d)ells, els demana

de tres en tres i poc cremats, que no perdin

l’ esperit! Prò no va ser fins a alt(r)es hores

quan l’ esperit es va perdre. Fa mil milions d’ hiverns

i encara el busquen. L’ esperit.

griFOLL

23.10.11

casserrespoblepoema

Imatges del taller (post)treballades. I +++. griFOLL 2011.

2011-10-22T18:20:00.001-07:00

La galería de GRIFOLL Art & Folish Games en Flickr.

(Re)esquitxant, preparant l' exposició pel Cercle Artístic de Sallent.

del Regió7: El Cacis i la colònia Jorba de Calders apleguen 11 artistes en una roureda.

2011-10-20T17:35:00.000-07:00

extret de l' article de Pepa Mañé:

Els centres veïns s' uniran diumenge en una acció per inaugurar

l' exposició de TXEMA RICO i PERIKO.

Aquests artistes , del territori i de diferents llocs del món, els han convidat

a triar un dels roures del bosc i crear "el que els suggereix l' arbre, a partir

d' una llibertat total". La llista, a més a més de Txema Rico i Periko, la integren

Elsa Guerra, Juan, Mireia Arso (fotògrafa de Regió7), Carmen Zapata, Pep Espelt, Inês Querido,

Juanma, Sami Maalas i Roser Oduber.

NOVEMBRE, poema de Blanca Llum. Iphonographia de Jordi Plana.

2011-10-20T17:19:00.000-07:00

griFOLL DIU BUIXA

2011-10-18T19:53:00.001-07:00

griFOLL DIU BUIXA, un álbum en Flickr.

grifoll, EL POETA I LA VIDA MATEIXA

2011-10-16T20:14:00.000-07:00

el poeta i la vida mateixa

És una tira que tiba en la nit declarada prohibida

quan torna la vida perduda a buscar-se. S’ agafa d’ un cos,

d’ una llum, d’ un desig

i s’ hi estira.

És xica i te fred i és molt fràgil la vida. Però aventurera,

caimana com ella, tota ella mateixa, s’ omple fins dalt i de tot una boca de riure que,

cada quan vol, explota ( fa xof!) a la cara del qui sols en fa mira.

És un triple mortal increïble en el dia més alt de tot l’ infinit

penjant del teu paladar. Tu només has de moure la llengua

i llepar: coneixeràs el sabor d’ absolutament tots els gustos

entremesclats de totes les coses de cop.

I a vegades baixen un, dos, tres punyals del firmament que se’ t claven endins.

I sents un, dos, tres forats que ets i durant cent mil anys tot és sang...

Fins que plou, un dijous a la tarda plou i aquí descobreixes que va ser un instant.

Només un, dos, tres, tretze punyals d’ una cicatriu que ara tiba en la nit declarada

prohibida, quan torna la vida a recomençar el poema

perdut, a buscar-la, a la musa, i la busca i no la troba i la vida

no hi és, i aquí és quan la ma del poeta diu que no troba la vida i ui.

Xiscla tothom: La ma del poeta no troba la vida!

Mes quan la ma del poeta no troba la vida i la diu,

llavors, llavors neix el poeta, i el poema fa que fa

que inventant, se la inventa. La vida mateixa.

grifoll

16 d’ octubre de l’ onze
Casserres

LAURA LÓPEZ GRANELL. EL COFRE.

2011-10-16T14:29:00.000-07:00

(poema "robat" del blog JARDINSVERTICALS http://lauralopezgranellpoemes.blogspot.com/ )

El cofre

"Per escriure has de tenir consciència

d'estil, d'artesania, i de la pròpia mort".

Jaume Cabré

Amb consciència de mot i consciència de mort,

que escriure és joc: el joc on em jugo la vida,

invento la mentida on desar els collarets,

els anells i les brides d'or, i el mapa difunt.

Invento fum, que el fum és la pell de la flama;

que el fum és la barana on s'aboca la fe.

