Antonin Artaud
TORNANT DE MASSAPANS (MAU) FET UN CRU SANT PRENYAT D’ AMOR(ETS.)
Sóc els pensaments d’ un gat blau en formol caducat un dimarts a la tarda.
Sóc un penja robes que ja no espera l’ estiu. Cau i es trenca. (Fora problemes).
Sóc els meus fills orfes, gats de pare ionqui sense mare,esgarrapant farmàcies
a vint-i-sis lletres de velocitat per quatre haikús i un sonet, xutant-se
al cabaret del primer Nick Cave que passa amb el drac, al Fric Xou,
l’ alfabet dels no-deliris del Blake, home aucell, au, uccello...
volavolavola, volavolavola... sobre el niu del cucut.
Només vull trencar el vidre que em separa de la realitat, el que deia Pessoa
de la vida, que la veia però no la podia tocar. Som tots aquí. Infidels
amb excuses de dol. Tots els porucs, manicomitzats o no: Kafka, Peter Pan
i el gat d’ Alicia (era una llebre blanca?), blau, rere el mirall,
rere i prou, - Va dir el padrí, per començar el teatre de l’ absurd
on sempre havia estat sense saber-ho. Es que acabava d’ arribar,
pobre home, a tots ens ha passat que l’ absurd, d’ entrada,
se’ ns fa estrany. No se sap el perquè . Potser venim del contrari.
Potser,pot i possiblement, van dir tres, i a mig encetar el silenci, de cop,
va caure el penja robes i es va trencar. La fusta.
grifoll.
04.01.2012.
Casserrespoblepoema.
Twittear