Seguidores

jueves, 28 de febrero de 2008

Poesia a l´ESPUNYOLA 1

video

Poesia a L´ESPUNYOLA 2

video

Em sap molt greu no haver pogut grabar ni al Jemi&Co ni a Katovit (que sou la rehòstia), però em vaig quedar sense cinta i sense batería. Eis, però us farem un monogràfic!!!

Vinga, aquí teniu doncs una mica de resumet en dos videos de la poesia a l´ESPUNYOLA.

DE MARBRE, de D´OLORS


El xerric de la porta quan repica el darrer llamp
no fa pas més por que l’assassí que t’estripa la pell cada dia
ni que el llençol cosit amb verí que t’acotxa les nits.
He tingut el cianur entre els llavis algun cop;
i he vist la tremolor d’un fantasma de marbre que li resava a la mort
amb la negra cicatriu al rostre d’una nina vella.

Per què negar-ho? Era jo el fantasma que li resava a la mort;
era jo.
I ara mira’m. Tinc tota la força dels vents.
M’alço discreta; no ho veus?
Febril de vida. Camino amb silenci i tinc el crit que aboca a la vida.
Encara tinc por però no pas de tu.

Mira’m bé. Estic al teu mirall quan menys hi penses.
No acoto el cap ni arronso el pit. Et somric.
Sóc jo; i només et somric.
Tinc la pell tan forta com aquest mateix vidre,
i tan suau com tu mai vas tocar.

Sóc l’arbre sec que s’aferra a la vida
Sóc l’arbre que quan plou es va perfilant.


D’olors*******

miércoles, 27 de febrero de 2008

PLOUEN CATXIMBES (extret de l´individual)

www.plouencatximbes.net

CALENDARI MARÇ del Mestre PLANA


DONES I VIDEOART


VOLAR, d´Anna Aguilar-Amat



Les sargantanes es belluguen tan de pressa

que sembla que mai no hagin d’estar tristes.

Diries que la tristesa és una cosa quieta,

contrària a la lluita per la vida,

a les batusses per un pessic de síndria.

I tanmateix podem veure les àligues molt quietes,

sostingudes per invisibles fils d’espera atenta

que també és lluita per la vida.

Els que saben volar, potser en lloc de sumir-se en la tristesa,

s’alcen, i per ells és un cel de lucidesa extensa

des d’on es veu l’ahir i l’avenir del món.

Voldria saber si els avions de paper que sempre fas

són perquè vols volar.

Els fills dels llops caminen, i els de les oques neden.

Però els animals que tenen ales han d’aprendre a volar del drama

de llençar-se perdudament al buit.

Pensa que el riure és sota terra, calent i fonedís

com lava.

¿No voldries ser un carnc, un talp cec, un arbre?

¿Tenir arrels, tenir mans, galeries secretes?

Mira que tenir ales vol dir renunciar als dits: si vols

fer res, haurà de ser amb paraules.

Mira’m: jo encara estic caient i preguntant-me

si en lloc de ser un pardal sóc una sargantana.

Això sí, tot i el brunzit del vent que m’eixorda i m’esmotxa,

els paisatges que veig són, t’ho asseguro,

unes vistes magnífiques.

sábado, 23 de febrero de 2008

GRILLART i TITI: Gran descoberta al laboratori de GrillArt, despres de la seva mort.

videoEntre munts de paperassa, panflets, sprais, stencils, quaderns i demès, s´ha trobat aquest video al que era el laboratori de GrillArt. Una mena de video que aquest havía realitzat, segons sembla, tancant bars amb el TITI. Heus-lo ací.

viernes, 22 de febrero de 2008

La pàgina del mestre Plana, megacrack del video i la fotografia.

www.jordiplanapey.com
Aquest és un retrat que va fer a Pineda a uns altres megacracks: Trafec Teatre. I, perdoneu-me que no me´n sapiga estar, però aquesta també megacrack de la samarreta del mig de la foto és la meva germaneta.
Josep.

jueves, 21 de febrero de 2008

CRIM (BlancaLlum)


apunyalament d'estels directe al pit.
t'ho dic: sobredosi de colors a les entranyes.
sí, tu n'ets el responsable.
t'aviso: moro extasiada al mirar l'heura
que se t'enrama per tot el cos, i te'l fa fèrtil
color de nin saltant pel camp bosc a través
terres endins de la paraula.
sí, tu n'ets l'únic culpable.
t'informo: moro de gust al tocar el foc
que fa la pedra aquest matí, color baladre
de fulla roja que sembla tu venint a mi
cercant-me l'os per aferrar-t'hi.
ha estat un tret directe al cor.
i a tu: t'assenyala aquesta mort
que neix enmig de tant de verd i tant d'amor...
(blanCalluM)
avui d'avui de vull que bull mallorca!

miércoles, 20 de febrero de 2008

CORREDORES, de J Grifoll.


Hay corredores de fondo,

corredores que no corren,

cintas corredoras,

carreteras donde corren,

corredores de pasillo,

puertas corredizas,

corredores con pestillo,

corridas en las medias,

recorridos vagabundos,

corridas de toros,

corredores en las vías,

recorridos de miradas,

corredores en los puertos,

corredores de la muerte,

de la bolsa, del trapecio,

y de las mil y una…


Sin embargo, yo me quedo –y simplemente-,

con los corredores que se corren.

D´OLORS ( de la riera amunt...) -per ampliar cliqueu sobre la imatge-


martes, 19 de febrero de 2008

Íssimes gràcies, Laia. Com més cràpules siguem més la dansarem.