Invento el vers, que el vers és la pell de la por.

Al fons de les ninetes i als polsos i als turmells

fogueres soterrades m'encenen els poemes:

veritats que mosseguen malgrat no tenir dents.

Invento el mos, que el mos és el crit de la fam;

que el mos és ham, reclam, caiguda d'ulls, escot.

Invento el brot, que el brot és el braç de la flor.

Brases, les primaveres; brasa, el cos consumit;

i al full, com focs follets, fatus interrogants.

Amb consciència de mot i consciència de mort,

que escriure és perdre el joc i guanyar-hi la vida.

Laura López Granell

ART de VERITAT!!! al picapicapicarol!!!

2011-10-12T07:25:00.000-07:00

No us perdeu el blog de l' Anna Lopez, és més que genial.

ESSÈNCIA de DONA:

http://picapicapicarol.blogspot.com/

VEUS I BEU:

Galería de GRIFOLL Art & Folish Games

2011-10-11T20:26:00.001-07:00

La galería de GRIFOLL Art & Folish Games en Flickr.

EL MEU TREN MÉS PERDUT, de grifoll.

2011-10-08T16:57:00.000-07:00

Vas no anar-hi per venir-me a dir que vida,

nits de llums, esperits de vins embriacs de tu, de jo(ventada);

no ens teníem a la punta de la llengua, boca endins anàvem

enganxats

estenent lianes de Venus als paladars i viceversa.

Guardo trens perduts i tu ets el meu tren més perdut.

No encarrilo un món sense el teu pòmul a la cantonada.

M’ agafo al teu genoll d’ ahir, al teu peu d’ avui,

els teus cabells em despentinen l’ ànima.

Les campanes viuen altes.

grifoll

tardor del 2011

casserrespoblepoema

Seeeempre pintant amb pintura. (griFOLL)

2011-10-07T22:06:00.000-07:00

A qui se li va acudir usar pintura per fer “formes”? És un material, una substància com qualsevol altra. I per fer formes o colors és completament prescindible. També ho són la tela, els bastidors, la imprimació, els pinzells, els esborranys i tota la mandanga. I els mosaics? Que (a)taquen més que la pintura? –Pregunto. I en tinc moltes més. I cap sospita de resposta.

Es tracta de fluïdesa? De contrast? Exactament, de què? El lleixiu va molt bé, però no per l’ estomac. Per l’ estomac, menta.

Només provo de parlar de pintura, d’ aquestes substàncies que van en tubs o en pots i tenen, depenent de la seva “etiqueta” una qualitat més o menys “bona”. Bona per fer què? Per sopar? No. Estem tan plens de porqueria mental que no veiem la pintura. La pintura es veu pintant les parets de casa i encara poc. Qui compra pintura “artística” amb la intenció d’ omplir-ne gots o de jugar-hi a la banyera?

Només dic pintura. No dic dibuix, dic substància líquida o semi líquida que regalima i esquitxa i enganxa. Hi ha molta gent que dibuixa amb pintures. El dibuix i la pintura han anat molt temps junts. I després s’ hi ha afegit la fotografia, els dibuixos perfectes fets amb llum. Dibuixar, dipositar pintures, pintar, usar pintura feta amb pols o feta amb llum, per mi no s’ assemblen de res. Res amb res.

I a partir de quin gruix el quadre comença a ser escultura? Dubto que mai s’ hagi fet una exposició de pintura. Sense teles ni parets ni pots. Pintura i prou. A diferents temperatures, amb colors que es fonen i en fan de nous, regalimant a diferents velocitats, assecant-se en diferents ambients, cadascuna amb la seva olor, sense sobredosis de trementines o símils del ram.

Quantes exposicions de pintura hem vist on hi havia de tot menys pintura?

La tela ja crida que és un “joc” de pintures, que esdevindrà un desenllaç on les formes i els colors seran anomenats pintura. La tela ja porta el bastidor. I la gent la veu en dues dimensions. Ningú se’ n fa una taula, hi baixa per la neu o es fabrica un estenedor. L’ objecte no existeix.

