Seguidores

domingo, 30 de octubre de 2011

NI RECTES NI RODONES



(llapis lliures com l’ aigua dels rius i la pluja)



Amb un compàs viciat a fer rodones no fem res.

Em menjo la corba: No hi ha canvi.  Vull

giragonses, gira dallonses, substàncies

impures com l’ aigua dels rius on tot muda.

Sense pausa coneguda i per conèixer. Tot,

capicua, muda. Mai calla, la muda. L’ aigua

que mai és la mateixa, sempre mulla. Mai

toquem un riu dues vegades. Ni el veiem.

No som a temps de captar la bellesa de la cosa.

Cosa d’ humans tal volta i volta el compàs

tan poc musical, igual igual igual...

Sí. Això és fer apologia dels llapis lliures.

I sí, dels plastidecors i dels carn-i-de-cors.

Tampoc faig cas de les arnes, si s’ha de passar,

s’ acaba passant (malament pels verins, però

passant). Passar de tot, cada any mil estones,

va bé. Mil i una produeix efectes nocius per la sal

au, ut! I caput, quina de què, ah, s’ ha mort

amb salut i ha quedat beeen igual. Gent. Corre de tot,

molt de tort. A l’ hora de la veritat, importa l’ amor,

el que dons, el que reps, el que fas. El que hi és.

L’ amor. No sé de res més i d’ amar en sóc aprenent,

però ja se de l’ infinit amb la pluja alguna cosa,

trec excel·lents a classe de follia  

i a l’ hora del pati, guixem amb colors

el cole, el pati del cole, el carrer del cole,

i les cases i els cotxes i tot és total

i veure l’ univers pintat als ulls del nen pintor

que diu amor sense paraules, just l’ instant

en que s’ hi observa i brilla. Qui romp

aquest somriure no sap què fa.

Grans plagues de somriures fets amb compàs,

terribles plagues d’ amargats amargadors,

l’ Infern! L’ Odi, fa!

I senzillament no fa res més que el què

li van fer a ell els capellans que feien

de professors i també eren militars i alçaven el tret

disparant  no mataràs! I reien com grapals.

I el món és així. Tu vas aprendre a pintar lo que veus,

però jo vull pintar-hi a sobre fins que m’ agradi

el que tan bé saps pintar.



grifoll
30.10.11
arreu



DAVID YMBERNON al 9º FESTIVAL DE POESÍA Y POLIPOESÍA "YUXTAPOSICIONES 2011"







sábado, 29 de octubre de 2011

MONTSERRAT BUTXACA guanya ex-ecquo amb Salvador Obiols el IX Premi de Poesia Catalana Francesc Martí Queixalós

El premi Francesc Martí Queixalós de Poesia Catalana per Salvador Obiols ex-ecquo amb Montserrat Butxaca
29/10/2011 - Societat
Enviar a un amicImprimirEnviar correcióA- | A+
Premis F. Martí Queixalós
A la imatge, Montserrat Butxaca, Ma. Dolors Vallverdú, presidenta del jurat i Salvador Obiols. (Cedida)
Reus.- Redacció
El Centre d'Amics de Reus va lliurar aquest divendres el IX Premi de Poesia Catalana Francesc Martí Queixalós a Salvador Obiols Gómez, de Viladecans, amb la seva obra "L'esperança i la memòria" ex-ecquo amb Montserrat Butxaca Fernández, de Puigreig, amb l'obra "El temps de les andanes", que han estat elegides d'entre un total de 71 treballs arribats d'arreu del país i de la Catalunya Nord.

Una vegada finalitzat aquest acte, el periodista de Perpinyà, Jaume Queralt i Prats, va pronunciat una conferència sobre la personalitat del cantautor de la Catalunya Nord Jordi Barre, mort aquest any.
Gràcies per participar. T'agrada aquesta pàgina


GoogleYahoo! BookmarksLa TafaneraFacebookTwitter

jueves, 27 de octubre de 2011

TOCATS OFF









PER FER UNA VERITAT M' HAN CALGUT MIL MENTIDES



Lo salvatge penja del paladar

quan t’ hi saps la tenebra, i la tenebra

i l’ orgasme t’ hi fan la mateixa

madeixa. Sinistre cabdell, el cru,

sempre vessa, despulla la capa primera.

En fer-se fosc haurem jugat al dolor

del sexe mortal, de la mort i la vida

esquinçant-nos, pagant ,dels preus, el més gran,

el dels cors petits, tan xics i tan falsos,

tot por de la por per fam de la gran,

la que mata més ràpid que l’ ham.

I per més que tot i pertot , de que ens haguem

llepat, esgarrapat i encès tots els secrets

dessobre teu o al meu damunt serà l’ acte final, el sacrifici.

(Qui serà clavat als glaços més glaçats del més aquí?)

Obrim les mans, que caiguin fulles. No ens tinguem cap protecció.

