Sèrie primera de 36 fotografies en blanc i negre. Juliol del 2014.
Casserres poble poema.
( Ah! gràcies al Cartier-“Bressón” per fer passar el “camión”- lo del “clar”
és la clariana que han deixat al bosc ...i l’ auto-color). El Xo más és x ma
xermaneta...ella ja m’ entén. I el valent (c)rapaç de tot, pel Mestre Xexi, gràcies per volar.
Totes les altres fotografies són per a Tu, com tot el que t’ envolta. I el
copyright, de l’ inventor de l’ ull i de la llum, i no sé qui va primer perquè
no competeixen, al contrari, fan l’ amor i ens el regalen fotograma a fotograma,
instant a instant. Màgia, miracle i ningú se n’ empana...
No tanqueu els ulls, que TOT diu; sinó tornarà a tenir raó el John Lennon
amb allò de que “no heu entès res.” I,
al meu sentir, la tenia més que moltíssim sovint, així doncs, com no, tot això
està dedicat ( com ho fa la Patti Smith al seu “Babel”) al futur, que no
existeix fotografia que no sigui passat.
I només volia escriure el títol! ...era “aprenent a mirar i a callar”, aniré
per parts... com l’ esbudellaire, que diuen.
( També gràcies al Pollock pels jocs de quitrà, que sempre enquitrana sobre
quitrà,que hi ha de tot, totes les
formes, mapes, arterioles, jocs, rostres, dites, símbols, mites, imatges,
simbols, senyals, formes. La Patti -som
íntims, ella no ho sap- en faria un anàlisi dels seus).
Resumint, vaig a menjar-me un donut. No és el yin-yang: el símbol total és
una rosquilla! Continuaré informant ( us acompanyo el sentiment, i sinó, és
amunt a mà vola, per això els indius de la cabanya de l’ arbre, els més
savis...des d’ allà es veu l’ univers. Sols cal no haver crescut, com els ulls.
També hi ha ulls a dins, que entren per una orella i no surten per l’ altre, o
et toquen la fibra del tacte, o fan olor d’ encens, “perquè aquí ningú fuma”, o
et fan fer l’ amor, ni que no vulguis, amb aquesta cosa tan meravellosament
estranya ( comparat?) que és la vida, des del punt de vista del que l’ hi posa,
clar, i no com la clariana, hi ha color, ve al darrera. La vida, que et va al
darrera! I dius que l’ empaites? Doncs atura’t! Frena! Gira’t! Mira!
I aquest és el títol.
.jpg)