Però tot això és secundari. Tot el que fa massa que xerro te poca importància. Continuo: som tant rucs que volem la immortalitat. I aquesta li hem atorgat, sobretot, a les arts. Menteixo fent-me l’ il·lús quan abans parlo de la qualitat de la pintura. Passa el mateix amb la tela, el paper, els pinzells, l’ espàtula, els vernissos, el grafit, el carbonet, el secant i la trementina.

Passa amb el marc, amb la paret, i passa que no te final. No te final i això és el que s’ empaita: perdurabilitat, eternitat, putes ganes de creure’ s ( no sé el per què) un nou Van Gogh. L’ art “veritable” desconeix l’ efímer, et diran.

A partir d’ aquí, probablement compraràs des de la barreta de carbonet fins el blanc de titani més car del mercat. I per fer els esbossos paper de Ph neutre, que dura tota l’ eternitat. Tot és tant senzill com el sílex que usem. Més que avançar hem fet un pas agegantat del mico enrere.

No veiem les coses. I ens creiem a qui tampoc les veu. Després, en casos greus, rere tot aquest muntatge de “la pintura” , fins pot arribar la pobra persona a haver-s’ hi de “dedicar”. I aquí sí. Sí que no: li venen els “ismes” . Quanta mort. L’ art és ritual, instint, contradicció ( són etiquetes el que poso, sí, com cada mot), lluita, necessitat envers tot aquest xou que s’ han muntat. Culpables? No n’ hi ha. Enganyats? Tots. Incloent-m’ hi. Nit rere nit, però tractant amb passió la troballa inexistent de no saber ( com en tot) què passarà. He visto que las cosas cuando buscan su curso, encuentran su vacío. Lorca sí que és etern.

I deixar clar que res és queixa. Si alguna intenció esquitxa aquest escrit és la de dir-li a qui “li tibi” que si te mig llapis, fins aquest li sobra. Eh, però que no el llenci. Si n’ aconsegueix un altre almenys es podrà tapar les orelles.

(Parlant de perdurar: poseu un dit amb aigua i pebre vermell i el del costat a l’ oli).

grifoll

7.10.11

casserrespoblepoema

DOLORS JUAREZ: proclamem, la devastació de la matèria‏

2011-10-06T14:17:00.000-07:00

Com mirar les coses,

no per fora ni per força,

si no només els ulls,

tenim?

Doncs,

deixant-les dòcils cloure,

les parpelles lentes,

confiades i amatents;

gravitant damunt la pell,

com si entréssim dins un bes

i en fóssim els llavis.

Com si ho haguéssim entès.

Que a fora sols hi ha hagut,

ja des de sempre,

el no-res més absolut.

Ni tan sols misèria.

Només matèria. Fullaraca

que un vent dèbil s’endu.

A dins, emperò

és on queda la idea.

I la fam i la llum i la mort

i l’amor. Menys la por

que se’ns dóna per força

i per fora. Com manilles.

Talment un crostó.

Per això,

que no ens desviïn més la vista, i

que no ens prenguin l’atenció.

Que som fidels de ben endintre,

d’allà on no ens pot robar ningú.

I, proclamem

la devastació de la matèria

i després el nostre indult.

Dolors Juarez

5 d’octubre del 2011

EL POETA

2011-10-05T21:12:00.000-07:00

Que ell veu coses? Jo escric.