A GrillArt,

Dius que la vida no es viu,
que es dansa,
prò a mi, agafar-li el ritme, em costa
i en més d’un ball
se m’avança,
i sense voler, fent-me voltar,

em xafa
o la xafo jo, amb aquest peu
tan sapastre,
i em té ben marejada
que una nota la balla amb mi
i ja crida:

canvi de parella!
i en cap dels passos,
m’ espèra .



Laia Martínez

jueves, 14 de febrero de 2008

sábado, 9 de febrero de 2008

RECITAL A L´ESPUNYOLA



reCitaL
a l'eSupunYola
16 de febrer de 2007


ei! vosaltres!

flors del viure!

estels de carn i d'ossos i d'esperit!
encantadors de la rima!

finalment lo mail!
dissabte que ve, 16 de febrer, a l'espunyola (vora casserres, berguedà), entre cal pius i cal peuet, sí, aquí, a pagès, brollarà la música i la poesia des de lo més endins d'aquestes terres! però per això, estímadissims trobadors i trobadores, cal trobar i cantar i saltar i córrer i dir i cridar i xiuxiuejar i tot i de tot i amb tot i més...
així que, poetes de la terra i del més enllà, hi esteu més que convidats! el recital serà més o menys a les 20:00 i el concert cap a les 00:00, per entremig hi haurà vi, formatge, llangonissa i pa amb tomàquet!
evidentment podeu convidar tanta gent com volgueu o portar, fer, desfer, inventar i crear el que us vingui de gust...
també hi haurà un meravellós jaç al terra per dormir-la, o no...

si no teniu cotxu per pujar fins aquí dalt surt un bus de barna, des de plaça universitat, a les 11:00 h o a les 15:00 h (el pròxim no surt fins a les vuit del vespre...!) i haurieu de parar a puig-reig, des d'allà ja ens ho montarem per baixar-vos a buscar amb cotxe, bicicleta o escombra voladora...


vinga gent, mos veim dimecres a l'horiginal i preparem pestes poètiques i demés, no?
si podeu digue-me cosetes, val?
au, petó petonàs!

blanCalluM

viernes, 1 de febrero de 2008

mil IONS DE GRÀCIES!!!! Ja sóc de QUARK!!!!!!


Josep Grifoll (Manresa, 1972)

http://www.fti.uab.es/quarkpoesia

Va ésser engendrat a Casserres (Poble Poema del Berguedà). Coses que té la vida però, van fer que nasqués a Manresa (Ciutat Grillart del Bages) el 19 del 09 del 72. Des de petit, les aficions dels seus companys no s'assemblaven ni per casualitat a les seves. Quan els altres jugaven a futbol, ell s'escapava a buscar escorpins sota les pedres. Quan els altres s'intercanviaven cromos o cintes de jocs d'aquells primers ordinadors que avui ja no es troben ni a les deixalleries, ell se n´anava a recollir rajoles trencades que queien al darrera de l'escola per fer-ne “esculturetes”. La seva gran frase era a arribar a casa, quan els pares li preguntaven “Què heu fet avui?” i ell, sense incloure-s'hi, responia “els altres han jugat a futbol” o “els altres han fet tal cosa”, com si ell no fos ni hagués fet res.
Gran part de la infantesa la va viure corrent pels boscos de Casserres, caçant gripaus, ratpenats, serps i fent invents amb pólvora (va fer volar el safareig de casa als 9 anys). Vaja, un remeneta.
Anava a classe de dibuix i pintura al sortir de classe (suposo perquè en aquella època a Manresa es feia això), però tot acabava en bodegons o similars que els pobres pares havien de penjar després a casa.
Va estudiar de tècnic sanitari (encara no sap el per què), i després d'un girament mental cap allà als 19 se'n va anar a BCN a estudiar 3 anys fotografia. D'això en va treballar 5 o 6, cal destacar que aquí va conèixer gent com en Brossa, en Panero, etc…, va exposar per aquí i fins a França, va publicar per aquí i fins l'altra banda del “xarcu”…però el suport era massa pla, així que hi va començar a enganxar coses, fent-ne collages i demès animalades com instal·lacions tan barroques que t'hi podies passar hores i encara hi descobries coses noves. Al final va acabar pintant ja amb terres i làtex, coles i cendres, etc. També forces exposicions, publicacions i demès…
Però el que més li costava (que també ja li venia del giratori mental dels 19 anys) era escriure. I, tossut, és on més va acabar per fotre-hi banya, fins que un bon dia, xulo ell, i amb un grapat de poemes sota el braç, se'n va anar a correus i els va enviar a tres editorials, una de les quals li va respondre (Edicions l´Albí) que és podria parlar de publicar-ho. Ell, encara flipa. Així doncs el seu 1er llibre va ser En desordre , i al cap de uns dos anys, Dels anys beguts de la mateixa editorial i col·lecció. També ha escrit quatre ratlles per aquí i quatre per allà en algunes revistes i (com no?) parets, ha recitat (sempre cagant-la, com diu ell), per aquí i no tant per allà, a l´Horiginal per exemple, a la Font del Balç on va conèixer l´Enric Cassasses i en Tomàs Arias, i junt amb la Blancallum i la D ´olors i els ja citats n´han anat fent alguna d'aquestes, així com crear el Blog de poètica crapulística per anar arxivant allò que la memòria de peix ja no li deixa fer.
A part, o no tant, que ve a ser el mateix, treballa amb la millor gent del món, gent etiquetada com a disminuïts o amb trastorns mentals, que a l´hora de la veritat sempre son els seus referents junt amb Benedetti´s, Pessoa´s, Goytisolo´s, Plath´s i tants més.
Mes, el que cerca, després de tanta xerrameca és, per sobre de tot, defensar l'alegria.