títol: si t' agrada no el veus, i si no t' agrada, tampoc.
L’ art prehistòric era religió, aliment, necessitat, després van passar
moltes coses, es van dictaminar estètiques, imposar gustos, pervertir
artesanies, es va anar oblidant el contingut per a quedar-se amb la imatge, amb
la closca, vam deixar de mirar a dins, se’ l van fer seu les burgesies, el van
emmarcar, li van posar preu, etiquetes...
Fa res va cridar l’ expressionisme, tot seguia igual de desarrelat però vam
tornar a la necessitat, a tractar amb sentiments, emocions, però això no ha
alterat res, només era el primer indici de que ens havíem oblidat de l’
esperit.
I no només ha passat amb l’ art, o sí, jo crec que oblidar l’ art és
oblidar l’ ésser humà. Tampoc han funcionat les religions ni l’ heroïna ni s’
aguanta massa la psiquiatra...no tenim confessionaris, la “comunicació” corre
tant que no diu res.
A vegades penso que l’ art que va venint serà més anònim, que tractarà molt
més les emocions que totes les estètiques i tots els conceptes que no ens hem
pogut intercanviar visualment, auditivament, és igual, pels sentits. Les drogues,
sí, inventar noves emocions, noves sensacions, els esports que ens fan produir
a nosaltres mateixos aquesta droga buscada, esports que acabin amb “ing”, déus,
inventarem déus i déus ateus i tot perquè funcioni alguna cosa, màquines que
ens canviaran l’ estat d’’ ànim per sentir que som alguna cosa, o que som
tinguts en compte. I tot això ja està passant, potser encara no es diu art,
perquè què collons vol dir art a aquestes alçades tan profundes?
Vaja, que em sembla que és bo i dolent, però sospito que una miqueta més
bo...tornem a tractar amb nosaltres mateixos, som en aquell punt “caòtic” just
quan el Pollock s’ emprenya i comença a llençar la pintura, som com un arc molt
tensat a punt de disparar... podem fer una gran obra, la punteria ja l’ hem
apresa, ara ha de ser tornar a confiar en nosaltres...i tenim experiència! sabem
exactament el que no hem de fer!
griFOLL
18.09.14