Que jo escric? Ell veu coses.

grifoll

5.10.11

SALVADOR IBORRA

2011-10-04T14:44:00.000-07:00

Poesia

AFIRMACIÓ POSSIBLE

Salvador Iborra (València, 1978 - Barcelona,2011)

Informació: secció realitzada pel poeta David Madueño

Encara escoltes música quan l'amor es mor,
és ja molt tard, i van arreplegant les cadires,
voldria tornar-te a mirar, buscar-me un altre
somni per tornar-lo a perdre, un eco breu
com aquella lluna entrant-nos per la finestra.
Les llums s'apaguen i van tancant les portes,
també els ponts, les cases i les autopistes,
la memòria gravitant abocant entranyes
esperant el vespre en una ciutat lentíssima
on la vida fuig on no podem arribar nosaltres.
Aquesta nit és enorme, sembla mentida,
i crec que he d'escriure, quedar-me despert,
deixar sobre el paper alguna cosa inamovible
que algú haja de llegir, una il·lusió, un rumb,
mentre trobe les claus de casa a la butxaca,
mentre prove de respirar i la solitud m'ofega,
i ansiosament mire el cel sense esperar respostes.

SOBRE EL POETA
Salvador Iborra ha mort assassinat aquesta setmana al barri del Raval, i des del WeekAnd li retem homenatge amb un poema que pertany al seu darrer llibre publicat, Els cossos oblidats, premi de poesia Jaume Bru i Vidal 2009

`( gràcies al Rossend Sellarès per fer-m' ho arribar)

dibuixos, pintures, objectes i etcèteres...

2011-10-03T19:02:00.000-07:00

somriures poètics

2011-10-03T11:10:00.000-07:00

Somriures poètics i que es foti la crisi! (durant una hora)

jpinyol | diumenge, 2 d'octubre de 2011 | 17:43h

Divendres passat a Manresa, el públic que omplia la sala petita del Kursaal (amb gent dreta i tot) se'n va endur a casa una bona dosi de poesia. Però no en forma de llibre exquisit que sembla destinat a quatre selectes que van pel món amb l'etiqueta de poetes i que no volen que mai ningú no els vegi tocar de peus a terra. Aquesta és l'èlit poètica que viu en un altre món tot i fer una llarga temporada en el nostre, en el de les persones que tenen migranyes i somnis, que pateixen per no arribar a final de mes i s'emocionen quan el sol es pon més enllà de llurs horitzons.

Tampoc no es destil·là poesia en forma de recital en què, més que el vers es llueix el rapsode i tot queda en un compromís una mica estèril.

No, no i mil vegades no. Gràcies al grup "Els Carlins" amb l'acompanyament musical de David Martell, divendres engegà el festival literari "Tocats de Lletra" amb un espectacle rodoníssim, amè, simpàtic i d'una factura insòlita que hauria de ser exportada arreu del país.

Drapets al sol és un muntatge poèticomusical creat a partir de textos inèdits, de caire irònic, escrits per diferents autors, sota la direcció de Fina Tapias i amb una exquisita interpretació teatral a càrrec de Montse Mas, Ivan Padilla, Maria Sàenz i Txell Vall, que van posar-se a la perfecció dins el moll de l'os de cada veu poètica, tot jugant amb les paraules i amb les accions que es descabdellen a partir d'un estenedor que fa d'escenografia i de motor del fer i desfer de l'espectacle. Tot plegat conduït pel fil musical del piano creat per David Martell per a l'ocasió.

En definitiva, una proposta escènica àgil, divertida, molt ben lligada, fresca, dinàmica i d'una originalitat que ja m'agradaria trobar en més d'una de les propostes teatrals de la gran ciutat capital de tot i aglutinadora de res que és Barcelona.

Un a un, doncs, i fins a un total de setze poemes de talla irònica, propera i d'aquells que arriben a l'espectador embolcallats en una fina ironia que a vegades es destapa i es converteix en una rialla que fa de bon compartir, les tres actrius, l'actor i el pianista van posar en solfa els poemes Set dotzets, de Jordi Cussà; Experiment, de Rossend Sellarès, En(verinada), de Laia Martínez, I was born in Puerto Rico, de Jordi Julià, Poema alliberat al vol, de Joan Pinyol, Petit inventari d'ironies, de Josep Grifoll, A cada test, de Santi Rufas, Menuts, de Sònia Moya, Més cervesa, de Jordi López; Cu'na ciuccia, de Raffaele Pinto; Sant Jordi (segle XXI), de Josep Fàbrega, Improperis, de Laia Noguera; Recensió musical, de Lluís Calderer, Epitafis, d'Abraham Mohino; Per pur esplai, de Jaume Huch i Guarà, de Celdoni Fonoll.