No ens estimem. Tot brilla i tot fereix, ens girem enganxats,

sagnant de clavar-nos les urpes per por de perdre’ ns.

I en aquest indret de nosaltres, un taüt a l’ entrecuix,

I un “què sents?” D’ un bosc fosc de falòrnies violant,

el senyal més profund, l’ íntim verí, l’ edèn infernal,

dius, nosaltres sense compassió de nosaltres, els ulls dins els ulls.

I dins la casa del sexe florit, els fantasmes. Fortor

de sang amb saliva, una gleva, una pedra, un martell,

l’ esclat de Venus, foc que tot ho crema, descontrol,

 la nitroglicerina i el bosc infinit fins la selva promesa.

                                                                                               -Però

ni tu ni jo en sabíem res de que el blanc i el negre, per més

enamorats, no feien el gris. Que sentim molt, però no som res

ni hi ha rastre a deixar.



Després ja es veurà on hem d’ anar, 

aquest poema consta ser d’ aquí.







grifoll
26.10.11  



lunes, 24 de octubre de 2011

De la foscor a l'esperança de Miquel Rosselló del Rosal

L'ESPAI DE CULTURA CAN ALCOVER, L'ATENEU PERE MASCARÓ I EDICIONS DOCUMENTA BALEAR
ES COMPLAUEN A CONVIDAR-VOS A LA PRESENTACIÓ DE


De la foscor a l'esperança
Memòries d'un estudiant antifranquista (1968-1973)

de Miquel Rosselló del Rosal


el proper dijous 27 d'octubre a les 20h
a l'Espai de Cultura Can Alcover
(C/ Sant Alonso, 24. Palma)

Presenta l'acte David Ginard, historiador.












domingo, 23 de octubre de 2011

griFOLL, l' esperit




Frisen el fred, temps de fusta, i el blanc, temps

de ninot(s), ( que és dir fer-los ) –reincidint , suggereixo

la bola, baixant a totóstia, rodant com (en) plan(t)etes ¿Que

tu m’ entres en òrbita? Jo et surto per petaneres. I

toooooot fimbra, lo impossible i lo aventurer(U).

Visca les coves, el llamp i la molsa, el nom perdut

de les tendres feretes, el nom immens de les feres ferotes.

I visca, visquin avui tots els cossos (en particular) i

(en general) cada cosa, ja delirant prò també delerosa.

Sospirem com una gasosa? ( és que rima, i entre tots

ho semblaria). Cada sospir equivaldria a una bombolla.

Diuen els d’ allà darrera que sinó és amb vi, no juguen.

No, no, si només heu de fer ai, uf, buf, fua, sense beure.

Insisteixen. Diuen que sinó és amb vi, no bufen.

I rom cremat? –salta el fredolic que ell sí que es cuida

(cremar una vegada, fa molt de temps...). I tothom

diu que visca, cremat! Prò que portin el rom.

També hi haurà espai per organitzar una petita orgia,

veritat? – Demana el mossèn a la mossenta, tots dos

ateus per la gràcia de Zeus.

Una llavor, una llavor! Crida un que embolicava

ortigues. Doncs planta-la que és s(’)agrada.

I si s’ agrada pot sortir una passada o la més

pesada i pelma i amargadora amargant del planeta.

Hi ha qui les adora, però a mi les ortigues, m’ ortiguen. A més,

a mi el que m’ agrada són les figues, les peres, els melons,

les mamelles, les cuixes, els llavis, l’ esquena, el melic,

les orelles, els ulls, el somriure

vegetal, el plor mamífer, la vida tal qual,

sense corral ni torreta. I sabeu qui vindrà?

A mitja nit arriba l’ adolescència!

Només falta una hora, prò tothom

es deixa créixer els cab(d)ells, els demana

de tres en tres i poc cremats, que no perdin

l’ esperit! Prò no va ser fins  a alt(r)es hores

quan l’ esperit es va perdre. Fa mil milions d’ hiverns

i encara el busquen. L’ esperit.




griFOLL
23.10.11

casserrespoblepoema




sábado, 22 de octubre de 2011

jueves, 20 de octubre de 2011

del Regió7: El Cacis i la colònia Jorba de Calders apleguen 11 artistes en una roureda.

extret de l' article de Pepa Mañé:

Els centres veïns s' uniran diumenge en una acció per inaugurar
l' exposició de TXEMA RICO i PERIKO.

Aquests artistes , del territori i de diferents llocs del món, els han convidat
a triar un dels roures del bosc i crear "el que els suggereix l' arbre, a partir
d' una llibertat total". La llista, a més a més de Txema Rico i Periko, la integren
Elsa Guerra, Juan, Mireia Arso (fotògrafa de Regió7), Carmen Zapata, Pep Espelt, Inês Querido,
Juanma, Sami Maalas i Roser Oduber.







NOVEMBRE, poema de Blanca Llum. Iphonographia de Jordi Plana.