Per la part que em toca vull felicitar efusivament l'actriu Maria Sàenz per la seva magnífica interpretació del meu "Poema alliberat al vol". Les rialles del públic mentre el recitava van convertir-se en la millor compensació per a les meves il·lusions i alguna petita frustració per altres temes que aquell dia portava també al damunt.

Davant d'aquesta original manera de fer arribar la poesia estaria bé que l'espectacle rodés pel nostre territori. Us ben asseguro que val molt la pena i, si en teniu possibilitats i el vostre no és un poble de gent tancada capaç de mirar més enllà del seu terme municipal, us animo a posar-vos en contacte amb "Els carlins" (elscarlins@elscarlins.cat o bé a través del 93 872 19 24) i programar aquest espectacle...

Val molt la pena!

ÍNTIM, pseudònims ja és aquí:

2011-10-01T17:27:00.000-07:00

Open publication - Free publishing

Comença el TOCATS DE LLETRA!!!

2011-09-27T16:54:00.000-07:00

OCTUBRE, de Blanca llum i Jordi Plana

2011-09-27T16:45:00.001-07:00

DOLORS JUAREZ. Genial!

2011-09-26T19:36:00.000-07:00

Problema d’estructura

Casa meva ets tu.

Però la casa es cau

si em quedo

i, a dins, hi ets tu.

Dolors Juarez

26 de setembre del 2011

MARC CAMPS. Exposició a CASSERRES.

2011-09-24T18:48:00.001-07:00

CONCEPCIÓ CASAS, de grifolls...

2011-09-23T16:33:00.000-07:00

Descarregue-vos els power points de CONCEPCIÓ CASAS

AMB TU DE MI(M), performance de MONTSE GRIFOLL:

http://www.megaupload.com/?d=6Z809Z89

i ARA....JA ÉS TARDOR , d' un poema de JOSEP GRIFOLL:

http://www.megaupload.com/?d=1NMDO64O

FIGURATIVA I ABSTRACTA

2011-09-22T16:48:00.000-07:00

tot el que dic ho dic per després

Tremola la tardor petites febres, rocs descalços,

pessigolles.

Fas la vida cargolant cordills,

de branca en branca, tu.

T’ observen els camins que encara no existeixen,

rius i fas ganyotes com un déu petit i bo.

Trafiques amb l’ absurd fins que es rendeix.

Saltes. Saltes i prou.

Saltar i prou és com volar, ni pre ni post: Volar.

De branca en branca, tu,

descargolant-te esgarrinxada sense frens, accelerada

com un remolí de roigs que exclou la posta.

T’ adaptes a tots els paisatges, figurativa i

abstracta bellesa, joventut escollida,

les lletres s’ hi enganxen, les fulles hi cauen

de quatre potes i sis branques.

Vull conèixer el riure de tothom. D’ un en un

per fer-ne un collage.

Riure amb tothom. D’ una bombolla de xiclet o d’ una

salamandra pallassa, però riure.

Per començar em passaré la tardor descollonant-me.

grifoll

22.09.11

casserrespoblepoema

nº24 | íntim from pseudonims on Vimeo.

2011-09-21T18:07:00.000-07:00

nº24 | íntim from pseudonims on Vimeo.

CADA DIA MUDA EL VENT, de Blanca llum

2011-09-17T17:54:00.000-07:00

«ens miràvem com si no ens coneguéssim i rèiem i el riure passava pels forats i se’ns ficava en el cargol de les orelles i allí dins encara reia una estona fins que se n’anava a morir a dins de tot del cap»

Mercè Rodoreda

—CADA DIA MUDA EL VENT—

Reien tant que ni ho sabien de per què. La rialla els passava de l’una a l’altra i s’omplia pel mig. Com que era tan gran, llavors, els feia tant riure que el riure els feia mal. Per això se’l partien. Quan l’una el tibava per un costat amb les dents, l’altra empentava amb la llengua fins dur-li tot dins de la boca i després al revés però diferent. La del riure a la boca s’anava acostant cap a l’altra amb el riure caient-li pel coll i una mica a l’espatlla. A vegades li quedava un tros de riure a la nou i l’altra, rient, li duia el riure més avall. I un altre cop no era un riure partit perquè dos riures que s’aferren en fan un de sol que fa tant riure que sembla que el riure tingui fills. Després aguantaven el riure ajuntat entre les panxes i, fent força cap el riure, quasi es tocaven de tan riure fins que sí, que estaven tan juntes que el riure agafava formes diferents perquè entre les panxes no hi cabia i molts cops s’enfilava dels pits cap a l’esquena i fins al cap o dels pits cap a la cua i pels garrons. Les envoltava però no hi havia voltants perquè el riure els venia de dins i el feien elles i reien tant que riure tant era com néixer i tornar a néixer i tenir el vent per anar naixent —que ho bufa tot i ho deixa créixer i cada cop creix diferent...

Blanca llum

17 de setembre del 2011

SI SÓN ROSES, de Blanca llum

2011-09-17T17:46:00.000-07:00

«Una sabor d’agr·e dolç Amor lança

que lo meu gust departir-les no sap:

dins mos delits dolor mental hy cap,

e tal dolor ab delit ha ligança»

Ausiàs March

—SI SÓN ROSES—

Si mos basta fer sa mitja i dar-li tot al cop de vent que ens esbarria, per què no ho fem de a mitja nit sortir amb el mal i amb el mal d’ell dir-nos que sí, que som germans d’ala rompuda i no només, que som estranys de tant tocar-nos, que som junts —som el mateix—, que quan parla és que parlem, que si ens tomba és que ha caigut quan relliscàvem però que endins de casa nostra hi volem món i un llibre obert per si de cas: la llum de mar de la tortuga. Una muntanya i el neguit per fotre un bot des de la plana. Una escala i els graons que se n’allunyen. L’amor gran i el que ni es veu. L’ocell fosc i el més petit de panxa groga. La pau del boig i algun misteri entre la nou i una magrana. El caire viu. La selva llarga. El pas de l’aigua. El giravolt que primer s’obre i després no. El forat d’allà on el temps s’omple de trons, d’allà on els llamps no se’n han anat ni per la gana, d’allà on un nen li diu a un altre que ell és l’altre i l’altre és ell però que algun dia és fa al revés, d’allà on el dubte aprèn a córrer i s’entrebanca, d’allà on els anys juguen a obrir-se amb les finestres i un forat per on s’escorren els forats. I la boira. I una màscara. La boira negra i la del groc d’anar canviant, que si són roses, ja ho va dir, que si són roses floriran.

Blanca llum

17 de setembre del 2011

expo griFOLL

2011-09-14T14:12:00.000-07:00

qui no exposa és per què no vol

desvestides de dol

2011-09-11T19:14:00.000-07:00

I la mort no tindrà domini.
Els homes morts nus seran un
amb l'home del vent i la lluna ponent;
quan els seus ossos siguin nets de carn i nets els ossos desapareguin,
tindran estrelles als colzes i al peu;
encara que embogeixin es sabran sans,
encara que s'enfonsin en el mar retornaran de nou a la vida,
encara que els amants s'acabin l'amor aquest no s'acabarà.
I la mort no tindrà domini.

W.H.Auden

DESVESTIDES DE DOL

La lluna

Hi havia un escorpit dessota el roc on he escrit vida.

Per entre les branques dels arbres la llum vestia fulles de roig boig.

Quan m’ he mirat als peus, resulta que caminaven, que caminen, que camino.

No m’ he n’ havia adonat que mai m’ he vist amb un camí al davant.

Després del sol, ha sortit l’ escorpit vestit de caçador. No ens hem dit res.

Amb la lluna sí. M’ ha dit que anava de plena i he corregut fins el riu

a submergir-me: l’ he encertat a la primera, el blau, el fred, la llum.

Flotant amb la lluna, l’ he estat, m’ ha absorbit, se m’ ha endut

i empassat. I ara sóc a la panxa de la lluna que és un cor de cors

i no tinc por de que decreixi fins la nova: És un efecte òptic.

Mai desapareix. Ni ella ni jo. Ni ella que ets tu, ni jo,

que sóc l’ altre.

La pruna

Tu confesses que has viscut, que de la rel al tronc, que

de la branca a la fulles surts per art de màgia i devores el sol

i t’ empasses el vent i rius amb la pluja que és la millor beguda del món.

Pinyolet, se t’ han cruspit el cos.

Pinyolet, què t’ he de dir que no sàpigues si ja fas la rel,

si ja surts d’un verd, que ja dius tronquet, tronc, teia i ets branca i fulles

i tu, pruna tu, que ets vida sempre i res més.

***

Qui escull la vida,per més vegades que mori, sempre viurà.

Qui escull la mort, per més que consti com a viu i circuli pel carrer,

no te pinyol. (El pinyol és l’ ànima).

griFOLL

11.09.11

griFOLL, i sempre et dic.

2011-09-07T19:08:00.000-07:00

També ja hi havia persones aquí.

No hi ha poema buit. I un sol poema desintegra tot el buit. I l’ ets.

I quan em mires (sent-hi o no), t’ anomeno.

I SEMPRE ET DIC

Vindrà el poema i tindrà els teus ulls. Llavors

tindré els braços llargs i verds per a abraçar-te com un arbre,

“un arbre que s’ allunyà...” , un home que no en va tornar

de les grutes, dels rius, de la molsa, del fang, de les feres,

de tu que ets d’ amor, l’ amor, i per això fàcilment t’ ennuegues.

Però et duc aquí dins una pedra estovada dels anys

que fa que la porto, te tacte de glòbul i és roja d’ estar-hi.

I no vinc per a quedar-me, es que hi he estat sempre.

I no vaig enlloc, sóc a casa, a la vauma, dins teu, infinit.

Ho escric i ho reescric i no se si ho dic. Però m’ entens, i m’ ho dius

deixant-me una “m’ “ pintada al capdamunt d’ un castell o una clau

de sol que fa ploure i ens rega de l’ ànima a les arrels,

del fang fins la roca serena, immensa. Un planeta de pell

respirant, aspirant profundament, alenant olor de mamífer.

Imagina’ t cada porus escopint com quan surt la balena a escopir.

Doncs multiplica que no fem, que de molt abans de la mort

venim venint de l’ amor, anem anant cap a tot,

insistint que és possible del tot allò que no es pot,

som nosaltres allò que no es pot.

grifoll

7.9.11

qui és l' artista de l' alegria?

2011-09-06T16:48:00.000-07:00

DOLORS JUAREZ, "No sé des de quan que no sé quan ni on."

2011-09-05T14:01:00.000-07:00

No sé des de quan que no sé quan ni on.

Tampoc del com el per què de les coses

ni la forma.

De dintre els ulls ninetes russes, hi veig.

Mirades amb mirades infinites que em topen.

Si més no o de moment i encara que... hi ha l’amor.

La vida xica arraulint-se dintre un ventre.

L’estona morta que ha servit per matar el temps.

L’instant concret que en un instant tot ho canvia.

Això és l’únic que existeix, i els sentiments.

Tinc tanta por que la por em fa menys por.

Hi ha costums que continuen sorprenent-me.

Al obrir els ulls després de cloure’ls, recomano

no trencar amb la rutina.

Que hi ha la vida no sé on, com ni per què

d’aquesta forma. I jo, ja no em conformo

amb fer-ho bé, sinó amb fer-ho.

Dolors Juarez

5 de setembre del 2011